|
Carta 35
De: Carme Ovejero Izquierdo
Srs. Diputats M'adreço a vostès com a últim recurs : Espero em pugin donar alguna resposta per poder soluccionar el meu problema, que segons tinc entès no es solament meu, també ho es d'unes 60 persones més, residents al Vallès Occidental. Aquesta carta ha estat enviada als Srs. :
J. Lluis Lanau (Director de Sector Valles Occidental) 14-11-98 Només he rebut resposta (2-12-98) del Sr. A. Oriol (Gestió Administrativa.de Malalties Cròniques) i del Sr. Canyelles (Sindic de greuges) dient-me que ho mirarien i en donarien alguna resposta, o sigui que el problema continua. No se si vostès coneixen que la rehabilitació física dels malalts de Parkinson especialment els "joves" no millora només el seu estat físic sinó també el psicològic. A més de trencar l'aïllament social relacionat amb l'evolució de la malaltia, perllonga la qualitat i quantitat de temps útil. A Catalunya, l'únic centre especialitzat en la rehabilitació física de problemes neurològiques és a Terrassa. El meu nom es Carme Ovejero*, i soc una persona amb Parkinson, resident a Sant Quirze del Vallès -a 10 km-. El meu neuròleg ha considerat força adient per a mi assistir al dit centre, sobre tot tenin en compte que l´any passat en va anar molt be, i no vaig tindre cap problema de transport. Atès que no puc desplaçar-me sola i no vui obligar als membres de la meva familia a deixar la feina per acompanyar-me ( tres vegades per setmana), he demanat per tots els canals establerts un servei de transport. La resposta a aquesta petició ha estat totalment negativa. És obvi que els recursos són limitats però també ho és que, amb bona voluntat, imaginació i esforç, sempre es pot trobar una solució satisfactòria. (Ben mirat, no és una despesa addicional sinó un estalvi en medicaments, proves i ingressos hospitalaris). Ara, em trobo molt afectada perquè s´em tanca, a la pràctica, l'accés a la que tinc ple dret, tal i com o ha reconegut expressament el Govern de la Generalitat, firmant de "La Declaració de Barcelona" del Simposi Internacional "La Ciutat i les persones amb disminucio" (1995) i de la Carta de Drets de las Persones amb Parkinson (1997). Per tant, us prego intentin solucionar aquest problema relacionat amb el transport de malats crònics per poder accedir a un centre de rehabilitació. Atentament Carme. e-mail mcarme@hotmail.com *Carme Ovejero Izquierdo, 51 anys, afectada de Parkinson des de fa 21 anys, i amb un 78% de disminucio permanent segons valoració feta a Terrassa (3-12-97) per el Departament de Benestar Social.
 Ernest BenachGrup Parlamentari d'ERC 10 de febrer de 1999 Sra. Carme Ovejero, Benvolguda senyora,
Aquesta és aquella mena de cartes que es fan molt difícils de respondre perquè segurament que vostè té tota la raó del món, però amb la raó es quedarà. El problema que vostè planteja efectivament és greu i demostra la manca de coherència del govern en relació a allò que signa o manifesta i el que fa a la pràctica. Atentament,
Ernest Benach
 Carme Figueras SiñolGrup Socialista al Parlament 15 de febrer de 1999 Hem tramitat una pregunta parlamentària en relació al seu cas, el texte de la qual és el següent: "A LA MESA DEL PARLAMENT Carme Figueras i Siñol, diputada del Grup Socialista, fent ús d'allò que es preveu als articles 132, 133 i concordants del Reglament de la Cambra, formula la pregunta següent al Consell Executiu per tal que sigui resposta per escrit: La rehabilitació física dels malalts de Parkinson, especialment a les persones més joves, els ajuda a controlar l'evolució de la malaltia i augmenta la seva qualitat de vida.
Palau del Parlament, 12 de febrer de 1999" Amb aquesta iniciativa esperem que el Govern de la Generalitat es vegi obligat a solventar el seu problema de transport per a poder rebre tractament de rehabilitació a Terrassa. Tan aviat disposem de la resposta del Govern, que esperem sigui positiva en el sentit de que abans de formular-la hagin resolt el seu cas, li farem arribar. Tanmateix li agrairem ens ho comuniqui si té cap novetat al respecte. Atentament
Carme Figueras i Siñol
 Imma Mayol i BeltránGrup Parlamentari d'IC-EV 19 de febrer de 1999 Senyora Carme Ovejero Izquierdo Després de llegir la seva carta, que exposa una situació preocupant de manca de sensibilitat per part dels responsables polítics i administratius del Departament de Sanitat, li anunciem que hem presentat una pregunta al Govern de al Generalitat per tal que expliqui i aclareixi com es poden entendre situacions com la que vostè ens explica. Nosaltres, des d'Iniciativa per Catalunya - Els Verds, considerem que l'atenció sanitària "universal", en qualsevol situació personal, és un dels drets fonamentals del que, entre tots hem anant construint, i que anomenem "estat del benestar". Mesures de tipus discriminatori condicionades pel territori, pel tipus de malaltia, etc. no són pas acceptables. La mantindrem informada de la resposta que se'ns doni. Atentament, Barcelona, 19 de febrer de 1999
Imma Mayol i Beltrán
|