|
Carta 90
De: Jordi Mitjans És molt barroera i desagradable la pressió de les directives del PP i del PSOE sobre CIU per tal que signin un pacte que precisament no és el diàleg que es va demanar a la manifestació de Barcelona. El diàleg que demanaven els que eren en aquella manifestació i molts dels que no hi érem. PP i PSOE han de deixar de considerar-se en tot i per tot les principals i fonamentals forces polítiques de l'estat. L'estat dit espanyol és una realitat complexa i diversa, plural, on no coincideixen els pobles, cultures nacions, parles, drets, teixit econòmic i teixit social, etc... que aplega amb el seu perímetre. Sovint altres partits, i en relació a altres espais, són més importants, per arrelament, per història, per trajectòria... etc. Si basem la preponderància sobre el nombre sense tenir en compte altres consideracions, mai s'acabarà un imperialisme i un colonialisme d'un dels possibles tots sobre les parts, que és el principal problema que tants ciutadans d'aquest país, de forma individual o col·lectiva, patim. Molt catalans sentim que se'ns tracta com si visquéssim a les colònies. El pacte esmentat no pot ser de cap manera un pacte d'estat, és més aviat una prepotent befa i un obstacle més en la recerca d'un final d'un tipus de violència: el més elemental de tots, el que acaba amb la vida de les persones. N'hi ha d'altres de violències, que massa sovint no es tracten. El pacte PP-PSOE és un escarni a la demanda de la manifestació de Barcelona. Lizarra no és el problema. Serveix d'excusa i prou, sobretot perquè de moment ha fracassat. Es pot aparcar Lizarra, i qui sap si és el que ara convé fer, però en un altre moment s'haurà de retrobar. Mentrestant cal que els partits bascos mantinguin ponts de contacte amb els que han fet de la seva causa una causa militar. Si Lizarra era o és excloent, molt més excloents han estat molt sovint els posicionaments dels governs de Madrid, i encara més ara que mana el PP, en moltíssimes qüestions que ens afecten de manera important als ciutadans, de Catalunya i de tots els Països Catalans, d'Euskadi, de Galícia, també d'Astúries o d'Aragó (quin reconeixament i recolzament reben el bable i l'aragonès?). El PSC ha de tenir més personalitat i no limitar-se a justificar l'error del Sr. Zapatero. CIU i altres forces catalanes han de donar suport en tot i per tot els partits nacionalistes bascos i més encara el govern d'Euskadi, per tal de crear una taula eficaç d'un diàleg de debò entre totes les forces polítiques, des del PP fins a EH. I de manera urgent. Si us plau que CIU no recolzi un pacte que no va poder ajudar a redactar i que és totalment excloent i que retarda el final de la violència. Gent del PSC i del PP també desitgen diàleg i pacte fins i tot amb ETA. És important que es vagin animant a expressar-ho. Sovint els líders dels partits, de tots els partits, no recullen bé el sentir de la gent, de les bases o dels electors o, fins i tot, desqualifiquen opinions ben expressades dient que han estat fruit dels nervis del moment en ocasió del manifest dels dos regidors vendrellencs, que en altres ocasions anteriors havien dit amb convicció el mateix, però no tan públicament. Si CIU acaba no signant el pacte tan mal girbat, quin preu econòmic en pagarem a Catalunya, Srs. Alberto Fernández Díaz, Sr. Piqué, Sra. Birulés? O que ens donarien de més si el signessin. Almenys tingueu l'honestedat de fer-ho saber. Caldria demanar també que, quan es produeixin noves víctimes, no es convoquin més protestes niminuts de silenci fins passats uns dies dels atemptats. I sobretot que els polítics no vagin als funerals, pel mal espectacle que alguns han donat fins ara. Que es reuneixin a porta tancada només per a aprofundir en el diàleg polític i en vistes a trobar camins de sortida autèntica a la violència. JM.
 Josep HuguetGrup Parlamentari d'ERC 21 de desembre del 2000
Estic totalment d'acord amb el que comentes i crec que la millor
expressió és enviar-te un manifest que hem inspirat i que està essent
signat per nombroses personalitats de Catalunya. Si creus que t'hi pots
adeherir o fer-lo córrer, fes-ho. Gràcies. Josep Huguet Portaveu d'ERC
Josep Huguet, (Cliqueu aquí per carregar-vos el manifest. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)
 Ramon Camp i BatallaGrup Parlamentari de CiU 21 de desembre del 2000 Sr. Jordi Mitjans Benvolgut senyor Mitjans, Us faig arribar, adjunta, la posició oficial de Convergència i Unió en relació a "l'acord antiterrorista" subscrit pel PP i el PSOE. Crec que és l'expressió més precisa de la nostra posició sobre aquesta qüestió i que pot donar resposta a les vostre reflexions. Us agraeixo el vostre interès i resto a la vostra disposició.
Ramon Camp i Batalla L'ACORD PP-PSOE I LA TRAJECTÒRIA HISTÒRICA DE CIU Tant des del PP com des del PSOE, com també des de diversos mitjans de comunicació, es reclama a CiU que signi el Pacte subscrit per aquests dos partits el dia 12 de desembre. Ja des del primer moment, CiU, per boca de diversos dirigents i sobretot a través de la declaració del seu Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats, va fer pública la decisió de no adherir-se al Pacte i va donar les raons d'aquesta decisió. La renovada insistència perquè CiU modifiqui el seu criteri obliga novament a explicar aquestes raons. Se'ns diu que s'espera de nosaltres un canvi d'actitud en nom de la trajectòria històrica de la nostra coalició. D'una trajectòria històrica que els qui ens ho demanen valoren positivament. Però, és justament en base a aquesta trajectòria que creiem que no ens hem d'adherir a l'acord PP-PSOE. A més dels nostres antecedents inequívocament democràtics i catalanistes, quina ha estat aquesta trajectòria històrica des de 1975?. 1.- Vàrem contribuir amb importants i positives aportacions a la transició política. Ho vàrem fer en termes constructius i moderats. En els termes que crèiem necessaris per evitar que el procés de la transició no descarrilés. Amb un sentit de la responsabilitat pel que fa a l'interès general de tot Espanya que pot haver estat, potser, igualat per altres forces polítiques espanyoles, però de cap manera superat. Tant ho vàrem fer així que a vegades se'ns ha criticat no haver, en aquells moments difícils, tensat més la corda, és a dir, no haver actuat amb menys moderació i amb menys sentit de responsabilitat de cara a l'objectiu prioritari que era consolidar el procés democràtic. 2.- Conseqüentment, vàrem participar en la redacció de la Constitució i vàrem contribuir a la seva aprovació. I després sempre ens hem mogut dintre del marc constitucional. Hem de confessar una decepció per la forma com s'ha orientat la seva aplicació, molt lluny de la lectura molt més autonomista i molt més oberta a la personalitat nacional de Catalunya que se'n feia a finals dels 70. Però el cert és que sempre hem practicat a fons la tan reclamada lleialtat constitucional, i que ens volem esforçar tant com puguem per mantenir la nostra reclamació d'autogovern dins del marc constitucional. Aquesta fidelitat constitucional ha estat i és compatible amb la reclamació que fem i que farem de reconeixement pràctic del caràcter plurinacional d'Espanya. 3.- Des de 1975, CiU ha donat sempre suport a la lluita antiterrorista, fos qui fos el Govern de l'Estat i el seu Ministeri de l'Interior. Mai no ha tingut ni el més petit dubte o reticència en aquest sentit. Hem portat la corresponsabilització en determinats moments fins a extrems de gran compromís. I fa uns mesos, sense que ningú li ho hagués demanat ni per competències li correspongués, el Govern de la Generalitat va posar els Mossos d'Esquadra a disposició de la lluita antiterrorista i de la seva direcció. CiU sempre ha estat en el bàndol contra ETA. NINGÚ hi ha estat SEMPRE amb tanta rotunditat. I ara també hi està i hi estarà. 4.- Per altra banda, CiU mai no ha utilitzat el tema del terrorisme com a arma de política partidista electoral. I, en aquest sentit, creiem que el recent pacte PP-PSOE si que té un aspecte molt positiu, perquè és d'esperar que eviti que els dos partits signants facin ús d'aquest tema en termes de partit, cosa que sí que havien fet en el passat. Ni a CDC, ni a UDC, ni a CiU com a coalició no els ha calgut mai, de 1975 ençà, signar cap compromís per actuar així. És d'esperar també que el Pacte en ell mateix, i en general el tema del terrorisme, no seran utilitzats en termes partidistes cap a altres formacions polítiques. 5.- En el cas concret del País Basc, CiU ha propugnat sempre el diàleg entre totes les forces democràtiques basques i espanyoles, i ha participat i donat suport a totes les propostes i intents que hi ha hagut de pacificació. Sempre ha cregut també que qualsevol solució havia de passar per l'acord de totes les forces polítiques democràtiques no violentes del País Basc, tant les nacionalistes com les no nacionalistes. Fins i tot admeten que hi pugui haver una proposta que inicialment surti únicament d'un sector, només si és capaç de finalment integrar nacionalistes i no nacionalistes pot reeixir. El Pacte de Lizarra ha fracassat per la represa de l'acció criminal d'ETA, però també hauria fracassat si no hagués aconseguit integrar els partits no nacionalistes. 6.- En el marc d'aquest plantejament, CiU ha considerat sempre que el nacionalisme democràtic basc, i especialment el PNB, juga un paper del tot determinant, i que per tant cap intent de solució el pot ignorar o arraconar. El PNB és imprescindible per a la cohesió social basca i per mantenir oberts els camins que poden conduir a la pau, per més que avui en dia hagin estat minats per ETA i ara no siguin practicables. L'actual impossibilitat d'utilitzar aquests camins i l'actual impossibilitat del propi nacionalisme democràtic basc per impulsar un procés de pau, no justifiquen ni el seu aïllament ni res que el posi en situació de precarietat i d'impotència. Això seria una maniobra de greus conseqüències futures. 7.- L'acord PP-PSOE conté 10 punts en els quals en línies generals CiU hi està d'acord. Amb tot vol puntualitzar que l'esperit que se'n desprèn no correspon a la reclamació de diàleg que sempre ha fet CiU, i que fou el missatge de la manifestació i del gran moviment ciutadà subsegüent a l'assassinat de l'Ernest Lluch. Missatge que la ciutadania va voler fer present també a la manifestació per l'assassinat de Francisco Cano. És a dir, el nou acte de barbàrie no ha ofegat en el cor de la gent -ni en els plantejaments de CiU- l'ànim de diàleg entre totes les forces democràtiques, també les nacionalistes basques, ni li fa oblidar que l'objectiu és la pau. Són paraules aquestes -diàleg entre demòcrates i pau- a les quals no s'ha de renunciar. 8.- Entrant més en el detall dels 10 punts de l'acord, CiU lamenta que com a conseqüència d'aquesta exclusió del diàleg només facin referència a l'acció policial per acabar amb el terrorisme. Acció policial del tot imprescindible i a la qual CiU ha donat, dona i donarà el seu ple suport. Però per ella sola del tot insuficient en un conflicte d'aquesta mena. Per altra banda, també lamenta que no facin cap referència en el paper que han de jugar no ja el PNB, EA i el nacionalisme democràtic, ni tan sols les Institucions basques començant pel Govern basc. Amb tot, i malgrat aquestes reserves, i malgrat també el menysteniment del qual CiU ha estat objecte per part del PP i del PSOE, la nostra coalició podria signar els 10 punts en qüestió. La gravetat del tema li faria passar per alt alguns punts de desacord, tot i ser important. Però el que no pot acceptar, com ja s'ha dit en aquest mateix document, és l'esperit poc dialogant i la manifesta voluntat, sobretot en el pròleg, de deixar de banda les forces nacionalistes no violentes i democràtiques. No ho pot acceptar perquè això condueix a la ruptura social i a la impotència política. A la impotència política de tots plegats, és a dir, del País Basc i finalment també de la societat espanyola en relació amb el País Basc. 9.- Per totes aquestes raons, CiU:
a) ratifica la seva voluntat de no signar l'acord PP-PSOE en la seva redacció actual. Barcelona, 19 de desembre de 2000
|