Transcripcio del xat sobre Educació
Divendres 8 d'octubre de 1999


Participants:

  • Maria Rosa Fortuny (CiU)
  • Oriol Nel.lo (PSC-CpC)
  • Emiliano Jiménez (PP)
  • Josep Bargalló (ERC)
  • Carme Tolosana (IC-V)

  • Moderador Hola, bon dia. Si esteu d'acord anem a començar el debat d'avui. Com recordareu aquest és sobre educació. Farem una primera part de debat entre els representants i després cap a les 13'30 donarem pas a les preguntes.
    Moderador La primera pregunta es demanar als candidats la seva proposta sobre política educativa.
    Josep Bargalló L'ensenyament és una prioritat en la consolidació de l'Estat del benestar i parteix de la premissa del necessari enfortiment de l'escola publica i per tant del trencament de l'actual desequilibri que afavoreix els interessos ideològics i econòmics de l'escola privada. Des d'ERC apostem per la descentralització organitzativa, la modificació dels aspectes de la reforma que s'han evidenciat com a negatius, la universalització de l'oferta del 1r cicle d'educació infantil i la revalorització de la funció docent. A partir d'aquests punts podrem discutir entre els navegants. OK
    Carme Tolosana Des d'IC-V es creu que qualsevol plantejament educatiu que vulgui donar resposta als reptes de futur de la nostra societats ha de respondre a la societat de la informació, als reptes de les noves formes de treball, a la globalització de l'economia, a l'impulsa de la civilització cientifico-tècnica, a la multicuturalitat, a la femininització i al desenvolupament sostenible. proposem per tant, una educació centrada en els valors per a tothom, no solament en el centre educatiu, i al llarg de tota la vida. El model ha de ser el model públic com a eix vertebrador, i creiem que hi ha d'haver canvis en la gestió, en el finançament , en la funció del professorat i en la consideració dels diferents nivells educatius. Crec que d'entrada amb això és suficient pel debat.
    Emiliano Jiménez Hem de constatar que en aquests anys l'aplicació de la reforma educativa ha comportat una forta recepció per a molt col·lectius professionals. Cal destacar que el PP va ser la primera formació política que en el seu moment va advertir sobre les disfuncions que plantejava la LOGSE especialment en l'ensenyament secundari. Avui dia, el professorat, planteja en línies generals, la necessitat de que les polítiques educatives siguin polítiques o tinguin un paper de coprotaginistes. Cosa que no ha passat en l'aplicació de la LOGSE. Nosaltres proposem l'aplicació en la propera legislatura d'un conjunt de reformes a la Reforma que varen ser aprovades pel Parlament de Catalunya aquesta darrer anys, i proposem un debat entre totes les formacions polítiques per reconduir la Reforma Educativa. OK.
    Oriol Nel.lo Hem posat l'educació com a primera prioritat del programa del PSC CpC. Això per dues raons: la primera perquè els errors i mancances en aquest camp son irreversibles: l'infant que s'escolaritza en barracons (hi ha algun centenar d'aules d'aquest tipus arreu de Catalunya) no tindrà mai més un altre escolarització que aquesta. I en segon lloc, perquè en l'educació ens hi juguem el futur tant en termes de viabilitat econòmica com de cohesió social. Es per això que proposem un seguit de mesures que han de servir per retornar la il·lusió i l'empenta en el nostre sistema educatiu i en particular a l'escola publica. Aquesta ha de tenir respecte al conjunt del sistema educatiu la mateixa centralitat que l'assistència sanitària pública te respecte el conjunt del sistema sanitari. OK
    Maria Rosa Fortuny Per CiU, que te com a lema primer les persones, és nucli prioritari del nostre programa l'educació i la formació perquè invertir en formació es invertir en futur i representa consolidar el progrés de la nostra societat.Com que l'escola que volem i que hem intentat fer és una escola de qualitat oberta a tothom, capdavantera en educació i innovació i transmissora de valors solidaris implantarem de forma decidida el nou model educatiu, que permeti a les generacions actuals i futures la no exclusió. Consolidarem per tant, un sistema educatiu que garanteixi la llibertat de les famílies a triar el tipus d'educació que volen pels seus fills. reforçarem la figura dels docents com elements indispensables de transformació de la societat, promourem models de gestió que permetin el tractament singularitzat de centres i l'autonomia de gestió dels centres públics, reforçarem la nova FP com eina de progrés i reequilibri territorial i per garantir la qualitat i l'anàlisi permanent de tot el sistema convocarem una Comissió Nacional de l'Ensenyament, amb la participació de tota la comunitat educativa per a l'anàlisi, avaluació i propostes de millora dels sistema educatiu implantat per la LOGSE. OK
    Moderador Si esteu d'acord, ara els internautes podeu fer preguntes. Ja sabeu que per demanar torn cal fer la senyal d'interrogació.
    Ariadna ?
    Moderador Ariadna, endavant. I després en Pere. Ariadna, fes la pregunta.
    jose ?
    Ariadna Que pensen fer per aconseguir un bon manteniment a les escoles?
    Carme Tolosana Aquí hi ha dues qüestions. la qualitat de les noves construccions fetes per GISA és nefasta. > Per tant es suma al plantejament de la necessitat d'accelerar les construccions per acabar amb les provisionalitats, el problema que el manteniment i les reparacions inicials comporten nous problemes afegits. Caldrà fer una intervenció de xoc per acabar amb els desgavells. OK
    Josep Bargalló Ariadna, la voluntat de primar la quantitat per damunt de la qualitat que s'exemplifica en el mapa escolar, ha comportat una minva en les aportacions al manteniment de cada escola. Que s'ha vist accentuada pressupost darrera pressupost. Cal doncs més recursos, així com permetre més la participació dels ens locals augmentant el seu àmbit competencial pel que fa a l'ensenyament OK.
    Oriol Nel.lo El govern de la Generalitat ha estat gasiu amb l'escola i aquesta es segurament una de les critiques més greus que se li poden fer. Estic d'acord amb que caldrà un esforç especial en matèria d'inversió, però, així mateix hem de tenir en compte que l'escola ha de tenir amo, un amo més proper. Cal per tant implicar profundament els ajuntaments i les administracions locals
    quim ?
    Oriol Nel.lo en la gestió del sistema educatiu per tal d'augmentar-ne la qualitat i l'adaptació a les necessitats de cada territori.
    Moderador Un moment, Quim, hi ara en donarem pas.
    Josep ?
    Emiliano Jiménez Certament a Catalunya ens hem trobat amb tot un seguit de problemes derivats d'una aplicació accelerada de la Reforma, un dels quals és el problema de les infrastructures escolars. En la darrera legislatura, el debat de pressupostos e la Generalitat, el PP va introduir tot un seguit d'esmenes per incrementar els recursos destinats a l'execució de les obres pendents en edificis escolars, i de cara a la propera legislatura, el que plantegem es en primer lloc el compliment d'aquests compromisos pressupostaris i en segon lloc enfortir les capacitat de gestió dels propis centres en matèria de manteniment, donant més participació als ajuntaments. OK
    Maria Rosa Fortuny Pocs governs han dedicat unes inversions similars a les fets per la Generalitat en l'aplicació d'una llei presentada pel PSOE que no va anar acompanyada d'una llei de finançament. I que vàrem votar la llei perquè era progressista. En la darrera legislatura s'han invertit més de 110 mil milions de pessetes en noves construccions, més de 300 obres noves o grans remodelacions, i més de 2500 obres d'ampliació i millora. 61 municipis que no tenien secundària ara tenen institut, i el 100% dels alumnes d'ESO, estan escolaritzats en centres de secundària. Com que ens preguntaven pel manteniment seria absurd pensar
    Josep ?
    Emiliano Jiménez que aquestes inversions no anirien acompanyades d'un manteniment constant per prestar un millor servei. Agrairíem que aquells municipis que tenen com responsabilitat el manteniment dels centres infantil i primària, fossin diligents en aquesta responsabilitat, que trobaran l'ajut de CiU per això. Abans heu parlat de la qualitat de les construccions, he de dir que l'objectiu sempre ha estat la màxima qualitat. Pot passar que amb aquest nombre important d'obres, alguna, hagi plantejat algun problema, però això no només passa a les escoles, sinó en altres construccions de recent inauguració de la via publica d ela ciutat de Barcelona. Per tant entre tantes obres es podrà entendre alguns errors.
    Moderador Pere, pregunta
    pere Si l'èxit d'un sistema educatiu està en la integració de tothom sense exclusions i en la bona sortida professional dels joves, quines dades en aquest sentit hi ha per afirmar que la LOGSE no va?
    Moderador Ara respondran a la pregunta d'en Pere i després en Quim i en Josep podran formular la seva.
    Montse Cairo ?
    Josep Bargalló Molt breument, segons dades del Departament el 96% de l'escolarització d'alumnes amb necessitats educatives especials de les comarques de Tarragona es troben a pública i el 4% a la privada Això és un fracàs del sistema. OK
    Oriol Nel.lo En aquest sentit, quan ens diuen que estant perquè tothom pugui triar, en realitat ens indiquen que estan perquè triïn aquells que ho poden pagar. Cal unificar el tractament de l'escola finançada amb fins públics (publica i concertada). Totes les escoles
    Lucia ?
    Oriol Nel.lo finançades amb diners públics han de tenir els mateixes obligacions pel que fa als continguts, estàndards i selecció de l'alumnat. OK
    Carme TolosanaLa logse es una bona base per la integració. Però la garantia que ha de fer-la possible son els recursos que s'inverteixen i l'equitat en el seu repartiment. A més de la voluntat política. la integració laboral dels joves, és un repte social, no només educatiu. Cal una millor distribució del treball, una eliminació de la precarietat, i una autentica reforma de la FP (ocupacional, inicial i continua).La FP no es pot alimentar dels alumnes fracassats de cada nivell educatiu. Cal anar a la FP per elecció, no per selecció. OK
    Luci ?
    Emiliano Jiménez Tres raons que justifiquen la valoració gens positiva de l'aplicació de la Reforma. 1) Ha estat una llei planificada per teòrics i executada per polítics on els professors han tingut poca participació, 2) La integració es importants, però no les falses integracions. S'ha volgut integrar la secundaria per la via de baixar els nivells i reconvertir el secundari en una ampliació de la primària, cosa que no ha fet cap país de l'entorn 3) En perspectiva de futur, tothom reconeix que no hi ha un ajustament òptim entre allò que s'ensenya a les escoles i el mercat laboral. I crec que alguna cosa te a veure amb les polítiques dels darrers anys.
    Maria Rosa Fortuny La no exclusió i per tant la integració, és un dels reptes més importants de l'actual sistema educatiu. Entenem des de CiU perquè la xarxa publica i concertada sigui el lloc privilegiat d'acolliment, educació i integració social i personal. Dades que els desequilibris no son com aquí s'ha dit estan a disposició dels qui ho vulguin. Es bo saber que BCN, el 3,28% de la seva matricula en els centre on la Generalitat és l'amo és de població immigrada. En els d'iniciativa privada el % d'immigració és 1'01 % i en els centres de titularitat de l'Ajuntament de Barcelona, respecte de la seva matricula és del 0'74%. OK
    Moderador Podeu preguntar en Quim i la Lucia. Respondran conjuntament.
    quim Escolarització fins els 16 (decisió política) d'acord. Però els alumnes no tenen els mateixos interessos i per això a països com Alemanya els alumnes als 12 anys es separen en diferents centres, que us sembla?
    David ¿Què passa amb els mestres de religió de primària? Acaben de signar el contracte d'aquest curs. Un contracte força irregular. Els sous mai arriben a temps...
    Josep Alpiste M'agradaria saber com pensa fer el Departament d'Ensenyament les 30.000 places de llars d'infants en tansols 4 anys, com s'ha dit en la Campanya electoral. Després de 20 anys al capdavant del govern poques places de llars d'infants publiques s'han creat
    Maria Rosa Fortuny A mi em sembla malament. Als 12 anys els alumnes no saben que volen ni quin serà el seu futur. Es disgregador i segmentador. Els professor de religió, David, tots ells han signat el nou contracte, entenem que la situació és estable. I Josep, es que nosaltres en l'aplicació de la nova llei educativa hem prioritzat allò que era obligatori. Després d'allò obligatori podem dir que tenim escolaritzat el 99'8% d'alumnes 3-6 anys, i ara es quan ens proposem tirar endavant les places de llars d'infants que fan falta. Remarco que hem donat compliment allò que era obligatori.
    Emiliano Jiménez Quim, cal tenir en compte que Alemanya té un bon sistema educatiu preo que a més disposa d'un conjunt de passarel·les entre els diversos sistemes educatius que el fan més flexible. No és tan tallant com semblaria la separació als 12 anys. David, considerem que els acords amb els professors de religió es resoldre un greuge històric. Pel que fa a les places d'ensenyament no obligatori, el grup PP va insistir en aquesta qüestió
    quim A la pràctica cada centre està separant els alumnes i està fent el que pot amb tots els casos conflictius però no es resol res i estem amagant el problema. I per cert el President parla d'introduir una segona llengua quan la primera que fan es tan sols a dues hores per setmana!!
    Emiliano Jiménez i creiem que aquestes places s'han de concertar amb la iniciativa privada i generar oferta publica quan l'oferta privada no sigui suficient. OK
    Josep Bargalló Separar en educació no es un principi positiu. El que és cert, però, que cal dotar a cada centre de mesures flexibles per tal d'atendre la diversitat d'interessos. La contractació dels mestres de religió ha estat en un procés irregular. Cal donar una solució definitiva d'acord amb les necessitats educatives i amb les lògiques reivindicacions del professorat afectat. Tercer, en el debat al Parlament, j a vam preguntar al conseller Hernández pel que fa a les 30000 places qui, on, com i quan? La resposta va ser el silenci. OK
    Carme TolosanaEl tractament diferenciat dels alumnes, segons les seves necessitats i interessos, no ha
    David la situació dels mestres de religió no és gens estable, només cal llegir-se el contracte del MEC
    Carme Tolosanade suposar una segregació. En qualsevol cas tota diferenciació ha de portar a una mateixa titulació que permeti la igualtat d'oportunitats. Pel que fa al col·lectiu de religió, el seu accés al centres públics, ha estat tant mancada de transparència que lògicament ha comportat problemes contractuals. Que el govern de la Generalitat pagui tard no és noticia. Pel que fa a les guarderies, volem dir que les places 0-3 necessàries, han de ser majoritàriament publiques, garantir el dret a educació dels nens i nenes i no funcionar com a servei social exclusiu de mares que treballen. OK
    Oriol Nel.lo La nostra escola ha de ser la de l'èxit de la cohesió social. En aquest sentit cal integrar, i no pas separar. El tractament de la diversitat ha d'anar acompanyat d'un plantejament comú de l'ensenyament amb els serveis de benestar social i per això es de gran importància la intervenció dels ajuntaments. El tema de l'escola bressol, és mostra clara de la irreversabilitat d'aquests problemes. El govern hauria d'explicar als pares i mares que ara tenen fills d'1 a 3 anys, en que els beneficiaria les hipotètiques 30000 places d'escola bressol que segons diuen faran en el futur. OK
    Moderador Ara els responsables de cada formació donaran el seu correu electrònic per si algú vol prosseguir l'aclariment de les propostes. Amb això acabem el debat. Recordeu que aquesta tarda a les 18'30 els representants joves faran la seva intervenció en un debat.,
    Carme Tolosana iniciativa@inicativa-cat-verds.org
    Oriol Nel.lo icema@blues.uab.es
    Josep Bargalló gruperc@correu.gencat.es
    Maria Rosa Fortuny elofortuny@retemail.es
    Emiliano Jiménez jimenezle@diba.es
    Moderador Gràcies i fins el proper xat.


    Democràcia.Web