Eleccions2003 - Per què i com

Índex:

AVANÇAR L'AUTOGOVERN.
1.Catalunya i l'Autodeterminació.
2.L'autogovern al servei dels ciutadans i ciutadanes del país.
3.Un nou model d'estat basat en el federalisme pluralista.
4.la reforma de l'estatut d'autonomia.
    4.1. Un Estatut elaborat amb participació ciutadana.
    4.2.El reconeixement de nous principis i drets a l'Estatut.
       4.2.1.Nous principis fonamentals. Llibertat, Drets socials, Sostenibilitat, Pau i Participació Ciutadana.
       4.2.2. Reconeixement dels drets dels catalans i catalanes.
    4.3.Millora competencial.
5.Reforcem el Parlament de Catalunya, millorem la participació dels ciutadans i ciutadanes.
    5.1.Millora dels instruments d'impuls i control de l'acció de govern.
    5.2.Foment de la participació dels ciutadans i ciutadanes en la vida política.
6.Llei electoral catalana.
7.Per un nou model de finançament autonòmic: el Concert Econòmic Solidari.
8.Més i millors competències pels Ajuntaments
    8.1. Construcció d'un nou poder local
    8.2. El contingut de les competències locals
    8.3 Els continguts i àmbits d'exercici de les competències i de prestació dels serveis locals
    8.4.Configuració dels diversos nivells administratius de caràcter local com a constituents d'un únic poder local
    8.5. Mecanismes per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i de la prestació dels serveis
    8.6. Procés d'adequació del mapa comarcal
       8.6.1. Les set vegueries
    8.7. Finances locals social i ambientalment sostenibles.
       8.7.1. Transferències directes de recursos de l'estat.
       8.7.2. Tributs locals.
       8.7.3. Taxes i preus públics.
       8.7.4. Taxa de tractament de residus ("ecotaxes").
    8.8.Pressupostos participatius
    8.9. La Sostenibilitat dels petits municipis

CATALUNYA, DINS LA UNIÓ EUROPEA
- El model d'ICV-EA
1. Ciutadania i Constitució Europea
2. La cohesió econòmica i social. L'Europa social. Per un desenvolupament sostenible
3. Per una Europa promotora de la pau i la solidaritat, amb una veu única i autònoma en política exterior
4. Les propostes d'ICV-EA
    4.1.Ciutadania europea
    4.2.Catalunya, regió europea amb poders legislatius
    4.3. El món local

EL CATALÀ, DRET DE CIUTADANIA
1. Un compromís per la igualtat
    1.1. Aprofundir i desplegar la legislació
       1.1.1 Aconseguir la plena igualtat lingüística en l'Administració perifèrica de l'Estat i en la de Justícia
       1.1.2. Aconseguir el reconeixement explícit i efectiu per part de l'Administració de l'Estat de la unitat de la llengua catalana
2. Normalització de la llengua
    2.1. Desenvolupar polítiques transversals amb incidència especial en la nova immigració, els mass-mèdia, les indústries i els serveis
    2.2. En el marc d'un ensenyament públic, de qualitat, científic i laic:
    2.3. Els mitjans de comunicació i d'informació.
3. Un impuls a la participació
    3.1. Adequar el Consorci per a la Normalitzacio Lingüística als nous escenaris del segle XXI
    3.2. Promoure l'articulació del territori de llengua catalana
    3.3. Aconseguir el reconeixement efectiu del plurilingüisme a l'Estat espanyol

AVANÇAR L'AUTOGOVERN.

El balanç històric de l'Estatut i la Constitució és sens dubte positiu. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya ha estat una eina útil, després del llarg període de la dictadura franquista, per la recuperació de les institucions de l'autogovern i de la llengua i la cultura catalanes. Durant aquests vint-i-quatre anys de vigència de l'Estatut hem gaudit del període més llarg d'autogovern de la nostra història contemporània.

Però també han quedat paleses les insuficiències, fruit tant del moment històric en què es va aprovar l'Estatut, com dels profunds canvis socials, polítics, culturals i econòmics que s'han produït a la societat catalana, a Europa i al món. Durant aquest període s'han fet evidents les potencialitats de les competències de la Generalitat, sovint no prou desenvolupades ni utilitzades.

El poble català no ha pogut realitzar plenament les seves aspiracions d'autogovern, ni ha vist reconegut de forma clara el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol. El ple reconeixement del caràcter plural de l'Estat, format per nacions diverses, sense subordinacions, és un dels grans reptes de l'articulació constitucional de l'Estat espanyol que queden per resoldre.

Per assolir el ple reconeixement dels drets nacionals de Catalunya, mantenint els lligams de fraternitat i solidaritat amb la resta de pobles que composen l'Estat espanyol, cal cercar fórmules innovadores que s'adaptin a la composició plural de l'Estat. El federalisme pluralista permet compaginar alhora el reconeixement diferenciat de les nacions que composen l'Estat i la corresponsabilitat en la gestió dels afers comuns, com a base d'un pacte federal.

Assolir més autogovern, resoldre l'encaix de Catalunya en el marc de l'Estat, així com la institucionalització de participació de la Generalitat a la Unió Europea passa necessàriament per la reforma de la Constitució, del Títol preliminar que ha de reconèixer clarament el caràcter plurinacional, plurilingüístic i pluricultural de l'Estat, del Títol VIII, establint un nou marc competencial, i el Senat.

Per millorar les condicions de vida de les persones que viuen a Catalunya i fer front als nous reptes és imprescindible utilitzar plenament les competències actuals i ampliar les capacitats de l'autogovern i del seu finançament. Un d'aquests reptes és el de la creació de nous espais de participació democràtica amb l'objectiu d'apropar la ciutadania a la política i establir mecanismes directes de participació ciutadana en la presa de decisions.

En aquest horitzó és fonamental la construcció d'una Europa federal articulada mitjançant una Constitució Europea que reculli de manera expressa els drets de la ciutadania i on es garanteixi la participació de la Generalitat en la presa de decisions.

Avui, després d'aquest llarg període d'Autonomia, els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya necessiten de nous instruments, de més competències i recursos per la recerca de noves fites col·lectives i fer front als problemes socials, econòmics i ecològics d'aquest principi de segle XXI.

L'obertura d'una nova etapa històrica en l'autogovern no pot ser patrimoni de cap força política. L'interès general de la societat catalana ha d'estar per damunt dels interessos partidistes, per això cal el màxim d'obertura i de consens entre les forces polítiques i de capacitat de sumar la immensa majoria de la societat catalana. L'elaboració d'un nou Estatut ha de ser una tasca compartida per la societat, a partir del diàleg i la participació.

1.Catalunya i l'Autodeterminació.

Per l'esquerra verda i nacional el dret a l'autodeterminació significa que un poble, i en el nostre cas Catalunya, pot decidir a partir de la seva sobirania com a nació si vol tenir un estat propi i independent, si vol estar integrat en un altre i, en aquest cas, de quina manera es materialitza aquesta integració. Si bé és cert que avui, en el procés de construcció de la UE, no té sentit plantejar-se els poders de l'Estat en els termes que es feia al segle passat no podem negar que els estats tenen encara a Europa molt poder i, per tant, no es pot rebutjar el dret a l'autodeterminació com una cosa ja superada.

2.L'autogovern al servei dels ciutadans i ciutadanes del país.

ICV-EA actua en la societat catalana pel reconeixement ple de la personalitat nacional de Catalunya, afirmant que la sobirania resideix en el seu poble, que té el dret al ple exercici de l'autodeterminació, i entén que aquest dret pot avançar en el període històric immediat mitjançat la transformació de l'Estat actual de les Autonomies en un estat organitzat d'acord amb els principis del federalisme pluralista, dins el marc més ampli d'una Europa unida dels ciutadans i ciutadanes i dels pobles, de caràcter federal, on es reconeguin les nacions que la componen com a subjectes de l'actuació política i institucional i que comporti una molt més gran autonomia i capacitat política i de gestió dels ens locals.
L'increment de l'autogovern ha de servir principalment per acostar el poder als ciutadans, millorar la seva qualitat de vida, acabar amb l'exclusió social, potenciar el reequilibri territorial, promoure el desenvolupament sostenible i configurar una societat més justa. Tan important com l'autogovern és l'ús que se'n fa des del govern de la Generalitat.

3.Un nou model d'estat basat en el federalisme pluralista.

Les propostes de l'esquerra verda nacional en aquest camp són aquestes:

La Constitució haurà de preveure el reconeixement que la sobirania rau en els pobles integrants de l'Estat i que, com a conseqüència, tenen el dret a l'autodeterminació.
El Títol Preliminar haurà de reconèixer clarament el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüísitc de l'Estat, reconeixent caràcter general a l'oficialitat de totes les llengües, per tant, la sobirania de les parts a l'hora d'establir un pacte federal, permetent, fins i tot, la possibilitat d'optar per altres formes de relació.
El Títol VIII s'haurà de reformar per tal d'establir un nou marc competencial que tendeixi a ampliar els poders a favor de les parts federades incloent-hi la possibilitat d'establir llaços especials entre determinades entitats federals (impulsar la modificació constitucional que suprimeixi la prohibició de federació de Comunitats Autònomes) i reformulant les competències del poder federal.
S'haurà de reconèixer la possibilitat de desaparició de les províncies en aquelles comunitats que ho decideixin democràticament.
Introducció dels principis pluralistes en la composició i poders d'institucions com el Tribunal Constitucional, el Consell General del Poder Judicial i d'altres.
El federalisme pluralista que haurà de reconèixer la Constitució implica l'assumpció de competències diferencials en àmbits com la llengua, la cultura, la política comunicativa, la seguretat interna i d'altres que es poden derivar de les particularitats nacionals.
La reforma del Senat.
- Catalunya en tant que nació ha de veure reflectit en el Senat el reconeixement del seu fet diferencial -que dóna lloc a competències diferents- aplicant els principis del Federalisme Pluralista. Això s'haurà de materialitzar, per exemple, en el fet que les Comunitats Autònomes amb llengües pròpies, dret civil, foralitat i insularitat poguessin vetar disposicions que afectessin aquest fet bàsic.
- Les senadores i senadors han de ser elegits pels parlaments autonòmics de manera proporcional d'acord amb els nombre de vots obtinguts a les eleccions autonòmiques. L'elecció directa pels ciutadans i ciutadanes cal reservar-la al Congrés de Diputats. Els presidents i presidentes de les Comunitats Autònomes han de gaudir de la condició de senadors i senadores.
- Totes les llengües de l'Estat han de ser oficials en tot el territori estatal i, per tant, amb plena igualtat en tots els organismes i institucions. Com a primer pas, s'equipararan totes les llengües al Senat, tant pel que fa referència a l'oficialitat com a l'ús.

4.la reforma de l'estatut d'autonomia.

4.1. Un Estatut elaborat amb participació ciutadana.

Al llarg d'aquests anys de vigència de l'Estatut s'han consolidat el sistema democràtic i les institucions de l'autogovern. Les circumstàncies històriques de l'any 1979 i les dels nostres dies són molt diferents. Avui l'elaboració d'un nou Estatut per a Catalunya no ha d'anar a càrrec només de les forces polítiques amb representació parlamentària, ha de ser fruit del treball col·lectiu de la societat catalana i de les seves institucions.

Per a la redacció d'un nou Estatut proposem la següent metodologia:

El Parlament català aprova, en el marc de la ponència que recull les propostes d'Estatut dels grups parlamentaria, un avantprojecte d'Estatut i metodologia de debat social.
La comissió de síntesi (formada per representants dels Grups Parlamentaris i del Fòrum cívic -format per representacions de les entitats i moviments socials- elabora una agenda del debat.
L'agenda del debat es sotmet al debat ciutadà en audiències públiques, en les quals hi poden participar tots els ciutadans i ciutadanes que ho desitgin. Cada ciutadà i ciutadana rebrà una explicació del procés i un qüestionari sobre els continguts de l'Estatut, per realitzar aportacions.
La comissió de síntesi realitza una proposta final.
El parlament aprova el text que se sotmetrà a consulta.
Celebració d'una consulta ciutadana.
Debat i aprovació al Parlament
Aprovació per les Corts.
Referèndum.

4.2.El reconeixement de nous principis i drets a l'Estatut.

4.2.1.Nous principis fonamentals. Llibertat, Drets socials, Sostenibilitat, Pau i Participació Ciutadana.

a. Principis fonamentals:

Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen voluntat d'autogovernar-se, de decidir sobre el seu esdevenir i sobre les qüestions que afecten la seva vida.
Els valors fonamentals sobre els que es fonamenten les institucions de Catalunya i la vida col·lectiva del país són: la llibertat, la justícia, la igualtat, la solidaritat, la pau, el reconeixement de la diversitat d'homes i dones, cultural i d'opcions sexuals, de formes de família que hi conviuen, i el respecte per la natura.
L'objectiu de les institucions de l'autogovern de Catalunya és posar les condicions per a la plena realització dels projectes personals, amb llibertat i igualtat, dels homes i de les dones que viuen a Catalunya, sense formes de dominació o explotació, així com també el dret a una mort digna. L'emancipació personal i la felicitat són drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes que viuen a Catalunya.
Catalunya és una nació, com han reiterat els seus ciutadans i ciutadanes al llarg de la història i en el moment actual.
La societat catalana s'ha enriquit al llarg de la història amb la immigració, amb la cohesió social i amb el respecte per la diversitat. Persones vingudes d'altres indrets han trobat a Catalunya una terra d'acollida on poder viure. La societat catalana és intercultural, amb una riquesa cultural que ja forma part de la nostra identitat col·lectiva. Amb l'objectiu de garantir la integració social, és necessari desenvolupar polítiques d'acollida que garanteixin la igualtat en l'accés al treball, a l'habitatge, als serveis socials i a la participació ciutadana de totes les persones que viuen a Catalunya.
Catalunya és una nació solidària amb els altres pobles d'Espanya, amb els quals comparteix un Estat comú que s'organitza territorialment a partir dels principis del federalisme pluralista. La llengua i la cultura catalanes són pròpies de l'Estat en igualtat de condicions a la resta de llengües i en tot el territori de l'Estat.
La ciutadania de Catalunya manifesta la seva voluntat de participar a les institucions de la Unió Europea, contribuint a la construcció d'una veritable Europa social, reconeixedora de la diversitat de nacions i regions que la composen, amb una riquesa lingüística i cultural que les institucions europees han de protegir.
El català és la llengua pròpia de Catalunya. El català, el castellà són llengües oficials, així com el basc i el gallec en tant que llengües oficials a tot l'Estat. L'aranès és també llengua oficial a la Vall d'Aran.
La Generalitat assumeix el compromís de contribuir a la preservació del planeta, i fa seus els compromisos internacionals per evitar el canvi climàtic i mantenir la bio-diversitat, adoptant els principis de la sostenibilitat ecològica per al model de desenvolupament català.
El poble de Catalunya expressa la seva adhesió a la Declaració Universal dels Drets Humans, el Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, a la futura Constitució Europea i a la Carta de Drets de la Unió Europea. I el seu compromís amb el desenvolupament d'un ordre internacional basat en els drets humans, en l'extensió dels drets socials a tot el món, i en unes relacions econòmiques que permetin viure dignament a tots els éssers humans.
El poble català rebutja la guerra i la violència. La Generalitat promourà els valors del diàleg, la pau i la resolució pacífica dels conflictes.
El poble de Catalunya ret homenatge als homes i les dones que al llarg de la història han lluitat per les llibertats , pels drets socials i pels drets nacionals de Catalunya. Sense la seva lluita hagués estat impossible la recuperació de les llibertats i de l'autogovern. Les institucions tenen el deure de preservar i difondre la memòria històrica, com un valor fonamental que enforteix la cultura democràtica.

b. Drets:

Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen el dret a participar plenament en la decisió sobre les qüestions que afecten a la vida pública en tots els àmbits. La relació de la ciutadania amb l'administració de les institucions catalanes ha d'estar basada en l'honestedat i la transparència. La Generalitat promourà la participació ciutadana.
El poble de Catalunya manifesta el caràcter imprescriptible del dret a l'autodeterminació, com expressió permanent de la voluntat de les persones que viuen a Catalunya.
La Generalitat vetllarà pel ple desenvolupament dels drets socials. Els homes i les dones que viuen a Catalunya tenen dret a uns serveis públics i de qualitat en la salut, l'educació en tots els nivells; a uns serveis d'atenció personal a la gent gran, a la infantesa, a les persones amb disminucions, a l'accés a l'habitatge, a la cultura, a un treball digne i estable i a no patir accidents laborals. Al llarg de tota la vida els ciutadans i ciutadanes han de tenir garantida una vida digna i amb autonomia personal, en totes les edats, i amb independència de les seves condicions. L'aprofundiment de l'Estat del Benestar és l'instrument fonamental per a la satisfacció dels drets socials.
Tots els ciutadans i totes les ciutadanes tenen el dret a accedir al ple domini del català i del castellà. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. Al mateix temps s'establirà la col·laboració de la Generalitat amb els altres territoris de parla catalana. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.
Cap persona que resideixi a Catalunya ha de viure en situació de pobresa econòmica. Les administracions públiques han d'establir un mínim vital per garantir una vida digna i autònoma a totes les persones.
La Generalitat vetllarà perquè homes i dones, sense discriminacions i en igualtat de condicions, puguin participar plenament de la vida laboral, social, familiar i política. Serà una prioritat de la Generalitat eliminar la violència de gènere.
La ciutadania de Catalunya té el dret a gaudir del patrimoni natural del país i de la qualitat de vida, la seguretat alimentària i el deure de preservar aquest patrimoni per les generacions futures.
La Generalitat garantirà l'accés universal a les TIC, amb igualtat de condicions, amb la formació necessària i des de la plena llibertat. La Generalitat adquireix el compromís del ple desenvolupament de les TIC en el conjunt del territori i a l'abast de tots els sectors socials.
Es reconeixerà el dret a la informació i a la llibertat d'expressió. La Generalitat protegirà l'exercici d'aquest dret. Cap tipus de censura pot restringir aquest dret si no és per resolució judicial.

4.2.2. Reconeixement dels drets dels catalans i catalanes.

L'Estatut hauria d'incorporar un Títol relatiu als drets polítics, econòmics, socials, ecològics i culturals.

a. Drets polítics i personals:

Dret a participar plenament en totes les decisions que afecten a la vida pública, en totes les administracions. La Generalitat promourà la participació ciutadana: consultes ciutadanes i referèndums, Iniciativa Legislativa Popular, Plans Estratègics territorials i temàtics, audiència parlamentària per a l'activitat legislativa i altres mecanismes de participació directa.
Dret a la llibertat d'expressió i a l'accés a la informació
Dret a una mort digna

b. Drets socials:

Drets a la sanitat, l'ensenyament, l'accés a la cultura, a un habitatge digne, a les tecnologies de la informació i la comunicació. Drets laborals. Dret a l'emancipació dels joves i a una vida digna i autònoma de la gent gran, drets de les persones amb disminucions. Dret a viure sense pobresa econòmica i a accedir a un mínim vital. Accés als drets socials en igualtat de condicions de les persona immigrades.

c. Drets ecològics:

Dret a gaudir de la natura i a la qualitat de vida. Dret a la seguretat alimentària. Deure de preservar el patrimoni natural per a les generacions futures.

d. Drets culturals:

Dret a la no discriminació per raons culturals o lingüístiques. Dret al foment de la diversitat d'expressions culturals de Catalunya.

4.3.Millora competencial.

La Generalitat assumirà les competències que a dia d'avui no recull l'Estatut sobre les següents matèries: Règim Local, Política Territorial, Mitjans de Comunicació, Radiodifusió, Televisió i Telecomunicacions; Administració Tributària, Energia Elèctrica i Hidrocarburs, Sanitat, Espais Naturals Protegits i Polítiques Mediambientals, Comerç, Consum, Turisme i Publicitat; Economia i Sectors Productius, Sistema Financer, Treball, Ensenyament i Investigació, Cultura, Policia, Protecció Civil i Funcions Governatives, Immigració i Autonomia territorial. (veure document "Bases per a la Reforma Constitucional i Estatutària).
El marc estatutari haurà de reconèixer els següents continguts havent-se de modificar la següent legislació bàsica que a la pràctica ha provocat retallades competencials o dificultats per aprofundir l'autogovern:

Llei de cossos i Forces de Seguretat de l'Estat. Cal que per llei sigui reconeguda l'autoritat màxima del president de la Generalitat en matèria de seguretat a Catalunya i la dels alcaldes i alcaldesses als seus municipis. La llei s'haurà de modificar també en el sentit d'augmentar les competències dels Mossos d'Esquadra i de les policies locals.
Llei de Bases de Règim Local, per augmentar les competències dels ajuntaments, la seva autonomia funcional i financera, la coordinació, la cooperació i l'aplicació del principi de subsidiarietat.
Llei d'Hisendes Locals per superar els greus problemes de finançament dels ajuntaments, agilitzar i modernitzar la recaptació i gestió de recursos.
Lleis Orgàniques del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional i també les reguladores del Tribunal de Comptes, Consell d'Universitats i altres per avançar en l'aplicació efectiva de la federalització de l'Estat.
Modificar la legislació corresponent per institucionalitzar la participació de la Generalitat en la formació de la voluntat de l'Estat davant la Unió Europea, en les pròpies institucions comunitàries i en l'aplicació de les normes europees que afectin Catalunya.
Modificació de la legislació estatal que impedeix la plena efectivitat de l'oficialitat del català a Catalunya, avançant també en el reconeixement del català com a llengua de les institucions de l'Estat i en la Unió Europea.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya haurà de reformar-se també per tal d'incorporar competències sobrevingudes (policia, mitjans de comunicació públics), per incorporar el principi de subsidiarietat a l'article 5 en relació al règim local, i per suprimir els límits competencials que apareixen al text estatutari en relació als mitjans de comunicació públics.

5.Reforcem el Parlament de Catalunya, millorem la participació dels ciutadans i ciutadanes.

Avui resulta imprescindible un canvi radical de la concepció política i de l'acció del Govern envers el Parlament, però cal també una reforma a fons del seu reglament, no únicament per millorar aquelles deficiències tècniques que la pràctica ha fet evidents sinó, essencialment, per potenciar el paper del Parlament, com a màxima expressió de la sobirania popular, incrementant i millorant els mecanismes de control i impuls a la tasca de Govern i recollint mecanismes de participació directa dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

5.1.Millora dels instruments d'impuls i control de l'acció de govern.

Creació obligada de Comissions d'Investigació a petició de tres grups parlamentaris.
Totes les comissions ordinàries i les sessions plenàries han de ser obertes.
Mecanismes per facilitar la comprovació de documents per part dels diputats i diputades i per accedir a totes les dades informàtiques del Parlament i del Consell Executiu.
Modificacions per facilitar, accelerar i simplificar els mecanismes de control al Govern per part dels Grups i diputats i per tal d'aconseguir que els debats es produeixin immediatament després dels fets que els provoquen.

5.2.Foment de la participació dels ciutadans i ciutadanes en la vida política.

Incorporar els mecanismes del referèndum i de la consulta ciutadana (preceptius i vinculants sobre un ampli ventall de temes) com a instruments normalitzats (no excepcionals) de participació política i presa de decisions col·lectives. La llei establirà el dret ciutadà de promoure'ls.
Incorporar la ILP com a instrument normalitzat de participació política i d'impuls ciutadà a l'activitat legislativa. S'hauran de preveure mecanismes per tal de no desvirtuar en el tràmit parlamentari la proposta d' ILP.
Reformar el Consell Econòmic i Social actual en un Consell Social, Econòmic i Ecològic com a marc àmpliament participatiu i vinculant de definició del model de desenvolupament humà i sostenible de Catalunya.
Impulsar Plans Estratègics territorials i temàtics (sostenibilitat, educació, inclusió social, multiculturalitat, societat de la informació...) que incorporin forts elements de participació ciutadana. Especialment, l'Agenda 21 catalana.
Crear mecanismes de participació de la ciutadania i les organitzacions socials en el procés parlamentari d'elaboració legislativa i de control del govern (referència també a fórmules de participació digital i democràcia electrònica)
Elaboració amb participació ciutadana dels pressupostos de la Generalitat, inicialment del capítol d'inversions.
Incorporar al marc institucional de la Generalitat els mecanismes i processos de participació que s'han anat desenvolupant en l'àmbit local (consells ciutadans, consells territorials...). Regulació del dret popular a promoure la posada en marxa de mecanismes que atorguin a la ciutadania la participació en la presa de decisions públiques.
Establiment de mecanismes que garanteixin una relació directa i quotidiana entre els representants institucionals i la ciutadania. Dret de la ciutadania a conèixer i ser informada de forma directa i efectiva de l'activitat dels seus representants (oficines parlamentàries en el territori...).
Crear instruments que facin efectiva la participació de la ciutadania en el seguiment i l'avaluació de les polítiques i en la gestió dels serveis públics.
Establiment del tràmit d'audiència parlamentària a les organitzacions de la societat civil en les qüestions que les afectin.
Regulació de la col·laboració de les entitats i associacions al Parlament.

6.Llei electoral catalana.

Malgrat les disposicions de l'Estatut d'Autonomia, que estableix que ens hem de dotar d'una llei electoral pròpia, el cert és que encara no en disposem i ens hem de regir per un règim transitori amb una regulació insuficient completada per la supletorietat de les normes aplicables a les eleccions a les Corts Generals.

Resulta, per tant, imprescindible establir un marc legislatiu electoral propi, complet, consensuat entre les forces polítiques que respongui als seus objectius:

La llei electoral de Catalunya, sota els principis del sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, garantirà entre els diputats i diputades del Parlament de Catalunya la màxima representació proporcional i l'equilibri territorial, el foment de la participació electoral, la paritat en la presència d'homes i dones a les llistes electorals, la representació dels residents estrangers, la limitació, control i transparència del finançament electoral.
La llei electoral catalana contemplarà el dret de sufragi actiu i passiu a les persones immigrades a partir d'un mínim de tres anys de permanència a Catalunya.

7.Per un nou model de finançament autonòmic: el Concert Econòmic Solidari.

La capacitat d'autogovern real està fortament determinada pel nivell de recursos obtinguts a través del sistema de finançament autonòmic. En aquest sentit, l'autogovern de Catalunya està llastrat per la persistencia d'una insuficiencia de recursos tant en relació a la seva superior capacitat fiscal com en relació als recursos que disposen les Comunitats forals.

La realitat d'aquests 23 anys de govern de Convergencia i Unió en la Generalitat de Catalunya ha estat en la incapacitat per acordar amb el govern central i les altres comunitats un model de finançament que correspongui a les aspiracions de Catalunya. El rebuig de Jordi Pujol a qualsevol mena de consens entre les distintes forces polítiques catalanes al respecte, el intent d'arropar-se la representació única del poble català davant de l'administració central ha portat que de forma sistemàtica la capacitat negociadora a Madrid hagi estat sistematicament duta des de la feblessa. Els succesius models de finançament negociats, malgrat les expectatives expressament inflades pel govern de CiU han significat, en realitat, tan sols petites millores insignificants en quan a la quantia, de forma que avui seguim sense disposar d'un model que cumpleixi amb el requisit de dotar de recursos suficients a la autogovern de Catalunya.

El model de concert econòmic solidari que hem estat defensant de forma reiterada es basa en que el finançament estigui necesariament vinculat a la pròpia capacitat fiscal, alhora que s'instrumenten els mecanismes de redistribució interterritorial de la renda necessaris per tal d'assegurar uns nivells equitatius de prestació dels serveis públics bàsics en les diverses Comunitats Autònomes a més de configurar polítiques de reequilibri territorial i desenvolupament econòmic regional.

En aquest sentit, l'actual model de finançament autonòmic segueix presentant la deficiència de dotar una quantia de recursos a Catalunya bastant inferior a la seva capacitat fiscal, en un context a més d'una perllongada desatenció al llarg del temps per part de l'administració central de les seves obligacions a l'hora de destinar recursos a través d'inversions a Catalunya, molt per sota de la seva rellevancia en qualsevol dels parametres que s'utilitzi per mesurar-la.

Malgrat l'incompliment per part del govern central del mandat d'elaborar de forma oficial les balances fiscals anuals de les Comunitats Autònomes amb l'Administració Central, els estudis que s'han anat realitzant en els darrers anys han evidenciat la realitat de l'excessiu saldo negatiu de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central, situació que s'agreuja en el context de la Unió Europea per la particularitat addicional que presenta Catalunya que al ser una Comunitat relativament rica en termes espanyols, malgrat no es pot dir el mateix en termes europeus i en canvi també ha bé hagi estat mantenint de forma periòdica un dèficit fiscal injustificat amb Europa.

Proposem un model de concert econòmic solidari que signifiqui:

El finançament de la Generalitat respongui als criteris de suficiència, autonomia financera, corresponsabilitat fiscal, equitat entre els ciutadans, solidaritat interterritorial i coordinació entre institucions.
El finançament de la Generalitat es derivarà de la recaptació dels tributs establerts en el territori de Catalunya menys les aportacions a la Hisenda estatal en concepte de: a)les despeses atribuïbles a les competències no cedides, b) les despeses comunes de l'Estat, c)la contribució al fons d'anivellament que garanteixi una prestació equitativa de serveis bàsics a tot l'Estat i d) la contribució al fons de desenvolupament solidari de les comunitats amb menys recursos.
La Generalitat a través de la seva Administració Tributària serà la responsable de la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos a Catalunya. Les tasques d'inspecció s'estructuraran de forma comuna amb l'Administració Tributària de l'Estat i d'altres administracions tributàries.
La Generalitat, en l'exercici de la plena autonomia financera i la corresponsabilitat fiscal, tindrà àmplies potestats administratives i normatives sobre els impostos a Catalunya, limitades exclusivament per les necessitats objectives d'harmonització fiscal tant en l'àmbit estatal com europeu. La Generalitat exercirà la seva capacitat per establir tributs propis, especialment en el camp de la fiscalitat ecològica.
La Generalitat intervindrà en les decisions d'inversió de les administracions estatals a Catalunya que a més de corregir els dèficits acumulats, hauran de guiar-se pels principis de sostenibilitat ecològica i reequilibri territorial.
Configurar el Senat en el marc d'un model federal pluralista com a veritable cambra de representació territorial on, a més de d'altres funcions sigui especialment competent pel que fa a les decisions sobre finançament autonòmic, la fixació dels recursos destinats als fons d'anivellament i de desenvolupament territorial i en general els mecanismes de coordinació que exigeix el sistema.

8.Més i millors competències pels Ajuntaments

Els municipis constitueixen la primera identitat territorial dels ciutadans i ciutadanes i els ajuntaments són el primer nivell de govern, el més directe i immediat, el que pot administrar millor els assumptes públics i el que permet i ha de permetre més canals de participació i control de la ciutadania.

Cal traspassar als ajuntament i a les entitats supramunicipals de caràcter local, en el cas dels petits municipis, totes aquelles funcions i serveis que poden ser exercides en l'àmbit local. Cal aplicar el principi de subsidiarietat en funció del qual tot allò que pot fer una institució propera a la ciutadania mai ha de fer-ho una altra més allunyada. Això té el màxim sentit especialment en relació a serveis socials i personals, cultura, esports, habitatge i urbanisme. Cal acabar d'un vegada per totes amb la duplicació i els solapaments especialment derivats de la utilització partidista dels serveis socials per part del Govern de la Generalitat.

Amb independència que el finançament es tracti amb més detall en d'altres apartats d'aquest document, resulta en tot cas imprescindible assenyalar que el reconeixement de noves competències als ajuntaments i a la resta de poders locals ha de comportar simultàniament i necessàriament l'increment substancial dels seus recursos.

Per fer front a la construcció d'un nou poder local la Generalitat ha d'assumir la competència exclusiva en matèria de règim local.

8.1. Construcció d'un nou poder local

Una forma de superar la crispació i paràlisi sobre la necessària reordenació dels municipis de Catalunya, consisteix a situar el debat i les propostes de reforma legislativa en la necessitat de construir un nou poder local a Catalunya, per al segle XXI, concordant amb el que està succeint a tota la Unió europea, amb la voluntat de fer efectius els següents principis i objectius generals:

Situar els drets i les necessitats dels ciutadans i ciutadanes, agrupats en col·lectivitats de base territorial, i la seva atenció amb nivells de qualitat homogenis, com a primer referent i condició de totes les assignacions competencials i de distribució de recursos i serveis públics.
En la mesura que es defineixen les administracions locals com les més properes als ciutadans, cal tenir sempre present que els ciutadans i ciutadanes són "el subjecte actiu" -i no "l'objecte"- del poder local, i com a tals tenen dret a participar de forma efectiva i directa en la gestió dels afers públics que afecten la seva vida i -correlativament- tenen el dret a exigir la prestació efectiva dels serveis locals bàsics, definits legalment, en el seu municipi, sigui quina sigui la seva dimensió o ubicació territorial.
Aplicar de forma efectiva els principis d'autonomia i subsidiarietat en l'assignació i distribució de competències i recursos entre els diversos nivells politicoadministratius (és a dir en els quatre nivells bàsics: local; regional; estatal i comunitari europeu). L'àmbit politicoadministratiu del poder local ha de disposar, en tot cas, de competències i recursos suficients per incidir de forma immediata, determinant o en tot cas significativa, en l'ordenació i gestió dels afers i serveis que afecten la seva col·lectivitat i territori.
Entendre el poder local com el conjunt d'institucions politicoadministratives que actuen de forma coordinada sobre un mateix territori per tal de prestar la totalitat dels serveis i fer efectives la totalitat de competències definides constitucionalment i legalment com de caràcter local.
Totes les administracions que configuren el poder local tenen la seva legitimació en un únic procés electoral local específic, que pren com a base el municipi i que, en tots els nivells i organismes que exerciten competències politicoadministratives i presten serveis de caràcter local, respecten els criteris de representativitat de totes les col·lectivitats i territoris inclosos en la seva demarcació, i de màxima proporcionalitat i representativitat polítiques.
Aplicar el principi de subsidiarietat dins de l'àmbit propi de l'autonomia local, de forma efectiva i asimètrica. Les competències i serveis s'han de prestar sempre a través d'aquella institució politicoadministrativa del poder local que, sent la més pròxima als ciutadans i ciutadanes -i per tant amb preferència per l'Ajuntament- en garanteixi la prestació efectiva i amb qualitat; en funció -en cada cas- de les dimensions territorial i demogràfica, i dels recursos humans, tècnics i econòmics disponibles.
Reforçar la democràcia local i la participació ciutadana: tota institució de poder local -sigui quin sigui el seu àmbit territorial o nivell de gestió- ha d'estar legitimada i sostinguda per mecanismes d'elecció democràtica, d'informació i control permanent dels electes pels electors i de participació ciutadana, ja sigui de forma individual -referèndums locals, consultes prèvies, audiències, etc.- com col·lectiva: associacionisme de base local en tots els àmbits de participació.
El poder autonòmic -en el nostre cas la Generalitat de Catalunya-, el Govern de l'Estat i la Comissió Europea han de venir legalment obligats a fer efectius els principis de cooperació, assistència, coordinació, informació i lleialtat institucional en relació als poders locals -i viceversa- en l'exercici de les competències definides legalment.
No es pot produir cap subrogació, intervenció o dispensa, en l'exercici de competències i en la prestació de serveis locals, a favor d'altres nivells de l'administració autonòmica o estatal, sense que prèviament no s'acrediti l'oferiment de l'assistència necessària per poder mantenir-los, o el seu rebuig per part de l'administració local afectada, i sempre prèvia autorització i control per part dels Tribunals de justícia de l'ordre contenciós-administratiu.

8.2. El contingut de les competències locals

L'àmbit o nivell del poder local -entès com el conjunt d'institucions i organismes que configuren el poder local, començant pels ajuntaments com a institucions bàsiques o centrals-, ha de disposar -amb garantia i delimitació legal- de competències i recursos suficients per poder intervenir, de forma efectiva, amb autonomia suficient, amb intensitats d'intervenció diferents segons la dimensió o d'altres característiques i sens perjudici de les competències concurrents dels poders regionals, estatals i europeus, en els següents àmbits de serveis d'interès local:

- Democràcia local, participació ciutadana, autoorganització, identitat i representació local. Empadronament, eleccions i consultes locals, informació i comunicació, control juridicoadministratiu: reclamacions, recursos...
- Sostenibilitat ambiental i gestió territorial: Definició del model territorial i urbà: planificació territorial i estratègica; planificació, gestió i control urbanístic, d'activitats i de serveis; agendes XXI; política de sòl i habitatge; abastament i sanejament d'aigua; gestió integrada de residus.
- Cohesió social: serveis a les persones: educatius, socials, culturals, esportius i lleure; polítiques de solidaritat i integració; d'accés a l'habitatge; protecció als consumidors i usuaris; polítiques d'ocupació, formació i promoció econòmica.
- Infraestructures de mobilitat, connectivitat -TIC- i abastaments energètics: transport públic, xarxes de serveis i d'abastaments energètics.
- Gestió de recursos econòmics: Autonomia i suficiència financera; participació en recursos d'altres administracions; gestió del propi patrimoni; empreses municipals de promoció i serveis...

8.3 Els continguts i àmbits d'exercici de les competències i de prestació dels serveis locals

La legislació sectorial ha d'establir els continguts i l'abast de les competències locals en cadascun dels àmbits referits, garantint-ne l'efectivitat. La legislació local ha d'establir, en cada àmbit competencial, la relació i distribució detallada de l'exercici de cada una de les funcions, facultats i serveis que configuren les diverses competències sectorials, entre les diverses institucions que conformen el poder local, així com entre els municipis segons tres paràmetres principals:

Capacitat objectiva pel seu exercici: disponibilitat de recursos humans, tècnics i econòmics, als que tinguin accés en qualsevol de les formes previstes en la llei.
Tipologia de municipi: en funció de característiques rellevants predeterminades per la llei en raó de la seva ubicació territorial o activitat predominant: de muntanya, turístic, de segona residència, rural, etc.
Pes demogràfic.
D'altres que es determinin legalment.

8.4.Configuració dels diversos nivells administratius de caràcter local com a constituents d'un únic poder local

L'adequació de l'autonomia local als principis i objectius fixats en els apartats anteriors, amb l'efectiu exercici de les competències i la prestació dels serveis amb garanties de proximitat, accessibilitat, qualitat i control a tots els ciutadans, si alhora es vol respectar al màxim la identitat, personalitat i tradició de cada col.lectivitat de base territorial -municipi-, requereix per força la concepció del poder local com un tramat d'institucions político-administratives d'àmbit territorial sobreposat, que tenen com a base i punt de referència polític el municipi.

Aquestes institucions- administracions constitutives de un únic poder local són:

L'Ajuntament
La comarca o municipalía
La Regió: Vegueria o Diputació

Les competències i serveis locals, s'exerciten de forma plena pel conjunt d'aquestes tres institucions o àmbits del poder local, en l'àmbit territorial comú que els correspongui.

En la distribució de les competències, en l'exercici de les seves funcions i en la prestació de serveis, la legislació local garantirà:

· La preferència pel nivell municipal -Ajuntament-, sempre que la seva naturalesa o característiques ho faci possible i compatible amb el dimensionament i qualitat del servei, en atenció al pes demogràfic i a les demés característiques específiques de cada tipus de municipi, segons els criteris definits a l'apartat 4 d'aquest Informe.
· En tot cas els Ajuntaments tindran garantits mecanismes de participació i control en la planificació, gestió i prestació de les competències i serveis que no tinguin atribuïts de forma plena.
· En l'organització dels serveis que superin l'àmbit local i en la seva gestió i prestació es donarà prioritat a les formes de mancomunació, agrupació funcional i d'altres fórmules de cooperació i col.laboració entre municipis del mateix àmbit territorial.
· Les institucions-administracions d'àmbit superior al municipi, hauran de donar prioritat als mecanismes d'assessorament, assistència i suport humà, tècnic i econòmic als Ajuntaments del seu àmbit territorial, així com als mecanismes de coordinació, foment, informació, etc., per tal de garantir -sempre que sigui possible- l'exercici directe del màxim nombre de competències i la prestació dels serveis a nivell municipal, més enllà dels mínims definits legalment.
· Quan les competències i serveis de caràcter local siguin exercides i prestats per les institucions-administracions d'àmbit superior al municipi, es garantirà l'existència de mecanismes que facin efectiva la participació i control de tots i cadascun dels municipis afectats en la seva planificació, gestió i control.
· Pel que fa a les actuacions i reformes de caràcter político-administratiu i de procediment a introduir en la configuració del nou paper dels Consells Comarcals i de les Vegueries-Diputacions, són del tot acceptables les proposades en els apartats respectius de l'Informe de la comissió d'experts sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.

8.5.Mecanismes per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i de la prestació dels serveis

· La legislació local establirà els mecanismes de cooperació, foment i ajut a l'agrupament de funcions, la mancomunació de serveis, la fusió o absorció de municipis i demés mesures de reordenació municipal proposades en l'Informe de la Comissió d'experts, però evitant-ne la obligatorietat o la imposició, sempre que es garanteixi l'efectivitat de l'exercici de les competències i de la prestació dels serveis garantits legalment, per qualsevol dels nivells del poder local, en les formes previstes legalment, o en últim terme aplicant els mecanismes que es preveuen en els apartats següents -en cas de manca de voluntat o incapacitat manifesta d'assolir-ho- sempre amb la prèvia intervenció i control jurisdiccional.
· La legislació local ha de garantir que tots els municipis, fins i tot els més petits, disposin d' unes funcions, facultats i serveis mínims en cadascun dels àmbits competencials locals: gestió directa o indirecta de la totalitat o part dels serveis; intervenció en la planificació o execució que correspongui a d'altres nivell de l'administració local o del govern autonòmic, estatal o comunitari europeu, en qualsevol de les formes de col.laboració i cooperació entre administracions del mateix nivell competencial o de caràcter autonòmic o estatal.
· Qualsevol Ajuntament, o a manca d'iniciativa d'aquest, qualsevol veí o col.lectiu de veïns, estarà facultat per reclamar i obtenir -fins i tot judicialment- de l'administració de la Generalitat de Catalunya, competent en matèria de règim local, la dotació del recursos humans i de suport tècnic i econòmic per garantir l'efectivitat de l'exercici de les competències i la prestació dels serveis mínims fixats pel tipus de municipi de que es tracti, segons els paràmetres a que s'ha fet referència en l'apartat 4 d'aquesta proposta.
· Qualsevol Ajuntament, o a manca d'iniciativa d'aquest, qualsevol veí o col.lectiu de veïns, estarà facultat per reclamar i obtenir -fins i tot judicialment- dels altres nivells que configuren el poder local de Catalunya, l'accés de qualsevol col.lectivitat de base territorial al nivell de serveis i prestacions de caràcter o interès local garantits legalment, (apartat 3 d'aquest informe) que superin els mínims obligatoris pel municipi de que es tracti.
· L'administració de la Generalitat de Catalunya, competent en matèria de règim local, d'ofici o a instància de qualsevol veí o col.lectiu afectat, o aquests directament a manca d'iniciativa del govern, podrà reclamar i obtenir -fins i tot judicialment- la intervenció o subrogació en l'exercici de les competències i en la prestació dels serveis de caràcter o interès local que corresponguin a un determinat municipi quan no els vulgui prestar o tingui incapacitat manifesta.
· La intervenció i la subrogació s'han de fer sempre que sigui possible, a favor d'altres administracions de caràcter local del mateix àmbit territorial que el municipi afectat, amb el suport tècnic i econòmic i la supervisió de l'organisme competent de la Generalitat de Catalunya. Aquest procediment requerirà, com a mínim:
- El corresponent requeriment formal, amb justificació de les causes, i constància de la prèvia posada a disposició dels ajuts i assistències humanes, tècniques i econòmiques necessaris
- La prèvia justificació i determinació de les competències i serveis sobre els que es proposa la intervenció o subrogació.
- La determinació de l'administració de caràcter local, de nivell superior dins de la demarcació en que s'ubiqui el municipi, que ha d'exercir les competències o prestar els serveis intervinguts o subrogats, i la concreció dels elements de suport tècnic i econòmic i els mecanismes de supervisió que correspongui a l'organisme competent de la Generalitat.
- La determinació de les circumstàncies: temporals o de canvi d'actitud de l' Ajuntament que donaran lloc a l'aixecament de la mesura.
- El control jurisdiccional per mitjà del corresponent procediment contenciós-administratiu, sense perjudici de l'adopció de les mesures cautelars necessàries per garantir l'efectivitat de l'exercici de competències i prestació de serveis en tant es resolt el procediment de control.
- L'establiment de formes d'informació, participació i control de l' Ajuntament afectat i dels veïns respectius en l'exercici de les competències i prestació dels serveis intervinguts o subrogats.
· Cas de que les situacions d'impossibilitat o incapacitat d'exercici de les competències o de prestació de serveis per l' Ajuntament corresponent es mantingui pel temps determinat per la llei local, o respongui a causes objectives, també definides legalment: de manca de base demogràfica, etc, el govern de la Generalitat de Catalunya d'ofici o a instància d'altres administracions del poder local,del mateix àmbit territorial que el municipi afectat, o dels veïns del mateix, podrà iniciar el procediment legislatiu per l'agrupació, fusió o absorció del municipi afectat amb d'altre o d'altres veïns.

8.6. Procés d'adequació del mapa comarcal

Cal obrir ara el procés d'adequació dels límits comarcals a les realitats sòcio-econòmiques d'interrelació municipal. Les comarques han de ser, en molts casos, l'àmbit per excel·lència d'agrupament municipal. Aquest procés, en compliment dels articles 7, 8 i 9 de la Llei 6/1987 de l'organització comarcal de Catalunya, pot ésser adoptat tant pel Govern de la Generalitat com pels altres titulars de la iniciativa legislativa.

L'Informe de la Comissió d'Experts constata la insatisfacció, almenys en part, que provoca l'actual mapa comarcal, dibuixat bàsicament sobre el model de l'any 1936 només amb lleugeres variants. L'Informe convida a tenir " una actitud oberta a la reflexió sobre la reforma del mapa comarcal i la seva adequació a les actuals circumstàncies, ja sigui des de la perspectiva de creació de noves comarques, ja sigui des de la perspectiva del canvi d'adscripció dels municipis respecte de les comarques actuals." En aquest sentit es proposa la creació de les sis noves comarques que l'Informe de la Comissió d'Experts proposa (Alta Segarra, Baix Llobregat Nord, Moianès, Segre Mitjà, Selva Marítima i Vall de Camprodon) i, de conformitat amb els mateixos criteris, les altres dues comarques més que l'Informe també fa referència: el Lluçanès i el Baix Montseny (rodalia de St Celoni).

Allò que es proposa és obrir el procés d'adaptació del mapa comarcal a la xarxa d'àmbits urbans i territorials de vida local quotidiana, l'espai de relacions quotidianes i intenses d'ordre residencial, laboral, d'estudi, comercial, lleure, de serveis que, d'uns anys ençà, s'esdevé en uns àmbits territorials plurimunicipals. Aquests espais tenen un o més centres urbans que els organitzen, ho fan mitjançant una xarxa de comunicacions que possibiliten les interrelacions i són una realitat sòcio-econòmica per homogeneïtat i/o complementarietat de les seves activitats.

8.6.1. Les set vegueries

ICV-EA la creació de les vegueries com un element de reequilibri territorial. Considerem que cal crear les vegueries de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran, les Terres de l'Ebre, de la Catalunya central i de la regió metropolitana de Barcelona, al costat de les de Girona, Camp de Tarragona i Ponent.

Ja l'any 1980, el PSUC va plantejar les dues fórmules possibles per a superar els obstacles que el reconeixement de les províncies representa per a l'organització territorial de Catalunya: convertir Catalunya en província única o fer coincidir vegueries i províncies. Constatem doncs que hem perdut vint anys. ICV-EA considera que la qüestió provincial és una de les que hauria d'abordar una possible reforma de la Constitució ja que el marc jurídic actual les fa entrar en contradicció i les superposa a l'organització pròpia de les Comunitats Autònomes. En el context actual, ICV-EA continua defensant que la fórmula de la província única representa avantatges significatius en suprimir administració perifèrica de l'Estat i fer mes simple i barata l'administració. ICV-EA planteja la fórmula de la província única, tot i que, si el model final és coherent, ens mostrem disposats a examinar la via de fer coincidir vegueries i províncies si això pot facilitar el consens.

La importància de la que parlem no es deriva, però, de qüestions superestructurals; estem parlant de qüestions que afecten al reequilibri territorial de Catalunya, a com volem ordenar el territori i què hi volem fer en el futur, a com preservem la sostenibilitat i el medi ambient, a com dotem de serveis localitats que pateixen greus mancances, a com enfortim el paper dels municipis, a com donem govern i representativitat a comarques i regions que avui no el tenen. Però també parlem alhora d'interessos econòmics, de la persistència de determinades actituds caciquils, de lluites pel poder en el territori lluny del servei a la ciutadania. ICV-EA és compromet a fer possible la reforma del model d'organització territorial de Catalunya i avançar en el camí del canvi territorial que el país necessita i que propugnem.

8.7. Finances locals social i ambientalment sostenibles.

El desenvolupament de l'activitat municipal exigeix un marc financer suficient que permeti la prestació de serveis als ciutadans, al temps que generi dinàmiques d'equilibri social i mediambiental.

Un sistema fiscal local progressiu i ecològic ha de compatibilitzar el necessari equilibri pressupostari amb criteris d'equilibri social ("paga més el qui més en té) i introduir criteris mediambientals ("qui contamina paga").

Qualsevol sistema de finançament hauria d'aconseguir superar la crònica insuficiència financera de les administracions locals i reunir les següents característiques:

Sostenibilitat pressupostària
Sostenibilitat social.
Sostenibilitat mediambiental.

La consolidació de la democràcia i de l'Estat de les Autonomies ha suposat establir un model de finançament autonòmic, però continua relegant a l'administració local el paper de parent pobre del conjunt de les administracions públiques.

Aquesta situació de dèficit crònic, lluny de millorar, encara s' ha agreujat amb la darrera reforma de la Llei d'Hisendes Locals del PP.

En aquest entorn, les nostres propostes programàtiques són:

8.7.1. Transferències directes de recursos de l'estat.

La insuficient dotació de recursos des de L'Estat als Ajuntaments solament pot millorar amb la participació dels Ajuntaments en la recaptació dels grans impostos generals (IVA i IRPF), aquesta possibilitat es recull a la reforma de la Llei d'Hisendes Locals per a ciutats de més de 75.000 habitants i en percentatges molt minsos.

Cal reivindicar l'increment dels percentatges de participació dels Ajuntaments en la recaptació dels impostos estatals i extendre l'aplicació d'aquesta mesura als municipis de més de 20.000 habitants.

És imprescindible corregir la situació actual i dotar als Ajuntaments dels recursos suficients, adequats a la real prestació de serveis.

Proposem a més que el càlcul per a la dotació d'aquestes transferències de l'Estat als Ajuntaments introdueixi també criteris mediambientals a més dels de població i esforç fiscal mitjançant els que avui es determinen (per exemple part del pressupost municipal a serveis mediambientals o qualsevol altra ràtio indicativa).

8.7.2. Tributs locals.

Les nostres propostes han d'adaptar-se al marc fiscal vigent, per això proposem introduir progressivament criteris socials i ambientals als tributs locals actuals, és a dir, "socialitzar" i "ambientalitzar" els tributs actuals.

En aquest sentit hem de diferenciar entre tributs l'ambientalització dels quals pugui tenir efectes incentivadors (que provoquin canvis en els comportaments ambientals vers la sostenibilitat) i aquells els quals el seu únic efecte és recaptador malgrat que estiguin destinats a finançar despeses ambientals (que en tot cas tindria un efecte de conscienciació, però que si s'aproximen al principi de "qui més contamina més paga" també van adquirint un caràcter incentivador.

IBI (Impost de Bens Immobles).
L'impost que grava la propietat és la peça bàsica de la tributació local. La seva ambientalització és tècnicament complicada ja que legalment avui només és possible aplicar un tipus únic en tot el terme municipal, per això és difícil aplicar criteris de discriminació social i/o mediambiental.

La reforma de l'impost hauria de suposar que entre els elements de càlcul del valor cadastral dels béns immobles s'introdueixin aspectes de sostenibilitat ambiental (ús eficient d'energies i estalvi energètic, aïllaments, ús d'energies alternatives, etc.)
A l'actualitat la nostra proposta ha de basar-se en bonificacions sobre la quota de l'impost:

· Bonificacions ambientals: determinar a l'ordenança reguladora de l'IBI una sèrie de bonificacions sobre la quota de l'impost en funció d'elements com estalvi energètic, aprofitament solar, sistema eficient, etc.
· Bonificacions socials: en la situació actual de l'habitatge allò més ineficient i insostenible és el tenir habitatges desocupats: proposaríem un gravamen en aquests habitatges.

És evident que la política de bonificacions ha de realitzar-se sense que això suposi disminucions de la recaptació total de l'impost, per tant la política de bonificacions només és sostenible si es produeixin increments a les tarifes generals que compensin en imports similars les bonificacions practicades.

IAE. (Impost d'activitats econòmiques).
Aquest impost ha estat qüestionat des de diversos punts de vista i avui s'enfronta a la seva desaparició en un tram important dels contribuents. Per a nosaltres resulta imprescindible l'existència d'un impost local que gravi l'activitat econòmica que es desenvolupa a la ciutat.

L'IAE continua essent un tribut d'aplicació a les societats que facturin més de 1 milió de euros, això vol dir que per molts Ajuntaments amb un teixit industrial consolidat continuarà essent un impost important.

Les noves tarifes de l'IAE han de permetre primar determinades activitats pel seu positiu impacte social (per exemple, aquelles generadores de llocs de treball mitjançant ràtios com persona/m2) i aquelles amb millor comportament ambiental (introduir ràtios d'emissions i abocaments).

IVTM.
La inflexibilitat de l'impost genera problemes d'utilització ambiental. Proposem una reforma en la qual en la determinació dels cavalls fiscals dels vehicles s'introdueixin criteris d'eficiència energètica i emissions contaminants.
De forma immediata en l'ordenança reguladora ha d'establir-se un règim de bonificacions en l'impost a vehicles de baix consum, que utilitzin energies alternatives, de baixes emissions, etc.

8.7.3. Taxes i preus públics.

Els Ajuntaments ofereixen als ciutadans uns serveis cada vegada de més qualitat i amb més quantitat, molts d'aquests serveis es financen amb taxes. Amb caràcter general, des d'ICV-EA mantenim que per un principi d'equitat s'han d'anar introduint criteris de taxificació social dels serveis municipals que permeti el finançament dels mateixos i al mateix temps suposi un cost diferent pels usuaris en funció de la seva capacitat econòmica.

Això vol dir introduir en les taxes un criteri reequilibrador que permeti que el preu de les mateixes tendeixi a individualitzar-se en funció de la renta del perceptor dels serveis.

8.7.4. Taxa de tractament de residus ("ecotaxes").

Conceptualment no és del tot correcte denominar ecotaxa a una figura fiscal que només recull tot o part dels cost del tractament dels residus urbans, però en tant no existeixi altra figura fiscal específica que estigui sotmesa al conjunt dels costos ambientals, ens sembla que la denominació és molt explicativa i conscienciadora, per això la defensarem com tal.

El perfeccionament d'aquesta figura fiscal i la seva extensió a tots els municipis és molt important (en previsió de la simplificació administrativa podria considerar-se la seva emissió conjunta amb l'IBI però en rebuts separats i especificant els seus components).

La creixent necessitat de prestació de serveis ambientals en la ciutat fa necessària l'aplicació d'aquesta ecotaxa que recull l'increment del cost d'aquests serveis (obligatoris en el sentit de que són avui una necessitat vital). Aquesta taxa pot tenir diverses modalitats i escales intentant apropar-se sempre al principi de "qui més contamina més paga".

8.8.Pressupostos participatius

Per ICV-EA la participació dels ciutadans i ciutadanes en els afers públics és un element imprescindible de la nostra concepció de la política, fins el punt de considerar el desenvolupament de la participació ciutadana com un dels trets fonamentals de la nostra opció política, per això tant des dels governs dels Ajuntaments com des de l'oposició hem impulsat moltes experiències d'àmbits de participació.

En aquesta mateixa línia, també considerem com a molt positives les experiències entorn al que de manera genèrica es denomina "pressupostos participatius", creiem que els pressupostos municipals són una bona oportunitat d'apropament de les institucions i els ciutadans.

Els models adoptats en les experiències de pressupostos participatius que fins ara s'han desenvolupat son diversos i donat que es tracta d'una pràctica relativament recent no hi ha receptes universals, però des d'ICV-EA consideren que és una fórmula a potenciar.

8.9. La Sostenibilitat dels petits municipis

La nova llei d'estabilitat pressupostària efecte de forma directa als municipis petits tant per a noves inversions com per a manteniment dels serveis.

Els pobles petits disposen de menys ingressos proporcionalment als grans, creant desequilibris importants.

Els ciutadans volen els mateixos serveis que hi ha a les grans poblacions i no es poden cobrir per manca de mitjans.

Els municipis petits, són petits en població però a vegades grans en territori, generant-se desequilibris importants de cura i manteniment del territori, lloc de destinació de població de les grans urbs.

Les finances locals en pobles petits reben menys finançament que als grans municipis i no disposen de la mateixa capacitat recaptaria amb desigualtats en la pròpia llei d'hisendes locals (IAE, IBI, taxa de deixalles ...) les Treballar pedagògicament amb la població perquè entengui perquè es paguen els impostos i taxes, i informar cap a on reverteixen.

Proposem:

· Anar cap a un nou pacte local que es contempli el reequilibri territorial i la necessitat d'una àmplia planificació de les necessitats econòmiques dels petits municipis com a eix vertebrador del territori.
· Fomentar noves polítiques locals que trenquin amb l'antagonisme de rivalitat entre els pobles petits i que fomenti la solidaritat intermunicipal amb la idea de mancomunar serveis i distribuir equilibradament els equipaments sobretot esportius.

(...)

CATALUNYA, DINS LA UNIÓ EUROPEA

El moment actual en què es troba la construcció europea és un moment constituent, i l'inici de la propera legislatura catalana coincidirà amb la recta final del procés de reformes institucionals de la Unió Europea (UE). Un procés iniciat el desembre de 2000, a Niça, amb l'obertura del "debat sobre el futur d'Europa".

Han passat gairebé tres anys des de la firma del Tractat de Niça, un text confús que va posar més que mai en evidència els límits i l'esgotament del paper exclusiu dels Estats com a motor de la construcció europea. Des de Niça mateix es va llençar la necessitat d'obrir un gran debat públic sobre les reformes que necessita la UE - i més tenint en compte la ja propera ampliació-, i la llavors presidència belga del Consell ho va començar a definir amb la Declaració de Laeken el desembre de 2001. Per primera vegada es pretenia que les reformes ja no fossin fruit exclusiu de negociacions a porta tancada entre diplomàtics i representants dels governs. Per primera vegada, també, l'expressió "Constitució Europea" figurava expressament en una declaració del Consell Europeu. I haver aconseguit això, en els ja més de 50 anys de vida de la Unió, no ha estat un fet menyspreable. Per elaborar-la es va proposar un mètode democràtic, participatiu i transparent -la Convenció Europea-, que comptés amb la participació no sols dels governs sinó també dels Parlaments i que impliqués, explícitament, un diàleg permanent entre la societat civil i les institucions europees, estatals i nacionals.

El model d'ICV-EA

Per una Europa socialment justa, ecològicament sostenible, territorialment equilibrada, solidària, impulsora de la pau, amb institucions plenament democràtiques, amb protagonisme de les regions i els municipis: aquest és l'objectiu d'ICV-EA per a la UE.

El paper de Catalunya en el procés constituent europeu en curs ha de fer especial incidència i utilitzar amb força els instruments més valuosos que tenim: la força de la nostra societat civil, la projecció cultural, la iniciativa política amb ambició europea i la nostra capacitat d'obertura i d'innovació, i d'encapçalar moviments més amplis amb d'altres regions europees.

Calen, però, reformes en profunditat a l'interior de la Unió, per aproximar les institucions al ciutadans i aportar més eficàcia, més transparència i més democràcia:

· Volem un PE amb plens poders de codecisió i capacitat pressupostària. Les eleccions s'han de fer sobre la base de circumscripcions regionals, respectant el sistema proporcional i la paritat entre els sexes en les candidatures.
· La Comissió Europea necessita legitimitat democràtica per arribar a ser un autèntic govern europeu. Els seus membres han de respondre directament davant del PE i estar subjectes a vots de confiança, individualment i col.lectivament, i ha de ser el PE qui elegeixi el president de la Comissió.
· Pel que fa a les tasques dels representants dels governs estatals, reunits en el Consell, cal que deixin de ser a porta tancada i siguin públiques (la qual cosa facilitaria el control democràtic del PE), i separar clarament les tasques executives de les legislatives.
· El Comitè de les Regions ha demostrat ser insuficient per canalitzar els desitjos de participació de les regions europees en la presa de decisions europees. Catalunya, com a regió europea amb poders legislatius, ha de tenir veu directa en el procés de presa de decisions a les institucions europees.

1.Ciutadania i Constitució Europea

La imprescindible participació dels ciutadans i les ciutadanes en la política europea demana, abans que res, un enfortiment del sentiment de sentir-nos membres de la UE, entendre que "som Europa" i que els nostres problemes i les nostres solucions estan immerses en l'àmbit europeu.

Som ciutadanes i ciutadans europeus, però existeix un "dèficit conceptual" pel que fa al significat de la "ciutadania europea". S'ha insistit força en el dèficit democràtic de la UE i en les insuficiències de la informació, però no gaire en el poc assumida que es té la condició de ciutadans europeus de ple dret. És un dèficit conceptual que es nota en els nostres costums quotidians i que troba cobertura en una tendència generalitzada que ens fa pensar en la UE com una cosa exterior i no com un marc natural de pertinença a una col.lectivitat, la col.lectivitat europea.

Molts cops, el fet de considerar els afers de la UE dins del capítol de la política internacional o exterior no és un fet innocent, sinó un llast del passat que molts governs dels Estats membres voldrien perpetuar per conservar així tot el poder de decisió en l'àmbit europeu i no cedir competències a les regions comunitàries amb autogovern i capacitat legislativa. Així, el govern espanyol continua referint-se a l'àmbit europeu com un àmbit de "representació exterior" que les autonomies no poden assumir, opinió que va ser àmpliament contestada al PE quan Aznar hi va presentar el programa de la presidència espanyola del primer semestre de 2002.

Ni políticament ni jurídicament no es pot parlar de "política exterior" en un àmbit que elabora lleis d'obligat compliment. Un àmbit que té institucions comunes, entre les quals hi ha un Parlament, elegit pels vots dels ciutadans, un Tribunal de Justícia i una Comissió Europea que té funcions governamentals. Un àmbit amb una Carta dels Drets Fonamentals com a principis comuns, amb un pressupost també comú, amb una política monetària regida per un Banc Central i una mateixa moneda, amb lliure circulació de mercaderies, capitals i persones i que està configurant un únic espai jurídic i de seguretat. I molt menys en l'actualitat, quan ja tenim un projecte elaborat de Constitució Europea.

I, en aquest sentit, seria una incongruència que demanéssim al projecte actual de Constitució un compromís clar amb el paper polític de les nacions i nacionalitats europees si no demostréssim dia a dia que volem exercir aquest paper, que ens sentim ciutadans membres de la UE i que, com a tals, enfoquem els nostres problemes i hi busquem les solucions.

ICV-EA es compromet a treballar per estendre la concepció de ciutadania europea, tant pel que fa als drets com pel que fa als deures. Al mateix temps, defensem que cal ampliar aquest concepte, deslligant-lo de la noció de nacionalitat. Estem a favor d'una ciutadania de residència, és a dir, per a tots els qui resideixen en un país de la UE, tinguin o no la nacionalitat d'aquest país.

Alhora que com a ciutadans exigim la nostra participació en l'elaboració i aplicació de les diferents polítiques comunitàries, també exigim, a les diferents administracions, el compliment de la legislació europea, amb una correcta transposició a la legislació pròpia. Un exemple ben clar el tindrem el proper mes de desembre, quan ha d'haver estat transposada la directiva marc d'aigües.

Cada vegada són menys els camps que no estiguin regulats o, si més no, tractats a nivell europeu. És, per tant, imprescindible analitzar totes les actuacions, per concretes i locals que siguin, també des del punt de vista europeu.

Al mateix temps, la legitimitat democràtica de la UE també necessita nous instruments. Instruments de democràcia participativa. Els referèndums i les iniciatives populars podrien forjar noves aliances transnacionals entre ciutadans, ONG i partits polítics. Seria un pas més a favor d'una societat civil europea activa i visible, i valorem molt positivament que s'hagi inclòs la iniciativa popular en el projecte actual de constitució europea..

Especial importància té el paper del PE i la seva composició. Com tot parlament, funciona en base als grups polítics, i actualment el més nombrós és el Partit Popular Europeu. Fer entendre als ciutadans la necessitat de participar en les eleccions europees del 13 de juny de 2004 per canviar aquesta majoria, per fer una majoria progressista al PE, serà un dels objectius d'ICV-EA. Tot i que les seves resolucions no són encara vinculants, el paper del PE augmenta i cal conèixer i ser conscients del nombre important d'acords que no s'han pogut adoptar per un petit nombre de vots. Per exemple: la possibilitat dels matrimonis homosexuals, la taxa Tobin, determinades referències al PHN o el compromís de la UE a desestimar la guerra com a forma de solució de les controvèrsies internacionals.

Des del Tractat de Roma de 1957, s'han anat fent passes endavant en el camí de la integració d'Europa. L'horitzó de l'ampliació més gran de la UE serà ja una realitat el maig de 2004, amb 10 nous països. I això sense oblidar que des de l'1 de gener de 2002 prop de 300 milions de ciutadans i ciutadanes disposem d'una moneda única, l'euro. Però si volem fer d'Europa un gran espai de democràcia supranacional, una federació de pobles i d'Estats, necessitem una Constitució Europea amb un clar contingut democràtic, ecològic i social, per motivar els ciutadans a considerar la UE com alguna cosa més que un mercat comú.

El moment constituent actual, per definició, ha d'acabar amb l'adopció d'aquesta Constitució Europea, que ha de ser una llei fonamental oferta a la ratificació democràtica dels pobles d'Europa. La Constitució ha de ser forta i vinculant, i ha de superar l'enorme muntanya incomprensible d'articles, protocols, clàusules d'exclusió i excepcions que trobem als textos de la UE. Apostem per una Europa amb un conjunt de normes, institucions i competències clares i ben definides, per una Europa federal que funcioni en base a la separació de poders, on el Tribunal de Justícia vetlli pel compliment de la Constitució Europea.

Des d'ICV-EA creiem que l'actual procés constituent representa també una oportunitat per a Catalunya. El nostre futur com a poble està molt condicionat pel que succeeixi en aquest període de la història europea. Per això és necessari que Catalunya faci sentir la seva veu. En aquesta línia, ICV-EA, que ha impulsat a Catalunya un suport actiu a la Convenció, obert i participatiu, ha estat en la base de la creació del Fòrum Cívic per una Constitució Europea, una iniciativa unitària que ha portat a la societat catalana la reclamació d'una Constitució Europea votada en referèndum.

Ara es coneix públicament el text consensuat pels 105 membres de la Convenció, que ha estat entregat el 18 de juliol a la presidència actual del Consell Europeu. Els governs començaran la seva discussió el 4 d'octubre, que és quan s'inicia la Conferència Intergovernamental (CIG) a Roma; els dies 12 i 13 de desembre, el Consell de Brussel·les ratificarà la Constitució; a partir del maig de 2004, serà signada pels governs i el 13 de juny de 2004 se celebrarà a Espanya el referèndum sobre la Constitució, alhora que les eleccions europees. Des d'ICV-EA creiem que cal entendre que som davant un projecte que encara pot ser modificat i que, en conseqüència, les opinions definitives són prematures. La informació és un element essencial del moment actual per a la necessària mobilització institucional i social, tant per evitar que el projecte sigui empitjorat pels governs com per pressionar a favor de modificacions que obrin amb més claredat la possibilitat de participació de les regions amb competències legislatives en l'elaboració i aplicació de les polítiques europees i el seu recurs directe al Tribunal de Justícia.

Amb el calendari a la vista, ICV-EA defensa una mobilització en tres direccions. En primer lloc, sobre Aznar com a president del govern de l'Estat i un dels obstacles més grans per reconèixer el paper europeu de les autonomies. Cal recordar-li que, per motivar els ciutadans en el moment del referèndum, se'ls ha de fer sentir protagonistes des de la seva pròpia identitat. En segon lloc, sobre el PE, que participarà en una forma encara per definir- en la CIG. I, en tercer lloc, sobre els membres del Consell, recordant-los que tenen en les seves mans una ocasió històrica per culminar plenament el procés de participació democràtica en la UE.

ICV-EA fa seu el document del Fòrum Cívic per una Constitució Europea de 16 de juliol, que diu: "Expressem la nostra insatisfacció per no haver estat reconegut explícitament al projecte de Constitució el paper de les regions europees amb competències legislatives que, com Catalunya, tenen a més un sentiment d'identitat col·lectiva, amb una llengua i una cultura pròpies. La participació d'aquestes regions en l'elaboració i aplicació de les polítiques de la UE continua en mans dels governs dels seus Estats; no s'ha inclòs la possibilitat de recurs directe al Tribunal de Justícia i el Comitè de les Regions no varia el seu paper consultiu. El reconeixement en la Constitució del valor que té per a la UE la participació activa d'aquestes regions seria un element important per influir en els Estats que, a diferència d'altres, encara no ho fan possible. Decididament, cridarem a participar en aquest referèndum. I tant per a Catalunya com per als membres del Fòrum un dels aspectes importants que ens estimularan a votar-la positivament serà, sens dubte, veure reconeguda en la Constitució la nostra condició de regió europea històrica que vol participar activament en la construcció europea".

Una activitat d'aquest abast necessita, com proposava Joan Saura, president d'ICV-EA, en la carta que el dia 19 de juny va adreçar a Jordi Pujol, "posar en marxa una campanya encapçalada pel govern de la Generalitat i amb la col·laboració del Parlament de Catalunya, la Convenció Catalana per al Debat sobre el Futur de la UE i el Fòrum Cívic per una Constitució Europea, que tingui com a objectius, d'una banda, informar i mobilitzar la societat catalana per a la inclusió d'aquesta exigència en el projecte de Constitució Europea, i, de l'altra, configurar un moviment de les regions europees amb poder legislatiu per elaborar i defensar una posició col·lectiva".

En el seu moment totes les forces polítiques hauran de definir la seva posició davant el text definitiu de Constitució Europea, i cada ciutadà haurà de decidir el seu vot en el referèndum. Però avui el que cal és donar informació, sense amagar els aspectes positius però sense silenciar les opinions crítiques, contribuint a valorar els avenços i les insuficiències.

Esquemàticament, creiem que són elements positius l'avenç en la simplificació del funcionament de les institucions, la definició d'un mètode més democràtic per elegir la Comissió, el reconeixement del paper dels interlocutors socials i l'autonomia local, la integració vinculant de la Carta dels Drets Fonamentals, la dotació de personalitat jurídica a la UE, la clarificació de les competències, l'augment dels camps que es decideixen amb codecisió entre el Consell i el PE (s'ha passat de 37 a prop de 80) i l'eliminació de la unanimitat en 20 més, la deliberació pública del Consell quan legisli, l'eliminació de les presidències semestrals rotatòries del Consell, la creació del ministre d'Afers Exteriors de la UE (que serà un vicepresident de la Comissió), l'ampliació del principi de cohesió econòmica i social a la política territorial i el suggeriment a aplicar-lo en política social, investigació i salut pública, l'ampliació del mètode de coordinació oberta a l'ocupació, la introducció de la diversitat lingüística, la instauració de la iniciativa popular i la separació del tractat Euratom del cos de la Constitució. Però, al nostre entendre, caldria encara fer més clar el redactat i avançar en la supressió de la unanimitat en més camps, com el de la lluita contra les discriminacions, la protecció social i la fiscalitat; simplificar el procés d'adopció i revisió de la Constitució; clarificar els papers per evitar interferències entre el president estable del Consell Europeu i la Comissió Europea; ampliar les atribucions del Tribunal de Justícia i el concepte de ciutadania europea i, evidentment, defensar que la Constitució Europea incorpori sense ambigüitats el paper polític de les regions amb poders legislatius en l'elaboració i l'aplicació de les polítiques europees que ens concerneixen.

És a dir, estem davant la possibilitat que la UE faci un pas endavant que podria tenir una significació històrica, un pas al qual ens agradaria contribuir sense que representés, però, cap renúncia a les justes reivindicacions de participar en les decisions europees des de la nostra condició de catalans.

2.La cohesió econòmica i social. L'Europa social. Per un desenvolupament sostenible

Més enllà de les qüestions institucionals, la reforma democràtica de les polítiques de la UE ha de perseguir d'altres objectius: la salvaguarda del model social europeu, la convergència social i mediambiental, una garantia i una millor definició dels serveis d'interès general (o serveis públics), la lluita contra els desequilibris regionals interns i contra els desequilibris Nord-Sud, la convergència de polítiques en l'àmbit de la justícia i els drets humans (en particular, en matèria d'immigració i asil, amb la necessària concreció d'una política europea comuna) i la protecció i la promoció de la diversitat cultural.

És per això que, de la mateixa manera que no podem quedar limitats a les reivindicacions merament identitàries, tampoc no hem de centrar només els nostres esforços en els aspectes de l'estructura institucional. Cal posar també en primer pla la reivindicació de més recursos i el seu paper polític en la construcció de la UE, conseqüència de la qual ha de ser la cohesió política i social.

La UE s'ha d'oposar a una ideologia econòmica basada en la desregulació i, en canvi, s'ha de guiar per una filosofia política basada en el respecte i el desenvolupament dels drets socials i ecològics i el principi de prevenció i cautela davant l'insuficient coneixement dels efectes de determinats avenços tècnico-científics.

Cal un diàleg constant amb els interlocutors socials i les organitzacions cíviques europees. Calen normes socials a escala europea, establertes en la Constitució i en la legislació. Cal facilitar i regular els drets dels treballadors, especialment pel que fa a la informació, participació, control i cogestió a les empreses. D'altra banda, la lliure circulació de persones només serà una realitat quan s'eliminin els obstacles pràctics que encara existeixen en la fiscalitat, la seguretat social i els drets a pensions. I cal avançar cap a un sistema de renda bàsica europea.

És important, per tant, el debat sobre l'Agenda Social. En aquest sentit, no podem passar per alt el fet que reiteradament la Comissió Europea retreu al govern espanyol, entre altres aspectes, que ha d'augmentar el nivell d'ocupació femenina promovent una política diferent que possibiliti la conciliació entre la vida familiar i el treball, ni, evidentment, el fet que Espanya té l'índex d'atur més alt de la UE (un 11,4%, a juliol 2003).

La nostra estratègia de sostenibilitat ha d'integrar les polítiques econòmiques, socials i ambientals. I el projecte actual de Constitució Europea no és encara prou fort a l'hora de fixar un marc europeu i internacional per poder complir l'objectiu d'aconseguir un màxim de benestar humà alhora que creem una base ecològica, social i econòmica per a les generacions futures.

La sostenibilitat en totes les polítiques: la política energètica (concreció de l'impost europeu sobre les emissions de CO2), la política de transport (afavorint el transport per tren), la política industrial (amb l'avaluació de l'ús de materials i energia des d'una perspectiva de "cicle de vida"), la política pesquera (orientada cap a la prevenció de la sobreexplotació, el foment de les formes artesanals i l'adaptació de les flotes) i, evidentment, la política agrícola.

Especial importància, dins l'estratègia de la cohesió econòmica i social, tenen les polítiques estructurals, que necessiten unes eines apropiades d'avaluació del seu impacte ambiental i social, i uns indicadors comuns i quantificables de la sostenibilitat per decidir si hi ha d'haver finançament europeu per a determinats projectes. Tot defensant, per tant, la vigència dels Fons Estructurals, cal enfortir-los amb un augment de la participació regional i municipal i amb la perspectiva de gènere.

I ara, que ja tenim una moneda comuna, l'euro, no podem deixar d'exigir que, junt amb un potent mercat comercial i financer, necessitem una plena harmonització fiscal i uns recursos suficients per assegurar una autèntica cohesió econòmica i social. ICV-EA defensa un sistema fiscal harmonitzat dins la UE, una pressió fiscal sobre l'energia, un impost europeu sobre les transaccions especulatives de capital i una lluita decidida contra els paradisssos fiscals i el frau.

3. Per una Europa promotora de la pau i la solidaritat, amb una veu única i autònoma en política exterior

Fora de les seves fronteres, la Unió ha de configurar una veu única, per contribuir a la pau i a la solidaritat, sotmesa al control democràtic del PE, i uns instruments que li permetin ser un dels factors de regulació de l'actual procés de globalització. Aquest és un dels punts que més clars s'han mostrat els darrers mesos, amb la invasió de l'Iraq.

Reiterem, una vegada més, la necessitat que Europa s'afirmi com una força única a favor del multilateralisme, la gestió no-violenta de conflictes (prevenció de conflictes armats, control del comerç d'armes, desenvolupament dels aspectes civils en la gestió de conflictes, coherència en la política d'ajut al desenvolupament) i la protecció