De: Joan Botella i Corral
Entitat: Degà, Col.legi de Politòlegs i Sociòlegs

Modificació de: "5.1.- En cada mediació intervindrà com a mediadora una persona llicenciada o diplomada en dret, o psicologia, o treball social, i en aquells altres estudis universitaris que es determinin per reglament.."

Per: 5.1.- En cada mediació intervindrà com a mediadora una persona llicenciada o diplomada en aquells estudis universitaris que es determinin per reglament

Argumentació:

Sociòlegs i politòlegs estan capacitats per la seva formació per a exercir com a mediadors.

En altres països (EE.UU., GB, França), la mediació està oberta a tots els titolats en ciències socials, que acreditin a més una formació complementària específica adient (tipus pst-grau)

La mediació familiar és un precedent per a la introducció de la mediació en altres àmbits ( institució necessària per a trobar solucions no judicials als conflictes)

El Col.legi Oficial de Sociòlegs i Politòlegs no ha estat consultat en l'elaboració del projecte

De: Josefina Cambra
Entitat: Degana, Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya

Addició. Després de: "5.1.- En cada mediació intervindrà com a mediadora una persona llicenciada o diplomada en dret, o psicologia, o treball social, i en aquells altres estudis universitaris que es determinin per reglament."

Afegir: En aquest article 5, apartat 1, és del tot imprescindible que també s’hi incloguin, com a professionals per exercir la mediació, les persones llicenciades en pedagogia i en psicopedagogia.

Argumentació:

Senyors / Senyores,

En relació al Projecte de llei de Mediació Familiar de Catalunya, el Col.legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya voldria fer les consideracions següents per tal que es tinguin presents per modificar l’apartat 1 de l'article 5 -La persona mediadora- de l'esmentada llei.

En aquest article 5, apartat 1, és del tot imprescindible que també s’hi incloguin, com a professionals per exercir la mediació, les persones llicenciades en pedagogia i en psicopedagogia. Fonamentem aquesta petició en el fet que la Pedagogia comprèn també l'estudi de l'educació en totes les etapes de la vida de la persona, des de la infantesa fins a la tercera edat.

En les Facultats de Pedagogia s'imparteixen assignatures especifiques que tenen a veure amb la família i el seu cicle vital. Els titulats disposen, per tant, dels coneixements, les competències i les actituds necessàries per poder treballar com a professionals de la pedagogia, de la psicopedagogia i de l'educació social des d'un enfocament centrat en la família i no exclusivament en el subjecte o usuari.

En concret, la formació dels pedagogs i psicopedagogs els permet:

- Comprendre la família com a context de desenvolupament.
- Conèixer la dinàmica de la família en crisi.
- Conèixer la dinàmica de la família davant una persona amb discapacitat.
- Conèixer la dinàmica de la família davant diferents problemàtiques socials.
- Dominar el procés d'avaluació psicopedagògica del context familiar.
- Ser capaços d'elaborar intervencions que donin suport a la família.

Creiem, doncs, que els pedagogs i psicopedagogs reuneixen els requisits necessaris per ser inclosos en el Projecte de llei de Mediació Familiar com a professionals capacitats per exercir la mediació.

D’altra banda, volem assenyalar que en aquest projecte de llei no hi ha cap referència a l'àmbit escolar, tenint en compte que és el lloc on els fills manifesten la conflictivitat pròpia de la desestructuració familiar. Als centres de primària i ESO està apareixent darrerament un conflicte molt repetit i amb un perfil força clar: es tracta de l’alumne que no té cap interès por l’estudi i que pot ser agressiu -no fa mai la feina, domina els companys...-, o bé immadur -retret i infantil.

Aquesta situació se sol produir en famílies desestructurades -manca de pare o de mare- i porta a un semiabandó o abandó total, que pot ser de caràcter econòmic, afectiu, legal i educatiu.

Normalment, aquests aspectes s’interrelacionen, de tal manera que el pare/mare que atén el fill no pot cuidar-se’n per problemes amb el cònjuge, manca de mitjans econòmics o de temps. L’acció tutorial a l‘escola és impossible i qualsevol acció queda col.lapsada.

Sembla que, en aquest cas, el mediador ha de ser una persona amb formació interdisciplinar: podria ser un assistent social amb formació extra, un advocat amb formació pedagògica o a l’inrevés. Ha de ser una persona que conegui la problemàtica educativa, les sortides professionals, etc.

Pensem que, si hem fet obligatòria l’escolaritat fins als setze anys, hem de ser conseqüents.