|
Carta 56
De: Francisco Alguacil Mata Las dictaduras siempre se significaron por la intervención de la Cultura ,entre otras cosas. No es mi intención entrar en el debate que está en todos los medios, sobre la conveniencia o no de nombrar Conseller de Cultura a una persona del partido que gobierna y que se ha significado por su estilo sectario en otros ámbitos. Mi pregunta en concreto es sobre la Biblioteca Nacional de Catalunya, cuyo acceso está regulado por una ley (Llei 4/93), cuya sóla existencia me parece una aberración. Cómo es posible poner tantas barreras al acceso a la cultura?. Cómo es posible que un menor que necesite consultar un libro de esta biblioteca no pueda hacerlo?. A quién y con los votos de quién se le ha ocurrido semejante disparate ?. Porque no hacen lo mismo con TV3 y evitan que los menores vean tanta basura, pagada con el dinero de todos?. Es la Biblioteca Nacional pública ó privada? ... Los menores de edad no votan, verdad ?. Saludos
Josep Rull i AndreuGrup Parlamentari de CiU 2 de març de 2000 Sr. Francisco Alguacil Mata Benvolgut senyor Alguacil, Evidentment, no entrarem a valorar les seves reflexions sobre el Conseller de Cultura de la Generalitat. El to en què estan plantejades fan difícil pensar que vostè pugui atorgar massa credibilitat ni atenció a la nostra resposta. Voldria subratllar, tanmateix, que és força habitual, en qualsevol país democràtic, que els ministeris (independentment llur contingut material) estiguin ocupats per persones membres dels partits o coalicions que hagin guanyat les eleccions. La Biblioteca Nacional de Catalunya, com tota biblioteca nacional (inclosa la d'Espanya), es defineix com un centre de recerca i d'últim recurs, així com de salvaguarda del patrimoni nacional. La Biblioteca Nacional de Catalunya, com la Biblioteca Estatal d'Espanya, és de titularitat pública, i d'accés restringit als investigadors. Aquesta característica és comuna a les biblioteques nacionals dels diversos països. Accés restingit no significa impossibilitat, sinó definició de públic, en el benentès que l'accés s'atorga també a persones que han de consultar-ne els fons el que necessiten no es troba enlloc més. La situació de les biblioteques públiques a la ciutat de Barcelona cobreix les necessitats de la ciutadania, inclosos els joves i els infants. El mapa bibliotecari urbà s'ha renovat en alguns casos i augmentat en altres. Biblioteques públiques construïdes en els darrers anys, com la de Nou Barris, Poble Nou/Vila Olímipica o la del Parc de l'Escorxador en són mostres que funcionen a plena satisfacció. El fet de legislar sobre cultura és una realitat en els països democràtics. No es tracta de controlar sinó precisament de fer accessibles els béns culturals a tota la població del país. Cordialment,
Josep Rull i Andreu
|