Benvolgut Eduard,

M'agradaria sobre tot no crear encara més confusió sobre aquest tema sinó tot el contrari, contribuir a aclarir algunes qüestions que poden estar essent manipulades amb fins partidistes. Anem a pams.

Sobre el tema del valencià, has de saber que l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana vigent (Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol) va establir la denominació de valencià per a l'idioma propi dels valencians (article 7), sense que el legislador determinés l'entitat filològica del que es designava amb aquesta denominació ni especifiqués la institució normativa de la llengua.

Un plantejament tal no ha aconseguit tancar la polèmica, ja que ha permès i permet interpretacions diferents. En aquest sentit, el que es va aprovar fa uns dies al Congrés no modifica en absolut aquest status quo vigent.

Per suposat, el PSC considera sense cap mena de dubte que la llengua pròpia i històrica dels valencians és també la que comparteixen Catalunya, les Illes Balears i Andorra, així com la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francès dels Pirineus Orientals. Tanmateix, es va aconseguir mantenir un consens mínim en un aspecte tan polèmic com el de la llengua. Amb aquest acord, es deixa tot tal com estava, és a dir, no guanyen ni uns ni altres. La qüestió segueix oberta.

Per a uns, el fet que l'Estatut parli de valencià equival a dir que aquesta llengua no és la mateixa que la que es parla en cap altre lloc. Per a altres, en canvi, la solució estatutària respon al reconeixement d'una denominació secular per a referir-se, en l'àmbit de la Comunitat Valenciana, a la llengua que els valencians comparteixen amb altres pobles de l'antiga Corona d'Aragó. Per a uns altres, encara, és perfectament compatible reconèixer la unitat de la llengua i defendre alhora les característiques genuïnes del valencià, com a via per a superar les discrepàncies de percepció lingüística existents en la societat valenciana.

És evident que la dreta està utilitzant de manera nefasta els elements identitaris per generar i promoure l'anticatalanisme, però, en tot cas, hem d'esperar a canvis polítics i noves sensibilitats per establir de nou, ponts que permetin un acostament entre institucions i ciutadania per reconduir la situació actual.

Sobre l'actitud de la conselleria de Cultura, has de saber que les competències en matèria de Política Lingüística estan en mans del Conseller en Cap. Tanmateix, aquest Govern sempre ha defensat la unitat de la llengua i ho seguirà fent. Tampoc té cap mena de sentit barrejar el retorn dels anomenats "papers de Salamanca" amb la qüestió del valencià. Són ganes de confondre a la ciutadania i reproduir malentesos. El PSC és un partit, com el PSOE, que defensa el diàleg i l'entesa amb els adversaris polítics elegits pels ciutadans, i sempre treballarà per buscar l'acord i el màxim consens, encara que això sigui difícil i complex. A nosaltres no ens trobaran mai alimentant l'enfrontament entre pobles o ciutadans.

Atentament,

Paco Boya
Diputat
GP Socialistes - CpC
Parlament de Catalunya

Amic Eduard,

Lamentem com tu el resultat de la votació al Parlament espanyol en l'aprovació de l'Estatut del País Valencià respecte al reconeixement del suposat l'idioma valencià. ERC va presentar en el tràmit parlamentari, tant al Congrés com al Senat, unes esmenes al projecte de llei per tal d'evitar la segregació lingüística que pretén institucionalitzar l'estatut valencià. Malauradament aquestes esmenes no van ser considerades. Sobre la coherència política del diputats/es catalans/es al respecte, cal dir que són els ciutadans i ciutadanes els qui ho han de jutjar i actuar en conseqüència

Cordialment,

MªMercè Roca i Perich

Benvolgut Eduard,

Lamentablement la voluntat de trencar la unitat de llengua catalana no és nova i no respon a cap argument científic o lingüístic sinó purament polític.

L’Estatut del País Valencià estableix que el valencià és l’idioma propi dels valencians però això no ha de ser obstacle per a reconèixer que ens referim a la mateixa llengua.

Més greu per tant és que empreses de l’Estat com AENA tinguin la retolació en català i valencià com si fossin llengües diferents i per tant consolidant una segregació que només té fonamentació política.

Estigues tranquil però, que el retorn dels papers espoliats i que no haguessin hagut de sortir mai de Catalunya no té penyora. Ha estat possible només amb un govern socialista a l’Estat però en gran mesura es deu a la constància de la Comissió de la Dignitat i de tota la gent que li ha donat suport. És un acte de justícia, encara no del tot acabat i que això sí, arriba amb molt retard.

Dolors Camats
Diputada ICV-EA