De: Eduard Boada
Dirigida a: Sr. Joan Boada
Data: 21 de febrer de 2005

He llegit la columna publicada pel diputat Joan Boada en l'edició del dilluns 21. En ella tracta de cínic a l'anterior president de la Generalitat ja que aquest ha decidit prescindir de l'estil "políticament correcte" per tal de dir les coses pel seu nom.

Però a mi el que em procupa és el mal rollo que en Joan Boada deixa anar a gairebé totes les seves intervencions públiques. Entenc que els polítics han de tenir poder de convicció per defensar les seves idees mitjançant arguments ben fonamentats i això és el que trobo a faltar en la columna esmentada. Em sembla veure un estil polític de confrontació, d'atac personal a la persona del rival i no d'assossegat debat entre persones educades i cultes. Potser sóc massa agoserat a dir-ho, però aquella columna semblava l'expressió d'una rancúnia política llargament conreada en els anys d'oposició. Repeteixo que això m'amoina perquè els polítics han de ser models de diàleg moderat i plural.

Per altra banda opino que defensar el concepte de família fonamentat en una ètica d'orientació cristiana no és cap crim del conservadurisme sinó que més aviat és la solució a la gran crisi de valors que avui pateix la societat catalana i que és alimentada per determinats "progressistes" que mancats de fonaments (i fracassat el marxisme on inicialment militaren) no sabem què més inventaran o fins on volen anar a parar després d'estar ara per donar carta de normalitat a la perversió de l'amor.