Projecte de Llei de la Jurisdicció Esportiva, i de modificació de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport

Exposició de motius

La Llei de la Jurisdicció Esportiva respon a la necessitat d'una regulació específica que determini, clarificant-los, els diferents àmbits competencials i els òrgans jurisdiccionals intervinents en cadascuna de les esferes de l'activitat esportiva; també respon a la conveniència de reunir en un sol cos legal totes aquelles disposicions que, amb motiu del desenvolupament reglamentari de la Llei de l'esport, havien quedat disperses amb les lògiques conseqüències que aquesta dispersió provocava i que feia aconsellable la seva agrupació.

S'ha tingut en compte a l'hora d'elaborar aquesta Llei la conveniència de facilitar a les entitats esportives constituïdes les normes necessàries per tal de poder exercir, respectant el principi de legalitat i sense necessitat de desenvolupaments reglamentaris, la potestat disciplinària que ja els hi venia atribuïda per la Llei de l'esport. L'experiència de deu anys de vigència de la Llei havia demostrat que, si bé els clubs i les entitats esportius amb grans mitjans poden desenvolupar per via de reglament totes les normes que habilitaven i facilitaven l'exercici de les seves potestats, com la tipificació de les infraccions i sancions i l'establiment dels procediments necessaris per a l'exercici de les potestats, el cert és que aquesta possibilitat no estava a l'abast de les petites entitats esportives d'escassos mitjans, que per manca de cobertura reglamentària tenien problemes de legalitat a l'hora d'exercir-les.

Per això, la Llei de la Jurisdicció Esportiva en el seu Títol I, a part de regular l'exercici de la jurisdicció esportiva en els seus tres àmbits, els disciplinari, el competitiu i l'electoral, fa una classificació, de la manera més exhaustiva possible, de les infraccions i de les sancions aplicables, per tal de respectar el principi de legalitat i l'exigència de reserva de llei. S'ha fugit de la temptació de crear un codi general sancionador de l'esport, que hagués obligat a incorporar a la Llei totes les conductes sancionables com infracció a les regles del joc, la prova o competició de totes les modalitats esportives avui reconegudes. Per això, s'ha preferit seguir el model anterior, deixant la possibilitat a les associacions i federacions de desenvolupar reglamentàriament la tipificació d'aquestes conductes tenint en compte les peculiaritat i les singularitats de cada modalitat esportiva.

Seguint amb la mateixa intenció que la Llei pugui servir com a eina efectiva per a l'exercici de la potestat disciplinària, el Títol II està dedicat als procediments disciplinaris que regula de forma tal que, sense necessitat d'ulterior desenvolupament, els òrgans que exerciran les potestats jurisdiccionals que la Llei atorga a entitats i federacions, tenen en la Llei de la Jurisdicció Esportiva la via o camí processal per al seu exercici respecte als principis informadors del dret sancionador.

El Títol III està dedicat al Tribunal Català de l'Esport, que assumeix les competències que fins ara tenia el Comitè Català de Disciplina Esportiva creat per Decret 95/1985, d'11 d'abril. En relació al Tribunal Català de l'Esport, la Llei es limita a regular les seves competències i el procediment per la designació dels seus membres deixant al desenvolupament reglamentari la regulació del funcionament orgànic i de les funcions dels seus membres. Com a novetat, a part del canvi de denominació que s'ha considerat adient per adequar-la a les competències que se li atorguen, cal remarcar que aquestes competències no es limiten a l'apartat disciplinari com es pot comprovar de la seva enumeració que, si bé no són novetat, sí que en alguns casos són establertes per primera vegada amb rang de llei, per haver estat regulades fins ara pel Decret 145/1991, de 17 de juny, que va aprovar el Reglament del règim i funcionament intern dels clubs i associacions esportius i les seves posteriors modificacions, i pel Decret 70/1994, de 22 de març, pel qual es regulen les federacions esportives catalanes.

Quant a les Disposicions Addicionals de modificació de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'Esport , cal constatar que, els deu anys transcorreguts d'ençà de la seva aprovació fan necessari determinades modificacions i ampliacions del seu contingut, per tal d'adaptar les seves previsions a la realitat canviant de l'esport i també per incorporar aquelles matèries que en el moment de la seva formulació no es podien tenir presents.

D'altra part, resulta també necessari atorgar el rang de llei a determinades normes reglamentàries previstes en els Decrets que regulen les entitats esportives i preveure la simplificació dels tràmits burocràtics que afecten els clubs de base i les agrupacions esportives.

Es crea el Consell Català de l'Esport com a organisme autònom encarregat de la direcció i gestió de l'Administració esportiva que, conjuntament amb la Secretaria General de l'Esport com a òrgan de direcció política, conformarà l'organització de l'administració esportiva de la Generalitat de forma similar a com es gestiona l'esport a nivell d'estat i d'algunes comunitats autònomes, així com a determinats països de la Unió Europea. També es regula la inspecció esportiva, amb el corresponent règim sancionador.

Finalment es crea la Comissió Antidopatge de Catalunya, que esdevé una necessitat amb la finalitat d'aconseguir que un únic organisme centralitzi i coordini totes les actuacions en aquest ordre.

Llei de la jurisdicció esportiva

Article 1

És objecte d'aquesta Llei la regulació de la jurisdicció esportiva en el seus tres àmbits: El disciplinari esportiu, el competitiu i l'electoral.

Article 2

En l'àmbit disciplinari esportiu la potestat jurisdiccional s'estén a conèixer de les infraccions de les regles de joc, prova o competició, específiques de cada modalitat esportiva i de les infraccions a la conducta esportiva tipificades amb caire general a la present Llei i específicament a les disposicions estatutàries o reglamentacions específiques de cada club o associació esportiva i de les federacions esportives catalanes.

La potestat disciplinària esportiva confereix als seus titulars legítims la possibilitat d'enjudiciar i, si s'escau, de sancionar, les persones o les entitats sotmeses a la disciplina esportiva segons les seves respectives competències.

Article 3

En l'àmbit competitiu la potestat jurisdiccional s'estén a conèixer aquelles qüestions de naturalesa competitiva que es plantegin en relació o com a conseqüència de la practica de l'esport regulat per les normes d'aplicació a cadascuna de les federacions esportives.

La potestat jurisdiccional competitiva confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb l'aplicació de les normes reglamentaries esportives establertes per regular la competició que correspongui al respectiu àmbit organitzatiu.

Article 4

En l'àmbit electoral la potestat jurisdiccional s'estén a conèixer les qüestions que puguin sorgir en els processos electorals dels clubs o associacions esportius i de les federacions des del començament del procés electoral fins la seva conclusió.

La potestat jurisdiccional electoral confereix als seus titulars legítims la possibilitat de conèixer i resoldre totes les qüestions que siguin plantejades en relació amb als procediments electorals per la provisió dels càrrecs de direcció i representació dels clubs o associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, així com en relació als procediments establerts per la censura o reprovació de la gestió del president i la junta directiva dels clubs i federacions esportives catalanes.

Article 5

L'exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:

a) Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament del joc, prova o competició, amb subjecció a les regles establertes a les disposicions de cada modalitat esportiva o a les especifiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A la junta directiva dels clubs i agrupacions esportius sobre els seus socis, esportistes, tècnics i directius.

c) Als Comitès de Competició i Disciplina Esportiva i d'Apel.lació de cada federació esportiva sobre totes les persones que formen part de l'estructura orgànica federativa, sobre els clubs esportius, i els seus directius, els esportistes, tècnics, jutges o àrbitres i en general sobre totes aquelles persones i entitats que, trobant-se federades, desenvolupen l'activitat esportiva en l'àmbit d'actuació de la corresponen federació catalana.

d) Al Tribunal Català de l'Esport sobre les mateixes persones i entitats esmentades en els punts anteriors i, en general, sobre el conjunt de l'organització esportiva i de les persones integrades en elles.

Article 6

L'exercici de la Potestat Jurisdiccional competitiva correspon:

a) Als jutges i àrbitres durant el desenvolupament del joc, prova o competició, amb subjecció a les regles establertes a les disposicions de cada modalitat esportiva o a les específiques aprovades per a la competició de què es tracti.

b) A la junta directiva dels clubs i agrupacions esportius en relació als jocs o competicions de caire intern associatiu.

c) Als Comitès de Competició i Disciplina Esportiva i d'Apel.lació de cada federació esportiva en l'àmbit de la competició federada.

d) Al Tribunal Català de l'Esport sobre el mateix àmbit de la competició federada.

Article 7

L'exercici de la potestat jurisdiccional electoral correspon:

a) En relació amb els procediments electorals dels clubs o associacions esportius, l'exercici de la Potestat Jurisdiccional correspon:

1.- A la respectiva Junta Electoral dels clubs o associacions esportius.

2.- Als Comitès d'Apel.lació de les federacions esportives catalanes.

3.- Al Tribunal Català de l'Esport.

b) En relació als procediments electorals de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives, l'exercici de la Potestat Jurisdiccional correspon:

1.- A la Junta Electoral de les federacions esportives catalanes i de les agrupacions esportives.

2.- Al Tribunal Català de l'Esport.

Article 8

Les entitats esportives catalanes exerciten la potestat jurisdiccional disciplinària esportiva, competitiva i electoral d'acord amb els seus propis estatuts i la resta de l'ordenament jurídic esportiu.

Article 9

La competència atribuïda a la Jurisdicció Disciplinària Esportiva als efectes de la present Llei i quan es tracti d'activitats dels clubs o associacions esportives i de les federacions esportives catalanes o de competicions compreses dins l'àmbit d'actuació de les federacions esportives catalanes, s'estén a conèixer les infraccions de les regles de joc, prova o competició i de la conducta esportiva, tipificades amb caire general a la present Llei i a les disposicions estatutàries o reglamentaries específiques de cadascuna de les federacions catalanes.

Article 10

Les infraccions, atenent el supòsit regulat per la norma conculcada, es classifiquen segons la relació següent:

a) Són infraccions a la conducta esportiva les accions o omissions contràries al que disposen les normes generals o específiques de disciplina i convivència esportiva, siguin o no comeses durant el transcurs d'un partit, prova o competició de caire federatiu.

b) Són infraccions de les regles de joc les accions o omissions que durant el transcurs d'un partit, prova o competició de caire federatiu vulnerin les normes reglamentàries reguladores de la pràctica d'un esport o especialitat esportiva concreta.

Article 11

En relació a la disciplina esportiva, les disposicions estatutàries o reglamentàries de les federacions esportives catalanes han de preveure inexcusablement i amb total respecte a les disposicions contingudes a la Llei 8/1988, de l'esport, les qüestions següents:

a) Un sistema tipificat d'infraccions de les regles de joc específiques de cada federació amb la determinació del seu caràcter de molt greu, greu i lleu. Si les disposicions estatutàries o reglamentàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions a la conducta esportiva ja recollides en la present Llei, la seva qualificació segons la gravetat ha de coincidir amb la gradació establerta en aquesta Llei.

b) Un sistema de sancions proporcional al d'infraccions previstes.

c) La determinació de les causes modificatives de la responsabilitat i els requisits d'extinció i prescripció de la mateixa.

d) L'observança dels principis inherents a tot dret sancionador i especialment els relatius a la prohibició d'imposar doble sanció pels mateixos fets i de sancionar per infraccions tipificades amb posterioritat al moment d'haver estat comeses, així com l'aplicació dels efectes retroactius favorables.

e) Els procediments disciplinaris de tramitació i imposició, si s'escau, de sancions, que garanteixin el respecte del tràmit d'audiència dels interessats.

f) Un sistema de recursos contra les resolucions dictades en exercici de la potestat disciplinària.

Article 12

1.- Es consideren en tot cas com infraccions molt greus, greus i lleus a la conducta esportiva les que s'indiquen en els apartats següents.

2.- Són infraccions molt greus:

a) Les agressions a jutges i àrbitres, jugadors, públic, tècnics, directius i totes les altres autoritats esportives quan causin lesions que representin un detriment de la integritat corporal o la salut física o mental de l'agredit.

b) L'alineació indeguda i la incompareixença o retirada no justificada de les proves, partits o competicions.

c) Els comportaments antiesportius que impedeixin la realització d'un partit, d'una prova o d'una competició o que obliguin a suspendre'ls temporalment o definitivament.

d) Les intimidacions o les coaccions fetes contra àrbitres, jutges, tècnics, directius i totes altres autoritats esportives.

e) La desobediència manifesta de les ordres i instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives.

f) Els abusos d'autoritat i la usurpació d'atribucions.

g) La violació de secrets en afers que es coneguin per raó del càrrec.

h) Els actes de rebel.lia contra els acords de federacions, agrupacions i clubs.

i) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d'un partit, una prova o una competició.

j) El consum de substàncies o fàrmacs destinats a augmentar artificialment la capacitat física de l'esportista i la practica d'activitats o la utilització de mètodes antireglamentaris que puguin modificar o alterar els resultats d'una competició o prova.

k) La promoció o incitació al consum de substàncies o fàrmacs o a la pràctica o utilització dels mètodes a què es refereix l'apartat anterior.

l) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o direcció dels clubs esportius i les federacions esportives i tots aquells actes dirigits a impedir o pertorbar la celebració dels processos electorals dels clubs esportius i de les federacions esportives catalanes.

m) El trencament de la sanció imposada per falta greu o molt greu.

n) Els incompliments dels acords de les assemblees generals o juntes de socis de les federacions o dels clubs i associacions esportius, així com dels reglaments electorals i altres disposicions estatutàries o reglamentàries.

o) La no convocatòria, en els terminis o condicions legals, de manera sistemàtica i reiterada dels òrgans col.legiats de les federacions o de les juntes de socis dels clubs i associacions esportius.

p) La inexecució de les resolucions del Tribunal Català de l'Esport.

q) La incorrecta utilització dels fons privats dels clubs i associacions esportius i de les federacions esportives catalanes, així com de les subvencions, crèdits, avals i altres ajudes rebudes de l'Estat i de les comunitats autònomes o ajuntaments i demés corporacions de dret públic.

r) Els actes, les manifestacions i qualsevol tipus de conducta que, directa o indirectament, indueixi, fomenti o inciti a la violència i la introducció i exhibició en recintes esportius públics de pancartes, símbols, emblemes i llegendes que, directa o indirectament, suposin una incitació a la violència.

s) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva, que siguin específiques de l'esport que es tracti.

3.- Són infraccions greus:

a) Les agressions previstes en l'apartat 2.a), quan comportin una menor gravetat atès el mitjà emprat o el resultat produït.

b) Els insults i les ofenses a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives, o contra el públic assistent i altres jugadors.

c) Les conductes que alterin el desenvolupament normal d'un partit, d'una prova o d'una competició.

d) L'incompliment d'ordres, convocatòries o instruccions emanades de jutges, àrbitres, tècnics, directius i totes altres autoritats esportives.

e) Els actes notoris i públics que atemptin contra el decòrum o la dignitat esportius.

f) L'exercici d'activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l'activitat o la funció esportives desenvolupades.

g) El trencament de la sanció per infracció lleu.

h) La comissió per negligència de les infraccions previstes a les lletres n), o), p) i q) de l'apartat 2.

i) L'actitud passiva en el compliment de les obligacions de prevenir i lluitar contra la violència en els espectacles públics, així com en la investigació i el descobriment de la identitat dels responsables d'actes violents.

j) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

4.-Són infraccions lleus:

a) Les observacions formulades a jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions, de manera que signifiquin lleugera incorrecció.

b) La lleugera incorrecció amb el públic o amb altres jugadors o competidors.

c) L'actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres, tècnics i directius i totes les altres autoritats esportives en l'exercici de llurs funcions.

d) L'incompliment de les normes esportives per negligència o descurança, llevat del cas que constitueixin infracció greu o molt greu..

e) Les que amb aquest caràcter estableixin les associacions, les agrupacions i les federacions com a infracció de la conducta esportiva.

Article 13

Es consideren com infraccions molt greus, greus i lleus a les regles de joc, prova o competició, les que amb tal caràcter estableixin els estatuts i els reglaments dels diferents ens de l'organització esportiva, amb total respecte dels principis i criteris generals establerts en la present Llei, tipificant aquelles accions i omissions en funció de la seva gravetat i de l'especificitat de les diferents modalitats esportives.

Article 14

1. Per raó de les infraccions es poden imposar les següents sancions:

a) Avís.

b) Amonestació pública.

c) Suspensió o inhabilitació temporal.

d) Privació definitiva o temporal dels drets d'associat.

e) Privació de la llicència federativa.

f) Inhabilitació a perpetuïtat.

g) Multa.

h) Clausura del terreny de joc o el recinte esportiu.

i) Prohibició d'accés als estadis i recintes esportius.

j) Pèrdua del partit o desqualificació en la prova.

k) Pèrdua de punts o llocs en la classificació.

l) Pèrdua o descens de categoria o divisió.

2.- Corresponen a les infraccions molt greus:

a) La inhabilitació a perpetuïtat.

b) La privació definitiva de la llicència federativa.

c) La privació definitiva dels drets d'associat.

d) La suspensió o la inhabilitació temporal per un període d'un a quatre anys o, si s'escau, per un període d'una a quatre temporades.

e) La privació dels dret d'associat per un període d'un a quatre anys.

f) La multa de fins a 200.000 PTA.

g) Segons s'escaigui, la pèrdua o el descens de categoria o divisió, la pèrdua de punts o llocs en la classificació, o la clausura de terreny de joc o el recinte esportiu per un període de quatre partits a una temporada.

h) La pèrdua del partit o la desqualificació de la prova.

i) La prohibició d'accedir als estadis o recintes esportius per un període des d'un fins a cinc anys.

3.- Corresponen a les infraccions greus:

a) La suspensió o la inhabilitació per un període d'un mes a un any, o si s'escau, de cinc partits a una temporada.

b) La privació dels drets d'associat per un període d'un mes a un any.

c) La multa de fins a 100.000 PTA.

d) Segons que s'escaigui, la pèrdua del partit, o la desqualificació en la prova, o la clausura del terreny de joc o el recinte esportiu per un període d'un a tres partits.

e) La prohibició d'accedir als estadis o recintes esportius per un període des d'un mes fins a un any.

4.- Corresponen a les infraccions lleus:

a) La suspensió per un període no superior a un mes o un període d'un a quatre partits.

b) La multa de fins a 50.000 PTA.

c) La privació dels drets d'associat per un període màxim d'un mes.

d) La prohibició d'accedir als estadis o recintes esportius per un període de fins a un mes.

Article 15

La sanció de multa només es pot imposar a les entitats esportives i a aquells infractors que perceben retribució econòmica per llur tasca. L'impagament de les multes determina la suspensió per un període ni inferior ni superior a la que es podria imposar per la comissió d'una infracció de la mateixa gravetat que la que va determinar la imposició de la sanció econòmica.

Article 16

Les sancions de multa, pèrdua del partit, descompte de punts a la classificació, pèrdua de categoria o divisió i prohibició d'entrada als estadis o recintes esportius es poden imposar simultàniament a qualsevol altra sanció.

Article 17

En el cas d'imposició de sanció que impliqui la pèrdua del partit o la desqualificació a la prova, o quan aquella hagi estat imposada per infracció que tingués per objecte la predeterminació, mitjançant preu, acord o intimidació, del resultat d'un partit, prova o competició, o bé la infracció fóra de les previstes en l'apartat 2.j) de l'article 12, els òrgans disciplinaris titulars de la potestat sancionadora estan facultats per alterar el resultat del partit, prova o competició, si es pot determinar que, de no haver-se produït la infracció, el resultat hauria estat diferent.

Article 18

Són circumstàncies que agreugen la responsabilitat:

a) La reiteració.

b) La reincidència.

c) El preu.

d) El perjudici econòmic ocasionat.

Article 19

Hi ha reiteració quan l'autor d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un altre fet que tingui assenyalada una sanció igual o superior o per mes d'un que tingui assenyalada una sanció inferior.

Hi ha reincidència quan l'autor d'una infracció ha estat sancionat en el curs d'una mateixa temporada per un fet de la mateixa o anàloga naturalesa al que s'ha de sancionar.

Article 20

Són circumstàncies atenuants:

a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.

b) El penediment espontani.

Article 21

Els òrgans disciplinaris poden, en l'exercici de llur funció, aplicar la sanció en el grau que estimin adient, tenint en compte la naturalesa dels fets, la personalitat del responsable, les conseqüències de la infracció i la concurrència de circumstàncies atenuants o agreujants.

Tanmateix en l'aplicació de les sancions són d'aplicació supletòria els preceptes del Codi Penal.

Article 22

1. La responsabilitat disciplinària s'extingeix:

a) Per compliment de la sanció.

b) Per prescripció de les infraccions o de les sancions.

c) Per mort de l'inculpat.

d) Per la dissolució del club o entitat esportius o federació sancionats.

e) Per aixecament de la sanció.

f) Per la pèrdua de la condició d'esportista, àrbitre o tècnic federat o de membre del club o associació esportiva de què es tracti.

En aquest últim cas, quan la pèrdua de la condició fos voluntària, aquest supòsit d'extinció de la responsabilitat disciplinària té efectes merament suspensius si qui estigués subjecte a procediment disciplinari en tràmit o hagués estat sancionat recuperés en qualsevol modalitat esportiva i dins d'un termini de tres anys la condició sota la qual quedava vinculat a la disciplina esportiva. En aquest cas el temps de suspensió de la responsabilitat disciplinària no es computa als efectes de la prescripció de les infraccions ni de les sancions.

2. Les infraccions lleus prescriuen al mes, les greus a l'any i les molt greus als tres anys d'haver estat comeses.

El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar el dia en què s'han comès i s'interromp en el moment en què s'acorda iniciar el procediment, tornant a comptar si l'expedient roman paralitzat per causa no imputable a l'infractor durant més de dos mesos o si l'expedient acaba sense que l'infractor hagi estat sancionat.

3. Les sancions prescriuen al mes si han estat imposades per infracció lleu, a l'any si ho han estat per infracció greu i als tres anys si ho han estat per infracció molt greu.

El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l'endemà del dia en què adquireix fermesa la resolució per la qual s'ha imposat o el dia en què se n'ha violat el seu compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 23

Les sancions imposades són immediatament executives sense que les reclamacions o els recursos que s'interposin contra les mateixes paralitzin o suspenguin la seva execució, llevat que, interposat el recurs, l'òrgan encarregat de resoldre'l acordi, a instància de part, la suspensió de l'executorietat de la sanció imposada si concorre algun dels requisits següents:

a) Que concorri una causa de nul.litat de ple dret de la sanció imposada.

b) Que de la no suspensió es puguin derivar danys o perjudicis de reparació impossible o difícil.

c) Aparença de bon dret en favor del recurrent.

d) Que la no suspensió provoqui la impossibilitat d'aplicar la resolució del recurs.

Article 24

Per imposar sancions per qualsevol tipus d'infracció és preceptiva la instrucció prèvia d'un expedient disciplinari d'acord amb el procediment que s'estableix en aquest Capítol o d'acord amb el previst en els estatuts o els reglaments del club o associació esportius o de la federació corresponent, que s'han d'ajustar als principis generals dels procediments disciplinaris, regulant i respectant el tràmit d'audiència dels interessats; respectant el dret del presumpte infractor de conèixer, abans que no caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació formulada contra ell; respectant el dret dels interessats en l'expedient a formular les al.legacions que creguin pertinents, a recusar l'instructor i el secretari de l'expedient per causa legitima, i a proposar les proves que tendeixin a la demostració de les al.legacions i que guardin relació amb el que és objecte d'enjudiciament.

Article 25

1. Els procediments disciplinaris per les infraccions de les regles de joc, prova o competició, o de la conducta esportiva, susceptibles de ser qualificades com a constitutives d'una falta lleu o greu, quan requereixin la intervenció immediata dels òrgans disciplinaris per raó del normal desenvolupament del joc, prova o competició es poden tramitar pel procediment d'urgència que estableixin els reglaments de les diferents federacions, i en el seu defecte, pel procediment d'urgència regulat en la secció segona.

2. El procediment d'urgència que tinguin establert les diferents federacions per la imposició de les sancions esmentades en l'apartat 1 ha de regular en qualsevol cas la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d'audiència i reconèixer el dret de l'infractor a conèixer, abans no caduqui el tràmit d'audiència, l'acusació formulada contra ell, així com el dret a fer les al.legacions que estimi adients, a recusar els membres del comitè o òrgan disciplinari que tingui atribuïda la potestat sancionadora, i a proposar proves tendents a la demostració dels fets en què pugui l'infractor basar la seva defensa.

Article 26

El procediment d'urgència s'inicia mitjançant l'acta del partit, la prova o la competició que reflecteixi els fets que poden donar lloc a sanció que ha d'estar subscrita per l'àrbitre o qui estigui oficialment encarregat d'aixecar-la i pels competidors o els seus representants, si es tracta d'esports de competició individual o pels representants dels clubs o els seus delegats si es tracta de competició per equips.

Article 27

També pot iniciar-se el procediment mitjançant denúncia de part interessada bé recollida en l'acta del partit, bé posteriorment, sempre que la denúncia tingui entrada a les oficines de la federació corresponent dins del segon dia hàbil següent a aquell en què tingui lloc el partit, la prova o la competició.

Article 28

En el supòsit de què els fets que puguin donar lloc a sanció no estiguin reflectits en l'acta del partit, la prova o la competició, sinó mitjançant annex o document similar en el qual no hi hagi constància de què l'infractor conegui el seu contingut, el procediment s'inicia en el moment en què tingui entrada a la federació corresponent l'annex de l'acta del partit o document en què quedin reflectits els fets objecte d'enjudiciament.

Article 29

Iniciat el procediment per denúncia de part interessada o com a conseqüència d'un annex de l'acta del partit o document similar s'ha de donar immediatament trasllat de la denúncia o de l'annex o el document als interessats.

Article 30

Els interessats, en el termini de dos dies hàbils següents a aquell en què els sigui lliurada l'acta del partit, la prova o la competició, en el cas previst a l'article 26 o en el termini de dos dies hàbils següents a aquell en què sigui notificada la denúncia o l'annex o el document similar al qual es refereixen els articles 28 i 29 poden formular, verbalment o per escrit, les al.legacions o les manifestacions que, en relació amb els fets imputats a l'acta, la denúncia o l'annex o el document similar, considerin convenients a llur dret i poden dins del mateix termini proposar o aportar també, si s'escau, les proves pertinents per demostrar les seves al.legacions, si guarden relació amb els fets imputats.

Article 31

Si els interessats proposen alguna prova per a la pràctica de la qual es requereixi l'auxili de l'òrgan competent per resoldre l'expedient aquest, abans de dictar la resolucions adient, si estima procedent la pràctica de la prova, ha d'ordenar que es practiqui, acordant el que calgui perquè es porti a terme el mes aviat possible i com més tard dins del termini de tres dies hàbils següents a aquell en què s'acordi la seva realització, notificant als interessats el lloc i el moment en què es practiqui, si la prova requereix la presència dels interessats.

Article 32

Si no es practiquen proves o un cop practicades les admeses o transcorregut el termini previst per practicar-les, l'òrgan competent en el termini màxim de cinc dies dicta la resolució en què, de manera succinta s'han d'expressar els fets imputats, el preceptes infringits i els que habilitin la sanció que s'imposi. Si els interessats haguessin demanat la realització de proves i l'òrgan considerés improcedent la seva pràctica, a la pròpia resolució, encara que forma concisa, s'han d'expressar els motius de la denegació de les proves.

Article 33

La resolució es notifica als interessats amb expressió dels recursos que es puguin formular contra ella i del termini per a la seva interposició.

Article 34

Fora dels casos previstos en l'article 25.1, per l'enjudiciament de les infraccions s'ha de procedir d'acord amb el que es preveu en la present Secció.

Article 35

El procediment s'inicia per providència de l'òrgan competent, d'ofici, a denúncia de part interessada o a requeriment de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya o del Tribunal Català de l'Esport. Les denúncies han d'expressar la identitat de la persona o les persones que les presentin, la relació dels fets que puguin constituir infracció i la data de la seva comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels possibles responsables.

Article 36

Abans d'acordar-se la iniciació del procediment, l'òrgan competent per iniciar-lo pot realitzar, amb caràcter previ, les investigacions i les actuacions necessàries per a determinar si concorren circumstàncies que justifiquin la iniciació de l'expedient, especialment en relació a determinar els fets susceptibles de motivar la incoació de l'expedient, a la identificació de la persona o les persones que en puguin resultar responsables i a les demés circumstàncies.

Article 37

Rebuda la denúncia o el requeriment per la incoació d'un expedient i practicades les actuacions prèvies que s'hagin considerat adients, l'òrgan competent dicta la providència d'iniciació de l'expedient si entén que els fets que es denuncien poden constituir infracció. En cas contrari dicta l'oportuna resolució acordant la improcedència d'iniciar l'expedient, que es notifica al denunciant o a l'autor del requeriment per iniciar l'expedient.

Article 38

Contra la resolució que acordi la iniciació de l'expedient no hi cap recurs. Contra la que acordi la improcedència d'iniciar-lo hi cap recurs davant de l'òrgan superior en el termini des tres dies hàbils comptats des del següent al de la notificació.

Article 39

La providència en què s'acordi la iniciació del procediment ha de contenir el nomenament d'instructor, a càrrec de qui correrà la tramitació de l'expedient, i de secretari que assistirà a l'instructor en la tramitació, així com una succinta relació dels fets que motiven la iniciació de l'expedient, la seva possible qualificació, la identificació de la persona o les persones presumptament responsables i les sancions que podrien correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció de l'expedient.

Article 40

A l'instructor i al secretari els són d'aplicació les causes d'abstenció i recusació previstes en la legislació de l'Estat per al procediment administratiu comú. El dret de recusació pot ser exercit pels interessats en el termini de tres dies hàbils comptats des del següent al de la notificació de la providència d'iniciació de l'expedient i davant el mateix òrgan que l'hagi dictat, el qual ha de resoldre sobre la recusació en el termini dels tres dies hàbils següents.

Article 41

En la providència acordant la iniciació del procediment s'ha de concedir als interessats el termini de sis dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la notificació, perquè puguin proposar per escrit la pràctica de totes les diligències de prova que puguin conduir a l'aclariment dels fets i al seu adequat enjudiciament.

Article 42

Transcorregut el termini establert a l'article 41, l'instructor, mitjançant l'oportuna resolució, ordena la pràctica de les proves que, proposades o no pels interessats, siguin rellevants per al procediment i la seva resolució.

Per tot això, en la pròpia resolució l'instructor obre a prova l'expedient per un termini, no superior a vint dies hàbils ni inferior a cinc, i comunica als interessats, a qui els ha de ser notificada la resolució, el lloc, el moment i la forma de practicar cada prova.

Article 43

Contra la resolució de l'instructor que denegui la pràctica d'una prova proposada pels interessats, aquests poden reclamar davant el l'òrgan competent per resoldre l'expedient en el termini de tres dies hàbils, a comptar des de l'endemà de la notificació de la resolució. L'òrgan competent, dins els cinc dies hàbils següents, resol sobre l'admissió o el rebuig de la prova proposada i, cas que l'admeti, resol el que procedeixi en ordre a la seva pràctica.

Article 44

Transcorregut el termini fixat per a la pràctica de les proves, l'instructor, en el termini de deu dies hàbils comptats des de l'endemà del dia en què finalitzi el termini de pràctica de les proves, proposa el sobreseïment i arxiu de l'expedient, si considera que no hi ha motius per a formular plec de càrrecs o, en cas contrari, formula un plec de càrrecs en el qual s'han de reflectir els fets imputats, les circumstàncies concurrents i les corresponents infraccions que puguin constituir motiu de sanció, juntament amb la proposta de resolució. La proposta de sobreseïment i l'arxiu de l'expedient o, en el seu cas, el plec de càrrecs i la proposta de resolució, s'han de notificar als interessats perquè, en el termini de deu dies hàbils, comptats des de la notificació, puguin examinar l'expedient i puguin presentar per escrit les al.legacions que considerin convenients en defensa dels seus drets o interessos.

Article 45

Transcorregut el termini concedit als interessats per formular les al.legacions, l'instructor eleva l'expedient a l'òrgan competent per resoldre'l, mantenint o reformant la proposta de resolució a la vista de les al.legacions formulades pels interessats, per a la deliberació i la decisió de l'expedient.

Article 46

La resolució de l'òrgan competent posa fi a l'expedient i ha de dictar-se en el termini màxim de deu dies hàbils, a comptar des del següent al que l'expedient fou elevat a l'òrgan competent.

Article 47

Tots els expedients que s'incoïn d'ofici o a instància de part en matèria pròpia de la jurisdicció competitiva s'han de tramitar amb l'observança de les fases procedimentals següents:

a) Resolució inicial i notificació fefaent d'aquesta a les parts interessades i a aquelles que es consideri afectades per la decisió final.

b) Termini d'al.legacions, proposició de prova i pràctica d'aquesta.

c) Resolució final i comunicació fefaent a les parts intervinents amb especificació dels recursos escaients.

Article 48

Iniciat qualsevol procediment i amb subjecció al principi de proporcionalitat, l'òrgan competent per la seva incoació pot adoptar les mesures provisionals que estimi adients per assegurar la eficàcia de la resolució que pugui dictar-se. L'adopció de mesures provisionals pot produir-se en qualsevol moment del procediment, bé d'ofici, bé per petició raonada de l'instructor, mitjançant acord motivat que ha de ser notificat als interessats. Contra l'acord d'adopció de qualsevol mesura provisional es pot interposar recurs davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, en el termini de tres dies hàbils comptats des del següent al de la notificació de l'acord en què s'adopti la mesura.

Article 49

Contra les resolucions dictades en els procediments a què es refereixen els anteriors capítols es pot interposar recurs davant de l'òrgan competent per resoldre'l en el termini de tres dies hàbils comptats des del següent a aquell en què es notifiqui la resolució.

Article 50

Interposat el recurs, l'òrgan competent per resoldre'l n'ha de donar immediat trasllat als demés interessats perquè en el termini de dos dies hàbils puguin impugnar el recurs.

Article 51

Si en el recurs o a l'impugnar-se es demana la pràctica de proves indegudament denegades per l'òrgan que hagi dictat la resolució impugnada, o es demana la pràctica de proves de les quals la part que les proposi no n'hagi pogut tenir notícia abans de dictar-se la resolució impugnada, l'òrgan competent abans de resoldre el recurs s'ha de pronunciar sobre la pràctica de la prova demanada i en el cas que acordi practicar-la ha d'adoptar els acords que calgui perquè es practiqui en el termini màxim de sis dies hàbils, amb intervenció de les parts, si la prova ho requereix.

Article 52

Transcorregut el termini previst en l'article 50, si no s'ha demanat prova, o, en el seu cas, practicada la que hagi estat admesa o transcorregut el termini fixat en l'article 51 sense que s'hagi practicat, l'òrgan competent per resoldre el recurs dicta la resolució oportuna en el termini màxim de deu dies, resolució que s'ha de notificar als interessats amb expressió dels recursos que càpiguen contra ella i el termini per interposar-los.

Article 53

En el cas que hagi transcorregut el termini establert en l'article 52 sense que s'hagi dictat resolució expressa, s'entén que el recurs ha estat desestimat, deixant expedita la via administrativa.

Article 54

1.- Els actes i les resolucions adoptats pels òrgans competents dels clubs i associacions esportives i de les federacions esportives catalanes quan hagin esgotat respectivament la via associativa o federativa, són recurribles segons el règim següent:

a) Les resolucions definitives dictades per l'òrgan competent dels clubs o associacions esportives en matèria disciplinària esportiva són recurribles davant el Comitè d'Apel.lació de la federació catalana corresponent a l'activitat esportiva principal de l'entitat, si es tracta de clubs federats, o directament davant el Tribunal Català de l'Esport, quan estiguin constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de la resolució recorreguda.

b) Les decisions adoptades pels òrgans electorals dels clubs o associacions esportives, són recurribles davant el Comitè d'Apel.lació de la federació catalana corresponent a l'activitat esportiva principal de l'entitat, si es tracta de clubs federats, o directament davant el Tribunal Català de l'Esport quan estiguin constituïts com a clubs de lleure, en el termini dels tres dies hàbils següents al de la notificació de l'acord recorregut o al d'aquell en què s'entengui desestimada tàcitament la reclamació per no haver recaigut resolució expressa en el termini previst.

c) Les decisions adoptades pels òrgans electorals de les federacions i agrupacions esportives catalanes són recurribles davant el Tribunal Català de l'Esport, dins el termini de tres dies hàbils següents al de la notificació de l'acord recorregut o al d'aquell en el que la reclamació s'entengui desestimada tàcitament en no haver recaigut resolució expressa en el termini previst.

d) Totes les resolucions dictades pels Comitès d'Apel.lació de les federacions esportives catalanes, en l'àmbit de la seva competència revisora en matèria electoral, disciplinaria esportiva i competitiva, són recurribles davant el Tribunal Català de l'Esport, en el termini dels deu dies hàbils següents al de la notificació de l'acord recorregut o al d'aquell en què el recurs inicial s'ha d'entendre desestimat tàcitament en no haver recaigut resolució expressa dins el termini establert.

e) Les resolucions definitives adoptades pels òrgans competents dels clubs i de les federacions esportives catalanes en matèria disciplinària associativa, així com qualsevol altra decisió emanada del seus òrgans de govern i representació, són impugnables davant l'autoritat judicial, sense perjudici de l'establert en la present Llei per a la resolució extrajudicial dels conflictes en l'esport.

2.- Les decisions acordades amb caire immediat per part dels jutges o àrbitres durant el desenvolupament d'un joc o partit referides a les infraccions de les regles de joc i de la conducta esportiva són immediatament executives, sense perjudici que en funció de les característiques pròpies de cada modalitat esportiva els reglaments federatius puguin preveure un sistema posterior de reclamacions, fonamentades en l'existència d'un error material manifest.

Article 55

1.- El Tribunal Català de l'Esport es l'òrgan suprem en el camp jurisdiccional electoral, en el camp jurisdiccional competitiu i en el camp jurisdiccional disciplinari esportiu dins l'àmbit territorial de Catalunya, que amb el suport material, de personal i pressupostari de la Secretaria General de l'Esport, actua amb total autonomia i independència, decideix en instància administrativa sobre les qüestions electorals, competitives i disciplinàries esportives de la seva competència establertes per la present Llei, per la Llei de l'esport i per les disposicions reglamentàries que les desenvolupen.

2.- En l'àmbit jurisdiccional disciplinari el Tribunal Català de l'Esport té les competències següents:

a) Conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions no federats, en els supòsits, forma i terminis establerts en la present Llei i en els corresponents reglaments.

b) Conèixer i resoldre de qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l'activitat esportiva, estimi oportú tractar d'ofici, a instància de l'Administració esportiva de la Generalitat.

3.- En l'àmbit jurisdiccional competitiu, són competències del Tribunal Català de l'Esport conèixer i resoldre en última instància sobre els recursos que s'interposin contra les resolucions dels Comitès d'Apel.lació de les federacions esportives catalanes.

4.- En l'àmbit jurisdiccional electoral són competències del Tribunal Català de l'Esport

conèixer i resoldre en última instància administrativa sobre els recursos interposats contra les resolucions de les meses del vot de censura i de les juntes electorals dels clubs i associacions esportius no federats i de les federacions esportives catalanes, així com contra les resolucions del Comitès d'Apel.lació de les federacions esportives catalanes adoptats en via revisòria dels processos electorals o de reprovació o censura de la gestió del president o junta directiva dels clubs o associacions esportius federats.

Article 56

Igualment, el Tribunal Català de l'Esport pot actuar per resoldre de forma inapel.lable, mitjançant l'arbitratge d'equitat, les qüestions de litigi de naturalesa jurídico-esportiva no previstes en aquesta Llei i que li hagin estat sotmeses de comú acord pels interessats.

Article 57

El Tribunal Català de l'Esport està integrat per set membres i un secretari amb veu i sense vot, tots ells llicenciats en dret i, preferentment, amb experiència en matèria esportiva. Els càrrecs son honorífics, si bé els membres del Tribunal tenen dret a rebre les dietes d'assistència a les reunions, les de desplaçament i una compensació per cada ponència assignada, que ha de ser fixada pel Govern.

Article 58

Els membres del Tribunal Català de l'Esport són nomenats pel Secretari General de l'Esport, quatre d'ells a proposta de la Unió de Federacions Esportives Catalanes i els tres restants a proposta del Consell de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Catalunya.

Article 59

1. Un cop designats els membres del Tribunal Català de l'Esport, elegeixen d'entre ells un president i un vice-president, que han de ser ratificats en el càrrec per l'Administració esportiva de la Generalitat.

2. El secretari del Tribunal Català de l'Esport és designat pel secretari general de l'Esport.

3. El Tribunal Català de l'Esport funciona en ple o en comissió permanent.

Article 60

El mandat dels membres del Tribunal és de quatre anys renovables. Cessen en els seus càrrecs quan hagi finalitzat el termini pel qual foren designats i una vegada s'hagi procedit a la designació dels nous membres.

En el cas que els membres del Tribunal deixin d'assistir a les reunions per causa no justificada per un període superior a sis mesos, incorrin en actuacions irregulars manifestes o els sigui d'aplicació alguna de les causes que impedeixen l'exercici de funcions públiques, poden ser suspesos o cessats pel secretari general de l'Esport mitjançant resolució motivada, prèvia consulta a la Unió de Federacions Esportives Catalanes o al Consell de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Catalunya, segons la procedència del membre afectat.

Article 61

En cas de vacant d'un membre titular del Tribunal, es cobreix en la mateixa forma en què fou designat el membre vacant. Si aquest fos el president o el vice-president, un cop coberta la vacant, el Tribunal procedeix a l'elecció d'aquell o d'aquest, per la seva ratificació del secretari general de l'Esport.

Si al mateix temps quedessin vacants la presidència i la vice-presidència, mentre no es produeixi la substitució de les vacants, ocupa el càrrec de president el vocal de més edat i el de vice-president el segon vocal de més edat.

Article 62

Per reglament s'han de regular les funcions del membres del Tribunal Català de l'Esport, les normes de procediment, les competències i les atribucions del Ple del Tribunal i de la seva Comissió Permanent, així com el règim d'incompatibilitats. El reglament l'aprova el Ple del Tribunal i s'ha de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Disposicions addicionals

Primera

Modificació de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport.

1. S'afegeix un apartat 4 a l'article 7, amb el text següent: 4. Els clubs que, per la seva pròpia naturalesa, s'organitzin mitjançant una estructura interna simplificada, poden gaudir d'un règim jurídic especial, que s'ha de desplegar reglamentàriament.

2. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 9 i s'afegeix un nou apartat, el 5, que queden redactats en els termes següents:

1. Per a participar en competicions d'àmbit federatiu, els clubs o associacions esportius, o les seccions esportives d'altres entitats o d'empreses de serveis esportius s'han d'afiliar a les federacions catalanes corresponents a les modalitats esportives en les quals volen participar.

2. En tots els casos, les federacions esportives catalanes han d'exigir als clubs o associacions, o a les seccions esportives d'altres entitats i d'empreses de serveis esportius llur respectiva inscripció o adscripció al Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat de Catalunya.

5. Les societats anònimes esportives amb domicili a Catalunya es regulen per les seves disposicions específiques sense perjudici de les normes d'aquesta Llei que els siguin aplicables. Igualment s'han d'inscriure en el Registre d'Entitats Esportives de la Generalitat.

3. Es modifica l'article 11, que queda redactat en els termes següents:

Les entitats i associacions no esportives que estan legalment constituïdes i que entre llurs activitats inclouen el foment i la pràctica de l'activitat física i l'esport sense afany de lucre poden gaudir dels drets i beneficis esportius que disposin les normes reglamentàries aplicables.

En qualsevol cas aquestes entitats o associacions només poden rebre subvencions públiques per a la realització d'activitats d'utilitat pública o interès social o per promoure la consecució d'una finalitat pública.

4. Es modifica l'article 13, que queda redactat en els termes següents: S'entén per agrupació esportiva, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol associació o entitat privada amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar i amb domicili a Catalunya, integrada per persones físiques o jurídiques, o per persones físiques i jurídiques, amb la finalitat de desenvolupar, fomentar i practicar l'activitat física o polisportiva sense cap afany de lucre. Aquestes associacions no poden exercir cap funció pròpia de les federacions esportives.

5. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 16 i es suprimeixen els apartats 3 i 4. Els apartats 1 i 2 queden redactats de la manera següent:

1. Els consells esportius són agrupacions esportives dedicades bàsicament al foment i la promoció de l'activitat esportiva en edat escolar i, si s'escau, per executar o gestionar la política esportiva dels consells C(comarcals, podent establir, a aquests efectes, els corresponents convenis de col.laboració.

Els consells esportius es creen d'acord amb els criteris de l'organització territorial de Catalunya i en funció de les característiques demogràfiques, esportives i geogràfiques del territori, i tenen personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de llurs funcions.

Els consells esportius poden integrar-se en un ens representatiu de tots ells, la Unió de Consells Esportius de Catalunya. La seva constitució, funcions i règim jurídic s'ha d'ajustar al que s'estableix per reglament.

2. Les unions esportives de clubs són agrupacions esportives dedicades a fomentar i coordinar la pràctica d'aquelles modalitats o disciplines esportives que no es trobin assumides per cap federació esportiva catalana.

6. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 18 i s'afegeixen tres nous apartats, el 3, el 4 i el 5, que queden redactats en els termes següents:

1. Només es pot reconèixer, dins l'àmbit territorial de Catalunya, una federació esportiva per a cada esport, modalitat esportiva o conjunt de modalitats esportives derivades o connexes a un concepte o objecte principal. Se n'exceptuen les federacions poliesportives dedicades al foment, l'organització i la pràctica de distintes modalitats, en les quals s'integrin únicament esportistes amb disminucions o discapacitats físiques, psíquiques, sensorials o mixtes.

Les federacions esportives catalanes no tenen finalitat lucrativa.

2. Per a constituir una nova federació esportiva catalana es requereix:

a) l'existència i la pràctica habitual prèvies d'un esport específic o modalitat esportiva que no estigui assumit per cap federació catalana reconeguda, o que no constitueixi una disciplina derivada d'una altra modalitat esportiva.

b) una proposta formulada pel nombre d'entitats o pels promotors que s'estableixi mitjançant reglament.

3. Per al reconeixement d'una nova federació esportiva catalana s'han de tenir en compte, entre altres, els criteris següents:

a) Acreditació de la possibilitat d'existència econòmica autònoma de la nova federació.

b) Informe previ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

c) Que es tracti d'una modalitat esportiva reconeguda pel Comitè Internacional Olímpic o per una federació esportiva de nivell continental o mundial.

d) Haver estat constituïda com a unió esportiva de clubs durant un període mínim de tres anys.

4. La revocació del reconeixement d'una federació catalana es pot produir per qualsevol de les causes següents:

a) Per la desaparició dels motius o modificació de les condicions, els requeriments i els criteris que van donar lloc al seu reconeixement.

b) Per l'incompliment dels seus objectius, de les determinacions o de les obligacions bàsiques que van motivar-ne la creació, segons els seus estatuts.

c) Per la falta d'activitat durant un període de dos anys.

5. L'inici de l'expedient de revocació comporta la suspensió del pagament de les subvencions o ajuts que li hagin estat atorgats.

7. Es modifiquen els apartats 1 i 2 de l'article 19 i s'afegeix un nou apartat, el 3, que queden redactats en els termes següents:

1. Les federacions esportives catalanes poden formar part, com a membres, de les corresponents federacions d'àmbits suprautonòmics i d'altres entitats als efectes de llur participació, desenvolupament i organització d'activitats esportives en aquests àmbits, en els termes que estableixin les respectives normes estatutàries i els principis derivats de la seva aplicació.

2. Les federacions esportives catalanes de cada modalitat esportiva són les representants del respectiu esport federat en els àmbits suprautonòmics. És funció pròpia de les federacions esportives catalanes la creació, el foment i l'impuls de les seleccions catalanes de les respectives modalitats o disciplines esportives, amb la finalitat de participar en esdeveniments de qualsevol àmbit de caràcter oficial o amistós segons s'escaigui.

3. Les normes i reglaments de les federacions suprautonòmiques només són aplicables a les federacions esportives catalanes i, si correspon, als seus clubs i entitats afiliades en matèria disciplinària i competitiva quan actuïn o participin en competicions oficials dels respectius àmbits suprautonòmics.

8. S'afegeix l'apartat 3 a l'article 23, amb el text següent:

3. Als efectes legals que correspongui i dels beneficis que se'n puguin derivar, la pràctica de l'activitat física i de l'esport s'ha d'acreditar mitjançant una llicència esportiva d'acord amb el que s'estableixi per reglament. Aquesta llicència ha d'incloure, com a mínim, una cobertura que garanteixi les eventuals indemnitzacions, la responsabilitat civil adequada als riscos que comporti l'activitat, i l'assistència sanitària, sempre que l'esportista no acrediti tenir protegides les contingències a través d'una altra assegurança .

9. S'afegeix un apartat nou a l'article 24, amb el text següent: 2. En el supòsit que una federació tingui un dèficit pressupostari superior al 25% del pressupost aprovat per l'assemblea corresponent, o quan la seva situació econòmica deficitària li impedeixi el desenvolupament del seu programa esportiu previst, la Secretaria General de l'Esport pot sotmetre a intervenció directa la seva gestió econòmica i pressupostària i prendre les mesures oportunes als efectes de restablir el normal funcionament de la federació.

10. S'afegeix l'apartat 3 a l'article 25, amb el text següent: 3. És competència de les federacions catalanes l'elecció dels esportistes que han de formar part de les seleccions catalanes, els quals han d'estar provistos de la corresponent llicència lliurada per la respectiva federació catalana. Tenen la consideració d'esportistes catalans a aquests efectes els nascuts a Catalunya i aquells que hagin adquirit el veïnatge civil en aquest territori d'acord amb les normes generals d'aplicació.

11. Es modifiquen els apartats 1, 2 i 3 de l'article 26, que queden redactats en els termes següents:

1. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya és l'entitat representativa del conjunt de les federacions legalment constituïdes i inscrites a Catalunya.

2. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya gaudeix de capacitat jurídica plena per al desenvolupament dels seus objectius generals, encaminats a la recerca i proposta d'accions comunes per a la millora i el desenvolupament de l'esport català. La Unió de Federacions Esportives de Catalunya, a fi de donar compliment al seus objectius generals, desplega, entre altres, les activitats i les funcions següents:

a) La promoció i la representació de l'esport federat de Catalunya en el seu conjunt.

b) La col.laboració i la participació amb els organismes públics i entitats privades en el desenvolupant i la millora de l'esport en general i de l'activitat física i esportiva en edat escolar i de l'esport de lleure.

c) La divulgació de la cultura i els principis del moviment olímpic i l'establiment de relacions amb tota classe d'organismes i entitats esportius d'arreu que persegueixin els mateixos fins.

d) El foment exterior i la promoció de l'activitat de les seleccions esportives catalanes o dels clubs esportius federats i dels seus esportistes, amb el suport de la Secretaria General de l'Esport.

e) Vetllar per la institucionalització de competicions i activitats interautonòmiques o internacionals que permetin la projecció exterior de Catalunya com a país esportiu.

f) L'assessorament a la Secretaria General de l'Esport en les matèries de la seva competència.

3. La constitució, la inscripció registral, l'organització i el funcionament de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya s'han d'ajustar a les disposicions reglamentàries que siguin aplicables.

12. Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l'article 35 i s'afegeix un nou apartat, el 4, que queden redactats en els termes següents:

2. L'òrgan de direcció de l'administració esportiva de la Generalitat és la Secretaria General de l'Esport. La Secretaria General de l'Esport està adscrita al Departament que té assignades les competències en matèria esportiva.

3. Adscrit a la Secretaria General de l'Esport es crea el Consell Català de l'Esport, organisme autònom de caràcter administratiu que té al seu càrrec la planificació i la gestió de la política esportiva de la Generalitat. El Consell Català de l'Esport està dotat de personalitat jurídica, patrimoni propi, autonomia administrativa i econòmica, i plena capacitat d'obrar per al compliment de les finalitats i els objectius d'aquesta Llei.

4. Són funcions del Consell Català de l'Esport:

a) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d'entitats esportives de les federacions esportives catalanes i ratificar i inscriure en l'esmentat Registre els seus estatuts i reglaments.

b) Autoritzar i revocar de forma motivada la inscripció en el Registre d'entitats esportives de les agrupacions esportives i els clubs o associacions esportives, i ratificar i inscriure en l'esmentat Registre els seus estatuts.

c) Conèixer els objectius, els programes esportius i els pressupostos de les federacions esportives catalanes i els consells esportius a fi de subscriure els acords i els convenis de col.laboració adients, i concedir a aquestes entitats les subvencions econòmiques corresponents, tot inspeccionant-ne i comprovant-ne l'adequació al compliment dels documents subscrits.

d) Promoure la recerca científica en matèria esportiva.

e) Col.laborar a través de l'Escola Catalana de l'Esport en la formació dels tècnics de totes les modalitats i nivells a l'esport.

f) Elaborar i desplegar els plans d'actuació per la construcció i condicionament dels equipaments esportius, d'acord amb el Pla d'Instal.lacions i Equipaments Esportius per a Catalunya, així com actualitzar la normativa tècnica existent per aquest tipus d'instal.lacions.

g) Coordinar amb la Unió de Federacions Esportives Catalanes, les federacions esportives i la resta d'entitats esportives, les actuacions necessàries per a la millora del nivell i de l'alta competició dels esportistes catalans i de les seleccions catalanes en qualsevol àmbit d'actuació.

h) Actuar i promoure l'activitat de l'esport escolar i universitari amb les entitats i els organismes públics que tenen competències en aquest camp.

i) Col.laborar amb els organismes competents en matèria de medi ambient i defensa de la naturalesa, així com en les activitats esportives que promoguin el desenvolupament d'una zona geogràfica.

j) Participar en totes aquelles activitats i actuacions de prevenció i control de la violència en el món esportiu i de l'ús de substàncies prohibides.

k) Actualitzar el cens d'equipaments esportius de Catalunya, i avaluar el nivell de pràctica de l'activitat física i esportiva entre els ciutadans i l'evolució de la mateixa.

l) Exercir les funcions inspectores a què fa referència aquesta Llei.

m) Qualsevol altra activitat que legalment li sigui atribuïda, d'acord amb les finalitats recollides en aquesta Llei.

13. Es modifica l'article 36, que queda redactat en els termes següents:

1. El Consell Català de l'Esport es regeix pels òrgans següents:

a) El president

b) El director

c) El Comitè Executiu

d) La Comissió Directiva

2. El Consell Català de l'Esport disposa, a més, dels serveis adients amb l'organització i les funcions que es determinin reglamentàriament.

3. El president, càrrec que correspon al secretari general de l'Esport, exerceix la representació i la direcció superior del Consell Català de l'Esport.

4. El director del Consell Català de l'Esport és nomenat pel Govern de la Generalitat.

Li corresponen les atribucions i les funcions següents:

a) Dirigir el Consell Català de l'Esport, d'acord amb les directrius de la Secretaria General de l'Esport.

b) Gestionar i administrar els recursos econòmics del Consell.

c) Elaborar, d'acord amb la Secretaria General de l'Esport, els avantprojectes de pressupost i preparar la memòria anual de les activitats del Consell.

d) Proposar els programes i el pla d'activitats.

e) Exercir la direcció del personal.

f) Gestionar i atorgar, en nom del Consell, els contractes públics i privats que siguin necessaris, sempre dins les limitacions que estableixen les disposicions vigents.

g) Dirigir les activitats del Comitè Executiu, presidint les seves reunions. Quan el secretari general de l'Esport hi assisteixi, les presidirà ell.

h) Totes les altres que la Secretaria General li encomani, o que li siguin atribuïdes reglamentàriament.

5. El Comitè Executiu està integrat per les persones responsables dels serveis i òrgans del Consell Català de lEsport que es determinin reglamentàriament. Correspon al Comitè Executiu informar els programes i plans d'activitats i equipaments, i altres assumptes que li sotmeti el director, així com les propostes d'atorgament de subvencions previstes a les convocatòries corresponents.

Presideix les reunions del Comitè Executiu el director del Consell Català de l'Esport, quan no hi assisteixi el secretari general de l'Esport.

6. La Comissió Directiva, presidida pel president del Consell Català de l'Esport, està integrada per representants de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de les entitats locals, de les federacions esportives catalanes i consells esportius, i altres institucions o entitats significatives en l'àmbit esportiu. Igualment en formen part les persones de reconegut prestigi en el món de l'esport designades pel president del Consell Català de l'Esport.

La seva composició i funcionament s'han de determinar reglamentàriament.

7. La Comissió Directiva té les següents funcions:

a) Informar sobre la constitució o revocació de les federacions esportives catalanes i sobre els seus estatuts i reglaments.

b) Informar sobre els projectes de disposicions formulats per al desenvolupament legislatiu i reglamentari de l'esport català.

c) Conèixer i si s'escau formular observacions i suggeriments sobre el Pla Director d'Instal.lacions i Equipaments Esportius de Catalunya.

d) Proposar l'ampliació del nombre dels seus membres.

e) Assessorar a la Secretaria General de l'Esport i al Consell Català de l'Esport sobre totes aquelles activitats i funcions així com en relació a aquelles matèries i estudis que li puguin ser encomanats.

8. Els òrgans col.legiats del Consell Català de l'Esport són presidits pel secretari general de l'Esport. L'organització, la forma d'elecció dels membres quan calgui, les funcions i el seu règim intern s'han de determinar per reglament, sense perjudici de les funcions que s'estableixen en aquesta Llei.

14. S'afegeix un nou article, el 36 bis, amb el text següent:

1. Constitueixen els recursos del Consell Català de l'Esport:

a) Les quantitats consignades anualment en el pressupost de la Generalitat.

b) Les transferències que, anualment, rebi del Consell Superior d'Esports de l'Estat.

c) Els beneficis que produeixin els actes i les manifestacions esportives que organitzi.

d) Els donatius de qualsevol mena que pugui rebre, així com les herències, els llegats i els premis que li siguin concedits.

e) Els fruits, les rendes i els interessos dels seus béns patrimonials.

f) Els ingressos que produeixen les operacions de crèdit necessàries per al compliment dels seus fins.

g) Qualsevol altre recurs que li pugui ésser atribuït.

2. La Generalitat de Catalunya adscriurà al Consell Català de l'Esport els béns i els serveis que aquest organisme necessiti per a dur a terme els seus fins.

15. Es modifica l'article 45, el qual queda radactat, en únic apartat en els termes següents:

L'Escola Catalana de l'Esport és el centre docent de la Generalitat de Catalunya amb competències per impartir i autoritzar els ensenyaments i la formació esportiva, sens perjudici de les competències que, en matèria d'ensenyaments reglats, corresponen al Departament d'Ensenyament en aplicació de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d'octubre, d'ordenació general del sistema educatiu. .

16. S'afegeix un nou article, el 45 bis, amb el text següent: La Generalitat de Catalunya regularà per Llei l'exercici de les professions relacionades amb l'àmbit de les activitats físico-esportives i especials en el territori de Catalunya.

17. Es modifica l'apartat 1 c) de l'article 49, que queda redactat en els termes següents: c) Promoure la seguretat en la pràctica esportiva i l'assessorament mèdic i de la salut en l'activitat física del lleure.

18. Es modifica l'apartat 1 de l'article 61 i s'afegeix un nou apartat, el 3, que queden redactats en els termes següents:

1. Sens perjudici dels altres informes o autoritzacions escaients, les peticions d'obertura d'un establiment esportiu han d'ésser objecte d'informe de l'òrgan de la Secretaria General de l'Esport al qual correspongui, d'acord amb els requisits tècnics esportius.

3. Les entitats, els centres, els establiments públics o privats, amb o sense ànim de lucre, i les empreses dedicades a l'organització d'activitats d'esbarjo i d'aventura on es practiqui una activitat física o esportiva o es prestin serveis esportius, llevat dels centres d'ensenyament general en horari lectiu, han de disposar, com a mínim, d'un titulat d'esport en els termes que s'estableixi reglamentàriament. Així mateix, han de subscriure un contracte d'assegurança de responsabilitat civil pels eventuals danys que es puguin ocasionar als usuaris, practicants o a qualsevol altra persona com a conseqüència de les condicions de les instal.lacions o de l'activitat esportiva.

Aquestes entitats, establiments o empreses han d'exigir que els usuaris de les seves instal.lacions o serveis disposin d'una llicència esportiva en els termes establerts a l'article 23, o d'una assegurança mèdica adequada al risc que comporti la pràctica de les diferents activitats.

19. Es modifica la Disposició Transitòria Segona, que queda redactada en els termes següents:

Mentre no sigui aprovat el Pla Director d'Instal.lacions i Equipaments Esportius establert i regulat pel Títol Tercer, Secció Segona d'aquesta Llei, la Secretaria General de l'Esport desenvoluparà la seva política d'equipaments i instal.lacions esportius mitjançant els programes especials d'actuació establerts per l'article 51 i següents d'aquesta Llei, d'acord amb les directrius del Pla Director d'Instal.lacions i Equipaments Esportius, si aquest ha assolit el nivell d'avantprojecte o avanç de Pla.

20. S'afegeix una nova Disposició Transitòria, amb el redactat següent:

Cinquena

Pel que fa als ensenyaments de règim especial regulats pel Reial decret 1913/1997, de 19 de desembre, el Departament d'Ensenyament i el departament competent en matèria d'esport elaboraran de forma conjunta una proposta de les competències que sigui pertinent delegar a la Secretaria General de l'Esport.

Segona

S'afegeix un nou títol a la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, amb l'articulat següent:

Títol IV

De la inspecció esportiva i el règim sancionador

Capítol I

La inspecció esportiva

Article 63

1. Les funcions d'inspecció esportiva corresponen a la Secretaria General de l'Esport, mitjançant el Consell Català de l'Esport. Aquestes funcions són les següents:

a) Control de l'acompliment de les disposicions legals i reglamentàries en matèria esportiva, especialment d'aquelles que fan referència a les instal.lacions i les titulacions esportives.

b) Comprovació dels fets que siguin objecte de reclamacions o denúncies dels usuaris, i de les comunicacions de presumptes infraccions o irregularitats.

c) Control del compliment per part de les entitats esportives de les obligacions establertes legalment o reglamentàriament per l'administració.

d) Control de la gestió de les subvencions.

Article 64

La inspecció d'instal.lacions i activitats esportives s'efectua per l'Administració competent o l'entitat competent per a l'atorgament de les llicències o autoritzacions corresponents en cada cas, tret dels casos en què l'Administració de la Generalitat exerceixi les funcions inspectores directament o mitjançant el corresponent conveni.

Article 65

1. Per a l'acompliment de les funcions inspectores esmentades a l'article 63 el Consell Català de l'Esport habilita a funcionaris que tinguin l'especialització tècnica requerida en cada cas, els quals han d'actuar degudament acreditats.

2. En l'exercici de les seves funcions, els inspectors tenen caràcter d'agents de l'autoritat, i com a tals gaudeixen de la protecció i les facultats que al respecte estableix la normativa vigent.

3. Per al millor acompliment de les seves funcions, els inspectors poden requerir la cooperació del personal i dels serveis dependents d'altres administracions i organismes públics.

Article 66

1. Els responsables de les instal.lacions esportives, centres i seus de les entitats i qualsevol persona que presti serveis en l'àmbit de l'esport, estan obligats a permetre i facilitar als inspectors l'exercici de les seves funcions, l'accés a les instal.lacions i l'examen de tots els documents, llibres i registres preceptius.

2. Els fets constatats pel personal encarregat de les funcions d'inspecció, observant els requisits legals pertinents, tenen valor provatori, sens perjudici de les proves que en defensa dels respectius drets o interessos puguin assenyalar o aportar les persones interessades.

Article 67

Reglamentàriament s'han de regular les qüestions referents al procediment d'inspecció, les actes d'inspecció i l'exercici de la funció inspectora.

Capítol II

El règim sancionador

Article 68

Les disposicions d'aquest Capítol són d'aplicació a aquelles activitats compreses dins l'àmbit d'aplicació de la present Llei i de la seva normativa de desenvolupament, que es duguin a terme dins l'àmbit territorial de Catalunya.

Article 69

1. Són òrgans competents per acordar la incoació de procediments sancionadors el secretari general de l'Esport i el director del Consell Català de l'Esport.

2. Són òrgans competents per a la imposició de sancions o per acordar, si s'escau, el sobreseïment de les actuacions, el director del Consell Català de l'Esport en els expedients incoats per ell per a sancionar les infraccions lleus; el secretari general de l'Esport per a sancionar les infraccions lleus en expedients incoats per ell i les infraccions greus, i el conseller del Departament competent en matèria esportiva per a sancionar les infraccions molt greus.

3. En tot cas, no es poden atribuir a un mateix òrgan competències d'instrucció i resolució.

Article 70

1. Poden ser sancionades per fets constitutius d'infraccions administratives en matèria esportiva les persones físiques i jurídiques que resultin responsables d'aquests fets.

2. Si durant la substanciació del procediment sancionador s'aprecia la possible qualificació dels fets perseguits com a constitutius de delicte o falta, s'ha de passar el tant de culpa al Ministeri Fiscal i s'ha de suspendre el procediment administratiu un cop l'autoritat judicial hagi incoat el procés penal que correspongui, si hi ha identitat de subjecte, fet i fonament.

Així mateix, si l'Administració té coneixement per qualsevol mitjà que s'està seguint un procediment penal respecte del mateix fet, subjecte i fonament, ha de suspendre la tramitació de procediment sancionador.

3. La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. Contràriament, si no s'ha estimat l'existència de delicte o falta, es podrà continuar l'expedient sancionador en base, en el seu cas, als fets que la jurisdicció penal hagi considerat provats.

Article 71

1.Constitueixen infraccions administratives en matèria esportiva les accions o omissions dels diferents subjectes responsables, tipificades i sancionades per aquesta Llei.

2. Les infraccions administratives en matèria esportiva poden ser molt greus, greus o lleus.

Article 72

Són infraccions molt greus:

a) La realització d'activitats i la prestació de serveis relacionats amb l'esport en condicions que puguin afectar greument la salut i la seguretat de les persones.

b) L'incompliment de les mesures de seguretat i higiene en matèria esportiva que suposi un greu risc per a les persones o per als seus béns.

c) L'incompliment dels deures relacionats amb l'obligació de dissoldre una federació esportiva un cop revocat el seu reconeixement oficial.

d) La reincidència en la comissió de faltes greus.

e) El trencament de sancions imposades per infraccions greus o molt greus.

Article 73

Són infraccions greus:

a) L'encobriment de l'ànim lucratiu a través d'entitats esportives sense ànim de lucre.

b) La realització dolosa de danys en les instal.lacions esportives i en el mobiliari o equipaments esportius.

c) La negativa o la resistència a facilitar l'actuació inspectora.

d) L'incompliment d'alguna de les obligacions o condicions establertes per aquesta Llei en matèria de llicències, d'instal.lacions esportives, titulació dels tècnics i control mèdic i sanitari.

e) L'incompliment per part de les entitats esportives legalment inscrites en el Registre d'entitats esportives, de qualsevol de les obligacions establertes en els articles 25.1 i 31.2 d'aquesta Llei.

f) La manca de l'assegurança de responsabilitat civil a què es refereix l'article 61.

g) La utilització de denominacions o la realització d'activitats pròpies de les federacions esportives.

h) L'organització o participació en activitats esportives en edat escolar no autoritzades per l'òrgan competent.

i) La reincidència en la comissió de faltes lleus.

j) El trencament de sancions imposades per faltes lleus.

Article 74

Són faltes lleus:

a) L'incompliment d'alguna de les obligacions o condicions establertes per aquesta Llei i la normativa de desenvolupament, quan la infracció no tingui la consideració de falta molt greu o greu.

b) El descuit i l'abandonament en la conservació i cura dels locals socials i de les instal.lacions esportives.

Article 75

1. Les infraccions administratives en matèria esportiva poden donar lloc a:

a) La imposició d'alguna de les sancions previstes en aquest Capítol.

b) L'obligació d'indemnitzar pels danys i perjudicis causats.

c) L'adopció de totes aquelles mesures que siguin necessàries per restablir l'ordre jurídic infringit i anul.lar els efectes produïts per la infracció.

d) La reposició de la situació alterada per l'infractor al seu estat originari.

2. Independentment de les sancions que es puguin imposar, l'òrgan sancionador competent pot acordar la restitució dels ajuts i les subvencions percebudes indegudament.

Article 76

1. Per raó de les infraccions abans descrites es poden imposar les sancions següents:

a) Multa.

b) Suspensió d'activitat.

c) Suspensió d'autorització.

d) Revocació definitiva d'autorització.

e) Clausura temporal o definitiva d'instal.lacions esportives.

f) Pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics.

g) Prohibició d'accés a instal.lacions esportives.

h) Inhabilitació per organitzar activitats esportives.

i) Cancel.lació de la inscripció en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

2. Correspon a les infraccions molt greus:

a) Multa de 1.000.001 a 10.000.000.- de pessetes.

b) Suspensió d'activitat d'1 a 4 anys.

c) Suspensió d'autorització administrativa per un període d'1 a 4 anys.

d) Revocació definitiva d'autorització.

e) Clausura d'instal.lació esportiva per un període d'1 a 4 anys.

f) Clausura definitiva d'instal.lació esportiva.

g) Pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics per un període d'1 a 4 anys.

h) Prohibició d'accés a instal.lació esportiva per un període d'1 a 4 anys.

i) Inhabilitació per organitzar activitats esportives per un període d'1 a 4 anys.

3 Correspon a les infraccions greus:

a) Multa de 100.001.- a 1.000.000.- de pessetes.

b) Suspensió d'activitat fins a un màxim d'1 any.

c) Suspensió d'autorització administrativa fins a un màxim d'1 any.

d) Clausura d'instal.lació esportiva fins a un màxim d'1 any.

e) Pèrdua del dret a rebre subvencions o ajuts públics fins a un màxim d'1 any.

f) Prohibició d'accés a instal.lació esportiva fins a un màxim d'1 any.

g) Inhabilitació per organitzar activitats esportives fins a un màxim d'1 any.

h) Cancel.lació de la inscripció en el Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

4 Correspon a les infraccions lleus:

a) Multa de 10.000 a 100.000 PTA.

Article 77

En la determinació de la sanció a imposar, l'òrgan competent ha de procurar la deguda adequació entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, atenent als criteris per a la graduació de la sanció següents:

a) Existència d'intencionalitat.

b) Reincidència, per la comissió en el termini d'1 any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa i així hagi estat declarat per resolució ferma.

c) La naturalesa dels perjudicis causats i, en el seu cas, els riscos suportats pels particulars.

d) Preu.

e) L'existència o no d'advertiments previs per part de l'Administració.

f) El benefici il.lícit obtingut.

g) La subsanació durant la tramitació de l'expedient de les anomalies que originaren la incoació del procediment.

Article 78

1. Les infraccions i les sancions previstes en aquesta Llei prescriuen en els terminis següents:

a) Les molt greus als 2 anys.

b) Les greus a l'any.

c) Les lleus als 6 mesos.

2. El termini de prescripció de les infraccions comença a comptar des del dia en què la infracció s'hagi comès, i el de les sancions des del dia següent a aquell en què esdevingui ferma la resolució mitjançant la qual s'imposa la sanció.

La prescripció s'interromp per la iniciació, amb coneixement de l'interessat, del procediment sancionador en el cas de les infraccions i del procediment d'execució en el cas de les sancions. El termini de prescripció torna a transcórrer si aquests procediments estan paralitzats durant més d'un mes per causa no imputable al presumpte infractor o a l'infractor.

3. En les infraccions derivades d'una activitat continuada, la data inicial del còmput és la de finalització de l'activitat o la del darrer acte mitjançant el qual la infracció s'hagi consumat.

4. No prescriuen aquelles infraccions en les quals la conducta tipificada impliqui una obligació de caràcter permanent per al titular.

Article 79

La imposició de sancions per les infraccions previstes en aquest Capítol no impedeix, en el seu cas, i atenent al seu fonament diferent, la depuració de responsabilitats disciplinàries de caire esportiu.

Article 80

En qualsevol moment del procediment, l'òrgan competent per iniciar l'expedient pot adoptar, mitjançant acord motivat que s'ha de notificar als interessats, les mesures cautelars de caràcter provisional que assegurin l'eficàcia de la resolució final que pugui recaure.

Aquestes mesures, que no tenen caràcter de sanció, poden consistir en:

a) La prestació de fiances.

b) La suspensió temporal de serveis, activitats o autoritzacions.

c) El tancament d'instal.lacions esportives.

Article 81

Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquest Capítol han d'ésser destinats a l'acompliment dels objectius bàsics establerts a l'article 2n d'aquesta Llei.

Tercera

S'afegeix un nou títol a la llei 8/1988 de 7 d'abril, amb l'articulat següent:

Títol V

La Comissió Antidopatge de Catalunya

Article 82

Sota la dependència de la Secretaria General de l'Esport, es crea la Comissió Antidopatge de Catalunya, integrada per representants de la Generalitat de Catalunya i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, pel director del Laboratori Antidopatge de Barcelona i per persones de reconegut prestigi en l'àmbit científic, esportiu i jurídic. Té les següents funcions:

a) Divulgar informació relativa a l'ús de substàncies i grups farmacològics prohibits, mètodes no reglamentaris i les seves modalitats de control, fer informes í estudis sobre les causes i efectes del dopatge, promoure i impulsar accions de prevenció i vetllar pel compliment del conveni contra el dopatge de 16 de novembre de 1989 del Consell d'Europa.

b) Determinar les competicions o les proves esportives d'àmbit català o celebrades a Catalunya en les que és obligatori el control antidopatge.

c) Aplicar les regles vigents per a la realització dels controls antidopatge, en competició o fora d'ella, a Catalunya.

d) Instar les federacions esportives catalanes l'obertura d'expedients disciplinaris í, en el seu cas, interposar recurs davant el Tribunal Català, de l'Esport contra les resolucions disciplinàries d'aquelles dictades a conseqüència de denúncia de la pròpia Comissió.

e) Qualsevol altra funció que pugui ser-li encomanada per la Secretaria General de l'Esport, bé directament, bé a proposta de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya.

Quarta

1. Es modifiquen els apartats a), b) i c) de l'article 3 de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya amb el text següent:

a) La formació docent per adquirir els títols acadèmics en educació física i esports que estableixi la legislació vigent.

b) L'especialització i el perfeccionament dels titulats en educació física i esports.

c) El reciclatge dels titulats en educació física i esports.

2. Es modifiquen els apartats 2, 3 i 4.a) de l'article 5 de la Llei 11/1984, de 5 de març, de creació de l'organisme autònom Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya amb el text següent:

2. N'és president el titular del departament competent en matèria d'esport.

3. N'és vice-president el secretari general de l'Esport.

4.a) Un representant del Consell Català de l'Esport.

Cinquena

1. S'autoritza al Govern a aprovar, en el termini màxim d'un any a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el text refós de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport.

2. L'autorització per a refondre s'estén també a la regularització, l'aclariment i l'harmonització del text legal. Així mateix, l'autorització faculta per intitular els títols, els capítols i els articles del text únic.

Sisena

En el supòsit que les instàncies esportives competents reconeguessin l'existència del comitè olímpic català, aquest adquiriria la condició d'associació esportiva catalana d'acord amb el que estableix aquesta Llei.

Disposició final

Les corresponents consignacions pressupostàries del Departament de Cultura i de la Secretaria General de l'Esport, constituiran el primer pressupost del Consell Català de l'Esport.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Títol IV, de la Llei 8/1988, de 7 d'abril, de l'esport, i totes les disposicions que s'oposin al que estableix aquesta Llei.

Antecedents del Projecte de llei

1. Memòria.

2. Estudi econòmic.

3. Llista de disposicions afectades.

4. Taula de vigències.