Si l'article 32 de la Constitució espanyola que proclama el dret que tenen l'home i la dona a contreure matrimoni amb plena igualtat jurídica, establint que la llei ha de regular les formes del matrimoni, la capacitat per contreure'l, els drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes, també és cert que al marge del matrimoni la Constitució no exclou altres fórmules familiars, i de fet la societat catalana d'avui presenta altres formes d'unions convivencials de caràcter estable, formades unes per parelles heterosexuals que tot i que poden contreure matrimoni s'abstenen de fer-ho, i altres que constitucionalment tenen barrat el pas a aquesta institució perquè estan integrades per persones del mateix sexe.
En els últims anys s'aprecia un augment de les anomenades parelles de fet estables, que abasta totes les referides parelles compreses per tant les formades per persones del mateix sexe, i a la vegada es detecta entre els catalans una opinió majoritària a favor de la regulació legal d'aquestes formes de convivència.
Per tant Convergència i Unió creu que ha arribat l'hora d'emprendre aquesta tasca legislativa, i que el nostre ordenament jurídic s'arrengleri, en aquest sentit, als incipients corrents prelegislatius i legislatius que afloren al si de l'Estat i en els estats del nostre entorn geogràfic i cultural. Convergència i Unió sempre ha cregut que el legislador ha de regular els fets socials que esdevenen amb independència del capteniment favorable o desfavorable a la realitat social que contempla. Si el vincle matrimonial genera ope legis en la muller i en el marit una pluralitat de drets i deures, això no es produeix d'una manera jurídicament necessària entre l'home i la dona que mantenen una unitat de convivència estable no basada en el matrimoni. Aquestes consideracions són aplicables sense impediment a les parelles d'homosexuals que conviuen maritalment perquè semblantment a la convivència fàctica entre una parella heterosexual, la unió entre persones del mateix sexe biològic no és una institució jurídicament regulada, ni hi ha un dret constitucional en relació amb el seu establiment, ben al contrari del matrimoni entre home i dona que, com s'ha afirmat, és un dret constitucional.
Aquesta és doncs l'única raó per la qual s'ha reservat a les unions matrimonials la seva regulació en el Codi de Família i les altres relacions conviviencials diferents del matrimoni -seguint l'element bàsic de la distinció constitucional- en una llei específica, concretament "UNIONS ESTABLES DE PARELLA", diferenciant en capítols separats l'especificitat de cada modalitat de convivència.