De: Marta Peña
Per: Tots els Grups Parlamentaris
Data: 29 de juliol de 1999

Distingits senyors,

Tal com vaig comentar en la meva anterior carta voldria tornar a expressar la meva opinió davant l'aprovació del nou projecte de llei de tinença de gossos perillosos.
Voldria destacar que estic d'acord que existeixen gossos, que degut al seu potencial, en un moment extrem poden arribar a causar danys molt greus o fins i tot la mort, i que estic d'acord amb les mesures que s'han pres i hi hauria d'haver un paral·lelisme amb l'avantprojecte del govern espanyol. Estic d'acord que s'ha de vetllar per la seguretat de les persones i dels altres animals, però penso que si s'apliqués aquesta llei en tots els animals que superessin els 20 kgs de pes s'assoliria una major seguretat. Jo, com a propietària d'una rottweiler, tal i com vaig expressar en la meva carta de data 8 de juliol, compleixo amb totes les meves obligacions en referència a la tinença de gossos perillosos, des de molt abans d'arribar a aquesta situació extrema.
Em pregunto si només són aquestes onze races les que poden ocasionar aquest tipus de situacions; és que no hi ha d'altres races igualment perilloses, amb igualtat de potencial, races que segons els experts tenen un comportament variable?.

Un cas clar és que durant aquesta setmana, la meva rottweiler ha patnt dues agressions per part de gossos que no estan inclosos en la llista de les onze races, gossos que anaven deslligats i sense morrió, gossos grans que els seus amos no els controlen, i que quan els hi cridaves l'atenció per tal de que controlessin els seus animals, et responien que els seus gossos no eren perillosos, que el problema era meu només pel fet de tenir un rottweiler!

Penso que aquesta descriminilització, envers aquestes races, és injusta. Es que un pastor alemany, un snaucer gegant, un husky siberià, un alaska malamut, un mastí del pirineu, un boxer, un afgà, ...,i d'altres tantes races amb igual potencial no poden ferir o matar a persones o animals?
Aleshores voldria pregutar-lis:
Què haig de fer quan veig persones que van amb el seu gos deslligat pel carrer?
Què haig de fer quan un altre gos que va sense morrió i mossega la meva gossa?
Com haig d'actuar davant propietaris imprudents que et diuen que tens les de perdre només pel fet de tenir un rottweiler?
Què haig de fer quan els hi demanes la documentació del gos i es negen a donar-la utilitzant l'excusa de que si trameto algun tipus de queixa, al·legaran que va ser la meva rottweiler qui els va provocar?
Es que només mosseguen i són agressives aquestes onze races?
Es que mai els poden mossegar o ferir d'altres animals o persones?
I d'altres preguntes i situacions que sorgeixen i aniran sorgint davant d'aquesta injusta discriminilització de les races.

Ben atentament,

Marta Peña

Respostes:

Joan Ridao
Grup Parlamentari d'ERC
9 de setembre de 1999

Distingida Sra. Peña,

Em plau acusar recepció del seu e-mail expressant novament la seva opinió davant l'aprovació de la llei de tinença de gossos perillosos.

Abans que res, deixi'm dir-li que estic convençut que aquesta és una llei modèlica, consensuada políticament i que ha estat consultada amb experts, clínics, criadors, entitats municipalistes, etc.

És evident que el punt més problemàtic de la llei és la definició de gos potencialment perillós. Per això, els ponents vam optar per una solució eclèctica que combina unes determinades característiques objectives i un breu - i no exhaustiu - catàleg de races que per les seves característiques físiques i/o comportamentals es troben, com en altres legislacions del món que hem consultat, predisposades a episodis com els que han generat alarma social darrerament.

La discriminació de què parlem és només aparent. Certament, altres races no incorporades en aquest catàleg, per múltiples raons (condicions de maneig, transport, ensinistrament, etc.).poden presentar condicions homologables a la de les races explícitament previstes. Tanmateix, la llei preveu aquests supòsits, com he dit anteriorment.

Sobre la resta de qüestions plantejades, deixi'm dir-li que la llei preveu l'activitat de policia administrativa necessària per controlar els propietaris desaprensius, i hem d'esperar que el futur reglament que desenvolupi la llei concreti encara més aquestes previsions legals.

Ben cordialment,

Joan Ridao