PROPOSICIÓ DE LLEI DE SUPORT A LES SELECCIONS CATALANES

Exposició de motius

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el camp de l'esport i el lleure, tal com s'estableix en l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, assumint així el mandat que l'article 43.3 de la Constitució Espanyola del 1978 fa als poders públics perquè fomentin l'educació física i l'esport i facilitin la utilització adequada del lleure.

Catalunya és un país on l'esport ha estat i està fortament arrelat, i sovint, ha realitzat un paper capdavanter en la promoció i la pràctica de l'esport i l'educació física. Així vàries federacions esportives catalanes i diferents seleccions nacionals de Catalunya han estat pioneres en la seva actuació, com també en la introducció de nous esports en l'àmbit estatal.

En l'actualitat, l'esport individual d'èlit i les seleccions nacionals d'un o altres esport que participen en competicions internacionals o de gran importància tenen una repercussió popular i un ressò internacional de gran rellevança que hom no pot ignorar i que requereix l'atenció dels poders públics de la Generalitat.

El desig de l'esport català de gaudir de representació internacional estableix un objectiu molt arrelat en el temps. Ja en l'any 1900, un equip de cinc remers catalans va participar als JJOO de París de manera no oficial i com a representants del Club de Regates de Barcelona. L'any 1913, el delegat espanyol del COI, va autoritzar la constitució del primer Comitè Olímpic Català amb la intenció d'aconseguir la seva inclusió als JJOO de Berlín de 1916, que van ser suspesos a causa de la primera guerra mundial. El mateix 1916, el COI va adreçar una carta a la Federació Atlètica Catalana oferint-li un lloc de delegat amb dret d'assistència, representació, veu i vot a les reunions del Comitè Olímpic Internacional. El 1922 es crea el segon COC sota el nom de Confederació Esportiva de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia atorgada per l'aprovació dels seus estatuts per part del Governador de Barcelona d'aquella època. Aquell mateix any la Confederació va rebre la Copa Olímpica creada pel COI per a premiar l'entitat que cada any més s'hagués significat en el treball pro desenvolupament de l'esport. mai cap altra entitat espanyola havia rebut aquesta distinció.

El mateix baró de Coubertin, en el seu llibre "Memòria Olímpica" cita en diverses ocasions Catalunya com a país integrant del moviment olímpic en base a la seva doctrina "un país olímpic i una nació no sempre corresponen a un estat. Ja l'agost de 1920, el periodista Josep Elies i Juncosa manifestava, al diari "La Veu de Catalunya", que el propi baró de Coubertin havia acollit la demanda de Barcelona d'organitzar els Jocs de 1924 amb satisfacció i que havia comunicat al COC que la qüestió del reconeixement de Catalunya com a membre del COI figuraria a l'ordre del dia de la XVIII sessió del Comitè Int. junt amb la Irlandesa. Després, durant la II República espanyola, l'esport català torna a tenir presència internacional mitjançant la participació de la Federació Catalana de Rugbi en les reunions constituents del seu homòleg internacional (FIRA) i va tenir un membre al Comitè general d'aquesta Federació de 1934 fins a 1940.

ARTICLE ÚNIC.- Queden modificats els articles 3, lletra r), 19, 24, 26 i 46, apartat 1 de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'Esport de Catalunya en els termes que segueixen:

"Art. 3.-

r) Promoure i difondre l'esport català en els àmbits estatal i internacional, així com la participació de les seleccions catalanes en aquests àmbits."

"Art. 19.-

1.- Les Federacions Esportives Catalanes podran sol·licitar la seva integració com a membres de les corresponents federacions d'àmbit estatal i internacional i en altres entitats als efectes de llur participació, desenvolupament i organització d'activitats esportives en aquests àmbits en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i la seva aplicació.

2.- Les Federacions Esportives Catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat català en els àmbits estatal i internacional. És funció pròpia de les Federacions Esportives Catalanes la creació, el foment i l'impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós segons s'escaigui.

3.- Les normes i reglaments de les federacions esportives estatals i internacionals només són aplicables a les Federacions Esportives Catalanes i, si correspon, als seus clubs i entitats afiliades en matèria disciplinària i competitiva, quan actuïn o participin en competicions oficials dels àmbits estatal i internacionals."

"Art. 25.-

3.- És competència de les Federacions Esportives Catalanes l'elecció dels esportistes catalans que han de formar part de les seleccions catalanes, els quals provistos de la corresponent llicència lliurada per la respectiva federació catalana, tindran l'obligació d'assistir a les convocatòries de les seleccions catalanes."

"Art. 26.-

2.- La Unió de Federacions Esportives Catalanes gaudeix de capacitat jurídica plena pel desenvolupament dels seus objectius generals encaminats a la recerca i proposta d'accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport català i pel foment exterior i la promoció de l'activitat de les Seleccions Esportives Catalanes."

"Art. 46.-

1.- L'Administració esportiva de la Generalitat té per objectiu, en els camps de l'esport d'èlit i d'alt nivell, d'impulsar, planificar i gestionar la formació integral i el millorament esportiu continuat dels esportistes seleccionats. Realitza aquesta tasca directament en els seus centres de tecnificació i d'alt rendiment i també mitjançant l'assessorament i ajuts a les federació i altres entitats esportives, i l'establiment de règim de col·laboració amb els corresponents organismes esportius, qualsevol que sigui el seu àmbit territorial."

DISPOSICIONS FINALS

Primera.- Es faculta el Govern de la Generalitat i el Conseller competent per raó de la matèria per al desenvolupament reglamentari en el termini d'un any del que s'estableix en la present llei.

Segona.- S'habilitaran els crèdits pressupostaris necessaris en el Departament competent per raó de la matèria per tal de donar compliment al que s'estableix en la present llei.

Tercera.- La present llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.