De: Antonia Yébenes López
Dirigida a: Tots els grups parlamentaris
Data: 6 de juliol de 2005

Benvolguts Senyors,

El motiu de la meva carta és manifestar una queixa pel mal servei rebut a l’hospital de Calella de Mar, concretament a la secció d’urgències.

El dia 14 de maig del present any vaig anar a l’hospital d’urgències de Calella amb la meva mare (que té més de 80 anys i seriosos problemes per caminar), perquè tenia un fort dolor a la cama. Després d’unes 4 hores d’espera, li van fer radiografíes i finalment el metge que la va atendre (el Dr. Antonio Javier López), no li va diagnosticar cap ruptura. Nou díes més tard, vaig tornar a portar a la meva mare a urgències perquè el dolor havia augmentat considerablement. Aquest cop li van trobar una fractura, motiu pel qual la Dra. Moré li va enguixar la cama.

Després d’alguns díes amb el guix, vam haver de tornar a l’hospital, en concret el dia 10 de juny, ja que la meva mare es queixava de dolors intensos en el genoll, per sobre de la pell. Vam haver d’esperar 6 hores per què la visités el metge (Dr. Pozuelo). El doctor va dir que la radiografia que li havíen fet estava bé, i que per tant no era necessari treure el guix per examinar la cama. Li vaig dir que, en la meva opinió, el dolor provenia de la pell, i vaig insistir que li treiessin el guix. La resposta del doctor va ser que la sala d’enguixar estava ocupada, i acte seguit va marxar. En tornar, amb evident mal humor, es va endur a la meva mare a una saleta i va accedir a treure-li el guix. Vaig demanar estar present, així que vaig poder comprovar que a sota del guix hi havia una taca de sang seca que tapava una ferida infectada. Davant la meva manifestació de preocupació al respecte, el doctor va comentar de males maneres que probablement s’hauria mullat a la dutxa, o amb una mica d’orina que se l’hi hauria escapat. (Haig de dir que en aquells moments em vaig haver de mossegar la llengua per no dir el que pensava). Finalment el doctor li va enguixar de nou la cama a la meva mare, però li va posar el guix tan apretat que no podia aguantar el dolor. Però això no és tot: l’ambulància va trigar 3 hores en venir per portar-nos a casa.

Obviament, no vaig voler tornar a Calella a demanar que examinessin de nou a la meva mare, així que aquest cop vaig optar per l’hospital de Mataró. Allà van tornar a fer radiografíes a la meva mare, i li van canviar el guix de la cama. Tant el tracte com l’atenció rebuda en aquest recinte van ser del tot correctes. La única queixa en aquest cas és referent al servei d’ambulàncies, que van trigar tant a venir que ens vam veure obligades a estar vàries hores esperant (com vostès compendran, 8 o 10 hores a urgències són masses per una persona de 80 anys).

Estic segura de que moltíssima gent se sent decepcionada amb la Seguretat Social, i tan frustrada com jo em vaig sentir a l’hospital de Calella. Suposo que el problema es troba en la saturació de pacients per tan pocs metges i infermers en els serveis d’urgències. Tot i això, crec que és un problema molt greu i espero que les queixes de persones com jo serveixin per què es prenguin les mesures al respecte.

Agraint per avançat la seva atenció, els saludo atentament.

Antonia Yébenes López

Respostes:

Dolors Comas d'Argemir
Grup Parlamentari ICV-EA
8 de juliol de 2005

Benvolguda Antònia:

Gràcies per la seva carta, on descriu la situació que va passar amb el problema sanitari de la seva mare. La donaré a conèixer al Departament de Salut, ja que jo mateixa m’he interessat en diverses ocasions per la situació d’urgències de l’hospital de Calella i pels problemes de col·lapse que pateix, especialment en determinats moments de l’any. També és important solucionar la qüestió del servei d’ambulàncies, que en aquest moment és objecte de revisió per part del Departament, de cara a millorar-ne el servei. Sap greu que succeeixin incidents com els que vostè descriu, ja que la sanitat pública ha de funcionar de manera exemplar, i espero poder contribuir, a partir del que vostè explica a posar remei a la situació de les urgències de l’hospital de Calella.

Desitjo que la seva mare segueixi un bon curs de recuperació.

Rebi una cordial salutació

Dolors Comas d’Argemir
Diputada ICV-EA