De: Eduard Boada i Gil
Dirigida a: PSC-CpC. ERC i ICV. Diputats Srs. Bargalló i Iceta, Sra. Dolors Clavell
Data: 30 de maig de 2005

El dijous 26 de maig vaig llegir la notícia de com la conselleria dirigida per senyor Bargalló ha enviat una circular a tots els ajuntaments catalans per tal que tots ells s'adhereixin i facilitin la celebració de la jornada de l'orgull gay-lesbiana del 28 de juny.

Si m'ho permeten, aquest intervencionisme institucional i públic en assumptes privats i tant opinables em recorda aquelles circulars de la "Secretaria General del Movimiento" (que la història la perdoni) que enviava als ajuntaments per tal que totes les incorporacions participessin amb igual entusiasme dels "fastos" del dia de la raça o de la salvació d'Espanya iniciada el 18 de juliol.

Si el departament de presidència promou un pronunciament públic favorable a l'orgull gay-lesbiana justificant-ho com a necessari per promoure les llibertats individuals, d'igual manera els catòlics practicants (que també són minoria si és tal com diuen les enquestes) podrien recabar del mateix departament un recolzament institucional semblant per a les processons del Corpus que es fan pels carrers d'algunes poblacions catalanes. Això garantiria la llibertat religiosa que també és fonamental. De no fer-ho, cauríem en una discriminació que és la que es pretèn evitar.

Respostes:

Dolors Clavell
Grup Parlamentari ICV-EA
1 de juny de 2005

Palau del Parlament, 1 de juny de 2005

Benvolgut Eduard,

Haig de dir-li amb claredat que no comparteixo l’enfocament que vostè exposa en la seva carta. Podem estar d’acord amb què des del govern i les institucions no s’han de fer recomanacions morals, però la visibilització de col.lectius tradicionalment discriminats no és una qüestió moral sinó de defensa de drets bàsics de la ciutadania. S’ha demostrat que fer visibles realitats que conviuen en la societat permet evitar el dolor de moltes persones només pel fet de sentir-se diferents, per la qual cosa seguirem defensant públicament la seva acceptació i normalització.

La sexualitat és una condició de les persones, que no poden sentir-se marginades ni discriminades per ser com són. I aquesta és una qüestió social, no personal ni moral ni religiosa. Per tant, no puc compartir la seva comparació entre persones que han estat rebutjades socialment per la seva sexualitat i catòlics practicants, col.lectiu aquest últim més que visible que no precisa cap protecció pública.

Atentament,

Dolors Clavell Nadal
Diputada ICV-EA Parlament Catalunya