Per una orientació progressista de les noves tecnologies. Internet: una revolució tecnològica i apolítica?

José María Mendiluce
Eurodiputat i escriptor

Aquest text és escrit per a totes les persones que no tinguin por de qüestionar-se les seves posicions, recents o consolidades, i vulguin repensar com serà la política del futur en el pas d'una societat-individu a aquesta nova societat-xarxa.

La tesi d'aquest article és combatre el nihilisme ideològic fruit de tanta fascinació tecnològica que porta molta gent a afirmar que les noves tecnologies de la informació i la comunicació són "apolítiques" perquè "no són ni de dretes ni d'esquerres". I, malgrat la insuficiència, la limitació, el desgast i l'avorriment que els termes esquerra i dreta provoquen en la majoria, en la qual m'incloc, sí que penso que una orientació i una definició progressista del que és "virtual" són imprescindibles per a una gran part del que és "vital".

Els canvis tecnològics radicals haurien de portar a plantejaments i redefinicions polítiques, almenys per als qui s'han declarat alguna vegada fills de la raó. Però no és així. Tant la dreta com l'esquerra tradicionals parlen d'Internet com abans parlaven del màrqueting o la publicitat. Es tracta de parlar d'això encara que no se sàpiga per què, per a després utilitzar-ho de manera mimètica i indiferenciada per a glòria del terme estàndard. Així, la beneiteria política de la majoria dels nostres líders els obliga a un forçat maquillatge del llenguatge que deixa en evidència la pal·lidesa de les seves idees.

Sí, decididament, sóc dels qui mantenen l'esperança de l'inajornable canvi social universal gràcies, també, a les noves tecnologies. Internet té la facultat d'invertir la direcció dels fluxos d'informació que, fins fa poc, sortien des del centre cap una perifèria receptora i passiva, o de dalt a baix. Ara, a la xarxa, tots podem ser emissors i receptors a una escala mundial impensable i amb una velocitat gairebé instantània.

Democratitzar l'accés a la informació, transcendir la nostra solitud social i individual en un univers de motivacions i interessos, generar grups de discussió per temes i compartir objectius, saber que no estem sols són algunes de les transformacions profundes que anem interioritzant amb un grau de penetració incomparable amb el que van tenir el paper imprès, el telèfon, la televisió o la ràdio.

La capacitat d'adaptació, d'evolució i d'integració múltiple dels diferents sistemes i suports de comunicació converteix Internet en un instrument potent i radical que configura una nova comunicació i, cosa que és més important, unes noves relacions entre proveïdors i consumidors. El protagonisme de l'oferta, caracteritzat pel poder de crear, transmetre i comercialitzar informació i coneixements, s'ha vist alterat pel poder democràtic d'una demanda que, exigent i autònoma, s'autoproveeix i es rebel·la, accelera i condiciona, trastoca i determina els ritmes i els fluxos d'informació. Internet és el primer mitjà de comunicació de molts per a molts. I aquesta força i poder és objecte d'interessos i especulacions.

Però Internet no és solament un fenomen de comunicació per a curiosos i navegants, compradors o venedors de tota mercaderia. La seva projecció a la universitat, en l'aprenentatge permanent, en el treball a distància, en el lleure o en les comunicacions personals la converteixen, sens dubte, en el fenomen més contemporani i en l'expressió més clara de la globalització, i això en un moment en què un món concebut en les lògiques nacionals i internacionals deixa pas a un altre de lògiques locals i globals que afecta, igual, tant les Nacions Unides com les multinacionals.

I com sempre, hi ha reptes i oportunitats davant dels nous canvis socials i culturals; perills, també, i molts; noves desigualtats i dualitats sotgen; amenaces per als drets en forma de connexió o servidor; llibertat i desregulació per a la llibertat i la iniciativa, però també per als canalles, en un món tecnològic en el qual la justícia encara es mou a cop de fax.

Assistim a un debat important sobre els drets i les llibertats a la xarxa. La confidencialitat està vigilada. Programes que detecten rastres informàtics que permetran a proveïdors i servidors d'acumular dades sobre els nostres interessos i moviments, sobre les nostres compres o les nostres cerques; manipulació i violació de les comunicacions, i concentracions abusives de serveis i ofertes són alguns dels perills reals en aquesta cibèria global.

Els drets no s'han protegit bé gairebé mai ni amb les muralles, ni amb la repressió ni amb la censura. Qualsevol presumpte risc en l'abús de la llibertat ha de ser resolt des de la llibertat. El dret a la llibertat d'expressió i el dret a la informació en totes les comunicacions, i sens dubte també a Internet, és imprescindible perquè, amb totes les contradiccions que pot tenir, sigui un vehicle per al progrés humà en totes les dimensions econòmiques i tecnològiques, però que també ho sigui en les dimensions socials, ciutadanes, solidàries i polítiques.

Hi ha molts poders i interessos que ja temen o utilitzen la xarxa, perquè creix sense "el seu" control, es mou sense "les seves" fronteres i és gairebé "gratuït"... Perquè, malgrat el fet que molts governs promoguin la censura a Internet, la xarxa també és una xarxa de persones, de centres d'informació, d'associacions, d'idees, d'iniciatives.

I per a molts ciutadans d'aquest planeta, i per a continents sencers com Àfrica, pot significar una opció seriosa per a entrar al segle XXI gairebé sense passar pel nostre segle XX desenvolupista i insostenible. A molts països, on la inèrcia i el pes del que és corporatiu -sigui acadèmic, econòmic o polític- no sigui excessiu, Internet pot accelerar canvis i transformacions. També té capacitats d'intervenció en l'economia dels serveis globals: reparar ordinadors britànics des del cor d'Àfrica, proveir d'informació i de serveis des de l'Amèrica Llatina o estudiar des de Palestina a les universitats virtuals són algunes de les possibilitats que se'ns presenten per a modificar, des de la iniciativa tecnològica, realitats quotidianes concretes.

Perquè Internet posa en dubte les fronteres del Nord amb el Sud, com les de la política convencional i tantes altres, a cop de clic i de webs alternatius. I significa una nova presència en l'acció política, que pot rivalitzar o ultrapassar l'impacte de la TV. El nou medi polític és instantani i barat, permet dues vies de comunicació i dóna a qualsevol persona amb un ordinador l'habilitat d'identificar, informar i mobilitzar un gran nombre de persones entorn d'un tema polític -amb un cost mínim i amb una velocitat màxima-, de manera que crea nous centres de poder mentre que erosiona la influència dels partits polítics majoritaris i tradicionals. D'alguna manera, Internet és molesta per al món de la cosa pública, i els polítics han estat lents a adaptar-s'hi. La política es manté com un domini basat geogràficament, en el qual se seleccionen líders per països, comunitats, províncies o municipis. Però la World Wide Web és una esfera sense geografia.

A diferència del que passa amb la TV i la ràdio, és difícil utilitzar Internet buscant una audiència passiva. A Internet, l'audiència ja ha d'estar motivada i buscar la informació; i la tramesa de missatges publicitaris es tolera molt menys que la que s'envia pel correu regular. Internet ajusta millor la informació a les necessitats de la persona que la sol·licita, i això permet l'ímpetu per a un nou tipus d'activisme personalitzat i de base.

Però mentre la web pot ser que faci pujar una nova forma d'activisme, no és necessàriament sinònim de democràcia. El món connectat encara no és el mirall de la societat. Els qui tenen accés a Internet són més ben educats, tenen rendes més altes i segurament són més blancs i urbans que la població en conjunt.

Però s'obren espais. Fins ara per a fer política es necessitaven molts diners i una organització rígida. Internet ens ofereix la possibilitat de prescindir una mica d'ambdues limitacions. És presumible que faci baixar els costos de fer política formal en permetre crear campanyes virtuals en el ciberespai, que substitueixin les cotilles d'una organització tradicional -oficines, mobles, faxos, fotocopiadores, papereria i despeses postals i de transport- i ens evitin tants de congressos previsibles i tants de vots sindicats de famílies o interessos.

Preservar el caràcter global i democràtic de la xarxa és un objectiu fonamental davant de les amenaces de crear nous circuits a Internet per a escollits. L'idioma, els privilegis d'accés, els usos restringits, la mercantilització de serveis i de coneixements poden, entre altres factors, generar noves fractures socials de dimensions alarmants per als qui somiem una xarxa d'esperit lliure i d'iguals davant de l'ordinador.

Sí, decididament, avancem cap aquesta espessa xarxa de la comunicació. Fem-la quasi ingovernable, perquè, lliure, sigui solidària, i emplenem-ne totes les fissures i els buits de complicitat entre tots els qui i les qui simplement ens volem comunicar en un món més just i més igualitari.

José María Mendiluce
Octubre 2000

(Lliçó inaugural del curs acadèmic 2000-2001 de la Universitat Oberta de Catalunya -www.uoc.es-).