|
Carta 291
De: Antoni Malet
Benvolgut i admirat senyor, A Catalunya li cal més poder polític i més recursos econòmics. Però si ella els guanya, algú els perd. Els conflictes polítics sempre es resolen des de postures de força, especialment quan involucren recursos econòmics. Això és el que ja sabia el PNB l’any 1978, i el que desgraciadament no sabien els nacionalistes catalans. Vint-i-cinc anys més tard, ERC, com si fossin jovincells amb un lliri a la mà, ha optat altre cop per l’estratègia de “fem-nos els simpàtics, col·laborem a governar Espanya, i convencem-los que demanem coses que són bones per tothom”. Gros error estratègic. Com podeu convèncer el Sr Ibarra o el Sr Chávez que rebre menys diners és bo per a ells? Com podeu convèncer el Ministre d’Hisenda que perdre el control dels impostos recaptats a Catalunya és bo per a ell? Com podeu convèncer els grups mediàtics hispano-parlants que perdre quota de mercat és bo per a ells? Com podeu convèncer les elits intel·lectuals i acadèmiques espanyolistes (d’aquí i d’allí) que afeblir el pes simbòlic de la cultura espanyola (identificada amb la castellana) és bo per a ells? Com podeu convèncer els polítics espanyolistes que perdre el control de les infraestructures de comunicacions i energètiques de Catalunya és bo per a l’estat? Impossible de convèncer-los: només es pot guanyar l’autogovern de Catalunya des de la força. La força dels vots i de la lluita ciutadana, democràtica, cívica, i política. Només des de la força. Per això m'ha decepcionat tant l'estratègia de pacte amb el PSC, i la manera com heu negociat l'Estatut. Em sap greu del vot que us vaig donar.
Atentament,
|