| Torna a la llei |
|
DOCUMENTACIÓ
Proposició de llei sobre els drets d'informació concernent la salut i d'autonomia del pacient, i documentació clínica
(Article aparegut al diari AVUI el 7 de juliol del 2000)
Vicenç Relats
Catalunya disposarà a l'octubre d'una norma pionera a l'Estat espanyol i a Europa que establirà el testament vital, que facultarà els ciutadans a firmar un document de voluntats anticipades, on podran rebutjar tractaments mèdics que no desitgin, abans de perdre la capacitat de decidir per si mateixos.
Aquesta serà una de les primeres lleis que aprovarà el Parlament en el nou període de sessions, el setembre vinent, que serà fruit d'una proposició conjunta de tots els grups, auspiciada pel departament de Sanitat i consensuada amb el Col·legi de Metges de Catalunya.
La futura llei donarà carta de ciutadania al dret a l'eutanàsia passiva a través de la qual un ciutadà pot demanar que no se li apliquin determinades teràpies en cas de patir una malaltia terminal i incurable. Així, una persona podrà deixar per escrit el seu rebuig a ser tractada a l'UCI en cas d'accident, o a ser sotmesa a procediments com la quimioteràpia, la transfusió de sang o la respiració assistida.
La iniciativa va ser presentada ahir a la premsa pels diputats Jaume Camps (CiU), Ramon Espasa (PSC-CpC), Dolors Nadal (PP), Joan Ridao (ERC) i Dolors Comas (IC-V), que en van destacar el caràcter pioner i el fet que augmentarà "l'autonomia" de les persones en la seva relació amb la sanitat. De fet, més enllà del testament vital, la llei estableix els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia dels pacients i aborda la temàtica relativa a la documentació clínica generada als centres assistencials, emfatitzant i concretant els drets dels usuaris en aquest camp.
El testament vital només s'aplica ara a Dinamarca i en alguns Estats dels EUA. En el cas català comportarà la possibilitat dels ciutadans majors d'edat de firmar un document on podran expressar "les instruccions que s'han de tenir en compte quan es trobin en una situació en la qual les circumstàncies no els permeti expressar personalment la seva voluntat".
Aquest document s'haurà de firmar davant de notari o davant de tres testimonis majors d'edat, dels quals dos, com a mínim, no podran tenir relació familiar ni estar vinculats patrimonialment amb el firmant.
A través d'aquest document, es podrà també designar un representant perquè sigui "l'interlocutor vàlid" amb el metge o amb l'equip sanitari en cas que el pacient no pugui expressar la seva voluntat pel seu compte. La normativa també estableix que a l'hora de signar el document "no es podran tenir en compte voluntats anticipades que incorporin previsions contràries a l'ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica", amb la qual cosa es descarta la possibilitat de reclamar l'eutanàsia activa.
Tots els diputats van subratllar la importància que té la nova llei a l'hora de deixar per escrit la petició de pràctiques que ja es porten a terme, com interrompre tractaments mèdics. La norma que la tardor vinent veurà la llum ha tingut una llarga elaboració. Es deriva d'una proposició no de llei sobre el testament vital presentada el 1996 pel diputat d'ERC Joan Ridao i aprovada el 1997 amb una esmena de CiU que reclamava un estudi previ de la Comissió de Bioètica de Sanitat.
El dret a accedir a la història clínica
Com que actualment les normatives que regulen les històries clíniques són molt disperses, la llei establirà criteris pràctics per als usuaris tant dels serveis sanitaris com dels professionals. Així es detallen les dades clinicoassistencials que hi han de constar, el dret del pacient a consultar-les i a obtenir-ne còpies. Els centres han d'emmagatzemar les històries clíniques en instal·lacions que en garanteixin la seguretat, la correcta conservació i la recuperació de la informació. La nova llei també establirà el dret que els centres sanitaris estableixin un mecanisme de custòdia activa i diligent de les històries clíniques. Aquesta custòdia ha de permetre la recollida, la recuperació, la integració i la comunicació de la informació sotmesa al principi de confidencialitat.
(Article aparegut al diari LA VANGUARDIA el 7 de juliol del 2000)
El Parlament abre la vía al testamento vital
Marta Ricart
El Parlament aprobará en otoño una ley que prevé por primera vez que el enfermo exprese de manera anticipada sus voluntades por si dada la evolución de la enfermedad no pudiera opinar después. Así, podrá establecer si quiere que se le aplique o retire un tratamiento. Eso sí, con dos limitaciones: la "buena práctica médica" y el ordenamiento jurídico vigente. Es decir, la ley no autorizará la eutanasia activa, que el enfermo dé instrucciones para que se le acelere la muerte o se le ayude a morir. La normativa permitirá además el acceso del paciente a su historia clínica.
La proposición de ley, que se negociaba desde la anterior legislatura y cuenta con aportaciones de los colegios de médicos, ha sido consensuada entre CiU, PSC-CpC, ERC, PP e IC-V. La ley sobre los derechos de información del paciente es pionera en España (pocos países tienen normativa similar, excepto Dinamarca, Estados Unidos y Francia, que tramita una ley) y su principal novedad es el documento de voluntades anticipadas, que deberá firmarse ante notario o bien ante tres testigos. El enfermo podrá nombrar un representante y dar instrucciones sobre si quiere o no determinado tratamiento o que, llegado el caso, no se le mantenga con vida por medios artificiales.
Dentro del consenso, PP y ERC hacen las lecturas más dispares de las voluntades anticipadas, pues mientras que Joan Ridao (ERC) se felicita por introducir lo que en otros países se conoce como testamento vital, Dolors Nadal (PP) no quiere oír hablar de este término ni nada que remita a la eutanasia pasiva y, aún menos, a la activa.
El valor de la futura ley radica, según explicaron ayer los diputados Jaume Camps (CiU), Ramon Espasa (PSC-CpC), Dolors Nadal (PP), Joan Ridao (ERC) y Dolors Comas (IC-V), en la autonomía que da a las personas con respecto a "cómo quieren vivir su enfermedad", en palabras del médico Ramon Espasa. Algunos diputados señalaron que la ley, de hecho, institucionaliza lo que algunos médicos o centros ya hacen. Aun así, no obliga a los médicos, que podrán alegar objeción de conciencia ante algunas decisiones.
La proposición -que refleja el convenio del Consejo de Europa sobre biomedicina y derechos de las personas, que España suscribió en enero- señala qué debe constar en la historia clínica y cómo se debe guardar (establece la privacidad de datos) y que el paciente tendrá derecho a consultar y obtener copia de su historia, lo que facilitará consultar segundas opiniones, cambiar de hospital o reclamaciones judiciales.
La proposición agrega que el enfermo tiene derecho a toda la información sobre su salud y a decidir si sus familiares deben saber (excepto en casos de incapacidad). También señala que la ciudadanía tiene derecho a conocer riesgos para la salud pública. Se regula además el "consentimiento informado", por escrito y previo del paciente a cualquier intervención quirúrgica o prueba invasiva o de riesgo. En cambio, la ley de información no permitirá que el paciente conozca la lista de espera para tratarse de su dolencia.
La proposición ha sido criticada por Metges Cristians, asociación que se felicita porque no se admita la eutanasia, pero que se queja de que "sólo se habla de derechos y no de deberes del enfermo" y de que se "maltrata" al médico.
|
|
|