|
Carta 265
De: Eduard Boada i Gil
És una constitució a la mida dels Estats o de la pluralitat civil? He tingut ocasió de llegir en diversos diaris les reaccions de diversos polítics a la postura episcopal davant el pròxim referèndum europeu. Ja fa temps que tinc decidit dedicar una estona diària a llegir el text constitucional i a reflexionar sobre ella. Llegir-la per mi mateix i no conformar-me amb la selecció d’articles triada per la propaganda institucional tot proposant-me no anar a votar amb els ulls tancats seguint devotament allò que els partits m’indiquin, sinó anar-hi després d’analitzar bé la Constitució. He observat que es tracta de reunir en un sol cos jurídic els acords establerts en els diversos tractats i consells europeus. És d’agrair aquesta feina compiladora. Per això he decidit fixar-me principalment en els aspectes més novells com per exemple el títol que tracta de les llibertats. I és aquí on es produeix el meu desencís en llegir fins a tres vegades la frase: segons les lleis nacionals que regulen el seu exercici, és a dir, és l’Estat de cadascú qui mana completament sobre la forma concreta de tractar diverses qüestions com ara el de les llengües oficials, l’objecció de consciència, el dret de família, la llibertat d’ensenyament, l’estructura política i territorial, etc. He esmentat un grapat de llibertats fonamentals i em preocupa que siguin els estats els qui tinguin l’última paraula. La meva preocupació augmenta davant el cas de l’estat espanyol que segons el meu parer està aplicant actualment un criteri força restrictiu i estatalista. Heus aquí el dubte... És una constitució a la mida dels Estats o de la pluralitat de la societat civil europea?
|