(Fragment de la intervenció de Joan Vintró al Debat de l'Aula Provença sobre la Iniciativa Legislativa Popular celebrat el 2 de juliol de 1998)

(...)
En aquests moments a Catalunya hi ha en marxa una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que està dins del termini de recollida de signatures o dins de la pròrroga, per ser més exactes, del termini de recollida de signatures i, per tant, crec que és oportú reflexionar i debatre sobre aquesta qüestió. En primer lloc convé precisar que del què parlarem serà de la ILP en el sentit estricte, és a dir, d'un mecanisme de participació ciutadana en l'activitat legislativa o, si es vol, en la funció legislativa, entenent per això simplement la capacitat que determinats ordenaments jurídics donen a un conjunt de ciutadans per tal que puguin activar, instar, la discussió i eventualment l'aprovació d'una iniciativa legislativa i, per tant, que aquesta iniciativa acabi esdevenint una llei. Per tant, no altres mecanismes de participació directa o indirecta o de democràcia directa o semi-directa relacionats amb la funció legislativa, vinculats a la recollida de signatures, com pot ser el referèndum abrogatiu o referèndums d'aprovació legislativa que determinats ordenaments preveuen, però no són estrictament ILP. Per ILP, almenys en la meva intervenció, només entendré això: la possibilitat que l'ordenament espanyol, l'ordenament català i alguns altres, donen a un conjunt de ciutadans perquè instin el Parlament a la discussió i eventual aprovació d'una llei.

La funcionalitat, sense entrar en el fons de la naturalesa jurídica o de la naturalesa política de la ILP, crec que és la de permetre, possibilitar, que determinades demandes socials que, per les raons que sigui no són portades pels partits polítics -que són els instruments fonamentals en la democràcia representativa-, puguin arribar al Parlament. Per això es faculta a un nombre determinat de ciutadans que pugui portar aquesta iniciativa al Parlament i, eventualment, el Parlament la pugui discutir i aprovar. Per tant, és un instrument, en aquest sentit, complementari. Un instrument positiu de participació política sobretot en aquest sentit de permetre que determinades inquietuds socials puguin arribar al Parlament si els partits polítics o el govern corresponent no els hi porten.