La democràcia no és
anar a votar i prou
Tots nosaltres vivim en comunitat. Formem
part, alhora, de diversos grups humans: formem part d'una família,
anem a l'escola, tenim una colla d'amics, constituïm una
comunitat de veïns, residim en un poble o ciutat, som ciutadans
d'un Estat... I en cadascuna d'aquestes comunitats sovint s'han
de prendre decisions i resoldre coses que interessen o afecten
tothom.
En una comunitat de propietaris d'un bloc de pisos, per exemple,
si s'ha de reparar l'ascensor o pintar la façana, el president
convoca una reunió per decidir si es farà i de
quina manera. A l'escola s'acostuma a fer assemblees a les aules
per a decidir les coses comunes, tot i que de vegades el mestre
ho fa pel seu compte. A casa també hi ha moltes coses
que decideixen els pares, però n'hi ha que les acordem
entre tots. És evident que en cada comunitat s'ha de trobar
una manera de decidir i resoldre les coses que afecten tothom.
Hi ha dues maneres de decidir les coses
Bàsicament hi ha dues maneres de
decidir les coses: o bé fem una assamblea per posar-nos
d'acord, o bé algú decideix per tots.
Aquest algú que decideix per tots té aquesta prerrogativa
per diferents motius: perquè és descendent d'algú
que la tenia (és el cas dels reis en les monarquies hereditàries),
perquè l'ha aconseguit per la força (és
el cas de dictadors com Augusto Pinochet), o perquè entre
tots l'hem escollit i li hem delegat la facultat de decidir coses
per nosaltres (és el cas dels governants d'un sistema
democràtic).
La democràcia, com a sistema polític consolidat
a partir de la Revolució Francesa, consisteix a triar
uns governants i delegar-los la facultat de decidir les coses
que són d'interès comú. Però nosaltres
continuem essent sobirans: podem canviar els nostres governants
si no estem d'acord amb allò que fan o decideixen.
Aquesta és la diferència entre la condició
de súbdit i la de ciutadà. Un súbdit és
algú que està sotmès a un governant que
no ha escollit, que no pot canviar, i que limita o vulnera els
seus drets fonamentals. Un ciutadà és aquell que
intervé en la resolució dels problemes de la comunitat,
escollint els governants i participant en la vida pública.
A més de responsabilitats, el ciutadà té
una colla de drets que no pot vulnerar ningú. Una democràcia
no és sols anar a votar...
Els ciutadans hem de participar en la vida pública
De vegades ens agrada no haver de decidir
i que algú ho faci per nosaltres. És més
còmode passar el mort a algú altre. Això
porta, en casos extrems, a escollir democraticament determinats
dictadors (aquest és el cas d'Adolf Hitler), o bé,
més sovint, porta a escollir els governants i a desentendre's
