Carta 257

De: Xavier Martí i Torrent
Dirigida a: Grups Parlamentaris del PSC-CpC, CiU, ERC i ICV-EA
Data: 7 d'octubre de 2004

L'últim Divendres de Fòrum, vaig anar-hi amb la meva família disposat a gaudir d'aquest magnífic event, que tot i les seves contradiccions, m'ha agradat molt en línies generals. Passejant per les grans extensions que tenia em va venir al cap una pregunta. És que la llengua catalana no és una cultura digna de ser representada en aquest aconteixament?. M'explicaré, primer de tot em vaig disgustar enormement en veure que la gran majoria del personal d'informació t'atenia en Castellà, però és que el més indignant va venir quan vaig anar a sopar en un dels xiringuitos que hi havia. Ens va atendre una noia que pel seu aspecte crec que era sud-americana. El meu pare davant d'aquest fet va decidir parlar-li a poc a poc i vocalitzant molt. - Vull una pizza de formatge - li va dir. La noia va fer qué?. I així 2 o 3 vegades fins que al final va dir: Ah! pan con tomate!. Davant la impossibilitat de parlar en Català (és el colmo) el meu pare es va adreçar en Castellà a la cambrera. Quins requisits lingüístics complien els treballadors del Fòrum? Com és que aquesta noia se li va donar una feina cara al públic sense saber ni tan sols entendre el català?

Després vam anar al concert d'en Loquillo i la indignació que portava, es va convertir en ràbia quan vaig veure el personal de prevenció amb una armilla que deia prevención. Ah mira que bé! En el nostre país, i tot en Castellà. Jo creia que teníem un govern catalanista i d'esquerres! Com és que ningú ha dit res sobre aquest fet? Quina imatge donem a l'exterior? I després volem que ens oficialitzin la llengua a Europa. Si us plau, si ni nosaltres mateixos li donem rang de llengua preferent! Com és que fets tan lamentables com aquest han estat tolerats per ERC, ICV i CiU, partits que es diuen nacionalistes? Fem el favor de parlar menys el Català al Congreso de los diputados i reclamem menys el català a Europa. És en el dia a dia, a casa nostra, actuant i no parlant com es demostra ser un defensor de la llengua nacional. Com haguem fet els deures a casa nostre dediquem-nos a aconseguir que Espanya i Europa ens acceptin.


Democràcia.Web