|
Carta 43
De: Claudia Mañà
D'altra banda, voldria que s'acostessin a la realitat de les dones que, desitgant el fill/a, han hagut d'interrompre l'embaràs per un diagnòstic prenatal desfavorable, i que em diguessin si des de la sanitat pública s'està tenint en compte la salut global de la dona, també la psicològica, en la manera en com es fa l'interrupció (provocant el part en lloc de fer un raspat,...), amb el que pot durar uns dies enlloc d'una hora. No els sembla vergonyós que per tal de protegir-se del dany psicològic la dona no tingui més opció que recórrer a una clínica privada? Els agraïria que em diguessin si estic equivocada, em donarien una bona notícia!
 Imma MayolGrup Parlamentari d'IC-EV 11 de maig de 1999 Benvolguda, Com vostè haurà pogut seguir, aquest tema forma part de la nostra proposta i del nostre programa en un sentit semblant al que vostè planteja. De fet, tant pel que fa a la política catalana com a la estatal, el nostre grup sempre ha defensat que l’avortament que compleix els requisit legals, s’ha de poder realitzar en tots els hospitals o serveis de la xarxa pública, tot respectant la clàusula de consciència dels facultatius, però facilitant, institucionalment a la vegada, l’exercici d’aquest dret en equipaments púbics en qualsevol indret de Catalunya. Tan sols hauria de ser l’elecció de la dona, o del conjunt de la parella en el seu cas, la que condicionés que es fes en un centre privat. A més, compartim amb vostè la comprensió de la salut com un "tot", que inclou el recolzament psicològic, que també ha de ser cobert des de la xarxa pública. En aquest sentit, i pel que fa a l’àrea de Barcelona, li informem que hem presentat diverses preguntes al Govern de la Generalitat per tal de saber com es pensa assegurar la continuïtat de serveis tan eficients com els dels COFF (Centres d’Orientació i Planificació Familiar ), prestats fins ara des de la iniciativa de l’ajuntament de Barcelona, donat que l’ICS es farà càrrec dels mateixos, mitjançant el "Programa sanitari d’atenció a la dona" (PSAD). Quedem a la seva disposició, per a qualsevol aclariment. Atentament,
Imma Mayol i Beltran
 Joan RidaoGrup Parlamentari d'ERC 18 de maig de 1999 Benvolguda Clàudia Evidentment tens tota la raó. Una part de la ciutadania, aproximadament el 52%, pateix el control de l'estat sobre el seu propi cos, donat que les dones no poden decidir lliurement sobre si portar a terme l'avortament o no sense cap termini o supòsit que la limiti o autoritzi, segons els casos. Aquesta discriminació segueix a l'hora de decidir a on i com, donat que la sanitat pública no arriba a cobrir un 2% dels avortaments "legals" ja no diem sobre els lliurement decidits, és a dir, els considerats il·legals. Aquesta és una mostra més de la violència social exercida contra les dones, donat que el control del cos és un exercici de violència tot i que poden donar-se diversos estadis. La violència física n'és el més punyent però el fons de la qüestió és el control social que s'exerceix sobre la lliure decissió de les dones sobre el seu propi cos; les dones no són lliures ja que se'ls hi nega aquest dret inalienable. Aquest cas és, també,un exemple més de la discriminació de gènere que s'exerceix dins la sanitat pública. Tu fas referència als danys psicològics però en aquest mateix terreny hi ha més exemples en el tractament de la depressió o de l'anorèxia -unes malalties que podriem considerar "femenines"- tractaments als que no es dota de recursos suficients o, es passa per sobre de l'efectivitat a mig termini a canvi de tractaments conductistes caríssims que afavoreixen algunes polítiques de salut mental.
Joan Ridao
|