Tu i la universitat

Plantejament marc:

Farem de Catalunya el campus universitari europeu de referència a la Mediterrània.

Propostes:

• Promourem el ple desenvolupament normatiu de la Llei d'Universitats de Catalunya, incrementant al màxim l'autonomia de les nostres universitats i l'acció pròpia de l'administració.
• Incrementarem, d'acord amb la Llei d'Universitats de Catalunya, els recursos públics destinats a l'ensenyament superior a Catalunya en un 30%.
• Continuarem implementant el Pla d'Inversions 2001-2006, impulsant-ne un de nou en el seu moment, i dedicant especial atenció, en el context de l'actual model de finançament, als contractes programa, on es marquen actuacions estratègiques i indicadors de qualitat.
• Establirem una nova programació d'estudis que respongui a les demandes socials, a les noves ofertes i a l'equilibri territorial.
• Donarem suport als estudis de postgrau de qualitat i promourem la mobilitat dels estudiants i del professorat.
• Integrarem Catalunya en l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, amb la implantació d'una nova estructura de cicles, adaptada al model de Bolonya que impulsa la Unió Europa.
• Recolzarem les activitats interuniversitàries de l'Institut Joan Lluís Vives, on s'agrupen totes les universitats dels Països Catalans.
• Establirem processos d'avaluació interns i externs que permetin assolir alts graus de qualitat a tot l'àmbit universitari.
• Estimularem la qualitat docent universitària amb ajuts a la innovació.
• Desenvoluparem una nova política de contractació permanent, alternativa a la tradicional dels cossos de funcionaris de l'estat, i destinarem recursos durant 12 anys al desplegament del Programa Serra-Húnter (contractació anual de 100 professors catedràtics o agregats).
• Regularem el règim estatutari del personal becari per tal de garantir la seva carrera professional.
• Implantarem, per mitjà de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, una política de beques i ajuts basada en els mèrits i les capacitats individuals, evitant l'exclusió per raons econòmiques. Exigirem al govern espanyol els traspassos de beques pendents.
• Fomentarem l'aprenentatge i ús de llengües estrangeres a les activitats universitàries.
• Consolidarem la International Graduate School of Catalonia, com a eina fonamental per internacionalitzar l'ensenyament superior a Catalunya i atraure els millors estudiants i professionals al nostre país.
• Crearem una Oficina Catalunya-Europa en el si del Consell Interuniversitari de Catalunya, i intensificarem, a través de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, el procés d'integració europea mitjançant, entre altres, convenis de col·laboració amb les universitats de la resta d'Europa que facilitin les dobles titulacions i els intercanvis.
• Garantirem els processos de formació, promoció i participació del personal d'administració i serveis, com un col·lectiu essencial per a la qualitat de la universitat.
• Crearem el Casal Universitari Català com a residència per a professorat visitant.
• Augmentarem l'oferta de residències universitàries i d'espais d'estudi adequats als estudiants i, a través de les xarxes de biblioteques, crearem punts d'accés als recursos universitaris disponibles a internet.
• Revisarem l'actual mapa geogràfic d'estudis universitaris, per tal d'assegurar la territorialitat, i oferirem programes flexibles semi-presencials, especialment en els segons cicles.
• Donarem un nou impuls a l'orientació universitària presencial, telemàtica i a la tutoria universitària. Millorarem l'accés a tot tipus d'informació on-line, facilitant consultes i tràmits.
• Desenvoluparem aules totalment equipades amb noves tecnologies i farem proves pilots d'innovació lectiva. Impulsarem l'oferta interuniversitària de la Universitat Digital i la connectivitat internacional de les xarxes universitàries catalanes.
• Continuarem impulsant l'oferta de la Universitat Oberta de Catalunya per afavorir l'accés als estudis superiors de les persones arreu del país, especialment aquelles que treballen.
• Afavorirem el paper de les borses de treball, la formació continuada per a la inserció laboral, les estades en pràctiques a empreses, els programes d'alternança estudis-treball i la col·laboració empresarial.
• Millorarem la interrelació entre la Universitat i el món empresarial, facilitant les estades de professors universitaris en empreses i la transferència de coneixement i experiència entre els dos sectors.
• Millorarem les ajudes personals i adaptacions curriculars per a estudiants amb necessitats especials, així com l'accés i el trànsit a les universitats.
  

Objectius

1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de la societat: formadora dels professionals d'alt nivell que demanda la societat actual, però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat d'oportunitats i la promoció social.
2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou Espai Europeu d'Educació Superior, element cabdal de l'avenç cap a una veritable Europa dels ciutadans, en la que la mobilitat de titulats i professionals sigui una possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i professors d'altres territoris i països, cal que Catalunya sigui capaç d'atraure i retenir els millors professors i estudiants, els millor capital humà, element cabdal pel desenvolupament d'una economia basada en el coneixement.
3. Impulsar la recuperació i la potenciació d'una veritable autonomia universitària, fortament retallada en els últims temps, autonomia que no ha d'estar renyida en el cas de les universitats públiques amb el necessari retiment de comptes cap a la societat que la finança, representada pel Parlament.
4. Dotar Catalunya d'un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d'elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals deficiències en relació a les demandes dels diferents sectors productius. Una universitat que constitueixi un factor d'atracció i permanència d'activitats econòmiques en àmbits punters i d'alt valor afegit i que permeti situar a Catalunya en un lloc capdavanter en el marc de la societat del coneixement.
5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats una formació especialitzada però també les competències necessàries que facin possible la seva adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d'afrontar en un mercat laboral en constant mutació. Necessitat d'adaptació i d'actualització de coneixements que posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la vida.
6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus entorns territorials, impulsant la seva dimensió d'instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país.
7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de competència, estimular l'eficiència en la gestió i aprofundir en el retiment de comptes. Tots ells aspectes clau per la salvaguarda del paper central de la universitat com institució generadora i difusora del coneixement, en un context en que ja fa temps que ha perdut el monopoli de l'ensenyament superior.

Mesures

• Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent, d'aplicació general, incentivador de l'excel·lència, la qualitat i la competència i basat en conceptes mesurables, comparables i objectius.
  
• Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010.
• Establir vies de finançament addicionals vinculades a l'assoliment d'objectius específics. Aquest finançament condicionat s'incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic.
  
• Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades.Únicament es contemplarà la implicació de la Generalitat en aquelles universitats de promoció pública amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament pel territori o d'altres funcions especifiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l'assoliment d'objectius específics.
  
• Incrementar la despesa pública per estudiant en relació al PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5000euros per alumne).
  
• Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es concretarà en un sistema català complementari a l'estatal (fins que es produeixi la transferència de les beques) format per tres modalitats: la beca bàsica o complementària, la beca salari o d'ajuda compensatòria i el préstec-renda.
  
• Incentivar l'estada a altres centres universitaris i de recerca dels estudiants cursant els darrers cursos dels seus estudis. Les beques tipus "Erasmus" o "Sócrates", de baixa quantia, es complementaran per garantir la igualtat d'oportunitats.
  
• Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l'harmonització dels sistemes europeus d'ensenyament superior (dec. Bolònia), d'acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial
  
• Dotar del suport necessari tant al professorat com a l'alumnat per a fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d'ensenyament superior europeus, acordat en la Declaració de Bolònia (19 de juny de 1999) i l'èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D'acord amb les universitats, establirem programes d'implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per professors i alumnes.
  
• Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia a les universitats.
• Impulsar l'establiment d'una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris
  
• Crear la mesa sectorial d'universitats tripartita.
  
• Modificar la legislació vigent per a que els presidents dels Consells Socials siguin elegits pel Parlament de Catalunya.
  
• Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió d'acord amb les universitats.
  
• Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats presents i futures i així definir els perfils professionals que han d'orientar la programació dels estudis universitaris.
  
• Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per a això, impulsarem la formació del professorat i de l'alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i l'aprenentatge; l'exploració de noves fórmules mixtes presencial-distància per implantar nous models pedagògics i la creació d'una potent plataforma telemàtica plural però prevista per ser presentada com l'oferta de la Universitat catalana al món.
  

Propostes per a la millora del sistema universitari català

• Elaborar el Mapa Universitari Català a partir d'uns criteris més realistes, que tinguin en consideració la realitat demogràfica catalana, la demanda de titulacions per part de l'empresa, el mercat i la societat, i una distribució territorial dels centres universitaris més equilibrada.
• Promoure les condicions necessàries per garantir un intercanvi continu i permanent de docents i d'investigadors entre les universitats que integren el sistema universitari català, i també amb altres universitats de fora de Catalunya, amb l'objectiu de garantir un major intercanvi d'experiències i de coneixements en cada àrea de coneixement.

Propostes concretes en matèria de finançament universitari

• Impulsar un pla de finançament de la universitat pública que es basi en els principis de suficiència financera, autonomia i eficiència, i una adaptació del sistema de finançament universitari que tingui en compte el pes i la realitat de les universitats privades.
• Promoure un pla específic d'inversions adreçat als centres universitaris de Catalunya, amb l'objectiu de millorar les instal·lacions on es desenvolupen les activitats docents i investigadores, i potenciar els convenis amb empreses i entitats perquè les universitats puguin beneficiar-se dels seus serveis.

Propostes per millorar la gestió

• L'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català ha de ser un organisme que, en el marc de les competències pròpies de la Generalitat, assumeixi la funció bàsica de vetllar per un ensenyament de qualitat, i per garantir un professorat idoni per a la formació i la investigació en cada àmbit del coneixement.
• Impulsar un pla específic de professionalització de la gestió universitària amb l'objectiu de garantir una gestió eficaç, eficient, professional i tècnica dels centres universitaris davant la creixent politització de la gestió que s'ha viscut durant aquests darrers anys.
• Fomentar les mesures necessàries perquè els centres universitaris de Catalunya imparteixin un ensenyament de qualitat.

Propostes en favor de la comunitat universitària

• Impulsar una modificació del rol dels alumnes en la comunitat universitària, amb l'objectiu que l'alumne esdevingui l'autèntic protagonista de la vida universitària, tot superant la concepció d'alumne passiu, participatiu en l'activitat de la política universitària, però poc participatiu en la vida acadèmica i intel·lectual de la comunitat.
• Fomentar una formació de l'alumnat que combini adequadament els coneixements tècnics i la formació humanística, atès que un bon titulat necessita una formació bàsica, que potenciï aspectes tan elementals com l'aprenentatge de llengües, l'expressió escrita i oral o els valors ètics. En aquest sentit apostem clarament per una formació integral.
• Potenciar les pràctiques a les empreses, les institucions i les entitats de tots els alumnes, tot superant la concepció clàssica que les pràctiques són classes semblants a les teòriques.
• Potenciar la pràctica de tenir professorat contractat, dins els límits establerts en la llei orgànica d'universitats.
• Afavorir la mobilitat del professorat entre les universitats que integren el sistema universitari català.
• Potenciar la formació específica dels docents i investigadors pel que fa a les tècniques de motivació docent i l'ús dels diferents recursos pedagògics.

Foment de la recerca

• Incrementar la participació dels centres universitaris de Catalunya en els recursos procedents del Pla estatal d'investigació científica i tècnica i en d'altres programes de la Unió Europea i d'empreses privades.
• Incrementar la participació dels centres universitaris catalans en la planificació de les línies d'investigació pròpies del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
• Potenciar fiscalment la col·laboració entre l'empresa i la universitat, amb l'objectiu d'augmentar de forma considerable la competitivitat dels sectors productius.
• Elaborar un pla de prioritats sobre els àmbits mereixedors de major suport i d'impuls investigador a Catalunya.
• Potenciar la investigació aplicada.
  

Convertir les universitats públiques en el dinamitzador de la política de recerca a Catalunya

Objectius

1. Aconseguir que la universitat catalana s'incorpori del tot en els corrents universitaris de primera línia.
2. Dotar les universitats catalanes d'un professorat, d'un personal d'administració i serveis, d'unes instal·lacions, d'un finançament i d'unes regulacions apropiades.
3. Millorar el finançament de les universitats.

Mesures

1. Propugnar una política destinada a inscriure plenament el sistema universitari català en l'espai universitari de la Unió Europea, tant pel que fa a l'estructura general, com pel que fa al nivell aconseguit en els diferents estudis i recerques i al seu aprofitament per la societat. En particular, cal participar plenament en l'Àrea Europea d'Educació Superior (Bolonya) i en l'Àrea Europea d'Investigació (ERA)
2. Implementar la fórmula de l'"Autonomia amb Responsabilitat", basada en el principi de subsidiarietat en les lleis i els reglaments que regeixen la universitat.
3. Estimular i impulsar que el professorat sigui escollit per la mateixa universitat d'acord amb criteris científics i objectius, respectant la política d'estudi i recerca que s'hagi fixat; hauria d'utilitzar la via, ni que sigui restringida, del professorat contractat, perquè les universitats es proveeixin dels professors i investigadors que més convinguin; a si mateixes i al país.
4. Incrementar els pressupostos públics destinats a les universitats (assolint la mitjana europea) per tal de poder:
   a) Desenvolupar un programa de contractació de professors i investigadors de màxim nivell.
   b) Garantir que els sous dels nostres professors siguin equiparables als dels professors de la resta d'Europa.
   c) Oferir beques suficients en retribució i en nombre, a tots els nivells, segons les demandes dels estudiants i de la societat. El programa de beques ha d'afavorir els sectors que a judici del Govern i de les universitats tinguin prioritat.
   d) Garantir que les condicions de treball del PAS, tant en nivell com en nombre i de retribució, s'equiparin amb les de la resta d'Europa.
   e) Equiparar els drets del personal investigador en formació amb els drets laborals comuns. Transformar aquestes beques en contractes laborals temporals, de forma similar al cas dels metges interns residents (MIR).
   f) Garantir que la formació continuada universitària tingui accés als fons públics.
5. Incrementar els recursos i els convenis de recerca amb el teixit empresarial del país amb l'esforç de l'Administració i les universitats amb els seus consells socials.
6. Establir mesures legislatives perquè les empreses presents al país reinverteixin un percentatge dels seus guanys en el finançament de la recerca.
7. Acabar amb els subsidis públics cap a les universitats privades, retribuint-les només per la realització de projectes concrets d'utilitat pública, seguint els mateixos paràmetres de com es fa amb qualsevol empresa.
8. Garantir que la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sigui una universitat de la Generalitat en els termes que siguin més convenients i sempre dins d'una estructura que en garanteixi el seu funcionament eficaç i democràtic i amb criteris d'universitat pública.
9. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d'acord amb les universitats.
10. Potenciar els estudis especialitzats, que donin accés als avenços recents, a través de programes de formació continuada i d'estudis de postgrau, que poden arribar fins al doctorat.
11. Establir un programa per promoure la realització de doctorats, en tant que representen la punta de llança de la cultura, la ciència i la tecnologia, a més de ser el planter dels futurs professors universitaris i d'investigadors de tots els àmbits, i permeten la nostra incorporació a la primera línia del coneixement.
12. Estimular la col·laboració de les empreses, ja sigui a través d'ajuts econòmics o bé de la possibilitat de realitzar-hi pràctiques, en els estudis de postgrau.
13. Donar suport a les noves titulacions de forma decidida i clara mitjançant el transvasament voluntari de professorat i de personal procedent d'aquelles titulacions que entrin en deflació per manca d'alumnes.
14. Garantir que els estudiants universitaris gaudeixin d'igualtat de drets en igualtat de condicions acadèmiques. Tothom que tingui capacitat ha de poder seguir estudis universitaris independentment de la seva condició social o econòmica.
15. Assegurar als estudiants de doctorat la seva participació en la docència i la recerca universitàries per completar la seva formació, a més del seu accés a beques. En aquest sentit, cal promoure que els estudiants interessats i capaços, per als qui no hi hagi prou beques, puguin ser contractats com a ajudants, ja sigui de docència o de recerca.
16. Implementar els mitjans necessaris per facilitar la mobilitat de professors i estudiants tant per part de les administracions com per part de les universitats, amb les oficines pertinents.
17. Millorar l'atenció als estudiants també en els aspectes no docents:
    a) Instaurar organismes que tinguin cura del seguiment i, en particular, de la inserció laboral dels alumnes que hagin acabat els seus estudis.
    b) Tenir en compte els problemes dels alumnes per assistir i aprofitar les activitats universitàries, i intentar donar-los solucions satisfactòries. En particular cal eliminar les barreres arquitectòniques.
    c) Obrir a les universitats oficines d'atenció als alumnes per ajudar-los a resoldre problemes com els d'allotjament, atenció sanitària, assegurances, transport, etc.
18. Garantir que els estudiants tinguin una representació important en els diferents òrgans de govern de la universitat, mai menor del 30 per cent.
19. Garantir que el personal d'administració i serveis sigui qualificat i suficient, i que compti amb un estatus laboral apropiat:
    a) Garantir que la representació del PAS als òrgans de govern sigui important, i en cap cas menor del 10 per cent.
    b) Proporcionar al PAS els cursos de superació i d'adaptació necessaris per estar al corrent de les noves eines de treball i d'altres aspectes de la seva activitat.
20. Assegurar que el català esdevingui realment la llengua pròpia de les universitats de Catalunya:
    a) Fer tota la documentació administrativa universitària en català. La universitat proveirà els mitjans per ajudar als qui tinguin dificultats amb la llengua a superar-les.
    b) Articular els mitjans per tal de garantir que les incorporacions, tant de nou professorat com d'alumnat, no afectin el procés de normalització lingüística. En particular cal establir mecanismes per tal que els estudiants procedents de la resta de l'estat i d'altres estats no pressionin ni obliguin el professorat a sacrificar l'ús del català. El dret a expressar-se en espanyol no ha d'anar en detriment del dret dels altres a expressar-se en català.
    c) Promoure l'ús del català mitjançant llibres de text, altres materials d'estudi, Internet i activitats diverses.
21. Oferir l'ensenyament de les altres llengües que s'utilitzen de forma natural en simposis, congressos i altres trobades internacionals i en bona part del material d'estudi, com és l'anglès, mitjançant cursos o fins i tot mitjançant assignatures a la carrera.
22. Impulsar la derogació de la LOU.
23. Impulsar la relació entre empreses de noves tecnologies i universitats no només amb politècniques, sinó també humanistes per tal de formar joves tecnòlegs humanistes, capaços d'actuar simultàniament a tots dos àmbits i interessats en els aspectes socials de la xarxa.
24. Reordenar l'actual dispersió de la recerca entre universistats i centres públics de recerca externs, per tal de simplificar el sistema, rendibilitzar els recursos destinats, millorar la transparència i els canals d'informació.
25. Potenciar la formació i contractació de tècnics de suport a la recerca en les universitats.
26. Impulsar, davant el govern de l'Estat, l'augment dels overheads autoritzats, de l'actual 15 % al 30 %, en els projectes públics de recerca.
27. Introduir indicadors de recerca entre els criteris de repartiment del finançament universitari.
28. Evitar que els grans macroprojectes de recerca que es puguin desenvolupar en el futur (Sincrotó, ITER, etc.) es facin en detriment dels projectes desenvolupats pels grups de recerca i universitats de Catalunya.
    

• Aconseguir la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'Educació superior, és a dir arribar a la gratuïtat formal.
• Fomentar per les despeses indirectes (llibres, transports,...) un sistema de beques que trenqui les desigualtats existents i que serveixi per aconseguir la gratuïtat real de l'Educació Superior. Aquest sistema de beques que proposem és el següent:
  - Beques-salaris: per persones amb un nivell baix de renta, per a cobrir els costos indirectes i el cost d'oportunitat de no treballar.
  - Beques directes: hauríem de tendir a cobrir els costos indirectes, es podria establir el criteri, segons la renda familiar.
• Augment de la despesa pública en Educació superior, la Llei Catalana d'Universitats hauria d'anar dotada d'un pla de finançament que augmentés la despesa de l'1,1% del PIB actual a l'1,75% i l'increment de la despesa total en beques i ajuts del 0,09% actual al 0,27% del PIB, adaptant-nos a la mitjana europea en despesa en l'ensenyament superior.
• Establir horaris de classe més compactes i intensius. Promoure la revisió de les normatives de permanència i els plans d'estudi per afavorir les anomenades "vies lentes" per a casos de compatibilització d'estudis i treball, i per fomentar la formació continua de les persones. Creació de models flexibles d'estudi amb la combinació de l'ensenyament presencial i no presencial i l'ampliació dels horaris d'estudi.
• Per aconseguir una millor qualitat de l'educació superior calen recursos humans i financers, per millorar els recursos humans cal la desmassificació de les aules, baixant així les ràtios de les aules i de les tutories dels docents.
• Garantir la independència universitària, externalitzar l'avaluació i no posar en qüestió la llibertat de càtedra.
• Realitzar una anàlisi exhaustiva sobre l'oferta de tercers cicles (màsters i postgraus), en tant que poden suposar una nova barrera econòmica discriminatòria, alhora que evidencien el problema del finançament de les universitats públiques.

(...)

Propostes programàtiques

Pel que fa al Sistema Universitari de Catalunya:

• Elaborar una nova llei d'universitats de Catalunya que tingui un mes alt nivell d'independència en relació a la LOU, per tal que els possibles canvis en la legislació estatal tinguin un efecte mínim en la normativa autonòmica de Catalunya.
  
• Impulsar l'ordenació del sistema universitari de Catalunya amb una normativa general flexible en un món que per la seva naturalesa és molt dinàmic i que en el futur s'haurà d'adaptar a l'espai europeu de l'ensenyament superior. Així, es promourà la redacció d'una nova llei d'universitats de Catalunya que sigui menys ambigua i reglamentista que l'actual i que desenvolupi els seus eixos bàsics en forma de decrets posteriors específics.
  
• Promoure la definició d'un mapa universitari de Catalunya que garanteixi una oferta universitària equilibrada en tot el territori i uns paràmetres de qualitat similars en totes les universitats.
  
• Donar prioritat i impulsar especialment les universitats públiques amb una assignació de recursos adequada i suficient que permeti a aquestes institucions un funcionament bàsic de qualitat.
  
• Promoure mesures per tal que les universitats públiques de Catalunya siguin veritablement servei, motor i consciència de la nostra societat i també institucions que juguin un paper essencial en el servei públic de l'ensenyament superior.
  
• Elaborar un nou model de finançament del sistema universitari públic que garanteixi la suficiència de recursos i l'objectivitat d'assignació i que situï les universitats catalanes en els nivells de finançament del nostre entorn europeu. En aquest sentit, proposem passar de l'1,1 % del PIB al 1,5 % del PIB en despesa pública per educació. Quant a beques i ajuts, increment del 0,06 % actual al 0,24 % del PIB, equivalent a un 20 % de la despesa pública universitària.
  
• Elaborar un Pla plurianual d'inversions i de manteniment d'equipaments i instal·lacions, que completi l'acord assolit en el marc de la LUC.
  
• Impulsar de forma decidida la participació i la implicació del conjunt de la societat i no només del sector productiu envers les universitats. En aquest sentit s'ha de potenciar el Consell Social establint una composició que permeti aquest objectiu.
  
• Aprofundir i millorar el mètode dels contractes programa entre l'administració i les universitats per tal de definir objectius comuns del sistema universitari i específics de cada universitat.
  
• Promoure actuacions en el marc de l'espai europeu d'educació superior per racionalitzar l'homologació de títols, la convalidació d'estudis, l'intercanvi de membres de la Comunitat Universitària i la realització d'estudis en els diferents països.

Pel que fa a les universitats i a la comunitat universitària:

• Promoure una regulació satisfactòria de les figures de professorat contractat, definint una carrera acadèmica adequada basada en la promoció personal per mèrits.
  
• Revisar el sistema retributiu del professorat i del PAS de les Universitats, atenent a uns principis que respectin els seus drets i n'estimulin el compliment de les obligacions.
  
• Revisar i millorar el programa Serra Húnter de dotació de places de professorat contractat, acordat en el marc de l'aprovació de la LUC.
  
• Promoure un pla de promoció del professorat funcionari a les figures contractuals definides a la LUC.
  
• Proposar mesures de millora de la qualitat universitària per assolir nivells de qualitat comparables a la dels països de la Unió Europea, aprofitant la desmassificació de les aules.
  
• Articular mecanismes eficients d'avaluació de la tasca docent i de recerca, amb l'objectiu d'una millora permanent del servei.
  
• Incrementar la dotació econòmica de les beques i la millora de les partides de despesa que generen els estudis, reclamant la transferència amb un increment dels recursos fins al 4 % de la despesa total en educació, que és la mitjana europea, i modificació del sistema de concessió.
  
• Incrementar i millorar el sistema de residències universitàries.
  
• Elaborar un pla d'incorporació de titulats que hagin fet estudis de tercer cicle o postdoctorals en altres països i que no s'hagin pogut integrar posteriorment al nostre sistema universitari o educatiu.
  
• Elaborar un programa de suport i estímul a la recerca universitària, en el marc de plans de recerca i desenvolupament de caràcter plurianual i mitjançant programes i actuacions en l'àmbit europeu de recerca.
  
• Potenciar la col·laboració a tots els nivells de les universitats públiques i els Centres de Recerca. En aquest sentit, s'impulsarà la realització de programes per facilitar la mobilitat del personal acadèmic de les universitats.
  
• Introduir noves formes d'ensenyament per permetre fer efectiu el dret a l'educació al llarg de tota la vida, a l'actualització i/o l'adquisició de nous coneixements i habilitats.
  
• Revisar l'organització de l'ús del temps a les universitats
  
• Establir un marc estable de coordinació amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per tal d'optimitzar els recursos de recerca aplicats a Catalunya, millorant les instal·lacions i les dotacions per a equipaments, la coordinació entre grups i la projecció internacional de la investigació a Catalunya, potenciant tant la recerca bàsica com l'aplicada.

Recerca Científica i Tècnica

Catalunya demana un nou esforç per enfortir la recerca científica i tècnica, administrant els recursos que ja disposa en una nova orientació, per beneficiar el conjunt de la població i, particularment, els sectors socials més desfavorits. El govern de la Generalitat ha de pressionar i col·laborar perquè l'Estat espanyol augmenti la inversió pública i privada fins assolir la mitjana europea, reduint, fins a la seva eliminació, les despeses directament encaminades a les aplicacions militars.

Igualment, el govern de Catalunya ha de desplegar esforços per afavorir el coneixement ampli dels desenvolupaments científics i tècnics per implicar l'opinió pública en la presa responsable de decisions en política científica i tecnològica, més enllà dels rumors o les manipulacions informatives que, en un sentit o en l'altre (transgènics, ITER, etc,), creen confusió entre la població en general.

El desenvolupament sostenible no serà possible sense la participació d'agents socials, tècnics i científics, com es fa palès en les propostes científiques i de noves tecnologies que surten des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua o la Xarxa per una Nova Cultura de l'Energia.

Despesa en R+D

Entre els 15 països de la UE, Espanya, amb una despesa del 0,97 del PIB en R+D, es situava (l'any 2001) a la cua, només per davant de Grècia i Portugal.
Catalunya, amb una mitjana del 1,07%, supera aquesta mitjana però està encara lluny de la mitjana de la UE, que era del 1,94%.
A la cimera de Barcelona del Consell Europeu es va establir com a objectiu assolir l'any 2010 un 3%.
La situació s'agreuja si tenim en compte que Espanya destina el 30% de la despesa en R+D a projectes de caire militar. La mitjana europea és del 15%.
Espanya és el que menys proporció destina a investigació bàsica o genèrica, només un 7,3%, mentre que la UE hi destina una mitjana del 15,3%.