| Torna a la Llei |
|
PROPOSTES REBUDES I RESPOSTES DELS GRUPS PARLAMENTARIS Llei de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família, de la Llei 10/1998, d'unions estables de parella i de la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela. |
|
|
|
|
|
De: Joseph Collin Article: Tots Supressió de: Poder ser adoptat per una altra cosa que no sigui la combinació d'un pare i d'una mare
Modificació de: Uns drets d'adoptants, que sempre son inexistents Argumentació: No tot és legislable, o subjecte a majoria, sinó tant sols ho és allò opinable. Els drets dels nens són de dret natural. És possible, que no per això lícit, ignorar la llei natural, i mai impunement. No es un tema religiós, sinó de sentit comú.
|
|
|
|
De: Pedro Casas Supressió de: expressions com "parelles que convisquin amb caràcter estable" o "si els adoptants són del mateix sexe" En el cas de matenir expressions com "parelles estables", s'hauria d'afegir "llevat dels casos que aquestes siguin del mateix sexe" En el cas de l'adopció s'ha de tenir en compte, en primeríssim lloc, l'interès del menor i aquest necessita la figura paterna i la figura materna per el seu normal desenvolupament. El tractament igual d'iguals situacions és just, com també ho és el desigual tracte per a situacions desiguals. En canvi l'igual tracte per a situacions desiguals és del tot injust. |
|
|
|
Respostes:  Diputada I. Sra. Dolors Clavell
Benvolguts Josep i Pedro, No considerem necessari acudir a argumentacions psicològiques sobre els efectes que pugui tenir en l'educació d'un infant la manca de la figura d'un pare o una mare. Tampoc creiem que els poders públics hagin de fer qualificacions morals sobre el comportament dels ciutadans. Senzillament, el que pretén la nova legislació es acollir una realitat existent, precisament en benefici del fill/a adoptat/da per persones que tenen un company/a del mateix sexe. En aquests casos, la manca de reconeixement d'aquests tipus de realitats familiars pot suposar un perjudici pel fill/a (p.e.: imaginem el cas que un dels dos pares-mares falti; quina relació es dóna entre la persona supervivent no adoptant i la criatura ?). Es podrà dir que no estem tractant un percentatge molt ampli de casos reals, però al nostre entendre això no impedeix un reconeixement social a les persones que tant han hagut de patir de forma injusta només com a conseqüència de la seva condició sexual. El benefici d'una minoria no equival al perjudici de la majoria. A més, la nostra percepció és que la major part de la joventut ja no en fa qüestió del reconeixement de la igualtat de les persones homosexuals i de l'existència de molt diverses formes de família. No s'està forçant doncs la pròpia evolució de la societat cap a més diversitat i més acceptació de les diferències. Finalment, entenem que la sensibilitat entorn els drets dels infants ens ha de portar a fer tots els esforços per corregir un entorn on són massa presents uns valors que no parteixen de la convivència, el respecte al diferent o l'afecte entre les persones. Per tant, el nostre grup recolzarà qualsevol acció encaminada a la millora del nostre entorn social des d'aquest punt de vista. Atentament,
Dolors Clavell Nadal
|