De: Toni Perez Grau
Data: 21 de febrer del 2003

Article comentat:
Article 10. Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
1. Les famílies que tinguin al seu càrrec infants menors de 3 anys, o infants menors de sis anys, en els supòsit previst en l’apartat següent, tenen dret a una prestació econòmica anual, de pagament únic, que atorgarà, el Govern de la Generalitat, a través del Departament competent en matèria d’assistència, serveis socials i polítiques familiars, amb independència dels ingressos econòmics familiars, i d’acord amb les condicions i amb subjecció al procediment que s’estableixin reglamentàriament.
2. En famílies nombroses, la prestació prevista en l’apartat anterior s’atorgarà per tots el infants menors de sis anys de la família.

Comentari general: No estic gens d’acord amb les ajudes establertes als articles 10.1 i 10.2 de carácter universal. Establir ajudes per gent que ingresa més de 10 millions (per establir un límit) a l’any no té cap lògica. Aquestas ajudes innecesaries es podrian destinar a augmentar les insuficients ajudes que rebran la resta de gent que realment li anira molt bé.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Modificació de:
Article 10. Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
1. Les famílies que tinguin al seu càrrec infants menors de 3 anys, o infants menors de sis anys, en els supòsit previst en l’apartat següent, tenen dret a una prestació econòmica anual, de pagament únic, que atorgarà, el Govern de la Generalitat, a través del Departament competent en matèria d’assistència, serveis socials i polítiques familiars, amb independència dels ingressos econòmics familiars, i d’acord amb les condicions i amb subjecció al procediment que s’estableixin reglamentàriament.
2. En famílies nombroses, la prestació prevista en l’apartat anterior s’atorgarà per tots el infants menors de sis anys de la família.

Per: Suprimir los límites de edad. Con el tiempo, hay que llegar a unas ayudas desde la cuna hasta después de la universidad (si se llega), como se viene haciendo desde hace décadas en toda Europa. Entiendo que hay que empezar modestamente, pero no pongan límites dentro de la misma ley, lo que obliga a cambiarla después: pongan los límites de edad, que han de ir disminuyendo, en decretos de ejecución.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Modificació de:
Article 10. Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
3. Seran beneficiaris de la prestació econòmica per infant a càrrec, el pare i la mare o, en el seu cas, la persona que tingui al seu càrrec l’infant menor de 3 o 6 anys.

Per: Pago mensual, como en toda Europea. En todo caso: si es anual, cuanto antes y no a finales de año o principios del siguiente.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Supressió de:
Article 13. Ajudes per a l’aplicació de tècniques de reproducció humana assistida
1. La família que es vulgui acollir a alguna de les tècniques de reproducció humana assistida previstes a la Llei 35/1988, amb la finalitat de tenir un o més fills, podrà accedir a una ajuda econòmica, d’acord amb el límit màxim d’ingressos econòmics i les condicions i les prioritats que s’estableixin reglamentàriament.
2. Si el tractament es realitza en un centre sanitari de la xarxa pública o que tingui subscrit concert amb aquesta, l’ajuda econòmica s’aplica a les despeses que resultin de desplaçaments i estada fora del lloc de residència habitual, en un percentatge del 50% del cost total d’aquestes.
3. Si el tractament es realitza en un centre sanitari privat que no formi part de la xarxa pública ni tingui subscrit un concert amb aquesta, l’ajuda econòmica s’aplica exclusivament al cost del total de despeses relacionades amb el tractament mèdic, ja siguin visites o medicaments, sense tenir en compte altres circumstàncies complementàries de trasllat, allotjament, etc. , en un percentatge del 25% del cost total.

Argumentació:
Este artículo no es objeto de esta ley. Opino que hay que suprimirlo entero.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Modificació de:
Article 22. Mesures de conciliació de la vida familiar i laboral
La normativa sectorial de la funció pública, dins el marc del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre de 1997, preveurà per al personal al servei de les administracions públiques, l’establiment de les mesures de conciliació de la vida familiar i laboral següents:
a) Mecanismes per garantir més flexibilitat i disponibilitat horària per al personal que tingui al seu càrrec menors de sis anys, una persona amb discapacitació física, psíquica o sensorial o persones majors de 65 anys que en depenguin del treballador o treballadora i requereixin una dedicació especial.
b) Ampliació de la reserva del mateix lloc de treball, en supòsits d’excedència voluntària per tenir cura d’un fill o filla, fins a tres anys.
c) La introducció de mesures amb la finalitat d’afavorir la cura de menors de sis anys o discapacitats que depenguin del personal al servei de les administracions públiques catalanes, en el cas de malaltia.

Article 24. Plans territorials de conciliació horària
El Govern de la Generalitat promourà la realització de Plans territorials de conciliació horària per facilitar la conciliació de la vida familiar, laboral i escolar de totes les famílies.
Aquests plans tindran com a finalitat:
a) Afavorir el benestar de les famílies.
b) Incentivar la participació directa dels col·lectius familiars i poder avançar en polítiques transversals de família i de serveis a les persones.
c) Afavorir polítiques municipals que reforcin la conciliació horària dels diferents eixos d’actuació, d’acord amb la realitat de cadascun dels municipis de Catalunya.

Article 25. Mesures de foment
1. El Govern de la Generalitat ha de promoure campanyes de sensibilització adreçades a les empreses que tinguin la seva seu social a Catalunya o hi exerceixin les seves activitats, per tal que apliquin respecte als seus treballadors i treballadores mesures de conciliació de la vida familiar i laboral.
2. El Govern de la Generalitat ha de fomentar l’adopció, per part de les empreses previstes en l’apartat anterior, a través de la negociació col·lectiva, de mesures per a la conciliació de la vida familiar i laboral per als seus treballadors i treballadores.
3. Amb subjecció al principi d’autonomia de les parts, aquestes mesures poden consistir en les activitats següents:
a) Crear serveis d’atenció als infants en les empreses.
b) Facilitar ajudes per a l’accés a places de serveis d’atenció a infants.
c) Flexibilitzar la jornada laboral i implantar la reducció de jornada per als treballadors i treballadores amb infants menors de sis anys o amb persones dependents a càrrec.
d) Ampliar el permís de maternitat o paternitat.
4. El Govern de la Generalitat ha de fomentar la formació de personal especialitzat en la prestació de serveis familiars, com també la creació de noves empreses especialitzades en la prestació de serveis familiars.

Per: Cambiar radicalmente el horario laboral, dando el ejemplo con el horario de atención al público por parte de las Administraciones Catalanas: mañana (9-12 h.) y tarde (14-17 h.), como en el resto del mundo civilizado, y como en Catalunya hace un siglo. Si no se consigue que la tarde empiece a las 14 h., es inútil pretender conciliar trabajo y familia: si se regresa al trabajo a las 16-17, es imposible ir a casa a las 17-18 h. No es un problema de productividad: los vecinos Europeos con este horario son mucho más productivos. No es un problema de clima: en ningún otro país mediterráneo se almuerza después de las 14 h. No es un problema de cultura: en ningún país iberoamericano se almuerza después de las 14 h. No es un problema de historia: en la Catalunya de antes de la guerra, nadie almorzaba después de las 14 h. El origen de este pernicioso desvío, bastante reciente, es el pluriempleo de la época ya superada de posguerra.

Reorganizar las vacaciones escolares :8 semanas en verano, 2 semanas en Navidad, 2 semanas en Pascua, 1 semana en otoño, 1 semana en invierno y 1 semana en primavera: en total 15 semanas tal y como ahora: 12 en verano, 2 en Navidad y 1 en Pascua. Ganan los escolares: estas semanas enteras estables convienen mucho para su desarrollo. Ganan los profesores: pueden formarse otras épocas que en verano. Ganan los padres: estas semanas estables de año en año permiten la organización estructurada de actividades alternativas, públicas, concertadas y privadas, dentro y fuera de los colegios. Esto se viene haciendo en los países vecinos desde hace muchos años.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Supressió de:
Article 29. Decisió familiar atemptatòria dels drets dels infants i adolescents
1. Per a l’obtenció de qualsevol mesura de suport familiar prevista en la legislació, la família ha de garantir el respecte dels drets dels infants i adolescents. A aquests efectes, les Administracions Públiques de Catalunya han de donar suport i informació a les famílies pel que fa als deures i drets que tenen relació amb els seus fills.
2. La decisió familiar que comporti un incompliment provat dels drets o condicions necessàries per al ple desenvolupament dels infants i adolescents, sempre que no es vulneri l’interès prioritari del menor , comportarà:
a) La suspensió o revocació de la mesura de suport familiar, si havia estat atorgada.
b) La denegació de la sol·licitud, si estava en tràmit d’atorgament.
3. Allò que disposa l’apartat anterior no comportarà, en cap cas, la suspensió, revocació o denegació de les prestacions que integren la Renda Mínima d’Inserció.

Article 30. Trasllat d’infants i adolescents per decisió familiar a altres països atemptatòria als seus drets
1. El trasllat o risc de trasllat d’un menor a un altre país, per decisió familiar, que pugui posar en perill la continuïtat del seu desenvolupament, si es té coneixement que no es donaran les condicions efectives perquè aquest sigui possible, podrà comportar:
a) La declaració de situació de desemparament del menor afectat per l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat, amb la conseqüent assumpció de la tutela per la mateixa i l’automàtica suspensió de la potestat del pare i de la mare o la tutela ordinària, amb l’adopció de les mesures de protecció que corresponguin en aplicació de la legislació catalana .
b) Si el trasllat d’un menor ja fos efectiu o imminent, l’òrgan competent de l’Administració de la Generalitat, podrà dirigir-se al Ministeri Fiscal perquè empri les corresponents accions jurisdiccionals i sol·liciti al corresponent jutge l’activació dels controls policials duaners i/o la repatriació del menor a l’empara del art. 158.3 Cc.
2. La detecció i prevenció d’aquests trasllats es podrà activar per:
a) El propi menor afectat, que pot dirigir-se al ministeri fiscal, al defensor del poble, al síndic de greuges, al seu adjunt per a la defensa del drets dels infants, o a l’administració competent, perquè adoptin les mesures escaients per evitar el trasllat efectiu del mateix.
b) Qualsevol persona o autoritat, especialment aquelles que per la seva professió puguin tenir coneixement de la pretensió d’aquest tipus de trasllat.

Argumentació:
¿No es suficiente la legislación vigente? El resultado de este artículo puede ser contraproducente. Sugiero lean con atención "Familia y Estado, el Modelo Sueco", en "bit-blioteca", www.familiasnumerosas.org.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Modificació de:
Article 31. La família en l’àmbit de l’escola
3. Les Administracions Públiques catalanes, en l’àmbit de les seves competències, han d’adoptar les mesures següents:
c) Mesures que garanteixin que en els centres docents s’inclogui la informació en temes de salut, d’educació sexual dels adolescents i la informació i educació en relació a substàncies i hàbits que poden generar addició.

Per: La educación sexual es un derecho y un deber fundamental de los padres. Hay que garantizar que no se puede hacer absolutamente nada en este campo sin su consentimiento previo y explícito.

De: Joseph Collin
Data: 4 de febrer del 2003

Després de:
Article 35. Formació continuada de pares o mares amb fills
El Govern de la Generalitat, a través dels departaments competents en la matèria, i posant especial atenció en la utilització de noves tecnologies, ha d’adoptar les mesures adequades per tal de fomentar un procés d’aprenentatge continuat de les persones amb fills, en relació a la formació bàsica i a la formació per al món laboral, i augmentar, conseqüentment, la seva formació integral i la seva capacitat per incorporar-se al món del treball i possibilitar el perfeccionament dels seus coneixements amb la finalitat de poder exercir una professió d’acord amb les exigències socials i productives, especialment en el cas de les dones.

Per: Convendría ampliar la muy buena idea de la formación a centros concertados (p.e. www.fert.es) y prever su concertación.