Propostes:

• Implementarem el Pla director de l'educació especial per continuar progressant en la integració i en la inclusió de l'alumnat amb discapacitat. Crearem el Consell Assessor de l'Educació Especial, on s'assegurarà la participació de tots els sectors implicats.
• Oferirem a totes les famílies que tinguin fills o filles amb necessitats educatives especials itineraris educatius adaptats a les seves característiques.

(...)

• Incrementarem els recursos i els serveis que són necessaris per proveir una assistència de qualitat en els camps de la sanitat, l'ensenyament i l'habitatge i els serveis socials, sense desatendre els requeriments de la població ja establerta a Catalunya.

Propostes:

• Atendre la diversitat de l'alumnat en educació amb una atenció més personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i formatius per atendre'ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més elevat d'alumnes amb dificultats.
• Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i informatives que apareixen en l'entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes, sexualitat, SIDA, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris.
• Reforçar la cobertura i la capacitat d'actuació dels serveis de suport i assessorament al professorat especialitzat en atendre la diversitat. Promoure la constitució d'estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats (EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat.
• Implantar un pla director de l'educació especial, que ha de preveure tant la distribució territorial com la dotació i l'àmbit d'influència de la xarxa d'educació especial.
• Atendre la doble necessitat d'integració social i d'elevació del nivell formatiu de l'important contingent d'immigrants que el país necessita. Els reptes que això suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals, els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l'ensenyament obligatori en aquelles zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allí on es concentra el gruix de la immigració.
• Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es pugui conèixer i, en el seu cas coordinar, les diverses tasques educatives.
  

Educacions especials

La igualtat d'oportunitats en l'ensenyament és un dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, desenvoluparem accions necessàries per fomentar els suports precisos de compensació educativa per a alumnes en situació de desavantatge social, amb dificultats per aconseguir les fites educatives i els objectius de formació previstos. Així mateix, els alumnes amb discapacitats físiques o psíquiques, sensorials, o amb greus trastorns de personalitat o de conducta, i amb necessitats educatives específiques, tindran una atenció especialitzada per intentar assolir-ne la integració. Per aconseguir-ho cal dedicar-hi els recursos necessaris des de la detecció de la seva discapacitat:

• Considerar la discapacitat com a criteri per a l'escolarització en les condicions més apropiades.
• Desenvolupar la promoció educativa per a alumnes amb necessitats educatives especials, fomentant els programes de col·laboració amb entitats sense ànim de lucre que es dediquin a aquestes persones.
  
• Augmentar les quantitats d'ajuts a l'educació especial.
  
• Promoure la creació de centres d'educació especial, atenent de manera preferent els alumnes amb discapacitats específiques, tant en centres amb possibilitat de residència com en centres de dia.
  
• Atendre de manera especial les mesures que afavoreixin la compensació educativa:
  - Adoptar procediments singulars on les característiques socio-econòmiques i culturals de la població aconsellin una actuació educativa diferenciada, amb especial atenció a la garantia d'igualtat d'oportunitats educatives al món rural.
  - Aportar els recursos materials i personals necessaris i els suports tècnics i humans per aconseguir la compensació educativa.
  - Preparar el professorat per impartir la classe d'ensenyament que condueixi a l'educació especial i compensatòria.
  
• Elaborar un programa de detecció precoç de discapacitats:
  - Incrementar els centres d'educació especial per a alumnes amb necessitats educatives específiques que, per les seves característiques, necessiten una atenció especialitzada.
  - Incrementar el nombre de centres que imparteixin programes de garantia social (iniciació professional).
  - Impulsar programes de formació per a l'ocupació i els tallers professionals, adaptats per als alumnes amb necessitats educatives especials, que en facilitin la inserció social i laboral.
  
• Intensificar els programes de detecció precoç de discapacitats.
  
• Promoure centres d'educació especial per a alumnes amb necessitats educatives específiques que, per les seves característiques, necessitin una atenció especialitzada.
  
• Impulsar programes de formació per a l'ocupació i tallers professionals adaptats a aquests alumnes, que facilitin la seva inserció social i laboral.

Atenció a la diversitat

El volum creixent d'alumnat estranger requereix l'adopció de mesures que n'afavoreixin la incorporació al sistema educatiu, especialment en els casos en que aquest alumnat presenta un grau elevat de desconeixement de les nostres llengües, o un desfasament curricular greu, com a conseqüència de la falta d'escolarització prèvia en el seu país d'origen.

Per això proposem la creació d'un programa pedagògic, d'adaptació a l'escolarització obligatòria, que pretén la integració i l'adaptació enles millors condicions, basat en els següents eixos:

• Aules d'enllaç.
• Proposta d'immersió i d'adaptació al context escolar, social, cultural i lingüístic.
  
• Desenvolupament de la convivència activa.
  
• Intensificació dels programes de detecció precoç de discapacitats.
  
• Promoció dels centres d'educació especial per a alumnes amb necessitats especials.
  
• Impuls als programes de formació per a l'ocupació i els tallers professionals adaptats, que facilitin la seva inserció social i laboral.
  

ETAPES EDUCATIVES I EDUCACIÓ ESPECIAL

Objectius

1. Reduir el fracàs escolar.
2. Millorar l'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives específiques.

Mesures

1. Implantar els TAE (tallers d'adaptació escolar i aprenentatges instrumentals bàsics), amb dos professors/es per grup de fins a 20 alumnes i dotats dels mitjans necessaris.
2. Crear i dotar aules obertes. Cal facilitar la creació d'aules obertes (UAC) i dotar-les de mitjans, a tots els IES que ho necessitin. Aquestes aules han de ser ateses per mestres o professorat de pedagogia terapèutica i comptar amb la col·laboració d'altre professorat del centre.
3. Creació d'unitats d'escolarització compartida amb professorat especialista. Als diferents territoris s'han de preveure unitats d'escolarització compartida, dotades amb professorat especialista per atendre l'alumnat que manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar o de violència, que sovint tenen el seu origen en problemes de desestructuració familiar o social.
4. Creació d'unitats d'escolarització compartida amb personal sanitari. Cal preveure, també, unes altres unitats d'escolarització compartida, amb educadors i personal sanitari, per atendre alumnes amb problemes greus de conducta i trastorns de personalitat, motivats per malalties psiquiàtriques.
5. Constituir comissions mixtes d'atenció social. Cal fomentar en els centres la constitució de comissions mixtes d'atenció social, per establir ponts entre els professionals del centre, cap d'estudis, coordinador pedagògic, psicopedagog, tutors/es amb alumnes afectats, professionals externs com l'EAP, Programa de Compensatòria i els professionals dels serveis socials del municipi, educadors de carrer i assistents socials. Amb la funció de fer el seguiment i de proporcionar ajudes a l'alumnat amb greus dèficits familiars o socials, a l'alumnat immigrant i a l'alumnat absentista.
6. Incentivar projectes de millora de centres en situació crítica. L'administració educativa ha de promoure acords amb els equips directius dels centres, especialment amb els més deficitaris, o en crisi, i els situats en zones d'atenció preferent, per tirar endavant programes que els ajudin a millorar la seva qualitat educativa i la projecció externa. Encara que la posada en marxa d'aquests programes representi increments de recursos humans o materials, és necessari fer aquest esforç per raons de justícia i d'equitat social. Aquests programes han de ser a mitjà termini, uns quatre cursos, i se n'ha de fer un seguiment sistemàtic i una avaluació anual.
7. Reestructurar els serveis educatius, EAP, Programa de Compensatòria, CREDA, SEDEC, CRP. Definir clarament la seva funció i objectius, i incrementar els/les professionals dels equips d'acord amb la funció que se'ls encarregui.
8. Continuar avançant en la línia d'integració de l'alumnat amb necessitats educatives especials en els centres ordinaris, acompanyats del personal i del material que calgui.
9. Implementar el mapa escolar de l'educació especial per poder atendre aquell alumnat que per al seu progrés personal, necessita uns recursos molt diferenciats que impedeixen la seva integració a la xarxa de centres ordinaris. Aquest mapa ha de contemplar la construcció d'una xarxa de centres públics amb tots els/les especialistes i mitjans materials que permetin, a aquest alumnat, avançar personalment i en els seus aprenentatges tant com sigui possible. El mapa ha de planificar la xarxa de centres amb criteris de territorialitat, per poblacions i comarques, evitant transports incòmodes i innecessaris.
10. Elaborar el pla director de l'educació especial que reguli tots els aspectes d'aquesta modalitat educativa referents a tipologia de centres, educacions compartides, formació del professorat, ràtios alumnes/professorat, paper dels educadors/es, especialistes, vetlladors/es, personal sanitari als centres, etc.
11. Regularitzar els convenis entre el Departament d'Ensenyament i els Departaments de Sanitat i Benestar i Família, pel que fa a l'educació especial, i fer-los operatius en el territori amb la implantació de comissions estables per poblacions grans o comarques.

(...)

ESCOLARITZACIÓ DE L'ALUMNAT IMMIGRANT

Objectius

1. Integrar l'alumnat immigrat al sistema educatiu català de la manera més ràpida i satisfactòria possible.
2. Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta de les competències bàsiques.

Mesures

1. Elaborar un pla integral d'atenció a l'alumnat procedent de la immigració i a les seves famílies, que compti amb el treball coordinat dels diferents departaments del Govern de la Generalitat, la participació dels ajuntaments i que contempli:
   a) Oficines municipals d'acollida, amb funcions d'informació i acompanyament.
   b) Plans d'acollida als centres educatius amb una organització que faciliti l'aprenentatge del català, la incorporació progressiva a la resta del currículum i, finalment, la integració a la resta d'activitats del centre.
   c) Crear aules d'acollida per a l'alumnat immigrant. L'administració educativa ha de posar els mitjans perquè els IES situats en zones de forta immigració, amb l'assessorament dels professionals del SEDEC, puguin crear aules d'acollida, ateses per un professor/a de llengua catalana o per un/a mestre, per a cada grup de deu alumnes immigrants amb desconeixement de la llengua catalana. L'objectiu d'aquestes aules és que l'alumnat immigrant adquireixi les competències comunicatives en català i, a mesura que les vagi assolint, augmenti progressivament la participació en les activitats del seu grup classe fins a la completa integració.
   d) Cursos de català per als pares i mares de l'alumnat.
   e) Informació del funcionament del poble o la ciutat en què viuen, dels serveis sanitaris, dels serveis socials, del transport, de l'habitatge, associacions de veïns i veïnes, centres cívics, d'esplai, etc.
   f) Informació sobre contractes laborals, seguretat en el treball, oficines d'ocupació, etc.
   g) Informació sobre Catalunya, el país on viuen, i el sistema de drets i deures democràtics establerts a la nostra societat.
2. Establir mecanismes de coordinació. Cal l'actuació coordinada de totes les Direccions Generals del Departament d'Ensenyament, i també cal la coordinació dels seus serveis i programes, amb la dotació dels recursos humans i materials necessaris, per poder atendre les tasques que se'ls encomanin.
3. Evitar la concentració d'alumnat immigrant. Les comissions de matriculació han de vetllar perquè l'alumnat immigrat es distribueixi entre els centres públics i concertats d'una mateixa zona.
4. Programar activitats de formació intercultural al professorat. Programació d'activitats de formació per al professorat sobre els valors i hàbits més rellevants de les cultures de procedència del seu alumnat i facilitar aquells aspectes que, per la seva importància i interès, puguin servir d'element de connexió.
5. Programar activitats de formació al professorat per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura. Cal preparar el professorat d'educació infantil i primària per donar-li coneixements i estratègies per connectar amb la cultura i la llengua materna de l'alumnat en el moment de fer l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura.
6. Elaborar i dotar de materials curriculars. Elaborar, i posar a disposició dels centres, materials curriculars i multimèdia, així com material per configurar aules d'autoaprenentatge que faciliti l'alfabetització, l'aprofundiment en el coneixement del català i l'assoliment de la resta de les competències bàsiques.
7. Assessorar i orientar. Proporcionar assessorament als centres sobre l'elaboració del pla d'acollida de l'alumnat immigrant.
8. Oferir criteris d'actuació. Elaborar propostes i facilitar criteris d'actuació als centres docents per tal de garantir a l'alumnat immigrant un bon aprenentatge, una bona convivència i una adequada integració social.
9. Educar per a la interculturalitat. Aportar als centres orientacions i materials per treballar l'educació intercultural.
10. Ampliar l'oferta de llengües relacionades amb la nova immigració en els centres públics d'ensenyament d'idiomes.
    

Accés a l'educació

L'escola és un dels principals espais d'integració social i com a tal bàsic en un procés de convivència. És, a més, el lloc on es construeix el futur i la mentalitat dels nous ciutadans. El repte al que s'enfronta a partir d'aquesta nova situació és el d'aconseguir que els infants i joves en els seus centres escolars rebin una educació que valori la diversitat com a un factor d'enriquiment per tothom i alhora afavorir un procés d'escolarització dels fills i filles d'immigrants estrangers de forma normalitzada amb els recursos necessaris per a una correcta adaptació.

Per assolir aquests objectius és necessari:

• Evitar, sense mesures traumàtiques i respectant en l'últim cas la decisió de la família, la concentració de fills d'immigrants en determinades escoles per tal d'evitar fenòmens de guettització, estigmatització per part de la població autòctona i possibilitar una integració real en la societat d'acollida. El nombre d'alumnes d'aquestes característiques a les escoles hauria de ser en principi similar a la seva presència a l'entorn de la mateixa.
• Cal defensar el dret a l'escolarització de tot nen i nena, amb els dictats i procediments necessaris per garantir que tots els fills i filles d'immigrants sigui quina sigui la seva situació jurídica i dels seus pares accedeixin a l'ensenyament obligatori als centres públics i concertats per igual. Cal preveure i cobrir les necessitats dels alumnes d'incorporació tardana.
• Dotació suficient dels Centres de Recursos pedagògics i centres d'ensenyament de materials adaptats per a l'educació intercultural, tant per l'ús del professorat com de l'alummnat. Així mateix cal una formació continuada dels professionals de l'educació per tal de que puguin respondre professionalment a la realitat canviant de l'alummnat.
• Difusió adequada i en les llengües necessàries de la informació referida al funcionament del sistema educatiu, centres escolars de la zona i les seves característiques, serveis, procés, requisits i períodes de matriculació i vies de participació.
• Revisió dels continguts de llibres de text i de consulta i de materials didàctics que s'utilitzen en els centres d'ensenyament per tal d'evitar informacions i interpretacions amb connotacions etnocèntriques i discriminatòries.
• Valorar en els calendaris escolars, tant a les activitats lectives com a les complementàries, tenint en compte els costums i els hàbits de les diverses comunitats. Respectar els costums alimentaris dels fills i filles dels immigrants en els menjadors escolars.
• Elaboració d'una normativa sobre convalidacions de títols i adaptacions excepcionals.

(...)

Polítiques actives d'integració en la xarxa educativa.

• Crear el Consell d'Atenció Educativa a Persones amb Discapacitats, òrgan de trobada i debat entre l'Administració educativa i els sectors de la discapacitats.
  
• Elaboració i posada en marxa del Pla Director d'Atenció Educativa a persones amb discapacitat
  
• Dotar del finançament adeqüat l'integració escolar.
  
• Posar a l'abast de les persones cegues -através de suports informàtics- eines bàsiques que millorin les seves possibilitats d'accedir al coneixement de la llengua i la cultura catalana. Facilitar la utilització de materials didàtics i de consulta escolar.