Benvolguda Sra. Rosell:

He rebut la seva carta per mitjà electrònic, referint-se a la situació del seu pare, que requereix tractament d'hemodiàlisi i expressa la dificultat de poder-lo dur a terme durant l'estiu en la zona del Pirineu.

En algunes ocasions hem tractat al Parlament aquesta qüestió, conscients de la dificultat que presenta pels pacients que han de rebre tractament d'hemodiàlisi haver-se de desplaçar a distàncies força grans. I ho hem fet des de les competències que tenim al Parlament, que no són de caràcter executiu, sinó de legislar i també impulsar l'acció de govern. A rel d'aquests situació, i tenint en compte el que vostès plantegen, he demanat informació sobre els motius que expliquen la situació concreta de l'Alt Urgell en relació a l'hemodiàlisi.

El problema que hi ha és que a la comarca de l'Alta Urgell hi ha una quantitat de pacients molt baixa que requereixin de forma habitual el tractament d'hemodiàlisi, 9 en concret. Això dificulta garantir una correcta prestació d'aquest tractament, tant des del punt de vista de l'eficiència com de la qualitat del servei, i per això als malalts afectats se'ls ofereix l'alternativa dels hospitals d'Andorra, de Manresa, de Puigcerdà o de Lleida, segons quin sigui el seu lloc de residència.

Entenc l'angoixa que vostès tenen en aquests moments davant la dificultat de garantir el tractament a l'estiu del seu pare. Al mateix temps, resulta difícil dimensionar els serveis per població temporal que els utilitza molt poc temps. És un problema que apareix en totes les zones turístiques, on s'incrementa molt la població durant unes determinades èpoques de l'any. Normalment, això es tradueix en un reforçament dels serveis sanitaris, cosa que es pot fer en el cas dels metges de família o de l'atenció d'urgències, per exemple, però que no és tan fàcil resoldre quan es tracta de tractaments molt especialitzats, no sols per qüestions pressupostàries (que també), sinó perquè cal garantir la qualitat en l'atenció.

Segurament no els estic donant la resposta que vostès voldrien en aquests moments, ja que legítimament volen resoldre la situació del seu pare en aquests mesos vinents, tant des del punt de vista sanitari com emocional. Els demano que també entenguin que no tot pot ser atès a mida de les situacions individuals de cadascú, tot quedant assegurat, això sí que es dóna l'assistència que es requereix. Permetim que m'expliqui una mica més, a partir d'una vivència personal. Jo visc a Tarragona i tinc un familiar amb greus problemes coronaris. Durant un temps vaig pensar que era molt injust que no pogués ser atès en aquesta ciutat, i que l'haguessin d'operar en un hospital de Barcelona amb tot el que comportava. I ho és d'injust, perquè a Catalunya hi ha inequitat territorial, i els que vivim fora de Barcelona no tenim les mateixes prestacions. Després he pogut entendre que les unitats coronàries no poden estar a tot arreu, ja que requereixen coneixements i pràctiques molt especialitzades, i sobretot una massa crítica de pacients suficientment alta com per assegurar la qualitat de l'assistència.

En el cas de l'hemodiàlisi passa una cosa similar encara que no sigui del tot comparable. Segurament hauran d'organitzar les coses per tal que el seu pare pugui ser atès a Lleida, ja que és on han pogut trobar lloc. En tot cas, i a partir de la seva petició, insistiré al Departament de Salut que revisin de nou la situació de l'Alt Urgell d'acord amb les demandes assistencials existents per tal que puguin ser ateses.

Rebin una cordial salutació. I m'agradaria que transmetin al seu pare la meva consideració i ànims per a que segueixi lluitant per la seva salut.

Dolors Comas d'Argemir