|
Carta 305
De: Eduard Boada i Gil "España (i per tant Catalunya) único país de la UE de los 15 que gasta menos del 1 % PIB en la familia" Els he escrit literalment el titular d'una notícia recollida per "La Vanguàrdia" el dijous 19 de gener.
La meva pregunta és: Opino que estar a l'alçada d'Europa en política familiar i benestar ha de ser en tots els punts i no solament en quelcom que no era tant necessari com era aprovar les unions de persones del mateix sexe.
Gràcies,
Dolors Comas d'ArgemirGrup Parlamentari ICV-EA 26 de gener de 2006 Benvolgut Eduard: Estic d'acord amb vostè en la necessitat de donar un impuls important a les polítiques de suport a les famílies. Anem anys endarrerits respecte a d'altres països europeus. La manca de responsabilitat pública que hi ha hagut en aquest camp durant anys i anys ha donat com a resultat que les famílies hagin de resoldre moltes qüestions, i són les dones les qui més pateixen la falta de serveis i de temps per fer-se'n càrrec. Crec que en els darrers anys s'ha anat assumint per part dels poders públics que calia canviar aquesta situació, i l'anterior govern va promoure l'aprovació de la llei de suport a les famílies i va iniciar alguns programes concrets. L'actual govern té la intenció d'anar més enllà. De moment, s'han incrementat una mica els ajuts per infants de 0 a 3 anys (fins als 6 si són família nombrosa), ajuts per a parts múltiples, i s'està duent a terme la construcció de moltes escoles bressol en col·laboració amb els ajuntaments. Com a tot no s'hi arriba, al meu entendre caldria donar prioritat a la creació de serveis per les famílies més que a les prestacions econòmiques, i reservar aquestes per les més necessitades. Un element important de suport vindrà amb l'aprovació de la llei de dependència al congrés de Diputats i de la llei de serveis socials al Parlament de Catalunya, ja que suposarà donar un salt important en l'atenció a la gent gran i a les persones en situació de dependència. En aquest camp, també l'esforç principal recau avui en les famílies. Hi ha altres dimensions implicades, com la conciliació de vida laboral i familiar, millorar els permisos de maternitat, instaurar el de paternitat, promoure major flexibilitat horària en les empreses, etc. També s'estan produint canvis en aquestes qüestions per afavorir la conciliació. I no cal oblidar l'habitatge, problema fonamental per a l'emancipació dels joves i formació de noves famílies. Aquí sí he de dir que s'ha fet un salt molt important, perquè no hi havia cap mena de política en relació a l'habitatge, que es deixava totalment en mans del mercat. I els preus han pujat insuportablement. L'actual govern està construint i promovent habitatges socials (42.000), i la rehabilitació dels existents (70.000). Els fruit comencen a veure's ara, però la demanda és molt gran i no arriba encara a satisfer-la. Com partim de molt endarrere costarà posar-se al dia en aquesta classe de polítiques, però penso que s'estan posant les bases i les actuacions per solventar-ho. Estic amb vosté que els països avançats com el nostre han de tenir polítiques de suport a les famílies, que serveixin per alliberar una part de la càrrega que avui tenen, donin oportunitats i serveixin per fer la vida més fàcil.
Dolors Comas d'Argemir
|