MEMÒRIA EXPLICATIVA DE LES RAONS PER LES QUALS S'ACONSELLA LA TRAMITACIÓ DE LA LLEI DE SUPORT A LES SELECCIONS CATALANES
L'article 32.6 de l'Estatut de Catalunya, fent ressò d'allò que disposa l'article 87.3 de la Constitució, va fixar el marc per l'exercici de la iniciativa legislativa popular, possibilitant a totes les persones que ostentin la condició de catalanes participar d'una manera directa en la vida pública i harmonitzant aquesta iniciativa amb el respecte als legítims representants de la voluntat popular, com a resultat d'unes eleccions.
La Llei de 23 de març de 1995 regula l'exercici de la iniciativa popular, emmarcant el seu àmbit a les matèries sobre les que el Parlament de Catalunya pot legislar, excepte aquelles reservades a la iniciativa legislativa exclusiva del Govern de la Generalitat o dels Diputats de la Cambra Autonòmica, les de naturalesa tributària o financera, les que requereixen de la tramitació establerta en l'article 34.2 i 3 de l'Estatut i les referents a la planificació general de l'activitat econòmica de la Generalitat.
Segons l'article 9.29 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en el camp de l'esport i el lleure, sense que per motiu de la matèria s'exclogui la iniciativa popular.
Tal com s'esmenta a l'Exposició de Motius de la Llei objecte d'aquesta iniciativa popular la tradició a Catalunya en l'àmbit esportiu és indiscutible. Havent estat freqüentment la pionera en l'àmbit de l'Estat espanyol, tant en la promoció i pràctica de l'esport i de l'educació física com el la introducció de noves disciplines esportives.
Així mateix, l'Exposició de motius també reflecteix desig de l'esport català de gaudir de representació internacional... "El desig de l'esport català de gaudir de representació internacional estableix un objectiu molt arrelat en el temps. Ja en l'any 1900, un equip de cinc remers catalans va participar als JJOO de París de manera no oficial i com a representants del Club de Regates de Barcelona. L'any 1913, el delegat espanyol del COI, va autoritzar la constitució del primer Comitè Olímpic Català amb la intenció d'aconseguir la seva inclusió als JJOO de Berlín de 1916, que van ser suspesos a causa de la primera guerra mundial. El mateix 1916, el COI va adreçar una carta a la Federació Atlètica Catalana oferint-li un lloc de delegat amb dret d'assistència, representació, veu i vot a les reunions del Comitè Olímpic Internacional. El 1922 es crea el segon COC sota el nom de Confederació Esportiva de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia atorgada per l'aprovació dels seus estatuts per part del Governador de Barcelona d'aquella època. Aquell mateix any la Confederació va rebre la Copa Olímpica creada pel COI per a premiar l'entitat que cada any més s'hagués significat en el treball pro desenvolupament de l'esport. mai cap altra entitat espanyola havia rebut aquesta distinció.
El mateix baró de Coubertin, en el seu llibre "Memòria Olímpica" cita en diverses ocasions Catalunya com a país integrant del moviment olímpic en base a la seva doctrina "un país olímpic i una nació no sempre corresponen a un estat. Ja l'agost de 1920, el periodista Josep Elies i Juncosa manifestava, al diari "La Veu de Catalunya", que el propi baró de Coubertin havia acollit la demanda de Barcelona d'organitzar els Jocs de 1924 amb satisfacció i que havia comunicat al COC que la qüestió del reconeixement de Catalunya com a membre del COI figuraria a l'ordre del dia de la XVIII sessió del Comitè Int. junt amb la Irlandesa. Després, durant la II República espanyola, l'esport català torna a tenir presència internacional mitjançant la participació de la Federació Catalana de Rugbi en les reunions constituents del seu homòleg internacional (FIRA) i va tenir un membre al Comitè general d'aquesta Federació de 1934 fins a 1940."
Aquesta tradició de participació internacional de l'esport català i l'enorme repercussió i ressò internacional que la participació en competicions internacionals atorga, des d'una concepció universal de l'esport, dels seus principis i dels seus valor, és la que aconsella, a criteri dels promotors, l'adequació a aquestes necessitats de la Llei 8/1998, de 7 d'abril, de l'esport a Catalunya.
Finalment, aquesta iniciativa legislativa complementa els requisits de la Llei 2, de 23 de març de 1995, i és per això que:
A Barcelona a disset de novembre de mil nou-cents noranta-vuit