Diputada
Pilar Dellunde
Grup Parlamentari Esquerra Republicana de Catalunya
Benvolguda,
La qüestió que vostè planteja es va debatre en els treballs de la ponència de l’Estatut i cal que sàpiga que els representants d’ERC ens vam quedar completament sols defensant la inclusió en el capítol de Drets i deures lingüístics la obligatorietat de fer constar almenys en català l’etiquetatge, l’embalatge i les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya. A continuació reproduïm l’esmena presentada pel nostre grup:
ESMENA 6 (GRUP ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA)
MODIFICACIÓ
TÍTOL I. DRETS I PRINCIPIS RECTORS
Capítol III. Drets i deures lingüístics
Article 33. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris
“Totes les persones tenen dret d’ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en la seva condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. També tenen el dret que les dades que figuren en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana. Les entitats i empreses amb domicili social a Catalunya o que hi operin i els establiments oberts al públic en aquest territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per la llei.”
Cordialment,
Pilar Dellunde i Clavé
Proposta d'addició
De: Rafael Soler
Data: 17 de juliol de 2005
Afegir:
Articles que permetin a la Generalitat promoure la màxima cooperació amb totes les autonomies en que hi ha la llengua comuna i l'ajut (a ser possible amb la coperció de l'estat Espanyol) a les comunitats catalanes d'altres estats de l'UNE
Argumentació:
Algunes poblacions catalano-parlants a França i Itàlia tenen més dificultats a mantenir la parla i la seva previsible pèrdua a curt termini, seria un empobriment del patrimoni cultural Europeu
Proposta d'addició
De: Rafael Soler
Data: 17 de juliol de 2005
Afegir:
Articles per crear i determinar com serà l'axercit Català, com es vincula amb l'aliança atlàntica en que pertany l'exèrcit espanyol
Argumentació:
La Constitució determina que l'exercit espanyol garanteix la unitat d'Espanya. Però en algun lloc diu que la seva unitat (la de l'exercit) no pugui ésser per a unitat dels exercits de les nacions que integren l'estat
Proposta d'addició
De: Rafael Soler
Data: 17 de juliol de 2005
Afegir:
Articles en que el govern de Catalunya treballarà (democràticament) per aconseguir la unitat de Catalunya, tant la franja de ponent, com (amb l'ajut o no del govern de l'estat) de la Catalunya nord
Argumentació:
L'estructuració geogràfica de la Catalunya de ponent la fa millor des de les terres de Lleida i no s'ha d'abandonar a uns catalans que tenen més dificultats de sentir-se catalans depenent del govern Aragonès. La Catalunya nord es va perdre en tractats de monarquies que no varen respectar la opinió del poble català. Els esforços dels catalans en que les Espanyes canviaran els països baixos per la Catalunya nord no varen arribar a bon port. Això no vol pas dir que renunciem. Ara seria bon moment per tornar a començar (llarg plaç). Hi ha en la constitució espanyola quelcom que ho impedeixi?
Article 24
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
24 DRETS EN L’ÀMBIT LABORAL
1. Els treballadors tenen dret a desenvolupar-se professionalment i a accedir de forma gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball per no haver pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu en els termes establerts per la llei. 3. Tots els treballadors tenen dret a desenvolupar les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social.
Afegir:
6. L' Estatut garanteix els drets en l' àmbit laboral d' acord amb el que estableix la Carta social europea.
Argumentacio:
De la mateixa manera que l' article 79.2 del nou Estatut fa una referència a la Carta europea de l' autonomia local, en l'àmbit dels drets laborals es podria fer una referència a la Carta social europea. Per cert, el nou projecte d'Estatut valencià sí que fa una referència a la Carta social europea.
Article 81
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 81. EL MUNICIPI I L’AUTONOMIA MUNICIPAL 1. (..)
Modificació:
2. El govern i l’administració municipal corresponen a l’ajuntament format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. La llei estableix els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert.
Per:
2. El govern i l’administració municipal corresponen a l’ajuntament format per l’alcalde/essa o batlle/essa i els regidors. La llei estableix els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert.
Argumentació:
La versió oficial catalana de la Constitució Espanyola de 1978 en el seu article 140 parla de batlles i regidors: "La Constitució garanteix l'autonomia dels municipis, els quals gaudiran de personalitat jurídica plena. El govern i l'administració municipal correspon als respectius Ajuntaments, integrats pels batlles i els regidors. Els regidors seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per la llei. Els batlles seran elegits pels regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim de consell obert."
D' altra banda la llei municipal i de règim local de Catalunya en el seu article 45.1 diu que "El govern i l' administració municipals corresponen a l' ajuntament, integrat per l' alcalde o batlle i els regidors".
Existint un mot català propi com és "batlle"(certament en desús a Catalunya però no pas a les Illes Balears)seria convenient que el nou Estatut introduís també aquest terme, donat que d' aquesta manera entroncaria amb el dret històric català.
Article 79
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 79. ORGANITZACIÓ DEL GOVERN LOCAL DE CATALUNYA
Modificació:
1. Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis i vegueries.
Per:
1. Catalunya estructura la seva organització territorial en municipis, comarques i vegueries.
Argumentació:
Cal afegir una referència a la comarca,
atesa la seva importància històrica en relació a l'organització territorial de Catalunya.
Article 48
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 48. FOMENT I DIFUSIÓ DE LA LLENGUA
Modificació:
1. Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte de la llengua aranesa.
Per:
1. Els poders públics de Catalunya han de protegir la llengua catalana en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte de l'aranès.
Argumentació:
Els altres articles del nou Estatut referits a la llengua pròpia de la Val d' Aran parlen de "llengua occitana" o bé d' "aranès". Cal ser coherents i harmonitzar la redacció. A més fer referència a la "llengua aranesa" crea confusió, donat que pot donar lloc a interpretar que l'aranès no és un dialecte de l'occità sinó que una llengua diferent.
Article 44
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 44. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC
1. Els poders públics de Catalunya han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics de Catalunya han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure llur participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscos laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes en el lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual estiguin representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’activitat dels emprenedors autònoms. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals, empresarials i professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. La Generalitat, en consideració a la funció social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir llur autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels territoris de Catalunya.
Afegir:
8. La Generalitat queda facultada per a constituir institucions que fomentin la plena ocupació i el desenvolupament econòmic i social en el marc de les seves competències. 9.El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l' ens públic amb personalitat jurídica pròpia que té les funcions de consulta i d’assessorament al Govern de la Generalitat en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals.
Argumentació:
La primera part de l'addició és una reproducció de l'article 52 de l'Estatut català vigent. La segona part fa referència al CTESC. Moltes comunitats autònomes en els seus respectius estatuts fan referència a organismes similars (Comitès o Consells socials i econòmics).
Article 34.5
Proposta de supressió
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
34.3
Supressió de:
5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.
Argumentació:
És un article redundant i obvi, atesa la situació de cooficialitat lingüística.
Article 1
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTÍCLE 1. LA NACIÓ CATALANA
Modificació de:
1. Catalunya és una nació.
Per:
1. Catalunya forma part de la nació catalana.
Argumentació:
Històricament, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià componen la Nació Catalana. La definició de Catalunya com a nació pot donar lloc a la interpretació que la resta de territoris de parla i cultura catalana quedin exclosos de la nació catalana. Per als catalans més conscienciats nacionalment la comunitat nacional catalana no es limita a les quatre "províncies" de la comunitat autònoma de Catalunya.
Article 2
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTÍCLE 2. LA GENERALITAT
Modificació de:
1. (...)
2. (...)
3. Els municipis de Catalunya, les vegueries i les altres entitats locals que les lleis determinin formen part del sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Per:
1. (...)
2. (...)
3. Els municipis de Catalunya, les comarques, les vegueries i les altres entitats locals que les lleis determinin formen part del sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s'organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.
Argumentació:
Cal afegir una referència a la comarca com a entitat local, atesa la seva importància històrica en relació a la divisió territorial de Catalunya.
Article 5
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 5. ELS DRETS HISTÒRICS
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català, que aquest Estatut incorpora i actualitza.
Afegir:
L'acceptació del règim autonòmic no implica renunciar als drets que en virtut de la història corresponguin a poble català.
Argumentació:
Cal especificar que no es renuncia a cap dret. Això inclouria indirectament la no renúncia al dret d'autodeterminació. En aquest sentit la Disposició Addicional de l'Estatut del País Basc diu que "La aceptación del régimen de autonomía que se establece en el presente Estatuto no implica renuncia del Pueblo Vasco a los derechos que como tal le hubieran podido corresponder en virtud de su historia, que podrán ser actualizados de acuerdo con lo que establezca el ordenamiento jurídico."
Article 6
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTÍCLE 6. EL TERRITORI
El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat.
Afegir:
Tanmateix si altres territoris limítrofes manifesten el desig d'incorporar-se a Catalunya es podran modificar els límits territorials actuals. En qualsevol cas caldrà que ho aprovin els habitants dels municipis interessats mitjançant referèndum.
Argumentació:
L'article 10 de l'Estatut d'Aragó preveu la possibilitat que territoris catalans límitrofes amb l'Aragó puguin ésser annexionats a aquesta comunitat autònoma: "Podrán incorporarse a la Comunidad Autónoma de Aragón otros territorios o municipios, limítrofes o enclavados, mediante el cumplimiento de los requisitos siguientes, sin perjuicio de otros que puedan legalmente exigirse:
a) Que soliciten la incorporación el Ayuntamiento o la mayoría de los Ayuntamientos interesados, y que se oiga a la Comunidad o provincia a la que pertenezcan los territorios o municipios a agregar.
b) Que lo acuerden los habitantes de dichos municipios o territorios, mediante consulta expresamente convocada al efecto y previa la autorización competente.
c) Que los aprueben las Cortes de Aragón y, posteriormente, las Cortes Generales del Estado, mediante ley orgánica".
Per tant el nou Estatut de Catalunya hauria de recollir un article similar en relació a la Franja de Ponent, la qual, no cal oblidar, és a més a més una zona catalano-parlant. D' altra banda cal dir que existeix l' antecedent històric de l'article 4 de l' Estatut de Núria de 1931 (aprovat mitjançant referèndum pel poble català) que ja preveia aquesta possibilitat d' agregació d' altres territoris: "Si altres territoris manifesten el desig d' agregar-se al de Catalunya caldrà:
a) Que ho demanin les tres quartes parts dels Municipis del territori que desitgi ésser agregat.
b) Que ho acordin els habitants d' aquell territori per plebiscit dintre els termes municipals respectius en forma d' eleccions generals.
c) Que ho aprovi el Parlament de Catalunya i el Parlament de la República."
Article 7
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 7. LA CAPITAL
Modificar:
La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya d’acord amb el que estableixin, respectivament, el reglament del Parlament i la llei.
Per:
La capital nacional de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya d’acord amb el que estableixin, respectivament, el reglament del Parlament i la llei.
Argumentació:
En ésser Catalunya una nació sense Estat cal remarcar la capitalitat nacional de la ciutat de Barcelona.
Article 8
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 8. L’ARAN
Modificar:
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat nacional fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat, la qual és objecte d’una particular protecció mitjançant un règim jurídic especial.
Per:
2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com a part de la realitat nacional occitana fonamentada en la seva singularitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat, la qual és objecte d’una particular protecció mitjançant un règim jurídic especial.
Argumentació:
La Vall d'Aran no pot ésser considerada per si mateixa una nació. En tot cas la nació de la que culturalment formaria part seria Occitània.
Article 9
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 9. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGÜES OFICIALS
Afegir:
6. L'autoritat lingüística oficial en relació a la llengua catalana serà l'Institut d'Estudis Catalans.
Argumentació:
La llengua catalana també és un símbol nacional de Catalunya. Per tant convé remarcar-ho afegint-hi l'adjectiu nacional. Si es defineix a Catalunya com a nació el català s'ha de definir com a llengua nacional.D' altra banda la majoria d'Estatuts de comunitats autònomes amb llengua pròpia fan una referència a quina és l'autoritat lingüística competent.
Article 10
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 10. ELS SÍMBOLS
1. La bandera nacional de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc. Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que es facin a Catalunya.
Afegir:
2. L'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior.
Argumentació:
Molts Estatuts d'autonomia, entre els quals el de la nacionalitat històrica de Galícia fan una referència al seu escut.
Article 13
Proposta d'addició
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 13. ELS TERRITORIS AMB VINCLES HISTÒRICS, LINGÜÍSTICS I CULTURALS AMB CATALUNYA
La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns.
Afegir:
La Generalitat promourà la col.laboració de forma prioritària amb la Generalitat Valenciana, el Govern Balear, la Diputació General d'Aragó, el Consell General dels Pirineus Orientals, el Govern d' Andorra i el municipi de l'Alguer.
Argumentació:
Cal especificar quins són els territoris amb vincles lingüístics. També s'hi podria incloure el territori del Carxe (Múrcia).
Article 14
Proposta de modificació
De: Josep Puig
Data: 19 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 14.2 L’EFICÀCIA TERRITORIAL DE LES NORMES
Modificació de:
Els estrangers que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
Per:
Els estrangers que adquireixin la nacionalitat de l'Estat resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra.
Argumentació:
Coherència terminològica amb l'article 11.
Article 9
Proposta d'addició
De: David Reyes Rodero, Plataforma pels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la
llengua de Signes Catalana "LSC Ara!"
Data: 20 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
Artícle 9
Addició després de:
Article 9. La llengua pròpia i les llengües oficials
[...]
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i n’és també oficial d’acord amb el que estableix aquest Estatut.
Afegir:
6. La llengua de signes catalana (LSC), llengua pròpia també de Catalunya, serà objecte d'ensenyament i d’especial respecte i protecció.
Argumentació:
La Llengua de Signes Catalana és una llengua parlada per 25.000 persones al principat de Catalunya. És de justícia i coherència amb els ciutadans de Catalunya que sigui enumerada a l'Article 9 de l'Estatut. Gaudeix de reconeixement d'institucions de la llengua nacionals i internacionals (com el Summer Institute of Linguistics) i apareix descrita a la guia de llengües del món d'Ethnologue
(http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=csc).
Tanmateix és unes cinc vegades més parlada que l'aranès, que sí apareix a l'Estatut.
Els urgim a que incloguin aquest punt a l'article 9. Aquesta modificació aniria en relació amb la modificació de l'article
proposta actual de l'Estatut que parla de la llengua de signes, que us passem a proposar tot seguit.
Article 14
Proposta de modificació
De: David Reyes Rodero, Plataforma pels Drets Lingüístics i Culturals dels Usuaris de la
llengua de Signes Catalana "LSC Ara!"
Data: 20 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
Capítol III [“Drets i deures lingüístics”], article 14
[“Drets i deures de coneixement i ús de les llengües"]
3. Es garantirà el dret a l’ús de la llengua de signes catalana i els poders públics de Catalunya adoptaran les mesures necessàries per assegurar i garantir les condicions que permetin assolir la plena igualtat en tot allò referent als drets i deures de la ciutadania amb sordesa, sempre i quan s’opti per aquesta llengua. Així mateix, serà objecte d’ensenyament i
d’especial respecte i protecció.
Per:
3. Es garantirà el dret a l’ús de la llengua de signes catalana (LSC) i els poders públics de Catalunya adoptaran les mesures necessàries per assegurar i garantir les condicions que permetin assolir la plena igualtat en tot allò referent als drets i deures dels usuaris de la LSC.
Argumentació:
1.- En primer lloc afegir les sigles LSC entre parèntesis després de "llengua de signes catalana" ja que és per aquestes sigles com es coneix a tot l'estat i al món la nostra llengua de signes. Així, quan es fa referència a la nostra llengua normalment es diu "LSC" igual que a França diuen "LSF" (Llengua de Signes Francesa) o als EEUU diuen "ASL" (American Sign Language).
2.- En segon lloc suprimir "sempre i quan s’opti per aquesta llengua" ja que és obvi i queda prou clar que l'article no obliga a ningú a fer servir la llengua de signes.
3.- En tercer lloc modificar "ciutadania amb sordesa" per "usuaris de la LSC" ja que moltes persones persones oïdores fan servir també la llengua de signes catalana com a llengua habitual (fills de pares sords, altres familiars, parelles, intèrprets, amics, ...). I volem aquest reconeixement no específicament per a les persones sordes sinó també per als parlants oïdors de la LSC.
4.- Suprimim la frase "Així mateix, serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció." perquè entenem que amb aquesta esmena també s'accepta l'anterior esmena de la Plataforma sobre l'article 9 per afegir la LSC com a llengua pròpia també de Catalunya on ja s'indiquen aquestes reivindicacions tan importants.
Aquestes dues esmenes són per tant indivisibles.
Article 48
Proposta de modificació
De: Cecília Solanes i Traserra
Data: 20 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
Article 48
Modificació de:
5.Els poders públics han de garantir l'ús de la llengua de signes i les condicions que permetin assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d'ésser objecte d'ensenyament, protecció i respecte
Per:
5. Es garantirà el dret a l'ús de la llengua de signes catalana i els poders públics de Catalunya adoptaran les mesures necessàries per assegurar i garantir les condicions que permetin d'assolir la igualtat de les persones amb sordesa i persones usuàries que optin per aquesta llengua.
Argumentació:
S'ha de garantir aquest dret al col.lectiu força important de persones usuàries de la llengua de signes catalana, també altres col.lectius de persones amb deficiència o discapacitat auditiva i persones sordcegues.
Article 9
Proposta de modificació
De: Cecília Solanes i Traserra
Data: 20 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 9. LA LLENGUA PRÒPIA I LES LLENGUES OFICIALS.
Afegir
6)La llengua de signes catalana, llengua pròpia també de Catalunya, serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció.
Argumentació
A l'artícle 48 es reconeix que la llengua de signes és una "llengua", per tant ha de tenir cabuda en aquest artícle.
Article 5
Proposta de modificació
De: Sergi Gonzalez Navarro
Data: 21 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
Article 5. Els drets històrics
Modificació de:
L’autogovern de Catalunya es fonamenta en els drets històrics del poble català, que aquest Estatut incorpora i actualitza.
Per:
L’autogovern de Catalunya es fonamenta no només en els drets històrics del poble català, que aquest Estatut incorpora i actualitza, sinó tambe en la conciència clara dels seus ciutadans de configurar una personalitat col·lectiva singular, producte de la historia dels seus avantpassats, procedents de diversos contextos socials i arrels culturals, que continuament
convergeix i enriqueix la voluntat ferma dels seus ciutadans de projectar la seva especifica personalitat colectiva plural i diversa cap el futur a través del seu autogovern.
Argumentació:
En aquesta proposta s’intenta formular una definició de Catalunya, que es basa en el reconeixement ple de la seva composició d’origens diversos (no només de passat històric cultural-territorial autòcton).
Assumir col·lectivament, sense reserves, la concepció de país basada en el reconeixement de la pròpia diversitat lingüística i cultural de la Catalunya actual, permet per exemple fins i tot la seva projecció també en el context iberoamericà-llatinoamericà (entre altres), no només l’euro-mediterrani. (projecta més universalment el país en un marc de globalització).
Aquesta idea un tant posmoderna de Catalunya basa les seves arrels en les arrels dels seus ciutadans (no només en les arrels al propi territori), procedeixin aquestes arrels d’on procedeixin. Adopta evolutivament les formes i aportacions que la societat catalana cregui mes convenients en un procés
constant de construcció i transformació-actualització de la idea de país. Per tant possibilitant la imprescindible identificació col·lectiva entre el conjunt divers de ciutadans.
Article 11.1
Proposta d'addició
De: Hector Gonzalez Ripoll
Data: 21 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
ARTICLE 11.1
Addició després de:
"11. La condició de català
1. Gaudeixen de la condició política de catalans..."
Afegir:
"11.La condició de català o catalana
1. Gaudeixen de la condició política de catalans o catalanes...."
(alternativament: català/ana, catalans/es)
Argumentació:
Crec que és un reconeixement a les dones, doncs sempre han hagut de donar per sobreentès que la terminació masculina també les incloïa. Un Estatut del segle XXI que a l'article 4.3 diu que promou l'equitat de gènere crec que no hauria d'estar escrit només en terminacions masculines.
Article 34.1
Proposta de supressió
De: Sergi Gonzalez Navarro
Data: 21 de juliol de 2005
Article que s'esmena:
Article 34.1
Supressió de:
El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
Argumentació:
El dret a rebre ensenyament en català com a llengua vehicular no ha de limitar la possibilitat a que es pugui oferir des de l'ensenyament public inclos, grups d' immersio (total o parcial en angles, castella o altres llengües per a persones que voluntariament ho desitgin i sigui clarament adient fer-ho (per
exemple nens en transit 1-2 anys per Catalunya provinents de la peninsula, o families que vulguin optar per l'anglès etc, etc, etc.
El redactat actual és voler fer de l'Estatut un programa de govern,una opció de govern i no una llei marc que ha de permetre diverses possibilitats. Hi ha diverses formules d'assegurar que el catlà sigui conegut, no una sola i aquest article és de cultura autoritaria autolimitant per a la propia societat catalana i per afrontar un futur de manera oberta. Prou de fonamentalisme lingüistic que es torna en contra de persones i del propi pais. Al Pais Basc, Andalusia i Comunidad de Madrid ja tenen escoles publiques que ofereixen immersió, llengua
vehicular, en angles a qui voluntariament vulgui. A Catalunya estem impedint aixó i altres opcions amb aquest article i ens perjudiquem de pas.
No s'aconsegueix la identificacio nacional, sinó al contrari, des de la imposició despòtica ni des de l'empobriment d'opcions en un món cada cop més obert. Sobirania no vol dir necessariament homogenització cultural ni ingüistica, ni crear fronteres lingüistiques. És un error greu l'aposta per un nacionalisme cultural excloent al preu que sigui. L'estatut ha de sumar i obrir possibilitats no crear tensions innecessaries un una societat que és diversa i plural. Fa vergonya veure com tant politic és incapaç d'assumir amb
naturalitat el bilingüisme real que hi ha a Catalunya.
Desgraciadamet la majoria de les victimes de la repressio lingüistica i cultural del franquisme a Catalunya no estan en condicions d'equilibri emocional per fer una politica centrada en la realitat del segle XXI a Catalunya. És decepcionant tanta
miopia politica i tanta incapacitat per assumir el castellà com a llengua propia de molts Catalans. En això estem molt per sota del Pais Basc, del Quebec (on hi ha possibilitat d'immersió en anglès per a la comunitat angloparlant si ho demanen,etc.
Més sobirania i menys frontera lingüistica que l'únic que fa és crear desconfiança interior a Catalunya. En el fons els fonamentalistes lingüistics no són sobiranistes realistes, sinó al contrari, generen divisió interna al país. Relament un desastre tanta insistencia en el tema de les llengües.
PROPOSTES REBUDES UN COP EMÈS EL DICTAMEN DEL CONSELL CONSULTIU
Article 33
Proposta d'addició
De: Maria del Carme Palomeras Carbonell
Data: 15 de setembre de 2005
Article que s'esmena:
Article 33
Addició després de:
...disponibilitat lingüística en els termes establerts per llei.
Afegir:
També es reconeix el dret que les dades que figuren en l’etiquetatge i en les instruccions d’ús, dels productes distribuïts a Catalunya hi figuri la versió en llengua catalana, sens perjudici de l'utilització de qualsevol llengua que desitgi incorporar el fabricant.
Argumentació:
Com a ciutadà tinc el dret de ser informat, en la llengüa del Paìs. El meu domini del castellà en determinats àmbits, com el sanitari i el de l'alimentació són prou menors que en el meu idioma, i no tinc per què assimir riscos innecessaris per a la meva salut, per la manca de voluntat d'algunes empreses que consideren adequat incoporar un munt d'idiomes, excepte el del Paìs on venen el producte; i la obligació de l'Administració és defensar els meus interessos com a consumidor
Diputat
Àlex Masllorens
