|
Carta 311
De: Antonio Ruben Murcia Prieto
Soy un chico de 27 años, nacido en el sur de Alicante, en una ciudad
históricamente castellanohablante(Orihuela). Gracias
Paco BoyaGrup Parlamentari PSC-CpC 23 de febrer de 2006 Quiero, desde el más profundo respeto a tus planteamientos, exponer cual es la visión que desde el socialismo catalán tenemos de esta cuestión: Queremos que en Cataluña se respeten dos principios que están claramente reflejados en las leyes sobre las que se fundamentan los criterios lingüísticos que rigen en nuestro país. El primero, respetar el derecho de todas las personas a utilizar cualquiera de las lenguas oficiales (catalán o castellano) para expresarse en plena libertad con cualquiera de las dos. El segundo, garantizar que toda persona será atendida en los servicios públicos en cualquiera de estas dos lenguas. Para cumplir estos preceptos es necesario que las personas que tienen una responsabilidad relacionada con la atención al público, tengan, para cumplir con los objetivos anteriores, la obligación de ser competentes en las dos lenguas. Tal y como dice el nuevo estatuto, la lengua no podrá ser en ningún momento razón para encubrir ningún tipo de discriminación. En definitiva, queremos que la preservación y protección de la lengua catalana, la preservación de los derechos lingüísticos de las personas, así como su libertad de expresión, sean compatibles en el marco de una sociedad de personas competentes en las dos lenguas de uso común. Un saludo cordial
Paco Boya
Mª Mercè Roca i PerichGrup Parlamentari d'ERC 23 de març de 2006 Amic Antonio, Lamento no estar d'acord amb les teves apreciacions sobre el deure de saber el català que preveu l'actual projecte d'estatut de Catalunya. La inclusió del deure de saber el català és equivalent al precepte constitucional que determina el deure de saber el castellà. Des d'aquest punt de vista, aquest principi garanteix la igualtat formal entre les dues llengües a Catalunya . Malgrat aquesta igualtat formal la llengua catalana continua patint els efectes negatius que suposa ser una llengua minoritzada. Aixi que per tal de mantenir el català una bona vitalitat continuarà necessitant d'una acció positiva per part de totes les administracions actuants a Catalunya Cordialment, Mª Mercè Roca i Perich
Dolors CamatsGrup Parlamentari ICV-EA 30 de març de 2006 Hola Ruben, Gràcies per la teva carta. Pots estar tranquil que el nou Estatut no trencarà aquesta harmonia i entesa que vas trobar a Catalunya quan vas venir a treballar i de la que t'honora parlar-ne ara que des de posicions extremistes s'intenta negar. El nou Estatut equipara per primera vegada les dues llengües oficials a Catalunya. El deure de saber castellà es manté òbviament, ja que és constitucional, però s'afegeix també el de saber català. Per una llengua com la nostra que és minoritzada al propi país aquest és un avenç fonamental per a continuar existint com a llengua viva. Permet perfectament que cadascú triï la llengua amb la que vol relacionar-se i viure només faltaria, però garanteix que els catalanoparlants puguem fer ús de la nostra llengua arreu, de forma oficial en totes les institucions i organismes públics. No és més just així? T'agraeixo el to de la teva pregunta i la iniciativa, Dolors Camats
|