Jordi Sànchez, "Les eleccions: l'exercici per mantenir la democràcia en forma" Dins "Participació Política", Eumo Ed. Senderi 21, Vic, 1998 Les eleccions: l'exercici per mantenir la democràcia en forma Un partit polític vol arribar al govern per impulsar aquelles mesures polítiques que considera més encertades i que estan més d'acord amb la seva ideologia, i per aconseguir-ho els diferents partits competeixen en unes eleccions per rebre el màxim de suport ciutadà. De fet, unes eleccions són com un mercat; els partits, com si fossin botiguers o empresaris, ofereixen els seus productes als electors en forma d'idees i programes; els ciutadans els escolten, els comparen i posteriorment, mitjançant el seu vot, «compren» el partit que més els agrada. De fet, les eleccions serveixen per escollir els representants dels ciutadans a les institucions polítiques (parlament, ajuntament, etc), les quals reflecteixen les preferències dels ciutadans. Les persones que surten escollides en les eleccions tenen la responsabilitat de governar i dirigir políticament el país o el municipi fins a les eleccions següents. Tot i que pot variar segons els països, el període que separa unes eleccions d'unes altres és normalment de quatre anys, i el coneixem amb el nom de legislatura. El mecanisme per atribuir a cada partit el nombre d'escons que li pertoquen d'acord amb els vots obtinguts és el que coneixem com a fórmula electoral. En el món hi ha diverses fórmules electorals; genèricament podem distingir-ne dues d'importants: la majoritària i la proporcional. Molt esquemàticament podem dir que el sistema proporcional fa que els partits obtinguin representació en una proporció similar als vots obtinguts en cada una de les circumscripcions; el sistema majoritari, en canvi, fa que la representació recaigui només en el partit que ha guanyat en cada circumscripció. Al nostre país, la fórmula electoral és la proporcional, coneguda com a sistema d'Hondt, en record al matemàtic belga que la va inventar.   La política: un esport d'equip Totes les eleccions van precedides d'una campanya electoral, el moment en el qual tots els partits aprofiten per explicar les seves propostes a la societat, presentar els candidats i les candidates i, sobretot, demanar el vot als ciutadans. Les campanyes electorals són el moment clau per conèixer les idees dels partits i de les persones que ens demanen la nostra confiança en forma de vot. Conèixer quines són les seves propostes hauria d'interessar-nos a tots. En una campanya electoral, no sempre les propostes i les idees és allò que més destaca. Sovint els partits i els mitjans de comunicació posen més èmfasi en la importància dels candidats o candidates que en el programa. Molta gent dóna suport a un partit per la confiança que el seu dirigent li mereix, sense parar gaire atenció en les propostes polítiques, i en defensa d'aquesta posició argumenten que allò realment rellevant és la persona que hi ha darrera de cada proposta. De fet, la política està actualment molt personalitzada, hi ha un fort protagonisme individual. Això té, certament, aspectes negatius ja que moltes vegades el personalisme d'una campanya amaga l'explicació de les idees i les intencions polítiques dels candidats. De fet, i malgrat les aparences, els líders polítics no són «superhomes» ni «superdones». La seva gran activitat és possible gracies al fet que disposen d'un grup de persones que els assessoren i els ajuden a concretar idees, a fer els mítings, a escriure les intervencions al Parlament, etc. Un bon polític és com un bon cuiner, necessita un equip que li prepari els materials que després utilitzarà. Fer possible un bon discurs exigeix, per exemple, la participació política prèvia d'un bon nombre d'homes i dones. Uns buscant dades, altres construint i ordenant les idees i altres escrivint-les. Fer possible un míting requereix que un equip de persones se'n faci càrrec, ja sigui buscant el lloc on es farà, preparant l'escenari, o bé assegurant que hi hagi un bon equip de so per permetre que el seu líder sigui escoltat, etc. De fet, ni en política, i menys en unes eleccions, res no es pot deixar a l'atzar, ni es pot improvisar, res no pot dependre només d'una persona, la política és un «esport» d'equip, malgrat que a vegades sembla que només guanyi o perdi una persona.