De: Daniel Fernández
Dirigida a: Tots els grups parlamentaris
Data: 13 d'octubre de 2005

He nacido en Cataluña, soy estudiante, hablo preferentemente en castellano, mis padres son de León, vinieron a trabajar y han logrado labrarse un presente y un futuro. Me siento Español, porque estando fuera de Cataluña me siento con mis hermanos, y concibo una idea de España de convivencia, sin miedos, fantasmas ni mentiras. También me siento Catalán, pues he aprendido a amar esta tierra y sus vicisitudes, y a su lengua, que ahora es también la mía. Por eso, no bajo la cabeza cuando me acusan de ser "español" (con las connotaciones negativas que pudiera suponer, que no las tengo claras), ni cuando defiendo mis opiniones entre muchos sectarios catalanistas. Por eso también me rebelo contra aquellos que niegan la personalidad propia (cierta o cultivada, poco importa ya) de las gentes de aquí, y nos acusan de traidores de España y de agarrados.

La realidad catalana es compleja, sólo les pido algo de moderacion en sus declaraciones cuotidianas, y que se dejen ya de tópicos demagógicos, y de mostrarnos lo que debemos ser. Esta tierra será de todos, de la gente que la puebla, en un clima de conviencia, o no será de nadie, así que nadie vaya repartiendo carnes de identidad.

Esto es una simple reflexión, espero la tomen en consideracion y espero que no la respondan, ya que anteriormente no lo han hecho, seré acaso poco culto...escribiré en castellano...

Saludos, y paseen más por la calle, hay muchos mundos.

Daniel Fernandez Prieto

Respostes:

Joan Boada
Grup Parlamentari ICV-EA
27 d'octubre de 2005

Benvolgut Sr. Fernández,

La seva carta és una demostració de la diversitat de la nostra nació on, sense cap problema, un es pot sentir català i espanyol alhora i expressar-se en català o castellà. De totes maneres he notat en les teves paraules que poses en dubte la personalitat pròpia de la nostra nació. En sembla que ha pogut sentir que la nostra nació té una història mil.lenària, una llengua i una cultura pròpia que de cap manera és “cultivada” sinó certa. A més,aquesta cultura s’ha enriquit amb el mestissatge de persones que venen d’altres contrades i amb costums i parles diferents.

Tens raó, la realitat catalana és molt complexa i hem de viure en un clima de convivència, però com que, per ara, hem decidit conviure administrativament amb els altres pobles d’Espanya, seria bo que aquesta realitat complexa també fos reconeguda en aquests indrets. Com pot comprovar aquesta carta si que la responc tot i no ser conscients de no haver contestat altres cartes escrites per vostè. I no pateixi, jo no em considero incult per escriure en català, llavors no si consideri vostè per escriure en castellà.

Gràcies pel consell de passejar més pels carrers, ho tindré en compte tot i que ho faig molt i espero que vostè també ho faci i veurà que en aquesta petita nació hi ha pensaments diversos i moltes persones no repartiment carnets de catalanitat. Això surt de cadascú.

Atentament

Joan Boada i Masoliver
Portaveu GP ICV-EA