INFORME DUPONT

L'objecte d'aquesta consulta és saber en quina mesura els equips nacionals catalans poden estar creats i en quina mesura poden reivindicar llur inscripció a les competicions internacionals entre els equips nacionals organitzades per les federacions internacionals.

La consulta es limitarà a examinar les regles dictades per les federacions següents:

>> Federació Internacional de Futbol (FIFA i UEFA).

>> Unió Ciclista Internacional (UCI).

>> Federació Internacional de Tennis (ITF).

>> Federació Internacional d'Atletisme (IAAF).

>> Federació Internacional de Judo (IJF).

Per a cadascuna d'aquestes federacions, revelarem les regles aplicables, examinarem llur compatibilitat amb les regles del dret europeu vigents i intentarem definir si existeix un marge de maniobra jurídica i/o política per assolir el reconeixement per a la corresponent federació internacional d'un equip nacional català.

Un estudi exhaustiu haurà d'analitzar igualment aquestes qüestions per a les altres federacions importants (bàsquet, handbol, voleibol, etc.)

A. INTRODUCCIÓ

En annex a la present consulta, hi ha per a cadascuna de les federacions internacionals citades més amunt, un resum d'informació general així com els passatges dels estatuts i reglaments relatius al reconeixement i a l'admissió d'una "federació nacional".

Ens limitarem doncs a reprendre les regles més particularment oportunes per a la present consulta i fem remissió per als altres aspectes als annexos (que figuren en les versions lingüístiques de què hem pogut disposar).

B. LA FIFA I LA UEFA

1. Els reglaments aplicables

L'article 1.3 dels estatuts de la FIFA recull el principi d'acord amb el qual:

S'haurà de reconèixer una sola associació a cada país.

No obstant, l'article 1.5 crea una excepció a l'esmentat principi:

Amb l'autorització de l'associació nacional del país de qui depengui, una associació de futbol d'una regió que encara no hagi obtingut la independència, podrà també sol·licitar afiliar-se a la FIFA.

En el marc de la present consulta, cal destacar el que segueix:

Tan sols el Congrés pot admetre a les associacions com a membres (article 3).

Cap associació que sol·liciti ser admesa a la FIFA podrà arribar a ser membre sense haver estat prèviament membre provisional d'una confederació durant un període mínim de 2 anys (article 4.1).

El reglament d'aplicació dels estatuts de la FIFA precisa les modalitats de la demanda d'afiliació a la FIFA i del període probatori dels dos anys mínims en el si d'una confederació (per exemple la UEFA):

Article 1

1. Les confederacions que concedeixen una afiliació provisional,

d'acord amb l'article 4 dels estatuts de la FIFA, a una associació que hagi sol·licitat la seva afiliació a la FIFA observaran el funcionament de l'associació durant un mínim de dos anys.

2. Les confederacions elaboraran per a la FIFA un informe definitiu que rendeixi compte detallat del funcionament de l'associació.

Article 2

Sobre la base de l'esmentat informe i de tota la documentació citada a l'article 4 dels estatuts de la FIFA, el comitè executiu de la Federació decidirà si la candidatura de l'associació postulant se sotmetrà o no al Congrés de la FIFA.

Article 3

El congrés de la FIFA decidirà, atès el cas, sobre l'afiliació a la federació de l'associació postulant (cfr. Article 14, lletra (i) dels estatuts de la FIFA).

Els estatuts de la UEFA no aporten gaires elements complementaris, ja que es limiten a considerar que són membres de la UEFA les associacions nacionals d'Europa afiliades a la FIFA i reconegudes per aquesta com a controladores del futbol a llur país respectiu.

2. Anàlisi

Es constata que, pel joc del principi i de l'excepció de l'article 1 dels estatuts de la FIFA, aquesta federació internacional entén afermar l'autonomia del seu ordenament jurídic, respecte a l'ordenament jurídic internacional dels Estats.

En efecte, la FIFA no procedeix a la simple remissió a regles del dret internacional públic (per exemple, especificant que sols poden ser admeses com a membres de la FIFA les associacions que cobreixen el territori d'un país membre de l'ONU).

Al contrari, per via de l'excepció, la FIFA s'atribueix un marge d'apreciació i el poder de l'última paraula respecte a la qüestió de saber si un candidat pot ser admès malgrat que el territori que entén que representa no és un país en el sentit del dret internacional públic.

Cal notar, no obstant, que la formulació retinguda per la FIFA a l'article 1.5 deixa entendre que la FIFA no reconeixerà a una regió el dret de disposar d'una "associació nacional" sinó tan sols si aquesta regió és de fet tan pròxima a l'obtenció de la independència i és, doncs, a punt d'esdevenir un país o Estat en el sentit del dret internacional públic. Cal destacar igualment que el procés d'admissió d'una nova associació nacional no és un procés automàtic, però que la FIFA es reserva el poder d'apreciació i que la decisió definitiva del seu Congrés no és evidentment susceptible de recurs en el si del món de l'esport.

C. LA UNIÓ CICLISTA INTERNACIONAL (UCI)

1. Reglaments aplicables

Pel que fa a la qualitat de membre de l'UCI, els estatuts d'aquesta federació internacional preveuen el següent:

Article 4

Els membres de l'UCI són les federacions nacionals del ciclisme, admeses pel congrés com a organització representant del conjunt del ciclisme en el país de la federació nacional.

Article 5

1. Tot membre de l'UCI serà anomenat 'federació'.

2. Tan sols està admesa una sola federació per país.

3. A proposta del comitè director i seguint les modalitats que el congrés fixarà, el congrés pot acordar, a títol excepcional i provisional, i per una durada de dos anys com a màxim, derogacions a l'article 5.2.

Els articles 7 i següents determinen el procediment d'admissió d'un nou membre.

L'article 11.1 estableix el principi de reconeixement mutu de les federacions membres de l'UCI:

Els membres de l'UCI reconeixent-se recíprocament com a federacions que regeixen el ciclisme a llur país respectiu, amb exclusió de totes les altres.

2. Anàlisi

L'article 5 dels estatuts de l'UCI estableix el principi d'acord amb el qual existeix una sola federació per al país, però amb l'excepció de la derogació provisional (durada màxima de 2 anys) que pot ser acordada pel Congrés de l'UCI.

Del redactat mateix del text, es deriva que aquesta excepció es vol "com a excepció estricta amb l'objecte de reconeixement permanent de federacions representants d'un territori que gaudeixin d'un cert grau d'autonomia.

D. LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE TENNIS (ITF)

1. Reglaments aplicables

La regla aplicable està recollida a l'article 2 dels estatuts de la ITF.

Les modalitats del procediment d'admissió es detallen a l'article 8 dels estatuts.

2. Anàlisi

Els estatuts de la ITF guarden les característiques del seu origen anglosaxó i de les fortes relacions hagudes en una altra època amb les diferents regions de la Commonwealth.

Això explica el pragmatisme dels estatuts en allò que afecta l'admissió de nous membres.

Més encara que la FIFA, la ITF s'allunya dels criteris habituals del dret internacional públic i autoritza a reconèixer com a constituent de la federació una associació representativa d'un territori no constitutiu d'un país en el sentit del dret internacional públic, des del moment que aquest territori presenta una unitat i una coherència des del punt de vista del tennis.

E. FEDERACIÓ INTERNACIONAL D'ATLETISME (IAAF)

1. Reglaments aplicables

L'article 4.1 i l'article 4.2 i següents precisen les modalitats dels processos d'admissió.

2. Anàlisi

Trobant el sentit dels estatuts de l'ITF, la constitució de la IAAF recull igualment el principi d'una apreciació sobirana de la federació internacional pel que fa a l'admissió d'un nou membre.

Aquí igualment el criteri determinant no és la independència en el sentit del dret internacional públic i sí l'existència d'un grau d'autonomia suficient i, en tot cas, permissivitat als territoris en els afers de control de llur política en matèria esportiva.

F. FEDERACIÓ INTERNACIONAL DE JUDO (IJF)

1. Reglaments aplicables

Les condicions d'admissió s'estipulen a l'article 3 dels estatuts.

2. Anàlisi

Els estatuts de l'IJF són, des del punt de vista de l'objecte de la present consulta, relativament rudimentaris.

En efecte, sembla recollir-se el principi absolut de l'existència d'una sola federació per país i, d'aquest fet es remeten a l'únic criteri del dret internacional públic, a l'exclusió d'un criteri de naturalesa més esportiva.

A. El principi: l'aplicació del Tractat de Roma

Als punts 73 i 77 de la resolució Bosman (15 de desembre de 1995), el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees ha recollit el principi d'aplicar el Tractat de Roma a l'esport des del moment que aquest constitueix una activitat econòmica.

Procedeix aquí recordar que, tenint en compte els objectius de la Comunitat, l'exercici dels esports posa de relleu el dret comunitari en la mesura en la qual aquest constitueix una activitat econòmica en el sentit de l'article 2 del Tractat (vegeu el document del 12 de desembre de 1974, Walrave, 36774, Rec. P 1405, punt 4). Aquest és el cas dels jugadors professionals o semiprofessionals de futbol, des del moment que exerceixen una activitat assalariada o efectuen

prestacions de serveis remunerats (vegeu el document del 14 de juliol de 1976, Donà, 13/76, Rec. p. 1333, point 12).

Respecte a les conseqüències eventuals del present acte sobre l'organització de futbol en el seu conjunt, és de jurisprudència constant que, si les conseqüències pràctiques de tota decisió jurisdiccional s'han de sospesar amb cura, no sabríem, malgrat tot, arribar a infleccionar l'objectivitat del dret i a comprometre la seva aplicació per raó de les repercussions que una decisió de justícia pot implicar. Com a molt aquestes repercussions podrien ser preses en consideració per decidir el cas, si s'escau, a títol excepcional de limitar els efectes d'un acte en el temps (vegeu el document de 16 de juliol de 1992, Legros e.a., C-163/90, Rec. P.I-4625, punt 30).

En aplicació d'aquest principi, els partits entre equips nacionals, en constituir activitats econòmiques, podríem estimar que les llibertats atribuïdes pel Tractat de Roma s'apliquen tant a llur concepció com a llur organització.

Des d'aquest punt de vista, una regió podria, si existeix consens social sobre la qüestió, reclamar el dret a tenir un equip nacional podent participar a les competicions internacionals organitzades per les federacions internacionals.

B. L'excepció: La jurisprudència Donà

No obstant, al punt 76 de l'acte Bosman, el Tribunal de Justícia recorda la seva jurisprudència Donà:

Tractant-se de la dificultat de limitar els aspectes econòmics i els aspectes esportius del futbol, el Tribunal ha reconegut a l'acte Donà citat, punts 14 i 15, que les disposicions comunitàries en matèria de lliure circulació de persones i de serveis no s'oposen a reglamentacions i pràctiques justificades per motius no econòmics.

Això no obstant, el Tribunal ha subratllat que aquesta restricció en el terreny de l'aplicació de les disposicions referides ha de restar limitada per l'objecte que els és propi. Aleshores, la restricció no pot ser invocada per excloure tota una activitat esportiva del camp d'aplicació del Tractat.

Cal comprendre bé el concepte que tenen el Tribunal de Justícia i la Comissió Europea d'aquesta excepció: des del moment que una regla és justificada per un objectiu afectant únicament l'esport (de naturalesa esportiva, doncs, i no econòmica) serà admesa encara que violi alguns articles del Tractat i encara que l'aplicació d'aquesta regla (i llavors el no respecte de certs articles del Tractat) tingui conseqüències econòmiques clares.

Suposem que ens trobem en el camp d'aplicació de l'excepció, això no significa que la federació internacional afectada es beneficiï d'un poder d'apreciació i pugui actuar de manera discriminatòria.

Al contrari, la federació internacional ha de ser coherent amb el seu propi reglament i aplicar de forma no discriminatòria en vista dels diferents candidats membres.

Aquesta obligació de prudència i moderació es justifica pel fet que no és més que a títol estrictament excepcional que és permès derogar les llibertats atribuïdes pel Tractat de Roma. Aquesta derogació ha de ser, doncs, com més limitada millor. El Tribunal de Justícia no diu altra cosa que "la restricció del camp d'aplicació de les disposicions referenciades ha de ser limitada pel seu objecte propi".

Així com hem constatat en l'examen dels reglaments de les diferents federacions internacionals estudiades, la noció essencial és la del concepte membre.

En efecte, les competicions internacionals (per exemple la Copa del Món per a la FIFA) es disputen entre els membres de la federació internacional.

És per aquesta raó que la qüestió essencial és saber si una federació catalana pot esdevenir membre d'algunes federacions internacionals.

De la qualitat de membre deriva automàticament el dret a prendre part en les competicions internacionals organitzades per les federacions internacionals, en igualtat amb les altres federacions nacionals membres.

Un estudi comparat dels reglaments aplicats per les diferents federacions permet constatar que aquestes dubten, quant a l'admissió de llur membre, entre un criteri de dret públic internacional ("pot ser membre una federació representant un territori considerat com a constitutiu d'un Estat en el sentit del dret internacional públic, és a dir, un país de l'ONU") i un criteri esportiu ("pot ser membre una federació representant d'un territori dotat d'una certa autonomia i en tot cas d'una autonomia que li permet gestionar de forma independent la seva política esportiva").

Les regles de la FIFA il·lustren aquest dubte d'una manera particularment evident: d'una part, la FIFA fa referència a la noció de país i Estat; d'altra part, pretén conservar un marge d'apreciació i, per fer-se, s'autoritza a reconèixer federacions representant territoris que no són encara Estats independents. Ella precisa, no obstant, que aquest reconeixement no pot efectuar-se més que per proposta de la federació nacional afectada.

D'aquest dubte, neix un marge de maniobra, de naturalesa juridicopolítica, que permet entreveure l'adhesió de federacions catalanes a certes federacions internacionals esportives. Aquest raonament es pot estendre a la major part de les altres federacions internacionals.

Com s'ha acordat, la present consulta és purament preliminar. Abans d'entreveure l'eventualitat d'una acció politicojurídica global per permetre que les federacions catalanes, en algun nombre d'esports, siguin reconegudes com a membres de federacions internacionals, convé aprofundir la present consulta examinant, d'una part, les regles aplicables per les altres federacions importants (bàsquet, handbol, voleibol, etc.) i de l'altra, examinant per a cada federació internacional afectada els precedents.

Això no obstant, en aquest estadi ja podem constatar l'existència del marge de maniobra referit més amunt. Aquest marge de maniobra serà, sens dubte, més gran si un text legislatiu del Parlament espanyol autoritza Catalunya a tenir federacions catalanes que disposin d'un equip nacional (convindria en temps útil trobar la fórmula legislativa més adequada). Actes i documents legislatius i

reglamentaris de les autoritats catalanes anant en el mateix sentit serien igualment oportuns.

En virtut de la coherència de la qual les federacions internacionals han donat prova en l'aplicació de llur reglament, Catalunya tindria llavors serioses possibilitats de veure les seves federacions regionals admeses en tant que membres de ple dret de les federacions internacionals afectades. No obstant, no cal oblidar que, en matèria de definició dels marcs territorials i de la concepció de les competicions, la jurisprudència del Tribunal de Justícia permet a les federacions internacionals, a títol excepcional, descartar l'aplicació de certes llibertats del Tractat de Roma.

En conseqüència, les federacions internacionals afectades conservaran sempre la facultat "d'endurir" llur reglament en matèria d'admissió de nous membres i d'acostar-se al criteri del dret internacional públic ("una sola federació per Estat reconegut a l'ONU").

Encara que poden tenir seriosos desavantatges econòmics, els territoris no estatals afectats per les dites modificacions reglamentàries no trobarien en el dret comunitari les bases jurídiques que els permetin fonamentar reivindicacions eficaces.

JEAN-LOUIS DUPONT