Propostes:

En l'escenari del segle XXI, la creació i transmissió del coneixement seran el factor clau de la riquesa i fins i tot de la subsistència dels pobles i les nacions. El nostre país aspira a estar en la primera línia, i és conscient que això només és possible amb totes les eines de govern que facilitin l'articulació d'un sistema educatiu i de recerca mixt -públic i privat- de qualitat, que formi en coneixements i valors a la nostra ciutadania. Aprendre i aprendre a aprendre és un repte indispensable al llarg de tota la vida.

(...)

Garantirem a les famílies la lliure elecció de centre docent i la gratuïtat de l'educació infantil, primària i secundària obligatòria, mitjançant un finançament suficient de la plaça escolar, sigui pública o concertada.

Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics

Posada al dia del pacte escolar segons la lletra i l'esperit constitucional, a fi de garantir a tothom el dret a l'educació.

• Mitjançant aquest pacte, tots els centres sostinguts amb fons públics tindran els mateixos drets i deures.
• Les escoles privades concertades s'hauran de comprometre a complir tres obligacions bàsiques:

  a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o implícita.

  b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats corresponents a l'ensenyament obligatori d'aquelles altres de caràcter complementari i voluntari.

  c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable.

• A canvi, els poders públics es comprometran a:

  a) Un finançament suficient per garantir la gratuïtat.

  b) Incorporar l'oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els requisits establerts a la programació general de l'ensenyament) per tal de garantir l'estabilitat del sistema educatiu.

  c) Promoure la integració de les escoles privades concertades en les xarxes escolars territorials, a fi d'intercanviar experiències recursos i serveis educatius amb el conjunt de les escoles sostingudes amb fons públics.
  

  
  
  

Concerts educatius

Els centres públics i privats són institucions educatives complementàries, que contribueixen a prestar un servei que fa possible el dret de tots a l'educació, en un marc de llibertat d'ensenyament. A més, fan possible el dret dels pares a escollir el tipus d'educació que volen per als seus fills.

I és en aquest marc de llibertat on la legislació vigent estableix el règim de concerts, per garantir la igualtat d'oportunitats i la diversitat d'una oferta educativa assequible per a tothom.

La LOCSE ha establert nous requisits per accedir al concert educatiu en tots els ensenyaments declarats gratuïts per la Llei, amb la finalitat de fer del concert un instrument al servei de la lliure elecció de centre i de la llibertat de l'ensenyament. Tanmateix, dóna resposta a la situació d'insuficiència econòmica, i estableix nous criteris per al càlcul del mòdul del concert, amb l'objectiu d'apropar-lo al cost real de l'ensenyament reglat. Així garanteix la gratuïtat de l'ensenyament per a les famílies que triïn aquesta opció.

Reordenar les dues xarxes escolars mantingudes amb fons públics

DOBLE XARXA EDUCATIVA

Objectius

1. Acabar amb l'actual desori, en matèria de concerts educatius, a què ha portat la política erràtica de CiU en transgredir l'esperit de la norma.
2. Satisfer les necessitats d'escolarització i/o l'atenció de les poblacions escolars, especialment les de condicions socioeconòmiques desafavorides.

Mesures

1. Determinar criteris clars per concertar noves línies educatives.
2. Oferir i facilitar la integració a la xarxa pública dels centres privats concertats i el seu professorat, especialment aquells que funcionen en règim de cooperativa, que ho sol·licitin i reuneixin les condicions per fer-ho, utilitzant el mateix procediment que en el seu moment es va utilitzar per integrar les escoles del CEPEPC.
3. Establir un nou procediment per als centres privats que vulguin acollir-se al règim de concerts, estipulant clarament en el contracte un seguit de condicions que, si no es compleixen, siguin motiu suficient per la rescissió del concert:
   a) Que siguin centres que realment cobreixin necessitats d'escolarització a la població i al barri on estan domiciliats.
   b) L'administració educativa assegurarà que aquests centres no discriminen cap alumne/a per raó de sexe, d'ètnia, de religió o d'ideologia. Per tant, seran centres amb coeducació de nens i nenes i atendran el conjunt de la població del seu entorn.
   c) En el cas que la normativa inclogui la classe de religió formant part del currículum, aquests centres estaran obligats a impartir el mateix que els centres públics. És a dir, hauran d'oferir també l'assignatura alternativa a la religió i les corresponents a les altres religions, si els pares ho demanen.
   d) Aquests centres han d'utilitzar el català com a llengua principal d'aprenentatge, de comunicació i de gestió administrativa.
   e) L'admissió de l'alumnat en aquests centres es farà sota control estricte de les comissions d'escolarització, amb els mateixos requisits que els centres públics. Les llistes d'inscripcions d'alumnes, prèvies a les dates de la preinscripció, seran nul·les de ple dret.
   f) L'administració educativa farà reservar a aquests centres un nombre determinat de vacants per grup, destinades a l'alumnat amb necessitats educatives especials motivades per dèficits físics, psíquics, sensorials o de desfavorits socials.
   g) Aquestes escoles col·laboraran amb la resta de centres públics i concertats de la seva zona, en la distribució equitativa de l'escolarització de l'alumnat immigrant que arribi durant el curs escolar.
   h) En els consells escolars dels centres concertats, hi participarà un representant municipal com es fa en els centres públics.
   i) Es garantirà de manera efectiva la participació del professorat en la gestió del centre concertat, en la contractació de nou professorat i en l'elecció dels càrrecs directius.
   j) Es garantirà la participació dels pares en la gestió del centre a través del consell escolar.
   k) Es garantirà a les famílies una informació clara i transparent de la gestió del centre concertat, de l'ús dels diners públics i del funcionament pedagògic.
   l) Es garantirà l'exercici dels drets sindicals a tot el professorat del centre concertat.
   m) Els centres objecte del concert no poden tenir afany de lucre.
   n) L'administració educativa prendrà les mesures necessàries per garantir que els centres concertats no cobrin diners a les famílies en concepte de reserva de plaça, ni de matrícula, ni per cap altre concepte no autoritzat.
   o) Els diners que paguin les famílies pels serveis que presti el centre concertat, com menjador, transport, activitats extraescolars, material fungible, assegurances, excursions, sortides, colònies, etc., serà exclusivament per cobrir el cost de l'activitat, sense donar peu a cap actuació lucrativa.
   p) Els centres concertats no podran cobrar quotes a les famílies a través d'una fundació ni d'entitats similars, encara que siguin amb caràcter voluntari.
   q) Les aportacions de diners per part de les associacions de pares als centres concertats seran limitades i objecte de control. L'administració educativa vetllarà especialment perquè aquesta no sigui una forma encoberta de demanar aportacions econòmiques a les famílies.
4. Iniciar un procés per igualar-se amb els centres públics. L'inici d'un procés gradual de revisió de les condicions del concert per assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions amb els centres públics.
5. Igualar progressivament les condicions laborals. El professorat dels centres concertats assolirà gradualment les mateixes retribucions que el dels centres públics.
   

L'educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu

Entenem l'educació pública com a eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i com a motor de garantia de la seva funció social. Per tant, cal garantir el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, integrador i compensador de les desigualtats.

Des d'ICV-EA fem una aposta decidida a favor de l'educació pública, com a motor i garantia d'aquest model educatiu.

Propostes:

• Promoure la xarxa pública com a garantia d'igualtat i de qualitat, de transparència i de pluralisme. Fer-ne l'eix vertebrador del caràcter públic que ha de tenir el servei educatiu.
  • La Generalitat ha d'ordenar i administrar el conjunt del sistema educatiu català i, al mateix temps, exercir com a titular que és dels centres públics.
  • Promoció d'accions de millora de la imatge social de l'educació i el paper del professorat.
  • Increment del grau d'obertura i de control social de tots els centres. Establir uns criteris homogenis de qualitat, de control, de participació democràtica, de matriculació, etc., entre tots els centres sostinguts amb fons públics.
  • Revisió dels concerts educatius a partir d'un sistema d'auditories. Supressió dels concerts educatius amb les escoles d'èlit. Supressió dels concerts educatius amb aquells centres que no compleixin els requisits mínims establerts de qüalitat i transparència en la gestió i laïcitat en el seu ideari, promovent la modificació de la Llei orgànica del dret a l'educació per fer possible una política igualitària de les diferents cultures i sensibilitats ètniques i religioses i un real servei públic d'integració social en tots els centres sostinguts amb fons públics.
• Garantir l'exercici del dret a l'educació i la igualtat d'oportunitats.
• Nova normativa d'accés a l'escolarització, de fàcil interpretació, amb processos molt transparents i que tingui en compte els fluxos migratoris, que garanteixi:
  • La igualtat de tracte per a tota la ciutadania mitjançant mesures d'àmplia informació i transparència per garantir la lliure elecció i la igualtat d'accés.
  • La igualtat de tracte per a tots els centres sostinguts amb fons públics.
  • La participació de l'administració local i de la comunitat educativa en tots els processos de planificació, seguiment i control.
  • Promoure un sistema d'admissió d'alumnes que, sense ser discriminatori, eviti la concentració d'alumnes nouvinguts.
  • La matrícula única per a tot l'ensenyament obligatori i l'establiment d'itineraris educatius entre els centres de primària i secundària.
  • La modificació de les actuals Comissions d'Escolarització, ampliant les seves funcions, competències i composició.
  • L'establiment dels mecanismes necessaris per evitar la concentració d'alumnat amb necessitats educatives especials en determinats centres
• Garantir una diversificació d'oportunitats per a la igualtat, potenciant la funció compensadora de l'educació: amb una política de beques adequada.
• Definir una política de beques d'acord amb la realitat social.
• Revisar els terminis de petició i atorgament de beques per tal de poder beneficiar aquella part de l'alumnat que s'incorpora als centres quan el curs ja ha començat.
• S'ha de promoure una reforma del sistema fiscal per evitar el frau en l'obtenció de beques.
• Cal traspassar competències a les Comunitats Autònomes en les polítiques de beques.
• Coordinació institucional i territorial de tots els recursos adreçats a beques.
• Garantir el dret a l'educació dels infants que pateixen malalties cròniques, de llarga durada, o discapacitats greus, millorant el sistema actual d'ajuts per a l'ensenyament a domicili.
• Assolir la completa gratuïtat en els nivells obligatoris progressivament (llibres de text i material escolar), que eviti realment que hi hagi discriminació per raons econòmiques.
• Garantir l'aconfessionalitat de l'escola. Denunciar els acords entre l'Estat espanyol i el Vaticà i el conveni amb l'Arquebisbat, contraris als principis d'un Estat aconfessional, perquè l'educació religiosa ha d'estar a les famílies i als centres religiosos. Cal separar qualsevol activitat de caràcter confessional de les activitats educatives o curriculars de l'alumnat i, per tant, no fer l'oferta de la classe de religió dins de l'horari escolar.
• Establir un pla plurianual de finançament que garanteixi poder abordar els reptes del canvi educatiu i la satisfacció de demandes socials, amb l'horitzó d'arribar a destinar el 6% del PIB, i un 1,5 % a la Universitat, per equiparar-nos a la mitjana del nostre entorn europeu.
• Augmentar els pressupostos fins a la mitjana de la Unió Europea, tot prioritzant l'ensenyament públic i no subvencionant cap a una unitat escolar nova.
• Acabar amb els dèficits infraestructurals encara existents i començar, a més, a introduir equipaments qualitatius: equipaments dels nous cicles formatius, biblioteques, gimnàs, menjadors, sales d'alumnat, auditoris, sales d'estudi, xarxes informàtiques, etc.
• Revisar el pla plurianual d'inversions i agilitar els tràmits que comporta la construcció de nous edificis especialment allà on l'allargament de situacions de provisionalitat pot perjudicar-ne la qualitat d'educació.
• Incrementar els pressupostos de despeses de funcionament dels centres docents tot incorporant les quantitats necessàries que garanteixin el manteniment dels equipaments, propiciant l'elaboració de materials innovadors, la compra i reposició d'equipaments didàctics i de materials curriculars, etc., de forma autònoma, i possibilitin avançar cap a la gratuïtat efectiva de l'educació.
• Definir prioritats en l'aplicació dels pressupostos que permetin el rendiment anual de comptes en el compliment dels objectius.