|
Carta 313
De: Joan Antoni Martínez Els adreço la nota de premsa que ha elaborat el Col·legi d'Educadors i Educadores Socials de Catalunya i a la que voldríem que donessin tots els grups parlamentaris el seu parer: EDUCAR ELS INFANTS I ELS ADOLESCENTS ÉS COSA DE TOTS El Col•legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) està preocupat pels repetits esdeveniments d’agressions a les escoles i instituts, i per les solucions que es proposen des de diferents àmbits. Les declaracions de la consellera d’educació, Honorable Marta Cid, i la proposta del seu Departament apunten com a solució la incorporació de l’Integrador Social (CFGS), a les escoles i instituts. L’aparició d’aquesta figura, segons han explicat representants del Departament en diferents reunions mantingudes amb el CEESC, s’emmarca dins una experiència pilot. El Col•legi va demanar fa gairebé un any l’expedient administratiu, les funcions i les tasques concretes d’aquesta figura, així com l’avaluació de l’experiència pilot. A data d’avui no se n’ha rebut resposta. Considerem poc seriós anunciar als mitjans i en seu parlamentària la implantació d’aquesta figura com a solució a un greu problema social, que segons el parer de la Junta de Govern del CEESC ha de passar per la reflexió metòdica i profunda i el treball conjunt de les institucions i agents socials implicats (escola, família, administració, professionals dels serveis socioeducatius…). La convivència a les escoles, la mediació en els conflictes, el treball en valors no és empresa fàcil. És imprescindible la participació i implicació de tots els actors socials. Els Educadors Socials, des de fa molts anys, exercim professionalment en programes d’absentisme i mediació, estem presents i formant part dels Equips Bàsics d’Atenció Social Primària, en els EAIA, i en recursos escolars complementaris. Estem en contacte permanent amb la comunitat educativa i n’assumim i hi compartim projectes. Per tot això, l’aparició de figures professionals poc definides i que incideixen en l’acció socioeducativa és encara més preocupant. El CEESC se sent en l’obligació ètica i professional de contribuir a la recerca de solucions que vagin més enllà de plantejaments d’immediatesa, però no col•laborarem en la creació de figures professionals que s’utilitzin per abaratir costos, i en pràctiques no consensuades, que no per legítimes són les més adients.
Junta del CEESC Respostes:
Dolors CamatsGrup Parlamentari ICV-EA 30 de març de 2006 Benvolgudes amigues i amics, Crec que teniu tota la raó en demanar rigor i professionalitat a l’hora d’abordar una qüestió tant preocupant com la violència les aules i als centres educatius. Preocupant no tant per la dimensió del fenomen sinó per les conseqüències que acaben tenint en els nens i nenes o adolescents directament afectats però també en el seu entorn. Tal i com dieu les propostes llançades són en fase de projecte pilot i existeixen altres iniciatives com el desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica de mediació de conflictes en els centres que ho han sol·licitat o l’establiment de la figura del mediador/a en altres. Però està clar que ni aquestes mesures ni cap altra pot substituir la feina conjunta que cal fer, famílies, centres, professorat, institucions... i per suposat els propis nens i nenes. Per això crec que seria molt idònia la vostra compareixença a la Comissió de Política Cultural del Parlament (que tracta les qüestions d’educació), per tal que feu arribar les vostres consideracions i propostes, i tots els grups parlamentaris tinguem l’oportunitat de contrastar directament amb vosaltres aquesta qüestió. Si us sembla bé faré arribar aquesta proposta de compareixença a la resta de grups. Gràcies per la vostra carta,
Dolors Camats
|