De: Francesc Carbonell i Paris
Entitat: Soci de Desenvolupament i Migracions
Data: 9 d'octubre del 2000

Senyores diputades i senyors diputats,

Acabo de llegir el "Projecte de llei de cooperació al desenvolupament", i vull fer-los arribar dues breus consideracions, respecte al seu contingut.

La primera fa referència al fet que la llei ignori completament en el seu redactat el fenomen de la immigració als nostres pobles i ciutats, de famílies procedent dels països empobrits. Sóc de la opinió que caldria prioritzar el nostre ajut al desenvolupament, vers aquells països dels quals acollim més "refugiats econòmics" (que potser és una expressió més adequada que la de treballadors estrangers). I caldria fer-ho, no amb el mesquí propòsit que així en vindrien menys (en ocasions l'ajut al desenvolupament estimula les migracions), sinó per les següents raons.

La segona consideració fa referència a la necessitat de conscienciar als nostres conciutadans de la relació cada vegada més estreta entre el nostre benestar i les seves mancances; entre el nostre malbaratament i la seva misèria.

De la lectura del projecte de llei podria deduir-se que no hi ha cap relació entre la seva pobresa i la nostra riquesa: "la nostra riquesa es deu a les nostres virtuts i al nostre treball; la seva pobresa es deu a la seva mandra, o, a tot estirar, a les dures condicions del seu hàbitat".

Avui sabem que, després de l'espoli que van suposar les colonitzacions, encara són més importants les transferències del sud al nord que les del nord al sud. Som rics perquè ells són pobres. Crec que cal explicitar, d'una manera o altra, aquest reconeixement si volem que els bons propòsits de la nostra futura llei siguin creïbles. La nova llei ha de fonamentar-se en el reconeixement d'un deute històric, en la reparació d'una injustícia secular, enlloc de fer-ho des de l'asèpsia, la bonhomia i la generositat de qui no té res a veure en aquest estat de coses. Per això em sembla també indispensable pronunciar-se sobre el tema del deute extern, i dels altres dogals i servituds que impedeixen el desenvolupament d'aquests pobles que entre tots, directament o indirectament, hem col·laborat a empobrir.

Agraeixo la seva atenció, però agrairé encara més que el seu treball ens doni una llei que no ens faci pujar els colors de vergonya quan mirem als ulls d'un immigrat, i que ens faci sentir als catalans realment solidaris, enlloc de només caritatius.

Francesc Carbonell