Per començar diré que abans que els espanyols tinguessin selecció nacional, Catalunya ja la tenia. A l'estadi de Colombes, a París, el 21 de febrer de 1912 la selecció catalana debuta davant França. Els francesos guanyaren per 7-0. Estadi Olímpic de Montjuïc, a Barcelona, 23 de desembre de 1997: la selecció catalana s'enfrontà a Bulgària i empatà (1-1). Entre aquests dos partits, Catalunya n'ha jugat 54 més. Els números reflecteixen una llarga trajectòria, començada l'any 1912, vuit anys, ¡vuit!, abans que Espanya tingués la seva pròpia selecció, que va jugar el seu primer partit el 1920.

Crec que cap demòcrata al món ens pot obligar a no lluitar per obtenir una altra vegada una selecció pròpia que ens representi. També estic convençut que cap demòcrata al món ens podrà negar mai el dret a continuar lluitant per conquerir la llibertat i la unificació de Catalunya (pels espanyols després dels Pirineus comença França però pels catalans continua Catalunya) ja que continuem essent colonitzats per els francesos y els espanyols des de fa 284 anys.

Dubto que els partits representats al Parlament siguin capaços de lluitar per una Catalunya lliure, o si?

Una abraçada.

Respostes:

Benvolgut Vicenç Ramoneda,

Cadascú sap de què és capaç i de què no, i li puc assegurar que ERC ha tingut, té i tindrà clar que la seva lluita per una Catalunya lliure, és a dir, per una nova Catalunya independent en el marc europeu, és una de les principals prioritats que tenim.
En relació als seus raonaments a favor de la selecció catalana li haig de manifestar el nostre total acord.

Li adjunto el discurs de la interpel.lació que com a Diputat del G.P. d'ERC vaig substanciar en el Ple del 17 de juny i també el text de la moció que es votarà en el proper Ple del 30 de juny.

Atentament,

Ernest Benach i Pascual
Diputat d'ERC al Parlament de Catalunya

(Cliqueu aquí per descarregar el discurs i el text de la moció al vostre ordinador. Si no esteu familiaritzats amb els fixters zip autodescomprimibles, consulteu el Manual d'ús.)

Benvolgut Senyor,

Agraeixo molt el seu interès en l'esport del país i la seva història que és ben arrelada. El nostre bagatge és de dècades plenes d'esportistes, afeccionats, entitats, dirigents, que han fet ric en dinamisme i prestigi l'esport català. També ara, tenim figures de primer nivell mundial tant en l'àmbit institucional, organitzatiu de clubs, esportistes i altres representants de les diverses vessants esportives.

Referent a la qüestió plantejada sobre la representació internacional de l'esport català, em plau informar-li que la llei aprovada pel Parlament Basc no garanteix en cap cas la participació de les seleccions esportives basques en competicions oficials, peruqè al costa de la seva norma hi han dos aspecte que caldria canviar: la normativa estatal i la regulació pròpia de les federacions internacionals que, de moment, no atorguen a les seleccions regionals o autonòmiques la possibilitat de participar oficialment en les competicions internacionals.

Cal remarcar que al nostre país, mitjançant la llei 8/88 de l'esport català ja vàrem preveure la conveniència d'augmentar la seva presència internacional. El Decret 70/1994 de la Generalitat regula aquesta qüestió, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va declarar nuls dos apartats del tema de referència.

De fet, Catalunya i les seves federacions han competit en tornejos internacionals com a seleccions catalanes, en nombroses ocasions i aquest és un camp que cal aprofundir i millorar. El Grup Socialista, en el debat de Pressupostos va presentar una esmena que reclamava més recursos per aquelles federacions que competeixin en proves internacionals.

El nostre Grup és partidari d'augmentar la presència internacional de l'esport català, però rebutja la utilització partidista que se'n fa d'aquest tema pels qui, quan els convé aixequen expectatives numantines que no conreten en actuacions governamentals.

Per altra banda, sincerament dubtem de la conveniència real que per l'esport català pot tenir una situació d'aïllament de la realitat esportiva de l'Estat. En aquest sentit, les valoracions del sector, els seus dirigents, les entitats, els tècnics i altres implicats són prudents en aquesta qüestió perquè saben dels perills, els inconvenients i els efectes que pot generalr una decisió equivocada.

El nostre Grup consultarà amb el sector per copsar decididament el seu criteri i d'aquesta forma fomentar que les decisions legals i polítiques que s'impulsin siguin el més beneficiones per l'esport català.

És obvi Sr. Ramoneda que ningú ens pot negar el dret a lluitar per obtenir els annels que cadascú creu convenients, fent-ho com sabem ací, amb les regles de la democràcia. Per això, respectant molt la seva valoració que traspua una estima al país, sóc dels que opino que cal avançar amb intel.ligència per una major presència internacional de l'esport, que potser no sigui la que vostè voldria, perquè jo no em sento colonitzat ni per Espanya ni menys per França. Estimo el meu país i el voldria fer pròsper amb els altres ciutadans de l'Estat, els meus veïns francesos i fer una Europa forta, pròspera i de pau.

Cordialment,

Daniel Terradellas i Redón

Distingit senyor,

Iniciativa per Catalunya- Els Verds s'ha posicionat sempre a favor de la màxima projecció internacional possible de l'Esport Català i, per tant, de la possibilitat de la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals, amistoses o oficials.

Juntament amb altres grups del Parlament català hem participat i seguim participant activament en la recerca de les mesures que cal impulsar per fer possible jurídicament i esportivament aquesta projecció internacional.

Jurídicament cal modificar la llei espanyola i assegurar la desaparició del monopoli que s'imposa a l'esport pel que fa a la seva capacitat de representar un país. Cal que la plurinacionalitat de l'Estat espanyol sigui reconeguda també per a l'esport.

Esportivament, cal que les federacions catalanes puguin decidir en cada cas, per raons prioritàriament esportives, quines opcions volen fer per la millor projecció i desenvolupament del seu esport, sense imposicions o polititzacions imposades i excloents del tipus que siguin. Avui aquesta imposició es prioritàriament la de la legislacio espanyola i de les federacions espanyoles. I cal també que les federacions internacionals acceptin la singularitat de Catalunya pel que fa a la representació esportiva. Aquesta ha de ser una acció de les federacions catalanes, pacient, intel.ligent, constant i autònoma. Només que els hem de garantir, si ho volen, el suport del govern català en aquesta acció. No dubtin que seguirem treballant en aquesta direcció de l'única manera eficaç: amb la màxima unitat possible.

Molt atentament,

Ignasi Riera i Gassiot
Diputat d'IC-EV al Parlament