De: Ferran Illa Nieto
Entitat: ANPE, Sindicat Independent
Per: Grup Parlamentari de CiU
Data: 4 de maig de 1999

Integració o Entronització Dels Privilegis?

L'educació d'avui dels nostres fills és reflectirà en la societat futura. L'Administració és qui decideix el model educatiu, però no sempre els resultats s'emmotllen al que es manifesta voler aconseguir.
Es diu que hi ha voluntat d'assolir la integració dels desarrelats socialment, dels que no han tingut la sort de néixer en una llar on es rep l'atenció i cura que tot ser humà es mereix en arribar a aquest món. Un principi guia aquesta bona voluntat: la igualtat d'oportunitats per a tothom.
L'escola és el lloc més adient per aconseguir-ho. L'organització de l'ensenyament ha de contemplar aquesta fita: és necessari si volem, el dia de demà, gaudir d'una societat cada vegada més sana.
Però aquesta fita no ha de fer perdre de vista que sols es pot aconseguir aquesta integració amb la onnivència de tota la societat. No ha donat mai bon resultat forçar les coses des del poder establert; a la llarga es pot tenir un resultat contrari al que es pretén o inclús empitjorar la situació de partida.
Els fets, resultat d'una política educativa, ens han de dir si se segueix pel bon camí. Hi ha hagut mai tantes baixes per malaltia entre un professorat que tradicionalment no mancava mai a la feina? Es poden donar les classes a gust? Quins van ser els resultats d'aquella famosa avaluació sobre els coneixements instrumentals dels nostres alumnes? De qui va ser la idea de la divisió horària per "crèdits" que no fan més que desestabilitzar horaris i portar malestar entre el professorat? ¿En què consisteix l'autonomia dels centres; en no normalitzar tot allò que pot suposar una protecció per al professorat davant les possibles actuacions abusives de les direccions dels centres? Com és que es permeten horaris on es comença a les nou del matí, s'acaba a quarts de tres de la tarda, es torna a començar a les quatre i conclou la jornada laboral a les deu del vespre? Pel fet de què només hi hagin alguns casos aïllats ja resta justificat? Com funcionen els descomptes d'hores per certes feines? Un còmput d'hores global i que la direcció del Centre decideixi el seu repartiment; on són els límits que poden evitar un repartiment abusiu i discriminador? Quina protecció rep el professorat que és insultat o inclús agredit pels seus alumnes?
S'ha preguntat l'Administració si hi ha alumnes que volen aprendre i no poden?. No cal insistir en el fet de què molts pares ho han descobert i cada any la matrícula dels centres públics baixa i si no decreix més de pressa, és gràcies a que no pas tots els que volen aconsegueixen lloc als centres privats.
Us imagineu quin serà el resultat final? Es tornarà a les pitjors èpoques en què l'ensenyament públic era per als "pobres" i el privat per als "rics"; però com mai la història se sol repetir de la mateixa manera, aviat l'Administració aconseguirà, amb la seva incompetència, que l'ensenyament públic sigui només per als que no han tingut la bona sort de néixer en una família que es preocupi dels fills.
En fi, no sempre els resultats aconseguits corresponen als desigs manifestats; i s'ha de dir que l'Administració educativa actual mereix el premi per la seva tossuderia a mantenir uns postulats i actuacions facilitadors d'una separació cada vegada més gran entre la classe social dels privilegiats i la dels desarrelats.

Ferran Illa