|
Carta 59
De: Francesc X. Ripoll Martínez Benvolguts senyors, d'aquí a poques setmanes hi haurà eleccions al Congrés de Diputats i al Senat espanyols i la gent d'EH demanen l'abstenció com a mesura de protesta contra l'immobilisme del govern espanyol envers el tema presos d'ETA i les propostes sobiranistes que es couen pel nord de l'estat. M'interessa la primera part del tema: l'abstenció i de rebot el tema dels vots nuls i els blancs. Quan hi ha unes eleccions, poc es parla d'aquests vots. Si que es parla dels % d'abstenció, però no dels vots nuls i els blancs. M'agradaria saber quina incidència tenen (si és que en tenen cap) a l'hora dels comptes: compten a l'hora dels %, afavoriment o càstig a partits petits o grans, i qualsevol altre valor que poguessin tenir. M'ha estranyat que EH demani l'abstenció com a protesta, a priori em semblaria més significatiu un allau de vots nuls o blancs, no? Moltes gràcies.
Joan RidaoGrup Parlamentari d'ERC 15 de gener de 2000 Al marge de les consideracions exposades sobre la iniciativa política d'EH, consistent en reclamar l'abstenció en les pròximes eleccions generals, l'interès de la pregunta està centrat en la incidència dels vots nuls o en blanc en els resultats electorals. El vot en blanc no deixa de ser una variant participativa de l'abstenció. El vot nul, intencional o no, es correspon normalment amb un percentatge tècnic i inexorable que té una escassa, per no dir nul·la, repercusió en el resultat final. Joan Ridao
Josep RullGrup Parlamentari de CiU 24 de febrer de 2000
1. -Els vots nuls són aquells en què la papereta hi ha anotacions, comentaris, paperetes que estan guixades, rallades, tatxades, subrallades,
2. Els vots nuls i els vots en blanc es compten, i sempre surt el nombre total de cadascun d'ells, de la mateixa manera que s'expressa: 3. però no afecten el recompte final en la transformació de vots en escons a les candidatures. Només compten, només són "eficaços", els vots vàlids a les diferents candidatures. Per tant, els vots nuls i els vots en blanc ni afavoreixen ni castiguen cap formació en concret. Afecten tothom, i és una mostra de l'apatia ciutadana, de la conformitat i del rebuig al sistema, tot a la vegada. Perquè hi ha persones que s'abstenen per motius múltiples (com comentem a continuació). 4. En el cas concret que pregunta sobre l'estratègia d'EH en demanar l'abstenció, en un pla estríctament teòric coincidim amb vostè en el darrer comentari. Demanar l'abstenció no sembla un bona estratègia en la mesura que l'abstenció és intrísicament plural, té múltiples causes (des de la persona que volia votar però que no ho ha pogut fer perquè no constava en el cens, per problemes tècnics; la persona que estava malalta; la que estava de viatge; la que ha anat a la platja perquè passa de la política; la que ni s'havia assabentat que hi havia eleccions; … i el que està molest, en el funcionament del sistema), i per tant, múltiples lectures. El vot de protesta que té més significància és el vot en blanc. És el vot actiu, responsable, i un toc d'atenció cap a les forces polítiques, no cap al sistema democràtic. Demanar l'abstenció per un motiu concret és confús -segons els propis plantejaments d'EH- perquè és difícil de fer-ne la lectura que pretesament els interessa.
Josep Rull
|