De: Jordi Pietx i Colom
Data: 28 d'agost del 2001

Després de: apartat 3 de l'article

Afegir: 4. L'administració actuant podrà definir mecanismes pressupostaris específics vinculats a la gestió i al procediment de llicència urbanística, per a les reserves que, d'acord amb l'article 148.3.d, s'estableixin per a la formació de reserves i per a la protecció i tutela dels sòls no urbanitzables.

Argumentació:

L'esmena proposada, en la mateixa línia de la proposada per l'article 154, planteja apuntar un possible mecanisme pel qual les administracions actuants, puguin derivar un percentatge concret dels ingressos obtinguts per llicències urbanístiques i d'obres a la creació d'un fons de terrenys públics per a la conservació del medi i del paisatge, en la línia que planteja la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori a Catalunya (vegeu-la a www.iec.es/ichn). Dseconec si el plantejament jurídic de la proposta s'ajusta a dret, en el sentit de tractar el procediment de llicència, en cas contrari és oportú donar aquesta idea d'una altra manera a aquest article.

Respostes:

Pel que fa a l'esmena a l'article 150, us hem de dir que tècnicament la considerem incorrecta ja que, al nostre parer, una Llei d'Urbanisme no és el lloc indicat per determinar el destí que es pugui donar als ingressos procedents dels impostos de construcció o taxes urbanístiques. L'ajuntament es regeix pel principi de "caixa comuna" i és en els pressupostos on es determina les partides d'inversió, que formen part de la política pressupostària i prioritats de cada ajuntament. No obstant això, la idea de destinar fons a les finalitats que s'apunten a la justificació de l'esmena és bona, però en tot cas, caldrà proposar-la com a política d'inversions municipals, vinguin els diners d'on vinguin.

Benvolugut Sr.;

Moltes gràcies pels seus comentaris; tindrem molt en compte les seves propostes.
També vull esmentar-li que el nostre Grup es partidari que l'Administració actuant sigui, en tots els casos, l'Ajuntament a efectes de recepció de cessions.
Bones Festes.

Oriol Nel.lo i Colom
Diputat Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi

De: Jordi Pietx i Colom
Data: 28 d'agost del 2001

Modificació de: Tota cessió de terrenys a títol gratuït o per preu inferior al de cost precisarà que siguin destinats per atendre necessitats d'habitatge de caràcter social o bé a finalitats d'equipament comunitari.

Per: Tota cessió de terrenys a títol gratuït o per preu inferior al de cost precisarà que siguin destinats per atendre necessitats d'habitatge de caràcter social, a finalitats d'equipament comunitari, o bé, en sòl urbanitzable d'especial protecció als efectes d'aquesta Llei, a la formació de reserves i per a la protecció i tutela dels sòls no urbanitzables.

Argumentació:

L'esmena proposada planteja ampliar el supòsit de cessió de terrenys a la conservació del medi i del paisatge, en la línia que planteja la Declaració de Montesquiu de custòdia del territori a Catalunya (vegeu-la a www.iec.es/ichn)

Respostes:

Com que coincidim plenament en el seu contingut, l'esmena a l'article 154 serà incorporada a les que presenta el grup parlamentari d'Iniciativa per Catalunya-Verds al Projecte de Llei d'Urbanisme.

De: Enric Pardo
Entitat: Associació de Naturalistes de Girona
Data: 15 de juny del 2001

Us fem arribar informe sobre les mancances que es veuen al Projecte i propostes per a la protecció del sòl no urbanitzable:

Amb l'objectiu d'encetar el debat públic sobre aquesta qüestió i de millorar, si escau el redactat del Projecte de Llei, sobretot pel que fa a la seva dimensió ambiental, l'ANG planteja 14 punts claus als grups polítics per tal de que els introdueixen com a esmenes si així ho creuen convenient:

1er. NECESSITAT DE DEFINIR AMB PRECISIO EL CONCEPTE DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE.

La invocació genèrica al "desenvolupament sostenible" de Catalunya com a principi general de l’actuació urbanística establert a l’article 3 del Projecte, constitueix un "concepte jurídic indeterminat" quin contingut caldria definir amb major precisió. En cas contrari, la seva virtualitat pràctica seria nul·la, donat que qualsevol Administració l’interpretaria lliurament.

De manera que caldria introduir un apartat 2on. a l’article 3, on es defineixi amb la màxima concreció possible la sostenibilitat en termes de política urbanística.

2on. NECESSITAT DE FIXAR EL DEURE DE SOTMETRE ELS PLANS D’ORDENACIO MUNICIPAL A ESTUDI D'IMPACTE AMBIENTAL.

Els efectes que els Plans d’ordenació municipal, i altres instruments de planejament urbanístic, generen sobre el conjunt del territori, sol ésser d’extraordinari impacte. Un augment de sòl urbanitzable significa inevitablement un nou consum de recursos naturals en forma d'aigua, energia i materials de construcció i la generació d'uns residus sòlids i líquids que s'abocaran al medi. Malgrat això, paradoxalment, no es preveu al Projecte de Llei, entre el conjunt de la documentació a elaborar en la redacció dels referits Instruments, el deure d’incloure, amb caràcter general les avaluacions d’impactes ambientals que aquests generaran, així com l’anàlisi d’alternatives pel que fa a previsions de creixement o a la ubicació de les grans infraestructures a implantar.

Caldria que el Projecte de Llei incorporés, expressament aquests Estudis o Avaluacions d’impactes, entre la documentació preceptiva que s’ha d’elaborar en redactar-se, tramitar-se i aprovar-se els principals instruments urbanístics i d’ordenació del territori previstos a la Llei, tal i com ho preveuen les Directives Europees 87/377 i 97/11 d'impacte ambiental en el planejament.

Estudis que s’haurien d’exigir, amb caràcter imprescindible i, com a mínim, pel que fa als Plans Directors i als Plans d’ordenació municipal.

3er. NECESSITAT DE DEFINIR ELS SOLS QUE S’HAN DE CLASSIFICAR, OBLIGATORIAMENT, COM A SOL NO URBANITZABLE. LA INSUFICIENT REGULACIO DEL SNU CONTINGUDA AL PROJECTE DE LLEI.

Resulta imprescindible millorar la definició del sòl no urbanitzable continguda al Projecte de Llei. A tal efecte, convindria incloure una major concreció, i no únicament una referència genèrica a la "Legislació aplicable en matèria de règim del sòl i valoracions i a les legislacions sectorials". Especialment donat que aquestes legislacions sectorials (Llei forestal, Llei d’aigües, Llei de Costes, Llei d’espais naturals, etc.), sovint són oblidades pels Ajuntaments a l’hora de redactar les Normes Urbanístiques.

Convindria incloure de forma clara, tots aquells sòls que, de forma obligatòria, han d’ésser classificats com a no urbanitzables. Aquest ha de ser un mandat explícit de la Llei, que convé definir-lo molt bé, per impedir la transformació urbanística dels terrenys amb valors naturals especials.

La Llei hauria d'incloure entre el SNU, forçosament, els següents terrenys:

Espais Forestals. (tal i com es preveu a la Llei Forestal)
Zones Humides. (tal i com es preveu a la Llei d'Aigües)
Domini Públic, servituds i zones de protecció de tot el domini públic establertes a la legislació sectorial d’aigües, costes i carreteres.
Espais declarats d’interès natural.
Zones d'alt valor agrícola

Tanmateix podria plantejar-se el deure de classificar com a SNU els sòls que han estat objecte d’incendis forestals, de manera que així es frenarien intencions desviades, de promotors sense escrúpols, i es "desincentivaria" els incendis intencionats i l’acció de desaprensius.

Cal conèixer que, en altres Legislacions de Comunitats Autònomes, com la Valenciana, així es preveu.

D’altra banda, en parlar de la possibilitat de que el planejament, "en funció del desenvolupament sostenible" classifiqui determinats terrenys com a sòl no urbanitzable per no ésser necessaris pel creixement de la població, el Projecte de Llei fa referència a "preservació de valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, la defensa de la fauna i flora i la biodiversitat".

Aquesta referència, hauria d’incloure també de forma expressa els valors agrícoles i ramaders, que, en definitiva, són els més extesos i més clarament presents, en el sòl no urbanitzable, i que indirectament contribueixen al valor paisatgístic esmentat a la Llei.

Es per això que caldria proposar la introducció d’un apartat nou -l’apartat 3er- a l’article 28, que definís els terrenys que, obligatòriament han d’ésser classificats com a sòl no urbanitzable.

4rt. PROJECTES O ACTUACIONS D’INTERES PUBLIC EN SOL NO URBANITZABLE: NECESSITAT DE REDUIR LA DISCRECIONALITAT ADMINISTRATIVA I DE REGULAR ELS PARAMETRES MAXIMS I MINIMS D’AQUESTS PROJECTES.

S’ha de reduir la discrecionalitat pel que fa a les declaracions d’utilitat pública i interès social -amb la nova denominació, "Actuacions d’interès públic"-. Procediment aquest, que permet utilitzar el SNU per la realització de projectes d’infraestructures i d’implantació d’activitats i usos tals com parcs eòlics, traçats de línies d’Alta tensió, carreteres, autopistes, aeroports, indústries perilloses com nuclears, tèrmiques, etc., abocadors, infraestructures de telecomunicacions, sanejament, etc., però que, darrerament, s'ha fet fet servir per ubicar-hi hotels, camps de golf, parcs temàtics, i qualsevol activitat susceptible de crear negoci.

Caldria fixar a la llei, quins són els criteris en que es definirà què és d'interés públic i què és d'interés privat. Així com els paràmetres que, en tot cas caldrà respectar en aquest tipus d’instal·lacions, pel que fa a l’ocupació, volum màxim de moviments de terres o desmunts màxims permesos, mesures de minimització de l’impacte visual, exigència de pantalles vegetals i aïllaments acústics, mesures de restauració del medi natural, mesures de compensació, deure de presentar Estudis d’alternatives, prohibició d’afectació als espais especialment protegits, alçada màxima de les edificacions, superfície màxima construïble, etc.

L’actual redacció dels articles 42 i 43 del Projecte de Llei és excessivament genèric, i exigeix major concreció i definició.

5è. REPERCUSSIÓ DELS BENEFICIS DE LA URBANITZACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE PER AL MEDI AMBIENT

Tot i la regulació de la Declaració d'Utilitat Pública cal establir un mecanisme que desincentivi la urbanització en sòl no urbanitzable i que, com a mínim, permeti compensar els impactes que provocarà en el medi a través d'un cannon ambiental.

Per això proposem d'incloure entre les mesures previstes a la Llei, la creació del CANON AMBIENTAL, en virtut del qual, aquells Promotors -públics o privats- de Projectes d’interès públic, infraestructures i activitats que afectin el sòl no urbanitzable, hagin d’aportar un % del seu Pressupost -entre un 1 i un 3%- a la creació d’un o diversos Fons ambientals, quin destí sia la millora del medi natural.

Aquesta figura, que caldria desenvolupar amb cura, existeix ja pel que fa a l’anomenat "Cànon o percentatge cultural" que exigeix l’aportació d’un 1% del Pressupost de determinades obres públiques a Polítiques de recuperació del patrimoni cultural o de foment del mateix.

Sens dubte, aquest seria un instrument capaç, d’atorgar fons a la Política ambiental, per gestionar espais naturals, recuperar i restaurar pedreres abandonades o abocadors il·legals, adoptar mesures correctores d’impactes d’infraestructures, recuperar zones humides, conservar boscos de ribera o adquirir patrimoni natural.

Tanmateix, el Cànon ambiental podria imposar-se també en relació a un percentatge del Pressupost de les obres d’urbanització que es fessin a tots els municipis i que transformen el territori. Seria una fórmula de Justícia i fins i tot d’aplicació del principi "qui contamina paga", en la forma "qui urbanitza o qui destrueix i transforma el territori, contribueix a la seva conservació".

6è. INCLOURE UNA PROHIBICIO ABSOLUTA DE CONSTRUCCIO ALS CIMS, CARENES I LINIES DE FORÇA DEL PAISATGE.

Convindria també proposar la inclusió d’un precepte específic de protecció paisatgística que prohibís en tot els casos la implantació d’edificacions als cims, acantilats, carenes, i línies de força de paisatge, exigint-se en tot cas que l’emplaçament de les construccions minimitzi el seu impacte visual i no superi en alçada la referida línia.

7è. NECESSITAT DE RESOLDRE EL PROBLEMA DE LA JUSTÍCIA DISTRIBUTIVA, PEL QUE FA ALS DIFERENTS TIPUS DE SÒL.

La llei només pensa en "equidistribuir els beneficis i càrregues" entre els propietaris del sòl urbà i de sòl urbanitzable que poden -tots ells- construir. Però la llei s’oblida d’aquesta problemàtica, pel que fa al SNU.

Caldria buscar mecanismes de compensació, o de finançament, per tal d’evitar que l’aspiració dels propietaris del SNU, sigui la d’acabar requalificant els terrenys per edificar-los.

S’han de buscar fórmules per tal de que els que poden construir en virtut del planejament, compensin a aquells que han de protegir, conservar i preservar els seus terrenys en benefici de tota la col·lectivitat.

I cal garantir també que aquells Ajuntaments que propicien al màxim el desenvolupament urbanístic i la transformació del seu terme municipal, participin alhora en la correcta gestió del sòl no urbanitzable i en la destinació de recursos al seu manteniment.

8è. CONVENIENCIA DE CREAR ELS PATRIMONIS PUBLICS DE SOL D’INTERES NATURAL.

Seria d’interès introduir a la Llei amb major claredat la previsió de creació de Patrimonis Públics de sòl amb valors naturals -a l’igual que es preveu el Patrimoni Municipal de sòl destinat a habitatge-.

D’aquesta manera, els municipis, no només pensarien en construir noves edificacions i fomentar l’habitatge de titularitat pública, sinó que també pensarien en crear Reserves de sòl a protegir, que es trobin ja al marge de la Promoció privada. Fins i tot podria fixar-se al planejament àmbits específics amb aquest destí i finalitat.

La referència que apareix a l’article 148 no és prou clara i la seva lectura sistemàtica, posa en relació la idea de reserva en sòl no urbanitzable, per reserves futures de sòl per urbanitzar, en comptes de fer-ho per a la seva conservació

9è. MESURES DE FOMENT I FISCALS FAVORABLES AL SOL NO URBANITZABLE.

Caldria incloure al Projecte de Llei una declaració expressa del deure de les Administracions d’adoptar mesures de foment, i en el seu cas de caràcter fiscal que atorguin un tracte especialment favorable al sòl no urbanitzable, així com un tractament preferent en l’atorgament de subvencions i ajuts públics per la conservació i gestió d’aquesta categoria de sòl.

10è. OBSERVANÇA EN SOL NO URBANITZABLE DE LES UNITATS MINIMES DE CONREU I FORESTAL.

La Llei s’ha oblidat d’establir el requisit de complir, en tot cas, amb la Unitat Mínima de Conreu per l’establiment de qualsevol edificació o instal·lació en sòl no urbanitzable agrícola, o amb la Unitat Mínima Forestal si s’afecten terrenys forestals.

Aquest és un requisit mínim essencial de l’actual legislació urbanística, quina observança hauria d’exigir-se també en la nova llei, i que en el redactat actual s'ha omés.

11è. INCLUSIO DE LIMITS QUANTITATIUS MAXIMS A LA REQUALIFICACIO DE TERRENYS.

Tanmateix, caldria valorar la idea d’incloure en la Llei l’establiment de limitacions quantitatives màximes i no superables en cap cas, pel que fa a les operacions de requalificació de sòl que es propiciïn amb l’aprovació de les revisions i modificacions dels planejaments urbanístics.

En aquest sentit, i a títol de simple exemple, la Llei del sòl rústec Balear, limita les requalificacions de sòl rústec (equivalent al no urbanitzable català) de la següent manera:

Si es transformen terrenys rústecs en sòl urbà, la capacitat dels terrenys reclassificats no podrà superar el 3% de la capacitat global de població que tenia el planejament que es revisa.

Si la nova classificació és de sòl urbanitzable, la capacitat dels sòls requalificats no podrà superar el 10% de la capacitat global de població que tenia el planejament que es revisa o modifica.

Naturalment, hauríem de pensar quins límits es proposen, però s'entèn que aquest seria un bon sistema per garantir mínimament el compliment d’aquell principi genèric del "desenvolupament sostenible". O com a mínim, serviria per impedir el "desenvolupament sense límit". Mesura tècnicament viable ja que altres Comunitats Autònomes l’han adoptat per defensar el seu territori.

12è. AJUSTAR LES PREVISIONS D’UNA DENSITAT MAXIMA D'HABITATGES PER HECTAREA SEGONS LA TIPOLOGIA DE MUNICIPI O DE SÒL URBANITZABLE.

La limitació de la densitat màxima de 100 habitatges per hectàrea, prevista a l’article 53.3, pel sòl urbanitzable delimitat, pot ser correcte en alguns ambients molt urbanitzats però excessiva en altres tipus de municipi o, fins i tot, en algunes zones més perifèriques de municipis densament urbanitzats.

Per això es creu més convenient proposar la fixació de diferents densitats màximes, en funció de diverses categories de municipi per nombre d’habitants i de població.

13è. EXIGIR UNA POLITICA DE REHABILITACIÓ I RECUPERACIO DELS NUCLIS ANTICS DE LES POBLACIONS, ABANS D’ESTABLIR PREVISIONS DE TRANSFORMACIONS URBANISTIQUES DEL SOL.

Una mancança notable de la Llei, és l’enfocament extraordinàriament "dessarrollista" que té, i el tractament quasi exclusiu del creixement des la transformació urbanística de sòls encara verges, sense contemplar el "reciclatge" de les zones urbanes.

Caldria que la Llei exigís, a tots els plans d’ordenació municipal, l’exploració de les possibilitats de rehabilitació, recuperació i posada en valor dels nuclis antics i dels barris vells de la població, així com de potenciar incentivar o forçar l’ús i arrendament dels pisos abandonats, deshabitats o tancats en els referits nuclis, com a pas previ a l'autorització de noves urbanitzacions en zones no urbanitzades.

L’establiment d’una Política de foment, d’incentivació i subvenció d’aquestes mesures en la pròpia Llei, l’exigència de la realització dels referits estudis al planejament i també l’anàlisi d’adoptar mesures que gravin fiscalment els pisos tancats, podrien ésser d’utilitat per reduir els dèficits d’habitatges i per reduir la transformació de nous sòls.

14è. NECESSITAT DE REGULAR LA SITUACIO EN LA QUE QUEDEN LES INNOMBRABLES URBANITZACIONS FANTASMES DE CATALUNYA, I EL PROCES PER RESOLDRE ELS SEUS DEFICITS URBANISTICS.

Resulta paradoxal que el Projecte de Llei no destini cap Capítol, Secció, i ni tan sols ni un sol precepte a tractar el greu problema de les anomenades urbanitzacions fantasmes de Catalunya. Urbanitzacions que es compten per centenars en tot el territori, que presenten gravíssims dèficits urbanístics, i quina solució sembla essencial per la correcta ordenació de l’urbanisme a casa nostra.

En aquest sentit, hauria de regular-se expressament al Projecte de Llei la forma i el procediment per resoldre aquest problema i els mecanismes a seguir per part dels Ajuntaments i de la pròpia Direcció General d’Urbanisme per legalitzar la situació, o bé per restaurar la legalitat infringida.

No sembla acceptable, permetre l’aprovació de planejaments urbanístics que prevegin la destrucció i transformació de nous sòls, mentre alguns Ajuntaments disposen de nombroses Urbanitzacions fantasmes, amb centenars de parcel·les, solars i edificacions amb dèficits urbanístics.

A títol d’exemple, al municipi de Lloret de Mar, existeixen les urbanitzacions Lloret Blau, Lloret Verd, Creu de Lloret, Solterra, Los Pinares, etc. que no han estat acabades, i que es troben pendents de recepció i de solució. No és lògic que la revisió del seu Pla General possibiliti preveure nous sectors de sòl urbanitzable en aquest municipi -o en tants d’altres-, sense abans exigir solventar la problemàtica d’aquestes extensíssimes urbanitzacions pendents d’acabar.

Respostes:

Benvolguts amics,

En primer lloc, vull agrair-vos les vostres aportacions al projecte de llei d'urbanisme que s'està tramitant en aquests momnents al Parlament de Catalunya.

Moltes de les vostres esmenes i comentaris són plenament coincidents amb les nostres propostes i ja estan incorporades en les nostres esmenes. D'altres, són perfectament assumibles i mirarem d'incorporar-les, ja que encara tenim temps donat que s'ha ampliat el termini de presentació fins al mes de setembre.

Gràcies de nou i si sorgeixen nous comentaris, no dubteu a fer-nos-els saber. Quan haurem presentat les nostre esmenes us les farem arribar.

Cordialment,

Joan Boada, portaveu del grup parlamentari IC-V

Us comuniquem que no només hem estudiat atentament l'informe que ens heu fet arribar sinó que els punts que en ells s'hi tracten han estat incorporats com a esmenes del nostre grup parlamentari al projecte de llei, essent temes prioritaris de la nostra oposició al projecte. Aquest és el cas a tall d'exemple de les preocupacions expressades en relació al concepte de desenvolupament sostenible i la necessitat que les figures de planejament continguin avaluacions d'impacte ambiental. Un altre dels aspectes principals de les nostres esmenes és la defensa dels anomenats usos més dèbils del sòl -i per tant, del sòl no urbanitzable, l'espai públic, el sòl per a fer equipaments i el patrimoni cultural i el paisatge- amb una regulació més rigurosa per tal d'assegurar-ne seva protecció. Un altre dels punts als que s'ha posat èmfasi és la creació d'instruments per a la rehabilitació integral de barris i àrees que precisen atenció especial, juntament amb la promoció pública d'habitatges, habitatge de lloguer, habitatges buits, i finalment, la regulació i millora de les urbanitzacions i les àrees de poblament dispers, mitjançant la incorporació de nous capítols al projecte de llei.

Grup parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi