En el marc de la possible reforma de l'Estatut que hem signat els Grups PSC-CpC, ERC, IC, hi ha diversos aspectes que hauran de ser prioritaris per aconseguir un pas endavant en el nostre autogovern i en el necessari encaix de Catalunya en una Espanya que esdevingui una Espanya plural, que reconegui i protegeixi els fets nacionals i culturals.

La Constitució del 78 va ser un pacte en aquest camí. Un pacte que ens va permetre sortir d'un règim autoritari i dictatorial i passar a través d'un procés de reformes -i no de ruptures- cap un règim democràtic i social. Catalunya va participar en aquell pacte. De fet, la Constitució del 78 representa un pacte també amb Catalunya en el sentit de que els catalans abandonàvem els camins independentistes i els espanyols els models centralitzadors i uniformitzadors.

Ara, però, ja han passat més de vint anys, la democràcia s'ha consolidat i els socialistes creiem realment que podem i hem de donar un pas més endavant en les relacions entre Catalunya i Espanya que s'han de concretar en un marc de reforma federal.

Nosaltres estem convençuts que des del federalisme, cultural, judicial, fiscal i polític, podem dotar-nos d'un marc renovat que ens permeti resoldre problemes com els que tú plantejaves, com la plena igualtat en els drets lingüístics.

Josep Ma. Carbonell
Diputat Grup parlamentari
Socialistes-Ciutadans pel Canvi

Sr. Jordi Casals i Pallarés

Benvolgut senyor Casals,

De tots els actes, polítics o no, cal saber-ne la data. Si ho fem en el cas de la Constitució de l'Estat espanyol aprovada el 1978 deduirem que fou elaborada a la sortida de la dictadura franquista en un pacte entre tots els sectors en aquell àmbit.

Cal recordar que aquesta Constitució és la primera a l'Estat espanyol que reconeix que hi ha diverses llengües i cultures i que totes han de protegir-se. És a dir que en fa una valoració positiva. És un reconeixement molt elemental, però és la primera vegada que s'ha produït en la història de l'Estat espanyol.

Previsiblement, les forces polítiques catalanes en aquelles circumstàncies haguéssim redactat aquest reconeixement d'una forma més equilibrada, però aquesta Constitució és el resultat d'un pacte. Fet que cal reconèixer és una de les seves característiques positives. Com es sap, les constitucions anteriors havien estat redactades i aprovades per uns sectors sense els consens dels altres. Totes aquelles experiències foren un fracàs.

A part d'aquesta consideració cal valorar com cal que l'Estatut reconeix que la llengua pròpia del nostre país és el català i aquest fet es desplega en la Llei de Normalització Lingüística, primer en la del 1983 i posteriorment en l'actual del 1998. Naturalment, com molt bé dieu, les constitucions són per a reconèixer les realitats que han de servir, però també són el resultat de la correlació dels que hi participen.

En concret, respecte el suggeriment que feu per a una futura reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya referent al reconeixement de la nostra llengua és un suggeriment interessant del qual en prenem nota. Rebeu una cordial salutació,

Joaquim Ferrer i Roca
Diputat del Grup Parlamentari de CiU