Presentació: Sr. Joan Ridao i Martín, juntament amb vuit altres diputats del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya
Reg. 31275 / Admissió a tràmit i tramesa al Consell Executiu: Mesa del Parlament, 21.04.1998

A LA MESA DEL PARLAMENT

Joan Ridao i Martín, Diputat del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), d'acord amb el que preveu l'article 106 del Reglament de la Cambra, conjuntament amb la signatura de vuit diputats més del mateix grup, presenta la següent Proposició de Llei de modificació de la Llei 2/1995, del 6 d'abril, de la Iniciativa Legislativa Popular.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

És sabut que la iniciativa legislativa o presentació al Parlament d'un Projecte o Proposició de llei és l'acte que inicia el procés de producció normativa, condició imprescindible per a l'inici de la seva tramitació com a llei. En aquest sentit, l'Estatut de 1979, en el seu article 32.6, fent-se ressò d'aquesta institució constitucionalitzada i desenvolupada posteriorment per la Llei Orgànica 3/1984, del 26 de març, atribueix, junt als diputats, Govern i als òrgans polítics representatius de les demarcacions supramunicipals, la titularitat de la iniciativa legislativa als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
El Parlament de Catalunya, a través de la Llei 2/1995, del 6 d'abril, va adoptar la norma per la què, com s'estableix en la seva Exposició de motius, es capacita a les persones que tenen condició de catalans, segons l'article 6 de l'Estatut, i que figuren incloses en el cens electoral, a participar d'una manera directa en la vida pública, dins el procés de vertebració sociopolítica del país, a l'hora que procura mantenir l'equilibri harmònic entre el respecte als representants legítims de la voluntat popular i l'adopció dels mecanismes que garanteixin l'exercici efectiu d'aquesta iniciativa legislativa.
Tanmateix, les mateixes cauteles expressades pel legislador estatal al regular aquesta matèria, sense dubte fonamentades en el dubtós crèdit democràtic d'algunes experiències plebiscitàries tardofranquistes i en la necessitat de consolidar el sistema de partits com a pilar bàsic de la democràcia representativa, són les que van caracteritzar la regulació específica catalana. I és que, aquest extremat rigor i cautela, deutor de les nefastes experiències del passat i comprensible vint anys endarrere, requereix avui en dia una lectura innovadora que revigoritzi aquesta institució, fins al moment pràcticament testimonial, en la nostra recent singladura estatutària.
En aquest sentit, la formulació dual del dret fonamental a la participació política està manifestament descompensada en favor de la representació, el que demostra la insuficiència real de la participació directa. La virtualitat d'aquest dret resulta insuficient front a l'excessiva formalització de la representació política. Aquest tractament devaluat dels instruments de participació directa a la pròpia Constitució, però, ha patit noves limitacions en el seu desenvolupament posterior, cas de la llei catalana que es pretén la seva reforma a partir de la present proposició de llei, de manera que la normació de la institució de la iniciativa legislativa popular sembla destinada a limitar innecessàriament el seu abast i convertir-se, per ultra part, en instrument de garantia per als partits polítics, en comptes de garantir les condicions favorables per a l'exercici d'aquesta manifestació del dret fonamental de participació. L'abast de la iniciativa sempre estarà condicionat pels tràmits d'admissió i presa en consideració, d'aquí que semblen innecessàries tantes precaucions.
Quant al nombre de ciutadans i ciutadanes que poden exercir la proposta d'iniciativa, I'experiència demostra que el nombre de seixanta cinc mil persones que gaudeixin de la condició política de catalans i catalanes, és un nombre excessiu, tota vegada que en altres sistemes polítics com l'italià s'exigeixen, per les lleis ordinàries, 50.000 signatures amb un cens de més de 47 milions de persones. D'aquí que la present llei pretén rebaixar el nombre de signatures necessari a 35.000. Pel que fa a l'exigència de concreció de la iniciativa en un text articulat, aquesta respon clarament al precedent italià (article 71 de la Constitució Italiana), en front de l'opció de l'ordenament constitucional helvètic que permet la seva formulació ja sigui genèrica o articulada, possibilitat aquesta última que es pretén introduir a través d'aquesta llei, operant la modificació de l'article 6 de la vigent llei. En relació amb aspectes formals, també, no sembla justificable, com fa la llei actual, que si el Reglament del Parlament només prescriu la necessitat que les proposicions de llei es presentin acompanyades d'una Exposició de Motius i els antecedents necessaris per emetre un pronunciament sobre ella, quan es tracti d'iniciativa legislativa popular, hagi d'acompanyar-se a més d'una memòria explicativa de les raons que aconsellen, a judici dels signants, la tramitació i I'aprovació de la proposició pel Parlament. D'una banda sembla reiteratiu, i de l'altra suposa un increment innecessari dels rigors formals per a dificultar l'admissió, atès que la presa en consideració s'inicia pel Ple del Parlament amb la lectura per part d'un dels secretaris de la cambra de l'exposició de motius i el text de la proposició de llei, de manera que ja queda perfectament justificada la seva raó de ser per a no condicionar negativament el seu destí amb altres exigències addicionals.