Araceli Vilarrasa " Qui pot votar, qui pot ser elegit " Dins: "Cadascú un vot: Les eleccions democràtiques", Ed. Graó, Barna., 1996 Qui pot votar? El principi fonamental de la democràcia és que tots els ciutadans són iguals en el vot. Tothom pot votar i tots els vots tenen el mateix valor. La llei sol fixar uns requisits de capacitat: tenir la majoria d'edat i estar inclòs en el cens electoral. La majoria d' edat oscil·la en els diferents països entre els 16 i els 21 anys i es tendeix a rebaixar-la, encara que hi ha qui diu que la participació dels més joves fa que es reforcin les tendències extremistes. A Espanya, des del 1979, el dret al vot es reconeix a partir dels 18 anys. El cens electoral és un registre públic, elaborat per l'administració de l' estat, que recull la llista de tots els ciutadans amb dret al vot i que serveix per evitar possibles fraus. Tots els ciutadans tenen el dret i el deure cívic de comprovar la seva correcta inscripció en el cens electoral, sobretot quan hi ha més risc d'error: quan s'arriba a la majoria d' edat, quan s'ha canviat de residència, etc... Haver estat declarat culpable de determinats delictes o estar internat en un establiment psiquiàtric poden ser causa d'incapacitació per a l' exercici del dret al vot, si ho declara així el jutge. Qui pot ser elegit? Són elegibles tots els ciutadans amb dret al vot que no estiguin afectats per alguna causa d'inelegibilitat prevista per la llei. A Espanya es consideren inelegibles els condemnats a presó, durant el període que dura la pena, els declarats culpables de delictes de rebel·lió i d'actes de terrorisme que atenten contra la vida, la integritat física o la llibertat de les persones. També són inelegibles els membres de la família reial espanyola, els alts magistrats, els militars i policies en actiu i aquelles altres persones que, per raó del seu càrrec, tenen la responsabilitat de garantir la imparcialitat de l'administració en el procés electoral: directius dels mitjans de comunicació, de I'oficina electoral, etc. En algunes legislacions es preveu també com a causa d'inelegibilitat el fet d'haver participat directament en règims anteriors no democràtics. Aquest és el cas d'Alemanya després de l'època nazi. Les circumscripcions o districtes electorals són les unitats en que s'organitza el territori per a I' elecció de representants. La manera com s' estableixen les circumscripcions i el nombre de diputats que elegeix cadascuna presenta alguns problemes i té una gran importància per al resultat de les eleccions. Perquè s'acompleixi el principi democràtic d'igualtat en el vot, cal que tots els vots valguin igual, però això no és sempre així. Les circumscripcions territorials amb un mínim de diputats tendeixen a afavorir el vot de les zones rurals menys poblades i a disminuir la força de les zones urbanes i industrials amb major població. El sistema de llistes Cada partit, coalició electoral o grup d'electors que vol participar en les eleccions ha de presentar una llista o candidatura per cada circumscripció, amb tants candidats com llocs s'hi han de cobrir. En el sistema espanyol, les llistes són tancades i bloquejades: els candidats hi estan ordenats numèricament i l'elector no pot variar aquest ordre ni afegir-hi o treure'n cap nom. Si, per exemple, cal escollir tres diputats, el ciutadà no pot donar el seu vot a tres persones de diferents partits, sinó que ha de votar en bloc per una de les llistes presentades El mecanisme per atribuir a cada partit el nombre d'escons que li pertoquen d'acord amb els vots obtinguts és el que coneixem com a fórmula electoral. En el món hi ha diverses fórmules electorals; genèricament podem distingir-ne dues d'importants: la majoritària i la proporcional. Molt esquemàticament podem dir que el sistema proporcional fa que els partits obtinguin representació en una proporció similar als vots obtinguts en cada una de les circumscripcions; el sistema majoritari, en canvi, fa que la representació recaigui només en el partit que ha guanyat en cada circumscripció. Al nostre país, la fórmula electoral és la proporcional, coneguda com a sistema d'Hondt, en record al matemàtic belga que la va inventar.