De: Eduard Boada i Gil
Dirigida a: ERC, I. Sr. Carod Rovira
Data: 24 de maig de 2005

He vist la fotografia "graciosa" que a Jerusalem féu el senyor Maragall al senyor Carod mentre aquest es "guarnia" amb la corona d'espines.

M'ha semblat una broma de molt mal gust, que fereix sentiments molt profunds de molts catalans de socarrel entre els quals m'hi compto.

Si fos veritat que els soldats nordamericans profanaren un Alcorà a Guantànamo,...¿amb quina legitimitat podran els nostres governants deplorar tan iniqua actitud després de la que ells han manifestat?

Fa unes setmanes vaig tenir ocasió de saludar el senyor Maragall pels carrers de Girona. Ho vaig fer respectuosament amb el títol de senyor president perquè aleshores encara em creia aquelles paraules pronunciades per ell a principis del seu mandat quan deia que volia ser el president de tots els catalans. Ho és vertaderament de tots?...amb actituds com la demostrada ens tracten com si els cristians catalans fòssim la casta més ínfima, mereixedors de totes les burles (més o menys com les que patí Jesucrist per part de Ponç Pilat i dels seus sicaris)