No hi ha democràcia sense consciència
de pertinència a una comunitat política, en la
majoria dels casos a una nació.
Però no tota pertinença és
democràtica. No hi ha res de democràtic en la consciència
que té un soldat de pertànyer a un exèrcit
o en la que té un treballador de Toyota de pertànyer
a aquesta empresa. La ciutadania és una pertinença
que es caracteritza per la possessió d'uns drets que s'exerceixen
en el marc del conjunt nacional, en la construcció de
la vida col·lectiva.
En una societat democràtica les
minories han de ser reconegudes i, a la seva vegada, cal que
les minories reconeguin la llei de la majoria.
La democràcia suposa la confiança
en el vot de la majoria. No hi pot haver democràcia on
el multiculturalisme radical identifica el vot de la majoria
amb la dominació. Això és especialment important
en societats multiculturals on els grups es defineixen sobre
tot pel que són (dones, afroamericans) i no pel que trien.
No hi pot haver democràcia sense
el reconeixement d'un camp polític en el que s'expressen
els conflictes socials i on s'adopten per vot majoritari, decisions
reconegudes com a legítimes pel conjunt de la societat.
