Carta 89

De: Jordi Mitjans
Per: Tots els Grups Parlamentaris
Data: 15 de desembre del 2000

No al pacte PP-PSOE. PP (sobretot) i PSOE sou un obstacle important a la sol.lució del conflicte basc. Si us plau, que Convergència no el subscrigui. Que el govern català i molt concretament el President Pujol col·laborin amb el govern basc per convocar al diàleg a tots els partits polítics. Que el PNB, EA, EB-IU mantinguin ponts de connexió amb la gent d’ Herri Batasuna, molts dels quals també estan en contra de la violència, i amb la gent més propera a Eta, per posar fi el més aviat possible als atemptats.

No al mal ús que fan el PP i el PSOE de la Constitució. No al silenci de la monarquia, que no s’esforça gens en representar a tots els ciutadans de l’Estat. Quin discurs (avorrit) farà el rei per Nadal? Que el govern de Madrid acosti els presos d’Eta al País Basc. Hi ha un mandat del Parlament en aquest sentit.

La sobirania del País Basc com la dels Països Catalans un dia o altre arribarà a ser plena, com la de tots els pobles d’arreu. A aquestes alçades, la convivència, el respecte, el diàleg i la col·laboració entre els pobles ja s’han de tractar d’una altra manera, sense imposicions, sense negar la diferència, més aviat estimant-la i sense que uns s’imposin sobre els altres només per qüestió de nombre. Amb aquesta idea s’ha de forjar la unitat europea. Niça, un desastre. La reconstrucció del País Basc d’una i altra banda de la frontera, com la dels Països Catalans, total, o almenys en molts aspectes o de determinades maneres, les que cadascú triï, és totalment legítim i necessari. En aquest sentit Lizarra i la Uldabitza no són cap escàndol.

El Sr. Aznar està encegat. Srs/es. Piqué, Birulés, Dolors Montserrat, Dolors Nadal, Lacalle, Jordi Fernández Díaz, .... vosaltres que ho podeu fer, ajudeu-li a veure que duu una política erònia, que la seva política és justament la que no convé. Gent del PSC, feu el mateix amb el Rodríguez Zapatero i als dirigents del PSOE.

Tots els polítics catalans, si teniu camins, feu arribar a la gent d’Eta i la gent que li és propera que declarin una nova treva. És urgent. Convencem-los que no cal el camí de la violència, que fa molt de mal, que degrada la dignitat humana, i ens complica la vida a tots. Si la treva torna de nou, fem-la entre tots més exitosa que l’anterior, per tal que esdevingui definitiva.

Jordi Mitjans.


Respostes:

  • Ramon Camp i Batalla
    Grup Parlamentari de CiU
    21 de desembre del 2000

    Sr. Jordi Mitjans

    Benvolgut senyor Mitjans,

    Us faig arribar, adjunta, la posició oficial de Convergència i Unió en relació a "l'acord antiterrorista" subscrit pel PP i el PSOE. Crec que és l'expressió més precisa de la nostra posició sobre aquesta qüestió i que pot donar resposta a les vostre reflexions.

    Us agraeixo el vostre interès i resto a la vostra disposició.

    Ramon Camp i Batalla
    Portaveu del Grup Parlamentari de CiU

    L'ACORD PP-PSOE I LA TRAJECTÒRIA HISTÒRICA DE CIU

    Tant des del PP com des del PSOE, com també des de diversos mitjans de comunicació, es reclama a CiU que signi el Pacte subscrit per aquests dos partits el dia 12 de desembre. Ja des del primer moment, CiU, per boca de diversos dirigents i sobretot a través de la declaració del seu Grup Parlamentari al Congrés dels Diputats, va fer pública la decisió de no adherir-se al Pacte i va donar les raons d'aquesta decisió. La renovada insistència perquè CiU modifiqui el seu criteri obliga novament a explicar aquestes raons.

    Se'ns diu que s'espera de nosaltres un canvi d'actitud en nom de la trajectòria històrica de la nostra coalició. D'una trajectòria històrica que els qui ens ho demanen valoren positivament. Però, és justament en base a aquesta trajectòria que creiem que no ens hem d'adherir a l'acord PP-PSOE.

    A més dels nostres antecedents inequívocament democràtics i catalanistes, quina ha estat aquesta trajectòria històrica des de 1975?.

    1.- Vàrem contribuir amb importants i positives aportacions a la transició política. Ho vàrem fer en termes constructius i moderats. En els termes que crèiem necessaris per evitar que el procés de la transició no descarrilés. Amb un sentit de la responsabilitat pel que fa a l'interès general de tot Espanya que pot haver estat, potser, igualat per altres forces polítiques espanyoles, però de cap manera superat. Tant ho vàrem fer així que a vegades se'ns ha criticat no haver, en aquells moments difícils, tensat més la corda, és a dir, no haver actuat amb menys moderació i amb menys sentit de responsabilitat de cara a l'objectiu prioritari que era consolidar el procés democràtic.

    2.- Conseqüentment, vàrem participar en la redacció de la Constitució i vàrem contribuir a la seva aprovació. I després sempre ens hem mogut dintre del marc constitucional. Hem de confessar una decepció per la forma com s'ha orientat la seva aplicació, molt lluny de la lectura molt més autonomista i molt més oberta a la personalitat nacional de Catalunya que se'n feia a finals dels 70.

    Però el cert és que sempre hem practicat a fons la tan reclamada lleialtat constitucional, i que ens volem esforçar tant com puguem per mantenir la nostra reclamació d'autogovern dins del marc constitucional.

    Aquesta fidelitat constitucional ha estat i és compatible amb la reclamació que fem i que farem de reconeixement pràctic del caràcter plurinacional d'Espanya.

    3.- Des de 1975, CiU ha donat sempre suport a la lluita antiterrorista, fos qui fos el Govern de l'Estat i el seu Ministeri de l'Interior. Mai no ha tingut ni el més petit dubte o reticència en aquest sentit. Hem portat la corresponsabilització en determinats moments fins a extrems de gran compromís. I fa uns mesos, sense que ningú li ho hagués demanat ni per competències li correspongués, el Govern de la Generalitat va posar els Mossos d'Esquadra a disposició de la lluita antiterrorista i de la seva direcció.

    CiU sempre ha estat en el bàndol contra ETA. NINGÚ hi ha estat SEMPRE amb tanta rotunditat. I ara també hi està i hi estarà.

    4.- Per altra banda, CiU mai no ha utilitzat el tema del terrorisme com a arma de política partidista electoral. I, en aquest sentit, creiem que el recent pacte PP-PSOE si que té un aspecte molt positiu, perquè és d'esperar que eviti que els dos partits signants facin ús d'aquest tema en termes de partit, cosa que sí que havien fet en el passat. Ni a CDC, ni a UDC, ni a CiU com a coalició no els ha calgut mai, de 1975 ençà, signar cap compromís per actuar així. És d'esperar també que el Pacte en ell mateix, i en general el tema del terrorisme, no seran utilitzats en termes partidistes cap a altres formacions polítiques.

    5.- En el cas concret del País Basc, CiU ha propugnat sempre el diàleg entre totes les forces democràtiques basques i espanyoles, i ha participat i donat suport a totes les propostes i intents que hi ha hagut de pacificació. Sempre ha cregut també que qualsevol solució havia de passar per l'acord de totes les forces polítiques democràtiques no violentes del País Basc, tant les nacionalistes com les no nacionalistes. Fins i tot admeten que hi pugui haver una proposta que inicialment surti únicament d'un sector, només si és capaç de finalment integrar nacionalistes i no nacionalistes pot reeixir. El Pacte de Lizarra ha fracassat per la represa de l'acció criminal d'ETA, però també hauria fracassat si no hagués aconseguit integrar els partits no nacionalistes.

    6.- En el marc d'aquest plantejament, CiU ha considerat sempre que el nacionalisme democràtic basc, i especialment el PNB, juga un paper del tot determinant, i que per tant cap intent de solució el pot ignorar o arraconar. El PNB és imprescindible per a la cohesió social basca i per mantenir oberts els camins que poden conduir a la pau, per més que avui en dia hagin estat minats per ETA i ara no siguin practicables. L'actual impossibilitat d'utilitzar aquests camins i l'actual impossibilitat del propi nacionalisme democràtic basc per impulsar un procés de pau, no justifiquen ni el seu aïllament ni res que el posi en situació de precarietat i d'impotència. Això seria una maniobra de greus conseqüències futures.

    7.- L'acord PP-PSOE conté 10 punts en els quals en línies generals CiU hi està d'acord. Amb tot vol puntualitzar que l'esperit que se'n desprèn no correspon a la reclamació de diàleg que sempre ha fet CiU, i que fou el missatge de la manifestació i del gran moviment ciutadà subsegüent a l'assassinat de l'Ernest Lluch. Missatge que la ciutadania va voler fer present també a la manifestació per l'assassinat de Francisco Cano. És a dir, el nou acte de barbàrie no ha ofegat en el cor de la gent -ni en els plantejaments de CiU- l'ànim de diàleg entre totes les forces democràtiques, també les nacionalistes basques, ni li fa oblidar que l'objectiu és la pau. Són paraules aquestes -diàleg entre demòcrates i pau- a les quals no s'ha de renunciar.

    8.- Entrant més en el detall dels 10 punts de l'acord, CiU lamenta que com a conseqüència d'aquesta exclusió del diàleg només facin referència a l'acció policial per acabar amb el terrorisme. Acció policial del tot imprescindible i a la qual CiU ha donat, dona i donarà el seu ple suport. Però per ella sola del tot insuficient en un conflicte d'aquesta mena. Per altra banda, també lamenta que no facin cap referència en el paper que han de jugar no ja el PNB, EA i el nacionalisme democràtic, ni tan sols les Institucions basques començant pel Govern basc.

    Amb tot, i malgrat aquestes reserves, i malgrat també el menysteniment del qual CiU ha estat objecte per part del PP i del PSOE, la nostra coalició podria signar els 10 punts en qüestió. La gravetat del tema li faria passar per alt alguns punts de desacord, tot i ser important. Però el que no pot acceptar, com ja s'ha dit en aquest mateix document, és l'esperit poc dialogant i la manifesta voluntat, sobretot en el pròleg, de deixar de banda les forces nacionalistes no violentes i democràtiques. No ho pot acceptar perquè això condueix a la ruptura social i a la impotència política. A la impotència política de tots plegats, és a dir, del País Basc i finalment també de la societat espanyola en relació amb el País Basc.

    9.- Per totes aquestes raons, CiU:

    a) ratifica la seva voluntat de no signar l'acord PP-PSOE en la seva redacció actual.
    b) dóna el seu suport, malgrat les reserves abans esmentades, als 10 punts de l'acord, advertint però que no podrà assumir les decisions polítiques que el PP i el PSOE prenguin en l'aplicació d'aquests punts sense previ coneixement i consulta.
    c) reitera la seva voluntat de mantenir la línia a favor de la democràcia i de suport decidit a l'acció contra el terrorisme i la criminalitat, a favor del diàleg i la pau i del reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat que ha seguit des de fa 25 anys. Línia que ha seguit sense inflexions conjunturals ni partidistes i amb absoluta lleialtat.

    Barcelona, 19 de desembre de 2000


  • Joan Ridao
    Grup Parlamentari d'ERC
    9 de gener del 2001

    Benvolgut Jordi Mitjans,

    Adjunt us envio el text d'un manifest auspiciat per ERC, i que reflecteix la nostra postura, que, pel que veig, plenament coincideix amb el que esmentes a la teva carta. Aquest manifest actualment ha esta signat per més de 2000 ciutadans. També et faig arribar la notícia que va sortir a Vilaweb el passat 3 de gener.

    Ben cordialment,

    Joan Ridao
    Diputat d'ERC

    NOTÍCIA VILAWEB:

    Més de 1.700 persones han signat ja el Manifest pel diàleg, la pau i la llibertat
    03/01/2001 (Edició: General)
    Més de 1.700 persones han signat ja, a través del correu electrònic, el Manifest pel diàleg, la pau i la llibertat, que exigeix el "diàleg" a tots els partits polítics i institucions com a única solució possible per solucionar el conflicte basc. El document, presentat el passat 22 de desembre, va ser subscrit en un principi per més de 200 personalitats del món cultural, social i acadèmic català. El manifest, que comença rebutjant la violència d'ETA, reconeix legitimitat als qui democràticament pretenen superar l'actual marc institucional, i proposa explorar la possibilitat d'una mediació internacional.
    Des de la web del document s'hi poden formalitzar les adhesions. Entre els 200 signataris originals s'hi troben Oriol Bohigas, Andreu Buenafuente, Lluís Llach, Isabel Clara-Simó, Joel Joan, Xavier Rubert de Ventós, l'economista Jacint Ros Hombravella, el bisbe Antoni Deig, Miquel Calzada, Emma Vilarasau i l'historiador Joan B. Culla.

    (Cliqueu aquí per carregar-vos el manifest. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)


  • Miquel Iceta
    Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi
    15 de març del 2001

    En resposta a la seva carta, li adjunto el meu article "Volver a empezar", publicat a El País, que explica les raons del nostre suport a l'acord per les llibertats i contra el terrorisme subscrit entre el PSOE i el PP.

    Cordialment,

    Miquel Iceta
    Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi

    (Cliqueu aquí per carregar-vos l'article. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)


    Democràcia.Web