Benvolgut,

A continuació reprodueixo l’article 6 i el capítol de drets i deures lingüístics de la proposta de nou estatut tal com ha quedat acordat a la ponència del Congrés. Com pots veure, els drets i deures queden perfectament garantits, tant el dret de la disponibilitat lingüística com el d'aprendre i utilitzar el català .

Cordialment,

Paco Boya
Diputat
GP Socialistes - CpC
Parlament de Catalunya

Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment utilitzada com vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb l’article 32 del present Estatut no pot haver-hi discriminació per l’ús d’una o altra llengua.

3. La Generalitat i l'Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català en la Unió Europea i per a la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.

4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons procedeixi, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.

5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableix el present Estatut i les lleis de normalització lingüística.

Capítol III. Drets i deures lingüístics

Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües

Tothom té dret a no ésser discriminat per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, plena validesa i eficàcia.

Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals

1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i les entitats privades que en depenen, en general, quan exerceixen funcions públiques.

2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.

3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball.

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català que tindran, en tot cas, plena eficàcia jurídica.

Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris

Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuaris o consumidors de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.

Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament

1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.

2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis.

3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual.

4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.

5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin.

Article 36. Drets amb relació a l’aranès

1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen.

2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat.

3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès.

Benvolgut Josep Maria,

Respecte al que exposes en el teu escrit comentar-te diversos aspectes que es recull en la proposta de nou Estatut. Així en l’article 6 s’estableix el dret i el deure dels ciutadans de Catalunya de conèixer el català. T’acompanyo el text de l’article 6.2 perquè tinguis coneixement del redactat exacte “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret a utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb l’article 32 del present Estatut no pot haver discriminació per l’ús d’una o altra llengua”

Tal i com escriu el ponent d’ICV Jaume Bosch : El dret i el deure de conèixer el castellà era reconegut a la Constitució de 1978, però no s’havia fet el mateix en relació a la nostra llengua, per tant existien així dos tipus de llengües oficials, una de primera, el castellà, i una de segona, el català. Amb aquest reconeixement això s’ha acabat, i les dues llengües queden equiparades per primera vegada des de 1714. Alguns han aprofitat per rebaixar aquest èxit pel fet que s’ha afegit dins d’aquest article que “ d’acord amb l’article 32 no pot haver-hi discriminació per l’ús d’una o altra llengua”. Però això no té raó de ser, en primer lloc perquè Catalunya no vol discriminar ningú per raons lingüístiques i en segon lloc perquè aquest precepte va a favor del català que és la única llengua que pateix discriminació a casa nostra en camps tan diversos com l’administració de justícia o el cinema per citar alguns exemples. Cal també afegir en la balança positiva , el manteniment de l’article 12 que estableix la “ comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya” que permet treballar i col·laborar amb la resta de territoris de parla catalana.

T’agraeixo l’interès i si vols conèixer els textos que s’han aprovat fins ara en ponència pots fer-ho a la nostra web (www.ic-v.org, clicant al banner de l’Estatut) on també hi trobaràs comentaris sobre els seus efectes i repercussions.

Gràcies per la teva pregunta,

Dolors Camats

Amic Josep Maria,

Coincidim amb tu respecte a les possibles repercussions de l’articulat del nou Estatut pel que fa a la llengua catalana.

L’articulat recull com a novetat més important el deure de conèixer el català. Amb això es vol equipar a Catalunya les dues llengües en drets i deures. Situació que no es donava anteriorment. La resta de l’articulat varia poc respecte com està a l’actual Estatut i a la Llei de Politica Lingüística. Cal tenir present que l’execució d’aquest mandat correspon al govern i la seva interpretació al poder judicial. En el primer cas el desplegament normatiu i la seva execució dependrà directament de la voluntat del ciutadans i ciutadanes de Catalunya a traves dels processos electorals. En el segon, de la interpretació que en faci el Tribunal Constitucional. Ara bé, nosaltres pensem, i així ho defensem, que la màxima garantia de protecció de la nostra llengua no la tindrem fins a la constitució d’un estat propi.

Cordialment ,

Mª Mercè Roca i Perich