Comparteixo amb el senyor Jaume Fons la seva opinió en el sentit que les "Campanyes electorals són una vergonya i un escàndol". Tot i aixó m'agradaria precisa algunes coses que resumeixo en els següents punts:

a) No es pot qüestionar el dret dels partits a informar de les seves propostes i programes per a les eleccions.

b) Existeix, de fet, una normativa sobre els comptes electorals i el tribunal estatal de comptes fiscalitza els números de tots els partits per asegurar que no superin certs límits.

c) Ara, feta la llei feta la llei feta la trampa i moltes despeses amb destí electoral es computen en comptabilitats no electorals, aquetes no fiscalitzades per ningú. I no parlem de la propaganda institucional, que ni tan sols paguen els partits sino tots nosaltres a través de les institucions.

d) Tal com està la cosa, l'ùnica possibilitat de reduir les despeses electorals -que alhora seria un respir per a les finances dels partits- seria un pacte entre els propis partits o bé amb la intervenció i pressió d'organitzacions independents dels partits i de les administracions públiques.

La proposta només funcionarà si hi ha un acord de fer-ho entre tots. Al contrari seria -com és ara- un campi qui pugui on ningú no es vol quedar enrera, i molt menys els grans partits que s'ho juguen tot en les eleccions ja que d'elles en depèn la seva influència a les administracions.

e) Si es produis alguna mena d'acord entre els partits, aquest hauria d'incloure també el tema de la propaganda institucional, exposicions propagandistiques, etc. S'hauria de definir la separació entre informació pública i propaganda estricte i definir uns sostres de despeses tolerables.

En qualsevol cas aquestes posibles mesures no es faran mai mentre des de la ciutadana, ONG etc no hi hagi una pressió efectiva.

Si continuem amb l'apatia actual mai no s'asolirà aquest necessari acord i limitació de despeses.

Xavier Bosch
Partit per la Independència (PI)

Sr, Jaume Fons i Esteve,

El Grup Parlamentari d'ERC està totalment d'acord amb el que comenta a la seva carta.

El 18 de novembre de 1997 vàrem entrar a registre del Parlament una Proposició No de llei sobre la necessitat d'un Pla de reducció de les despeses electorals. Aquesta iniciativa va ser rebutjada a la Comissió de la Generalitat i Govern Local el 24 de febrer de 1998.

Us adjunto el text d'aquesta iniciativa.

Atentament,

Joan Ridao
Diputat del Grup Parlamentari d'ERC

(Cliqueu aquí per descarregar el text de la proposició no de llei al vostre ordinador. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)

Sobre el finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals

La qüestió del finançament dels partits polítics és un tema de debat permanent, però surt especialment a la palestra quan s'acosten eleccions.

Respecte a les campanyes electorals, des d'IC-V sempre hem defensat aturar l'espiral d'excés de despeses, que ha portat a la majoria de partits a uns nivells d'endeutament preocupants. Avui podem dir amb orgull que IC-V és el partit parlamentari de l'Estat espanyol que té un deute més baix, inferior a la desena part del seu pressupost anual.

En aquest sentit, nosaltres venim defensant tot un seguit de mesures entre les quals figurarien:

Finançament públic dels "mailings" o trameses de publicitat directa als ciutadans i ciutadanes
Un límit màxim de depesa en campanya electoral que hauria de moure's en un marge màxim del 10% de la subvenció prevista segons els resultats previstos per les enquestes del CIS
Garantia que els partits polítics puguin accedir als mitjans de comunicació públics d'una manera habitual i homogènia.

Però, Iniciativa per Catalunya-Verds creu que les campanyes electorals no són més una part del problema del sistema de finançament dels partits polítics. Aclarir aquest sistema és un repte fonamental per assegurar l'eficàcia del sistema democràtic.

Per nosaltres, l'exercici de la sobirania popular expressat a través del vot, exigeix que el control polític de les institucions elegides en les conteses electorals, correspongui en última instància a la ciutadania. Per això, cal establir les garanties i els instruments necessaris per tal que el sistema de finançament dels partits polítics no incorpori elements de distorsió de la voluntat popular. Efectivament aquesta distorsió es donaria si els partits polítics haguessin de respondre, a més de a les exigències polítiques del seu electorat, a les dels seus eventuals patrocinadors.

Per això nosaltres rebutgem models "liberals" que diuen que totes les font valen. Som partidaris d'un sistema mixt de finançament dels partits polítics, però essencialment públic, entenent que les aportacions de les persones físiques (amb límits raonables) corresponen a l'exercici d'un dret democràtic, com és la voluntat de qualsevol ciutadà o ciutadana de ajudar a un determinat partit. No passa el mateix quan es parla d'empreses. Les empreses no són dipositàries de la sobirania popular, en tot cas ho són els ciutadans. La funció de les empreses és únicament productiva i està relacionada essencialment amb l'obtenció de beneficis.

Atès que la Constitució atribueix als partits polítics un paper molt important en l'articulació social de la voluntat ciutadana seria necessari que fossin finançats fonamentalment per l'estat, en funció del seus resultat. Aquesta és la millor manera de preservar la independència i l'eficàcia del sistema democràtic.

Roc Fuentes i Navarro
Diputat d'IC-EV