|
Carta 98
De: Ruben Seijas i Ensenyat
Excel-lentíssims diputats del Govern de Catalunya, en primer lloc gràcies per llegir les nostres cartes. En segon lloc, m´agradaria que entre tots milloresiu Catalunya, sobretot en els aspectes socials, es a dir, aspectes de la vida quotidiana, per exemple noves infraestructures i millorar les antigues; (biblioteques de més qualitat, reducció de preu de peatges,ajuts a families catalanes en una situació social baixa o molt baixa, etc.) I després una altra cosa, és una mica estrany el cas "de molts" sobre Barcelona, jo crec que encara que sigui una ciutat molt gran, i visqui molta gent, i surt molt cara, no trobo raonable, com pot ser que en aquesta ciutat es paguin molt més cars els impostos que a Madrid (Calvegueram, transports metropolitans, impostos dels bens inmobles, etc.) i no veig gaires modificacions generals, és a dir, (avimentació de carrers molt desgastats, ampliació de la xarxa metropolitana dels metros de l´ajuntament,etc.), que passa, que tots els diners van a parar al Canal Metro;Barcelona Tel Ruben Seijas i Ensenyat
 Joan FerranGrup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 1 de febrer del 2001 Barcelona, 1 de febrer del 2001 Benvolgut Senyor, Li agraeixo la seva carta i l'interès que demostra per la marxa del nostre país. Crec que vostè te raó quan ens encoratja a treballar més per aconseguir millores en la qualitat de vida de les nostres ciutats i pobles. El Grup Parlamentari al que pertanyo es preocupa de tot això que vostè planteja però malauradament els pressupostos dels governs no poden satisfer absolutament totes les demandes dels ciutadans. Cal prioritzar, cal triar amb rigor on invertir per tal d'afavorir el major nombre de ciutadans possibles. Malgrat tot cada formació política té el seu barem particular, tria amb cura les seves prioritats. En el nostre cas les polítiques socials, culturals i d'infrastructures es troben en el primer pla dels nostres interessos. Milers d'esmenes anuals als pressupostos així ho confirmen. Vostè em parla de Barcelona. Les consideracions serien molt extenses, però Madrid -exemple que vostè cita- compta amb inversions molt considerables de la seva Autonomia i també ingressos en despeses de capitalitat que la ciutat de Barcelona mai no ha rebut del Govern de la Generalitat. Altres qüestions semblants a aquestes són les de la xarxa de metro o el suport a la Fira de Mostres, etc, etc. Per tant, aquestes mancances acaben recaient sobre els ciutadans. Dit això, cal tenir en compte que Barcelona és una de les ciutats més envejades d'Espanya per la qualitat dels seus serveis i la transformació urbanística, i gairebé tot el que té ho ha aconseguit a base d'esforços dels barcelonins, sense comptar gaire amb els governs de Madrid o de la Generalitat. Fixi's, ara mateix, en l'actitud de RENFE respecte a l'àrea de Barcelona (les tarifes més cares d'Espanya). Li recomano en aquest sentit, si vostè vol ampliar dades, connecti amb la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona on podrà trobar moltíssima informació, més específica i detallada al respecte. Agraït per la seva carta resto a la seva disposició.
Joan Ferran
 Carles Bonet i RevèsGrup Parlamentari d'ERC 2 de febrer del 2001 Benvolut Sr. Ruben Seijas, Està clar que des de fa temps hi ha una política sibil·lina per part de tots els governs de l'Estat per a fer de Madrid una "gran capital", i reduir Barcelona a una capital provinciana. En els governs del PSOE això no era tan evident, però en els governs del PP això és evident, i després de la majoria absoluta, descarat. Només cal veure les inversions que es fan a Madrid i les que es fan aquí. També un altre exemple és l'abocament de diners per a cultura de Madrid. Hi ha evidentment una causa, que és el deficient finançament de les institucions catalanes: Generalitat i Ajuntaments. Però també hi ha un enforntament fratricida entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona que gens ajuda a reivindicar un tracte just. Pel que fa al serveis de base social ( públics ), és evident que a Catalunya i a Barcelona són més cars ( si hi ha menys inversió publica ho fa la privada ). En altres autonomies ( fins i tot deixant de banda el País Basc ) hi ha una qualitat i quantitat de serveis molt més alta que aquí. Això és degut a que hi ha una filosolfia perversa segons la qual Catalunya és rica i no li cal la mateixa financiació dels serveis públics per habitant que a les altres. És a dir els "pobres" de Catalunya reben menys que els pobres d'altres comunitats autònomes. Evdentment él que cal fer és un front comú de totes les forces polítiques i institucions per a reivindicar un tracte just.
Carles Bonet i Revès,
|